sobre Salvador Puig Antich (Vegeu Carlota TOLOSA. La torna de la torna.
Salvador Puig Antich i el M.I.L. Empúries, Barcelona 1985):
"Cal que [les masses] destrueixin totalment l'Estat capitalista
i que organitzin el seu propi sistema"
"El Secretariat de la Comissió Permanent de l'Assemblea
de Catalunya denuncià l'intent "d'assassinar el company Salvador Puig,
quan l'únic culpable dels fets pels quals se l'acusa és el Règim
per la seva violència repressiva."
Al consell de ministres de l'1 de març de 1974 es
decidí la pena de mort de Puig Antich i Heinz Chez. "En el mateix consell
de ministres el Cap de l'Estat commurà la pena de mort imposada al
guàrdia civil Antoni Franco"
"En arribar al llindar de la porta Puig Antich s'atura i
mira seriós l'artefacte, impressionat. "Quina putada, això
és una putada"
"El dia 3 de març, diumenge, a les deu del matí,
vint-i-quatre hores després de l'execució, Salvador Puig Antich
és enterrat [...] Unes cinc-centes persones que pretenien assistir
a l'enterrament, algunes amb clavells vermells, van haver de romandre fora
del recinta perquè cada porta del cementiri era guardada per un escamot
de cinquanta policies armats que els impedien d'entrar-hi. Les forces d'ordre
públic dispersaren més d'una vegada la concentració,
que en tot moment es comportà pacíficament. Malgrat això,
la policia carregà amb brutalitat i allunyà els concentrats
a més de dos quilòmetres del cementiri. Les vies dels voltants
van quedar plenes de flors que els manifestants deixaven anar en ser agredits."
la darrera carta de Salvador Puig Antich (al seu germà)
-va encapçalada amb el vers Je vais mettre en chanson la tristesse
du vent (Ferré)
"Estimat Quim / La nova és escueta: condemnat a mort.
Seria molt difícil exposar els meus sentiments en aquests moments.
Tal vegada i com afirmació del perquè he lluitat i que ara,
moment de la gran prova, crec més fermament. Han portat a terme una
venjança irracional. Fàstic, fàstic és el que
sento. / Fa ja molt temps que m'he preguntat què feia jo en aquest
món on encara no hi ha lloc per a mi. Arribaré, sens dubte,
i no em tractis de dogmàtic. La qüestió es presenta descarnada,
és davant de tota aquella gent que estimo. És una prova massa
dura per a vosaltres. Així, doncs, per no caure en divagacions metafísiques
sobre la vida, accepta aquestes línies com a afirmació dels
meus sentiments per a vosaltres (tu, Lee, Michele). Jo he trencat amb tot
i accepto les meves responsabilitats, però no inútilment.
Bé, xiquet, tot el que possiblement no diré és dins
d'aquestes línies i en la tristesa del vent. / T'estima / Salut i
anarquia."
alguns poemes per a Salvador Puig Antich (Antologia poètica
popular a la memòria de Salvador Puig Antich. Ateneu enciclopèdic
popular, Barcelona, 1996):
TEMPS... TEMPS.... TEMPS....
[...]
Temps benaurat. Llengua i expressió,
per un sol pic, esquives l'assassí;
a lluny d'aquí centralista opressor,
resta esclafat, forjador del destí.
Temps desitjat, ja et sent tan a prop!
Se'ns infal el pit, cant morunes cançons,
tot enfurit. Retorn d'il·lusions,
està cansat. Cap pegar un cop fort.
Pensa-ho amb Gin, millor si és xoriguer.
Falla el cos per reprendre esperit
damunt el cim, davant el foraster.
"Som Mallorquí" -alces massa la veu!-
agafa't repòs, solament és escrit;
sempre és així, l'eixorament de veu.
[...]
(Biel Oliver-Majoral
Barcelona, 2 de març de 1974)
DOS DE MARÇ DE 1974
[...]
D'on ve, però, aquest doll de crim? On aniran
els vostres plors, germanes dolces? I on
pujaré jo la meva
ira aplanada i aquest voler-me meu
que em lleva el pensament i fa
la meva llarga vida bruta? Per què gent
d'amor no poden més? Per què no es para
tot? Ametllers del Congost, rius innocents!
Oh mar de Barcelona, salta!, esbandeix-nos,
cobreix aigües com flors aquesta terra nua.
Tots amb un hem pogut morir sota el garrot
(Segismon Serrallonga)
BRASSENS-IBÁÑEZ
A Salvador Puig Antich
La nit és la mateixa.
Han passat els anys
i s'omplen les basses de pluja
tot sentint la cançó en el vent.[...]
(Andreu Vidal)
MÁS QUE UNA PALABRA
La libertad es más que una palabra
La libertad es una chica alegre
la libertad es una parabellum o una flor
[...]
La libertad es gritar fuerte o la boca gris de los fusiles
(José Agustín Goytisolo)
I SI CANTO TRIST...
[...]
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan graçat,
no la vull per avui, ni tampoc com a record;
que m'agrada el batec d'aquest cor que, lluitant,
dóna vida a la mort
a què l'han condemnat.
I si canto trist
és perquè no puc
oblidar la mort
d'ignorats companys.
[...]
(Lluís Llach)
(Vegeu també fragments del poema PUIG ANTICH
dins VICENT ANDRÉS ESTELLÉS; i el poema ELEGIA dins JOAN
BROSSA)
fragments de No te n'espantis no, Bac, de Xesc Barceló,
muntatge teatral escrit entre el 1974 i el 1975, representat per primera
vegada al monestir de Cuixà, l'estiu del 1976, pel grup de l'Escola
de Teatre de l'Orfeó de Sants:
Sistemes per matar un pollastre
[tot el que expliquen els diferents actors ho comproven amb
el pollastre]
Parla el de la FORCA [...] Parla el de la DECAPITACIÓ[...]
Parla el del GARROT [...] Parla el de l'AFUSELLAMENT [...] Parla el de la
CADIRA ELÈCTRICA [...] Parla el de la CAMBRA DE GAS [...]
No em maten per ser traïdor
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visqués tota ma pàtria
Notícia 3
Vint-i-set de setembre de 1975 [...] "Una vez firmada
la sentencia dictada contra Juan Paredes Manot, alias Txiki, recibido el correspondiente
enterado y cumplimentando todos los trámites pertinentes, a las ocho
y treinta y cinco horas del día de hoy, ha sido ejecutado dicho sentenciado,
siendo pasado por las armas, como reo de un delito de terrorismo" [...] El
cos del Txiqui -jersei blau teixit a la presó de dones de Barcelona,
pantalons "tejanos"- és a terra mort. Sembla que onze bales han entrat
en el seu cos.
Notícia 4
Salvador Puig Antich, Heinz Chez, esecutats tots dos el
març del 1974. Xosé Humberto Baena, José Luis Sánchez
Bravo, Ramón García Sanz, Angel Otasgui, Juan Paredes Manot,
Tixiqui, morts el setembre de 1975.
Memòria
[...] a tots, a tots vosaltres / irremeiablement morts
/ per nosaltres mateixos, / botxins nosaltres; / a tots, a tots vosaltres
/ que patíreu la nostra caritat / a l'hora de morir, / que sofríreu
la nostra crueltat / tot suprimint-vos, / que fóreu les víctimes
/ de les nostres i vostres lleis; / a vosaltres, a tots vosaltres, / escandalosament
morts per a la nostra tranquil·litat, / ara us recordem; / i recordem
no la vostra vida, / sinó la mort, la vostra mort, / per tal que
tots els que vivim...
inici
TORNAR A MUNTATGES
idea, dramatúrgia i disseny gràfic de Jaume Falconer, poemes
de 
Osuna, M. Àngela Riera, Delfí Mulet, Joan Oliver, Andreu Julià,
Vicenç Fontelles, Miquel Barceló, Antoni Isern (música),
David Castell, Aina Oliver, Ricard Pons i Maria Antònia Font (dansa)
