Els components d'un circ no poden fer l'espectacle perquè han perdut les feres. Per això decideixen fer teatre amb unes altres feres, encara pitjors: el duc, el mercader, l'abat, el general, l'algutzil i l'intel.lectual connivent. Molt de moviment i bulla.
 

REPARTIMENT Director del circ / Duc meu meu Trapezista / Noi de l’arc Fogataire / Algutzil  Pallasso / General  Forçut / Abat Domador / Somnícul vell  Màgic / Mercader Cantatriu / Blanca Titellaire / Serena Nunci Presentadora Una dona Un Una Un altre Noi que fa de duc Guàrdia Actor Ballarina de circ Músic Soldats Secretari FITXA TÈCNICA Vestuari, pentinats, atrezzo Direcció de les cançons Ajudantia de direcció i regidoria Direcció

CONCEPCIÓ PAYERAS STELLA MARTINEZ MARIA ANTÒNIA VARGAS NEUS TUR JOSEP CANALS JORDI VADELL AGNÈS GARCIA MIREIA VICENÇ VIOLETA ASENSIO ELISA RAMIS ROSA BLANCA MANRESA AURORA SANTANDREU MARIA ÀNGELS BORRÀS ROSA VIVER CRISTINA ORTIGOSA JOANA MARIA FERNÁNDEZ SÍLVIA MACHAUSE LINA ROLDAN VANESA VAZQUEZ CARINA SCALABRIDO IMMA CORTÈS / M.BEGOÑA BIETO MARIA ANNA SERRA     VANESA VAZQUEZ, IMMA CORTÈS MARIA LLUM LLADÓ, VIOLETA      ASENSIO, LORENA MARTÍ VIOLETA ASENSIO Antoni Artigues

El dijous 29 de març de 2001 al Teatre de Magisteri (Edifici Guillem Cifre. Campus UIB), a les 12 del migdia (200 espectadors)
El dilluns 26 de març de 2001 al Teatre de Magisteri a les 12 del migdia (funció per als al.lots del CP de Pràctiques) (250 espectadors)

El dilluns 7 de maig de 2001 a les 8 del vespre al Teatre Municipal de Palma (100 espectadors)

El divendres 11 de maig de 2001 a les 9,15 i a les 3,15 al Teatre Municipal de Binissalem (funcions per a les escoles) (200 i 100 espectadors)

El dijous 17 de maig de 2001 al vespre a Cas Serres Eivissa (30 espectadors)
El divendres 18 de maig de 2001 a Eivissa (3 funcions per a secundària i instituts, amb 600 espectadors)

 Pròleg d'El duc meu-meu (fragments)

  Tot i que sento un respecte sincer per la rondallística popular amb les seves bruixes i fades i els seus gegants i prínceps encantats, i em puc considerar un seu sincer admirador, en el teatre per a infants prefereixo, més aviat, les històries amb persones de carn i ossos que ens parlin de les seves aspiracions, dels seus problemes o de les seves relacions amb les altres persones.
     En efecte, l'esdeveniment teatral, el seu caràcter espectacular, cal que reflecteixi la realitat de la societat en què viu i n'exposi i denunciï la seva problemàtica i les seves contradiccions. I si aquest principi el defensem sempre enfront de tota tendència cap a l'escapisme o evasió de moltes obres de teatre per a grans, encara el defensem més quan es tracta de teatre per a infants on, amb l'excusa de distreure la canalla, es dóna molt sovint entrada a les faules més fantasioses o les històries més allunyades de la realitat ambiental.
   L'infant no és cap persona que viu en un món a part, fet per a ella. Escolta i veu, amb una intel.ligencia que tot sovint ens sorprèn, el món que l'envolta. El que cal és explicar-li aquest món i aclarir-li els dubtes que la seva curiositat insaciable li planteja. I el teatre amb les seves possibilitats, amb els seus plantejaments ha d'ajudar, en la mesura que pugui, a preparar aquest petit home o petita dona per a la seva vida futura en la societat. Per això, potser, no ens agrada parlar d'un teatre pròpiament per a infants i hem cregut sempre convenient que els infants assistissin a les representacions teatrals acompanyats de gent gran, capaços de respondre les preguntes que ells els facin. L'obra d'en Xesc Barceló, El duc meu-meu, em va agradar tot seguit que l'autor me la va donar per a llegir, i ben segur, justament, perquè s'acordava amb tots els principis que he esmentat suara.
     La gràcia de l'obra d'en Xesc Barceló està en la combinació perfecta que fa entre la lucidesa d'una exposició clara i cruel dels fets amb un llenguatge irònic, ajustat, teatral, ple de troballes i d'excel.lent sonoritat, entre unes escenes eminentment esperpèntiques i desmesurades i unes altres que, com a contrapunt de les anteriors, són resoltes amb un profund sentit poètic. Perquè en Xesc Barceló és poeta i li cal posar poesia en tot el que escriu, en tot el que fa. Per això és que tots aquells personatges no seran de cartó sinó de carn i ossos i els seus problemes, les seves aspiracions (el problema del Noi de l'Arc, les aspiracions de Blanca, els desigs de tot el poble) ens penetraran i els sentirem com a propis.
        Josep A. Codina (Barcelona, 1977)

Breu comentari del muntatge de l'obra de Xesc Barceló, El duc meu-meu

     Corria l'any 1971 quan Xesc Barceló aconseguia el Premi de Teatre "Ciutat de Granollers" amb El duc meu-meu, obra que immediatament fou prohibida pel censor de torn. En  aquells anys quan el protagonista d'una obra teatral era un tirà sanguinari i imbècil el censor assajava un ampli somriure, esmolava el llapis vermell i ho ratllava tot. Per a ell era ben clar qui era el "personatge" al.ludit. En aquest concepte el tenien els pixatinters ministerials i tots. 
     Per fortuna l'obra de Xesc Barceló té una validesa molt més àmplia que la que els inquisidors, a les ordres -aleshores- de Fraga Iribarne o de Sanchez Bella, li van atribuir i ara, canviades les circumstàncies, continua essent una comèdia representable.
     El duc meu-meu fou estrenada sense permisos de cap mena per l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants el 18 d'abril del 1974 sota la direcció -cal dir agosarada- de Josep A. Codina. Cal que en quedi constància. I després, sota la meva direcció i amb el Grup de Teatre Independent Xaloc, de Mataró, l'any 1977 en férem un muntatge nou. 
     Sota l'aparença d'una gran festa, i fins d'un espectacle infantil, i situats en l'estètica d'un espai escènic manllevat al circ, intentàrem explicar en termes de faula com del règim autocràtic hom pot passar a la democràcia burgesa gràcies a l'aliança de comerciants, clergues, militars i intel.lectuals. La revolució efectuada amb aquest canvi, ve a dir-nos el text, és una falsa revolució i només una societat regida des del poble serà beneficiosa per als interessos del poble.
     Fou aleshores una aventura important, en primer lloc perquè per fi Barceló podia entrar als circuits comercials, al marge de la censura que sempre s'havia posat amb ell. En segon lloc perquè una obra d'aquesta importància ja no necessitava cap mena d'explicacions, i perquè en aquells moments els excel.lents nivells de qualitat, també podien trobar-se a Sabadell, Tarragona, Terrassa, Granollers i Mataró, per exemple.
     Desitjo que els amics mallorquins gaudeixin d'aquest text, igual que aleshores nosaltres ho férem i, si és possible, molt més encara.
     Una forta abraçada:
        Carles Maicas (Mataró, octubre-2000)

Premsa: 
"La crítica als tirans d'"El duc meu meu" arriba a la UIB de la mà de Mag Teatre. L'0bra, censurada al final del franquisme, 
està carregada d'ironia contra el poder." "Després de l'estrena a la UIB, Magisteri Teatre oferirà una altra representació dia 
set del mes que ve al Teatre Municipal de Palma dins del cicle de Teatre Escolar." 
(Joana Nicolau. Diari de Balears. 19-març-2001)
"Estrena Teatral d'"El duc meu meu a la UIB." "Al rerafons de la peça, destaca el missatge que una revolució només serà
beneficiosa pel poble si aquest és el que la regeix."
(Diari de Balears, 29-març-2001)
"Magisteri Teatre, molt possessiu. La companyia Magisteri Teatre i 
Mag Poesia estrenà ahir a l'aula magna de l'edifici Guillem Cifre de la UIB el muntatge El duc meu meu. Es tracta d'una
història del dramaturg Xesc Barceló protagonitzada per un sanguinari personatge que pensa que tot és seu o pot ser seu. 
En aquest cas, el representa de forma impecable Concepció Payeras, que està acompanyada per una vintena de companys 
sobre l'escenari. D'aquesta manera, el director Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca)) aconsegueix amb el seu equip mostrar, en termes de faula, `
com del règim autocràtic es pot passar a la democràcia burgesa gràcies a l'aliança de comerciants, clergues, militars i intel-
lectuals. És a dir, que la revolució només pot ser positiva pel poble si aquest és qui la condueix. A causa de la forta crítica
que aquest text fa al poder, l'obra, escrita l'any 1971 i guanyadora del premi de teatre Ciutat de Granollers, fou censurada 
en el seu primer intent de representació. El missatge i les actuacions estan acompanyats per una banda sonora a càrrec de 
Maria Llum Lladó, Violeta Asensio i Lorena Martin." 
(Diari de Balears, 30-març-2001)
"Magisteri Teatre presentó el jueves en la UIB su espectáculo "El duc meu meu", una historia del dramaturgo Xesc Barceló protagonizada por un sanguinario personaje que piensa que todo es suyo o puede ser suyo. La obra muestra, en términos de fábula, como de un régimen autocrático se puede pasar a la democracia burguesa gracias a la alianza de comercianates, clérigos, militares e intelectuales." 
(Ultima Hora, 31-3-2001)

D'altres muntatges de Magisteri Teatre-Mag Poesia

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia