AFERRA QUI POT
o El batle dels tres caramulls
 


 

Escrita en vers per Miquel Bibiloni i Corró el 1878
Adaptada per Mestre Bartomeu Balutxo, Antoni Claret i els actors el 2006
 

DM 18-01-07

       


MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA (UIB, Palma. Mallorca)
Aferra qui pot, o El batle dels tres caramulls
Autor: Miquel Bibiloni (1878), adaptació de Tomeu Balutxo, Antoni Claret i els actors.

DADES ARTÍSTIQUES
Direcció: Antoni Artigues.
Intèrprets: Tolo Girela, Marga Llull, Joana Adrover, Olga Muñoz, Catalina Moyà, Ernesto Mercadal, Biel Pocoví, Pedro Gomila, Maria Àngels Llufriu, Marta Gili, Maria José Asensio, Joana Maria Català.
Poemes i cançons de: Carles Rebassa, Biel Majoral i Brams.
Fotografies: Climent Picornell. 
Durada: 1 hora.

REPRESENTACIONS
Lloc d’estrena: Aula Magna de l’edifici Guillem Cifre de Colonya (UIB, Palma).
Data: 18 de gener.
Altres funcions: Aula Magna de l’edifici Guillem Cifre de Colonya (UIB, Palma. 19 de gener).
Total: 2.

SINOPSI
Andratx! Santa Margalida,
Ciutat, Muro, Calvià...
Quants de pobles més hi ha
sense cap poma podrida?




PERSONATGES

        RABOA, muller del batle.   
        TONINA, criada.
        COLAU, batle.
        PICANY, regidora de l'Ajuntament.
        SECRETARI, de l'Ajuntament.
        GAVIOTA, caporal de municipals.
        MALANAT, mestre de picapedrer.
        CARNER, conserge del cassino.
        GENT DEL POBLE 1
                        GENT DEL POBLE 2
        ROMANCERA
        CAMBRER
        LOCUTORA


L'escena passa al poble X.



  ACTE 1


    El teatre representarà el menjador d'una casa nova. Porta d'entrada a l’esquerra.. A la dreta el portal cap a dins la casa. Al mig de l'escena una taula  gran  i al voltant cadires.
    És l'hora baixa d'un dia d'hivern.



Escena I

    COLAU, amb la vara, que entra molt de pressa per la porta de l’esquerra i va cap a la porta de la dreta cridant:
    RABOA, que surt poc després.

COLAU: Raboa!... Davalla un poc
              abans que vengui la gent,
              i que duguin aiguardent
              i que estigui encès el foc.

RABOA (sortint): Com ha anat?

COLAU:                                  Triomf total:
              repica les castanyetes.

RABOA: ¿Tens la vara?

COLAU:                       I les pessetes,
              que és de tot el que més val.


RABOA: Ai Colau, ets un confit!
              Jo no cap a dins la pell;
              ja pots dur alt el capell,
              que ells no valen... ni un rupit.

COLAU: Me'n vaig a devers la plaça
              a lluir garrot i maça (Alçant la vara)



Escena II

    RABOA sola.

RABOA: Ja estau baix del meu domini
               i heu de sebre qui som jo;
               odi vos jura mon cor,
               guerra a mort i extermini.
               Vos he picat a la coa;
               volíeu llepar la bresca
               i heu quedat ben a la fresca.
               Veureu qui és la Raboa.
               Multes, garrot i presons
               vos donarà aquesta mare,
               que el meu Colau du la vara,
               però jo duc els calçons.


Escena III

    RABOA i TONINA

TONINA: Què he dur?
 
RABOA:                     Una botella
              d'aiguardent i vi a rompre
              i que ho posin en el compte.

TONINA: Ja dóna ja la mamella.

RABOA: Duràs formatges, cuixot,
               gató...

TONINA:          Que no serà massa?

RABOA: No veus que la ballam grassa?
                Ara la raboa pot:
                Vull que tothom tengui anguila.

TONINA: I els doblers?

RABOA:                No siguis tonta.
               Vés, i que duguin es compte
                a la casa de la vila. (Se'n va na Tonina)
                No creguin que jo em confongui
                pels qui fan tut-tu-ru-tut;
                i en fi, qui no ho vol pelut
                lo millor és que s'ho tongui.


Escena IV

    COLAU, PICANY, que acaben d’entrar, CARNER, i després RABOA


CARNER: Bon vespre.

COLAU:                       Com va, Carner?
               Què, pel cassino, la gent?

CARNER: Tothom està molt content,
                  i els contraris al carrer.

COLAU: Mentre que estiguem units
                ja saps que som invencibles,
                i ells no tenen possibles
                perquè no ens espanten crits.

CARNER: Ben ver, però per guanyar
                  hem hagut de pegar estreta.

COLAU: Sí que hem hagut de pitjar.

CARNER: Digau, que em podeu pagar
                  les portes de Son Cuineta?

COLAU: Sí Carner, ja ho saps, faré
                qualsevol cosa per tu.

CARNER: I jo vos ho agrairé.

COLAU: Idò pots posar al paper
               que són feines pel comú.
               Adéu, bona nit, Carner. (Carner se'n va.)

COLAU: Raboa, encén el quinqué
                que mos quedam a les fosques.

PICANY: Sense llum i sense mosques
                 a voltes s’està més bé. (Raboa entra i encén el llum)

COLAU: Picany, ara estam tot sols
               i podem parlar en secret.
               Què, com tenim allò?

PICANY:                                Net:
                no tenguis por de bunyols.
                Totes aquelles pessetes
                mos treuen es deu per cent.
                Què trobes, no estàs content?

RABOA: Les tens asseguradetes?

PICANY: Pagarés amb quatre firmes
                 d'homes de retxa, segurs;
                 jo no em pos amb noningús.

COLAU: Me basta si tu ho afirmes.

RABOA: El món és un bigalot
                Colau, i aferra qui pot.

PICANY: Però, si demana compte
                qualque dia un regidor?

COLAU: Se li dóna, sí senyor:
               i sense temor ni afronta
               li mostres llibres, papers,
               pagarés i lliuraments,
               pressuposts, ingredients,
               i li dius que si en vol més.
               I fent-lo seure a la taula
               mostres que no estàs renec,
               i el pobre se queda cec
               sense entendre una paraula.
               I et confessa que està bé
               sense dar-te cap raó,
               perquè avui un regidor
               és... un Joan Capeller.

RABOA: Bé, bé, xerrem dels ingressos,
                de mangarrufes i guanys.

COLAU: Ben dit, i al gra Picany,
               ja em duràs els interessos.

PICANY: Tots?

COLAU:           Tots. Que no ho trobes just?
               em pos en perill jo sol

PICANY: I jo?

COLAU:          Cada u fa el que vol.

PICANY: Que et penses que som de fust?

RABOA: Que hi hauré de posar pau?

PICANY: Tots el vol per sa butxaca.

RABOA: Tu per altra part treus raca,
               deixa aquesta an en Colau.
               En Colau fa sacrificis,
               i sense fer parts ni quarts,
               deixa que ell faci les parts
               repartint els beneficis.
               I no me siguis contrària
               Picany, que no tens sentit.
               Bon refosca!...

SECRETARI (entrant):   Bona nit!

COLAU: Hola, com va secretària?


Escena V

    RABOA, COLAU, PICANY I SECRETARI



COLAU: Seu. (El secretari s'asseu.)

SECRETARI:   M'ha dit el caporal
                         que me demanàveu?

COLAU:                                           Sí;
               vull que tractem assuquí
              de repartir el capital.

SECRETARI: Jo en som! Pots parlar ben clar.

COLAU: Vaig a proposar-te un pla
               que és tot en el teu favor.
               Veus, na Picany i el seu fill
                són els qui manegen l'eina (fa l'acció d'escriure.)
               i els tenim sempre fent feina,
               del vespre fins al matí.
               Jo tot ho dirigiré
               i vos faré els esborranys,
               que hi han d'entendre de panys
               perquè puguin obrir bé.
               Així, combinats els tres
               durem la barca endavant
               i ho anirem trempejant,
               Per verd no deixarem res.
               Vull que de tot el treball
               el producte partiguem
               els tres. Entens?

SECRETARI:                   Rebentem,
                       i te’n pots anar al carall.
                       És a dir, tot el meu sou
                       i santificacions
                       he de dar?

COLAU:                         Daré raons.

SECRETARI: Ja no en vull, ja em basta el brou.

RABOA: Carme, esser considerada.

SECRETARI: Tu em vols fer una ensarronada

RABOA (amb salameria): Ni per un jovenet bell?

SECRETARI: Raboa, tu vas de pell

COLAU: Si tots tres anam units
               ha d'ésser nostre el fandango,
               per més que ballin un tango
               en contra nostre els partits.
               Tant mos és carn com si és peix,
               de tots els repartiments
               i favors: jo tenc, tu tens,
               de tot, tant magre com greix
               un caramull en farem
               més alt que trenta penyals,
               en farem tres parts iguals
               i les mos repartirem.

SECRETARI: És a dir, tres caramulls?

COLAU: Tres caramulls, això és.

SECRETARI: Iguals?

COLAU:                    Iguals per tots tres
               fins en es cutcuruculls.

SECRETARI (recapacitant): Tres munts, no està mal pensat.

RABOA: Queda el negoci arreglat
               i esper que vos vagi bé.

COLAU: Al.lots, per res mos convé
               que es sàpiga el que hem parlat.
               (A sa Raboa, que farà el que li diu:)
               Treu s’anissat. I fumem.
                (Els en dóna i els encenen)

SECRETARI (alçant la copa): Brind, perquè durant cent anys,
                                                 jo, i tu i els Picanys
                                                 tota la vila ens mengem. (Beu.)

TOTS: Amèn.

SECRETARI (a en Picany.): Ara et toca a tu.

PICANY (aixecant-se i copa en mà):
                 Ja que l'ocasió em convida,
                 desig que tota la vida
                 administrem el comú. (Beu.)

COLAU (s'aixeca i brinda):
                Jo fund tot el meu orgull
                i hi estic ben consentit,
                que cada any tregui el partit
                mil duros per caramull.

TOTS: Ben dit!

RABOA:            Que visca en Colau
               cent anys, passejant la vara
               i essent d'aquest poble pare.
 
TOTS: Amèn, i que regni en pau.

COLAU: 'Nau a la societat
                i menau tota la gent,
                que han de brufar amb aiguardent
                el triomf que ens han donat.

PICANY: Anem, (a Colau) veig que estàs content!

SECRETARI: Amb un segon hem tornat. (Se'n van i quan han sortit en Colau es refrega
                                                                    les mans amb alegria i es fa una retxa
.)


Escena VI

    COLAU I RABOA


COLAU: Raboeta, vida meva,
                       estic content.

RABOA: Ai! jo també d'alegria,
                       Colau, rebent.

COLAU: Ara manam, i som batle;
                       la patulea,
               no t'importi que et murmurin,
                       que et diguin nea.

RABOA:         Jo en tenc orgull,
               perquè tot ho ben compensa,
                       bon caramull.

COLAU: I jo duc sempre careta
                       d'hipocresia,
               que el més astut sé cert
                       que la voldria.
                       Me creuen bo,
               perquè no deix que me mirin
                       dins el meu cor.
               Bona rialla a la boca
                        demostr sens fi,
               Però en el fons de l'ànima
                        hi duc verí.

RABOA:          Jo res estim,
               i aquí on acost la bava
                         tot ho metzin.

COLAU: Sí que som bona parella,
                         som tal per qual,
               perquè en la creu ajuntaren
                         corda i poal.

RABOA I COLAU (canten): La balanguera fila fila,
                          la balanguera filarà...

(S'apaga el llum general i s'encèn un canó al punt on es troba el romancer)

ROMANCER: "Na Mariantònia, princesona,
               com un corcó fet d'art servil
               llepa que llepa, na Llepona,
              de nostra vida talla el fil.
              Com una porca bé cavil.la,
              teixint barreres per demà.

              "Quan la cultura pega coces
               i s'engalana d'il.lusions,
              na Mariantònia cava fosses
              sense tenir pala ni escons.
              Surt a la plaça de la vila,
              després, vestida d'estrenar.

              "De traïcions, desesperances,
              tix la mortall del jovent,
              i amb cars perfums i colorances
              fa de princesa i de turment:
              torna de missa, es depila
              i a la vellura fa un sopar.

                "Na Mariantònia fila, fila,
               na Mariantònia filarà..."


CD: BIEL MAJORAL, "Val més un santcristo d'or"

I un homo si seu reposa
i si jeu reposa més,
i un homo sense doblers
a onsevulla fa nosa.

Un homo per fer carrera
ha de tenir poca por,
val més un dimoni d’or
que un Sant Cristo de figuera.

Anant a Lluc som estat
damunt s’era d’Escorca;
la veritat i la forca
son fetes pel desdixat.

Molt de fred i poca roba,
molta talent i poc pa,
això és lo que sol donar:
el bon Jesús a un pobre
i amb sa raó que li sobra
per un ric ha de callar.

 

ACTE 2

    L’acte transcorre a l’Ajuntament, que dóna al balcó i a la plaça. A la part dreta hi ha una taula amb menjar i beure.
            Reunits els partidaris de Colau, poc abans de les eleccions, celebren el repartiment de caramulls, abans del ple en què han d'escoltar les queixes del poble.


Escena I

                               COLAU, RABOA, GAVIOTA, que saluda a lo cabo.

COLAU (intranquil): Hi ha novetat?

GAVIOTA:                                    Corrent.
                    He recorregut la vila
                    i la té tota tranquil.la:
                    i no es veu cap grup de gent.

COLAU: Ai, amb tanta llibertat
               he tornat mig geperut.
               Creu que si fos absolut
               prompte hauria netejat.
               N’enviaria un fester
               a Ceuta i a Perejil,
               el que no ha pogut en Gil
               veureu que ho farà el PP.

RABOA: De lliberal jo som filla
                però veig tanta brutor
                que la inquisició
                la voldria avui en dia. (Gaviota assenteix.)

COLAU: Diuen que any nou vida nova,
               i ara que el començam
               hem de posar l'esca a l'ham
               per si ens fa bona prova.
               Jo he resolt, pel bon servici,
               imitant nacions cultes,
               posar al contraris multes
               per al nostre benefici. (Pausa)
               Parla en català per vici?
               Una multa de cent duros.

GAVIOTA: I podrem fumar bons puros.
               Això és un bon ofici.

COLAU: Farem una altra ordenança
               que aquesta ja té rovell,
               i als contraris cop de llei,
               això vull sense tardança.
               Això mos anirà bé,
               vós les multes posareu
               i aquí els doblers em dureu
               i part vos ne donaré.

GAVIOTA: Jo trob que ha quedat ben clar. (Pausa)
               I això d’anar al Rasputin,
               amb dones que fan tin tin,
               no ho podríem arreglar?

COLAU: Anau Gaviota aviat,
               que amb això del Rasputin
               hi ha hagut més rintintin
               que en tot lo que hem manegat.

GAVIOTA: Entesos, i al sac el blat.

RABOA: I els contraris com estan?

GAVIOTA: Reneguen per la Real,
                    però no en facem cabal,
                    que amb cançons no ho compondran.
                    I allò de la romeria...

RABOA:  (Fluix a Gaviota)
                 Ei, d’això no en diguis res,
                perquè encara en du es pes:
                va plorar molt més d’un dia.

COLAU: D’allò de per la Real
                que hi hem de fer son Espases,
                el que jo vull són les cases.
                Et penses que som pardal?



Escena II

    COLAU,  MALANAT,  RABOA i GAVIOTA.

COLAU: Hola mestre Malanat,
                i que grande que has tornat,
                es veu que van bé les coses
                d’ençà que arreu ciment poses
                i el Mallorca s’ha salvat.

MALANAT: El Mallorca a primera!

COLAU: A veure’l demà vindré
                i l’homenatge em perdré
                an aquell batle Darder:
                no li duc gens de quimera.

RABOA: No entenen la cosa pública,
                 enguany el divendres sant
                 el volen passar cantant
                 per celebrar la República.

MALANAT: I els sis solars que has donat
                      a l’esglèsia de Mallorca...

COLAU: És que no aguant gent tan porca
                d’esquerra i republicans
                ni okupes, val més cans.

MALANAT: Lo que jo volia dir
                      si hi puc tenir qualque guany,
                      hem d’aprofitar bé enguany,
                      les eleccions són aquí.

RABOA: Tornarem guanyar, no ho veus?
                 ho tenim ben fermat tot
                 i ells sols no han fet un rot.

COLAU: Malanat, saps lo que em deus?

MALANAT: A casa ho tenc apuntat

COLAU: De duros un bon grapat.

MALANAT: Però ara que n’hem parlat
                      hi ha comptes nous a fer.

COLAU: Doncs ja saps el que has de fer
                ‘fegeix per jo la meitat.

MALANAT: Que farem un poquet llarg?
                      Tenc por de fer massa gros

COLAU: Aquest sempre és el meu tros.
                Ningú ho examinarà.

MALANAT: Lo que et deia que hi havia
                      que encara no hi he afegit,
                      del metro tot el bullit
                      i del tren i l’autovia
                      cap a la plaça d’Espanya.

GAVIOTA: Quin nom més guapo, senyors,
                     jo quasi me pos plorós.
                     Si en donaria de canya!

VEU DEL POBLE (criden des de fora, diverses vegades):
                     Parc de les estacions!
                     Prou urbanitzacions!

                      Ja sobren cotxes a Palma!
                      Volem caminar amb calma!

RABOA: Ell saps que són d’atrevits!...
                Protesta i altra protesta,
                que és aquella, que és aquesta
                i justícia i fora, i crits.

COLAU: Que no em toquin el pontet
                que el del tren ja l’he tomat
                per dir que serà tornat
                de nou al mateix indret.

GAVIOTA: I quina raó vos mena,
                  llevar per tornar a posar.

COLAU: Idò ja t’ho pots pensar:
              s’unta d’oli qui el remena.

MALANAT: Em fa mal veure amb els ulls
                   terra desaprofitada.
                   A son Moix n’hi ha de tudada
                   per vendre i comprar amb embulls.
                   Hi faré tres gratacels!

RABOA: A la sang duré tres ciris
                si es fan certs els tres deliris:
                grocs, vermells, morats... o cels!

GAVIOTA: Vius amb la combinació.

COLAU: Bé, idò el del mig ben groc
                i als costats, vermell com foc.

GAVIOTA: Això és una altra nació!


Escena III

COLAU, MALANAT, RABOA, GAVIOTA, i  PICANY, SECRETARI, CARNER, que entren.


DM 18-01-07

SECRETARI: Un poc hem de conversar
                        abans que véngui la gent,
                        cabrum que no vol ciment,
                        ja no podrem parlar clar.

CARNER: Idò començau a dir
                  que n'he vists que ja pujaven.

RABOA: Ja els hem sentit que cridaven
                jo estic a punt d'esclafir.

COLAU: Ei, senyors, per un moment
                reclam el vostre silenci (tosseix)
                voldria tenir eloqüència
                per poder-vos fer present
                el gran desig que m’anima
               de treballar en bé del poble.

CARNER: Ell és un desig molt noble.

SECRETARI: Sí senyor, i molt bé rima.

COLAU: Som poca cosa tot sol
                i vull demanar adjutori
                en aquest savi auditori.
                Què me demana?, què vol?

PICANY: Bé senyors, jo he pensat
                que hem de seguir el vell costum,
                fer rebentar tots els llums,
                quedar sense enllumenat.
               
CARNER: Però això és massa brutal.

PICANY: No, si hi ha qualque protesta
                 Gesa pagarà la festa.
                 Farem una altra central.

TOTS: Aprovat.

CARNER: Ja que la bolla rodola
                   i seguim el bon camí,
                   trob que hem de suprimir
                   mestressa i mestre d’escola.

SECRETARI: No que ara està en bones mans,
                        tenen bones instruccions
                        i “noves generacions”
                        dels nostres en esser grans.

COLAU: Faig tot quant decret jo vull,
                Trilingüisme, tots collats.
                 Control els certificats,
                 i hi ha ben poc aldarull.

SECRETARI: Els de la Universitat
                      si en tenen un tros per ells
                      grufen just com a porcells.
                      Saps que bé que ho hem trobat.




Escena IV

COLAU, MALANAT, RABOA, GAVIOTA, i  PICANY, SECRETARI, CARNER fan un grup, a la dreta, devora la taula del menjar on continuen menjant i bevent,
i GENT 1, GENT 2 i ROMANCER, en fan un altre, a l'esquerra.
Llum a l'esquerra, penombra a la dreta.

GENT 1 (entren Gent 1 i 2, que xerren entre ells i el Romancer):
               Ells guanyen un capital
               damunt l'esquena dels ases!
               Voleu dir que Son Espases
               és bon nom d'un hospital?

GENT 2: Una clínica a Son Vida,
                Son Salut, Son Bona Gent,
                Can Pastilla o Marivent
                seria més divertida!

GENT 1: Urbanitzen La Real
                una cosa de no dir!
                Voleu veure el monestir?
                Idò mirau-lo en postal!

GENT 2: Què té més! Si tenen bo
                i els diaris ben untats:
                doblers compren voluntats;
                quina cosa els farà por?

GENT 1: Beneeixen la piscina
                del més gran dels xafarders
                que s'inventa grans merders
                i, de cada un, una mina!

Llum general

RABOA (A Colau): Que no els sents quin xerrum;
                a mi em fan bullir la sang.
                Jo trauria qualque tanc
                per arreglar aquest cabrum.

COLAU: Que xerrin, són curts de mires
                i ja tenim el peix frit.
                Ara el PSOE ha beneit
                la piscina d'en Ramirez.

SECRETARI (adreçant-se als que han entrat): Molt bé, poble estimat,
                       avui volem escoltar
                       les queixes del poble pla
                       a qui tan bé hem governat.
                       I així, poble simpàtic,
                       tu mateix pots comprovar
                       just abans d'aquest sopar
                       nostre talant democràtic.

RABOA (apart, a Colau): Em posa els nirvis a mil,
                            aquesta gent escoltar.

COLAU (A Gaviota): Això se pot embrutar,
                feis venir guàrdia civil.

GAVIOTA: De fet n'hi ha més de mil,
                    però són a la piscina
                    a repartir medicina.

Llum només a romancer

ROMANCER (Adreçant-se a tothom, comença a cantar el romanç):
                        Començaré l'inventari.
                         Veniu i arremolinau-vos!
                         Escoltau i aborronau-vos
                         d'allò que surt pel diari.
                          Si lo que sabem és tant
                          podeu pensar el que no es veu,
                          aquí qui no menja beu
                          sempre hi ha qualque bergant.
                         Els primers que destaparen
                         són els del túnel de Sóller,
                            fotent-se de món i bolla
                            de duros grossos s'inflaren!
                            Cireres, Canyelles, Mates
                            vaja quina planta fan!
                            si tens res prest t'ho fotran,
                            sempre van voltats de rates.
                            Manies? No en tenen gaires!,
                            fan votar morts d'anys  enrera!,
                            i ara van a Formentera
                            a treure vots de Bons Aires!
                            A l'autopista d'Eivissa
                            no han tocat res d'en Matutes;
                            al.lots ells se'n van de putes
                            i a noltros ens fan 'nar a missa.
                            Quin poc seny té aquesta gent
                            que vol declarar la guerra
                            a llengua, cultura i terra
                            i ho tapen tot de ciment!
                            Si en comptes de tancar els ulls
                            els miram de fit a fit,
                            tots els qui ara treuen pit
                            no faran mai més embulls!
                            Escoltau la veu del poble
                            com s'aixeca a poc a poc,
                            ben aviat calarà foc
                            una lluita justa i noble.
                            Lladres són a discreció!,
                            si volem acabar amb ells
                            no hem de fer pus mai d'anyells!
                            La gallina diu que no!
                            Visca la revolució!

GENT 1: Revolta amb indignació!,
                ja hem acabat la paciència!,
                no són temps de resistència
                sinó de revolució!

GENT 2: Amb crits, amb clams i bramuls,
                amb falçs, falcelles o esmolles...
                perquè de les herbes molles
                només se'n torquen els culs.

GENT 1: S'ha acabat la paciència,
                calau foc a la foguera,
                que els covards em fan peguera:
                Llibertat! Independència.

RABOA (A Colau): Ai Colau, no me conhort
                fes que callin aviat.
                Per què volen llibertat?,
                no tenen on caure morts.
                                       
COLAU: Doncs a mi em va bé aquest trull:
                només amb quatre paraules
                i dos caps i dues baules
                hem sortit d'un altre embull.
                 (A Gaviota)        
                Au fes via, Gaviota,
                ja pots treure aquesta gent
                que jo estaré ben content
                si no veig gent tan cabota.
                         
          En Gaviota va cap al romancer i amb males maneres el vol treure de la sala.

RABOA: Ja ho veig que mos tenen ràbia
                perquè feim tres caramulls.
                Sabem fer bé els embulls
                i els tenim a dins la gàbia.

SECRETARI (a Colau, apart): Ell ningú la mos empata.
                        Tres caramulls!

COLAU:                               Aquí et pica.
                Ara sí serem gent rica.

SECRETARI: I el poble davall la mata.

Es fa fosc quan encara en Gaviota intenta treure la gent fora.

CD: BRAMS, "Peça a peça"

Cada poble, cada barri, cada veïnat,
cada home, cada dona, cada entitat,
deu mil somnis corquen
la casa d’un gegant,
deu mil somnis arnen
la disfressa dels tirans.

Peça a peça
anem encaixant
construint la terra
construint la llibertat

Cada gest, cada paraula, cada veritat
cada passa, cada idea, cada habilitat:
tot són eines bones
però s’han d’esmolar,
la primera victòria
es guanya dins el cap.

Ocupem el nostre lloc
i alerta pel combat
no s’hi val dur l’uniforme
i no estar organitzat.



ACTE III

A un cafè, GENT DEL POBLE 1 I 2 i ROMANCER, són a una taula, juguen a cartes i van xerrant; entre conversa i conversa demanen carta, canten "set i mig", etcètera

GENT 1: I els tamborers de la Sala
                els han fet fora. Què tal?

GENT 2: Per xerrar de la Real.
                Mira si n'hi ha de mal
                hi poden 'nar amb una pala.

GENT 1: Tot allò que va fer en Franco
                el PP ho troba bé.

GENT 2: Ells si podien també
                farien com ell, més o manco.

GENT 1 (al cambrer): Mem tu, pots dur una rasca?

GENT 2: I un conyac. Anirà bé
                per xerrar d'aquest merder,
                que aquesta és la nostra tasca.

GENT 1: Els estudiants de NOU
                set mil euros han cobrat
                i ves per on han guanyat
                a la UIB. Toca'm un ou!

GENT 2: Idò, o doblers o finca
               si fas com t'han ensenyat:
               si no, mira n'Ensenyat.

GENT 1: Sense esser llicenciat
                un bon sou li han donat
                en el nou hospital d'Inca.

Entra la criada i s'asseu a una taula de devora

ROMANCER: Gent del poble enganada
                per tres cèntims i dos rals;
                no volem més enganys tals,
                ens han fet mala jugada.
                Ai!, i que som d'innocents:
                tenim sentència de mort
                i ells n'estan tots contents;
                prest o tard els 'nirà tort.
                Festes, menjar i aiguardent
                del bé de l'ajuntament:
                saps que fa de bon pagar
                missa sense capellà.

CAMBRER (mentre els dóna el que han demanat)
                     Ha fet en Carles Rebassa
                     un romanç en el PP,
                     escoltau-lo ben rebé,
                     que això ja vessa la tassa.
                     Ses imatges que veureu
                     són d'en Climent Picornell,
                     tant paisatge com aucell,
                     que se va jugar sa pell
                     per Mallorca, ja ho sabeu.

CD, CARLES REBASSA "PP2 (O LA INEXPLICABLE HISTÒRIADE LA VÍDUA D'EN FULGENCI MAS)" i imatges de Climent Picornell:

Sortiu de dol cap a l'horta
que dins el pou de l'Alzina
la vídua Mas, Francina,
anit l'han trobada morta.
Escoltau-me i ho sabreu,
d'ella no ho hauríeu dit
fins que han trobat per escrit:
"Dins el pou em trobareu".
Morta era dins la cisterna,
la dona, nada a la vila,
bona, plaent i tranquil.la,
era nostra, no era externa!
I ho duran dins la consciència
mal que els hàgim de matar.
Algun dia se sabrà:
cranc no hi ha que el poble venci!
Era cosina d'en Pit,
son pare del nostre alcalde,
i ara aquest bordarro malda
per poder dormir de nit.
Es veu que tenia un tros
allà devers Son Bonada;
no feia una quarterada,
quatre ametllers, no era gros.

L'era heretat de sa mare,
morta aprés de gran turment
per mal d'un tumor dolent
l'any que va morir son pare.
I en tenir el seu home mort
va dir: "Me'n vaig fora vila
i faré vida tranquil. la",
però li va sortir tort
perquè el fill de la florista,
que és el qui dóna els permisos,
va veure bitllets ben llisos,
gran fill de puta, l'artista!
"No és terreny edificable",
li entima l'ajuntament
mirant-se el compte corrent...
Fan la vida inhabitable!
I no li daren llicència
per fer-se un casetonet
en aquell lloc tan estret,
a la dona d'en Fulgenci.

Passades unes mesades
el fill d'en Pit s'hi presenta,
li diu: "Us faré contenta",
i amb unes bones xerrades,
"veneu vostre tros al poble
i veureu molts de diners.
Just és signar tres papers
davant d'un notari noble".
"És que jo no vull signar,
vull viure-hi fins que m'hi mori
i quan jo seré a la glòria
la nebodeta ho tindrà".
"Aquella, el que farà
serà deixar passar els anys
i el vendrà als alemanys
així que els bitllets veurà".
I tan gros li va anar fent,
aquell porc de mercader,
que el vint-i-tres de febrer
al notari hi manca gent.
Li donaren cinc milions,
i d'euros no, de pessetes.
Va sortir amb les llagrimetes
que li queien dels ullons.

I, dilluns, xerrant a plaça
va saber per n'Esternut
que el tros l'havien venut
a dos alemanys de raça.
Bon negoci els va sortir
amb els comptes ben rodos:
més de cinquanta milions.
M olts n'hi hagué per repartir.
I els donaren la llicència
i hi van poder edificar,
talment el que van negar
a la dona d'en Fulgenci.

Ahir va anar a ca les monges
i els va donar un milió.
Va sortir pel portelló
amb un saquet de taronges.
Després va tocar la porta
de la seva nebodeta.
La va confitar amb pesseta
i al capvespre ja era morta.
Quatre eren que la portaven
a la seva sepultura.
Era cosa de tristura,
al batle el condol li daren.

GENT 2: Has sentit a dir en Colau
               que feia tres caramulls
               i tots tres més que curulls
               i ha quedat com un babau.

CRIADA (que s'ha aixecat i va a la taula on hi ha la gent):
       Jo som la criada
       dels més mentiders
       que amb una judada
       se'n duen doblers.
       I quan feia net
       els vaig escoltar
       i arriben a un plet
       per poder guanyar:
       tot ho vaig filmar.
       Prestau atenció
       mirant el canal:
       el batle major
       ja arriba al final.

GENT 1 (al cambrer): Mem tu, posa ses notícies
               si en diuen res des bergant,
               que diuen que ha robat tant
               per mantenir es seus vicis.

El cambrer posa la tele i la locutora comença

LOCUTORA: Espectadors benvolguts
                 que sempre estau badocant
                 una notícia vos cant
                 que quedareu ben retuts.
                 En Colau, de mal nom Mates
                 ha estat trobat en delicte
                 i s'ha declarat convicte
                 i ha quedat com les rates.
                Compren sol rústic barat,
                 llavors requalificat
                 venen per un desbarat
                 i ho troben ben divertit.
                 Així a sa gerreria,
                 quan pensen fer un barri nou
                 diuen "ara tenimn s'ou"
                 i sense dir la boca és mia
                 compren les cases per u,
                 llavors ho rehabiliten
                 i fan molt i poc prediquen
                 i ho venen per vint-i-u.
                 En es segon cinturó
                 en Malanat ha comprat
                 per quan estigui acabat
                 fer un negoci ben rodó.
                 Bé, tornant en es cas d'ara,
                 en Colau que du la vara
                 en feia tres caramulls
                de tot el que arreplegava.
                Na Tonina, sa criada,
                no ho sabien, i els filmava.
                Mirau-ho amb els vostres ulls.

Aquí la filmació de part de l'escena V de l'acte I, des que en COLAU diu "Si tots tres anam units", fins que TOTS diuen "amèn".

LOCUTORA: I fins aquí la notícia
                      que deixa en Colau sens vara,
                      que han de tenir molta barra
                      poca vergonya i molt vici.
                      Repartiment, benefici,
                      molta especulació,
                      requalificació,
                      això és el seu ofici.

S'acaba la notícia i tots fan visques i crits
               

FI





inici

Pàgina de presentació MAG POESIA