direcció: Antoni Artigues 
espai escènic: Jaume Falconer 
música: Joaquim Domènec 
il•luminació: Teatre Principal 
veu: Pere Mascaró 
intèrprets: Marina Vallacaneras, Lluís Gili, Guillem Ramon, Andreu Nadal, Joan Esteve Quetglas 
 

estrena: Teatre Principal de Palma, dimarts 20 d'octubre de 1998 (400 espectadors) 
D'altres representacions: Teatre de Magisteri, Palma, dijous 25 de maig de 1995 (300 espectadors). Teatre del Convent d'Artà, dissabte 27 de maig de 1995 (100 espectadors). Teatre de Magisteri-Sants, Barcelona, dijous 1 de juny de 1995 (150 espectadors). Casa de Cultura de Santanyí, dissabte 10 de juny de 1995 (150 espectadors) 
 

crítica:
* "L'esperit de Parasceve viu, sobreviu..., superviu! És una obra que no passa d'època. És com “L'estaca”, no? Que podria ser representada avui mateix a Croàcia, a Bòsnia, a Sudàfrica, a l'Iraq, a Algèria..., i l’espurna de foc continuaria viva, encesa. És una obra que mai s'acaba. Com tota l'obra de Blai Bonet..., que no s'acaba, no s'acaba mai." (Josep Maria Flotats) 
 "Aquest drama o tragèdia domèstica de Parasceve, que fou escrit el 1958, té una actualitat extraordinària perquè conta allò tan senzill que contemplam cada dia als informatius: la poesia de la vida quotidiana feta malbé per les forces anorreadores d'un Estat i els seus mecanismes, l’'mor destruït per la violència d'un exèrcit, la víctima convertida en botxí per un pacte de por i de silenci, la mare esquarterada per la violència contra els fills... Temes humans i eterns que ja ens mostraren els tràgics grecs i llatins i que en Blai aixeca damunt l'escenari amb paraules agudes i emocionants extretes del call de la carn i de la terra.” (Llorenç Huguet, rector de la UIB)" 

TORNA PARASCEVE, L'OBRA QUE MAI NO ACABA. Una obra eterna, de malaurada i plena actualitat, perquè el tema de l'individu, la nació, ofegats per l'estat, la policia, l'exèrcit, és present pertot arreu. (Diari de Balears, 17 d'octubre de 1998) 
LA UIB HOMENAJEA A BLAI BONET CON PARASCEVE (Diario de Mallorca, 17-10-98) 
El grupo Magisteri Teatre-Mag Poesia, que depende de la UIB, será el encargado de poner el próximo 20 en escena, en el Teatre Principal, la obra de Blai Bonet Parasceve, como parte del homenaje que se quiere rendir al fallecido escritor a instancias del rector. (Ultima Hora, 17-10-98) 
LA UIB ESCENIFICA EL PARASCEVE DE BLAI BONET EN EL PRINCIPAL. La presentación de este texto de Blai Bonet corre a cargo de Magisteri Teatre, compañia de la Escola de Magisteri de la propia Universitat. Este departamento de la UIB volvió a poner en escena parasceve en 1995, en el marco de otro homenaje al poeta mallorquín entonces todavía vivo, después de un largo silencio desde que la pieza la estrenara casi cuarenta años antes, en 1957, la Agrupació Dramàtica de Barcelona, con la presencia en el reparto del entonces debutante Josep Maria Flotats. (El mundo, 20.10-98) 
LA VEU DE BLAI BONET OMPLÍ EL TEATRE PRINCIPAL GRÀCIES A PARASCEVE.  Es tornà a repetir el ritu. De nou, tres anys després, la veu de Blai Bonet tornà a expressar-se des de l’escenari. El Teatre Principal acollí el seu crit. Anit, i de la mà de Magisteri Teatre, tornava a representar-se Parasceve. De nou la trista, i eterna, història de la lluita desigual de l’individu davant el sistema tornà a emocionar el públic d’aquesta funció única.    La representació fou una experiència també molt especial per als actors d’anit. Tots ells repetien tres anys després de la primera vegada. (DIARI DE BALEARS, 21 d’octubre de 1998. (S.M.)) 
 

Vegeu també: Parasceve (Edició homenatge del CIM i la UIB, 1995), i Parasceve (escrit a Lletra de canvi 45, Barcelona 1998) 
 
 
 
 

presentació de l’espectacle al Teatre Principal

en blai bo

 "Un poeta de la dimensió espiritual, però humana, de Blai Bonet, no esgota mai les possibilitats d'un pensament, d'un esperit humà", diu Jaume Vidal Alcover. 

 Som aquí perquè volem que tothom conegui més i més en Blai Bonet, en Blai Bo, en Blai més que Bo. Aquest és el tercer homenatge que la uib ret a Blai Bonet. Els dos anteriors homenatges foren fets en temps de l'enyorat Nadal Batle, que fou qui organitzà dins els anys 80 uns magnífics actes entre els quals recordarem sempre una superba actuació d'Ovidi Montllor i Toti Soler dins la bassa de l'Hort del Rei (la uib en va fer un enregistrament que misteriosament es va perdre); també es feren uns cartells amb poemes d'en Blai Bonet sobre dibuixos de Miquel Barceló, i parlaren, entre d'altres, Antoni Bennàsser i Joan de Sagarra. 

 El segon homenatge fou una reestrena de l'obra Parasceve, només feta fins aleshores l'octubre del 1957 -fa 41 anys justs- al teatre Capsa de Barcelona per l'Agrupació Dramàtica de Barcelona sota la direcció de Jordi Sarsanedas i amb l'actuació de Josep Maria Flotats com a fill petit. Aquesta reestrena del 1995 es feu a Palma, Artà, Barcelona i Santanyí, i tingué com a fruit la reedició de l'obra a la col•lecció Tespis de la uib. 

 Llorenç Huguet, sortint del funeral de l'escriptor, ens encarregà aquest tercer homenatge que avui culmina. Jo li vaig dir: no ho sé, ja ho veurem... Perquè els actors que el 1995 havien donat vida a Parasceve, aleshores eren estudiants, i esser estudiants és l'estat de màxima felicitat en que es pot trobar una persona: joventut, entusiasme, tot el temps del món, i avui on hem d'anar, i demà què farem... Al cap d'aquests pocs anys, aquests actors ja tots treballen amb horari fix, i una té un al•lot, i un altre també, i l'altre munta casa per casar-se... amb una paraula. Però quan els vaig telefonar, la resposta fou unànime, una resposta entusiasta per tornar a fer l'obra: tots recordaven vivament l'obra i la persona d'en Blai, quan l'anàrem a veure a Cala Figuera, jove com sempre, sensual com sempre, viu com sempre. En Blai va morir jove, sensual, en Blai va morir viu... 

 Joan de Sagarra, quan va venir a parlar d'en Blai en va destacar la sensualitat i la veracitat, aspectes que donen al llenguatge d'en Blai un color únic. Sensualitat i veracitat. És a dir: Blai Bonet sempre va estar al costat de la sensualitat, Blai Bonet sempre va estar enfrontat al poder. Ell mateix posa com a títol a un dels seus llibres més estimats El poder i la verdor. 

 Blai Bonet és l'escriptor de la sensualitat. I ho és en els seus versos, com quan diu: "Quan et mir, em puja una ona / blava per la cintura". I ho és en la seva conversa, com quan diu a la premsa: "Molts mals del món actual vénen perquè la gent es toca poc", o "A mi la gent no em sembla mai poc". Llegiu la poesia de Blai Bonet. 

 Blai Bonet també és l'escriptor de la veracitat. Diu que "l'escriptor té l'obligació de fer d'oposició del poder" (això en un món en el qual el que abunda és el col•laboracionisme dels intel•lectuals), i ho exerceix amb paraules tan clares com les següents: 
"La veritat és dir-ho tot" 
"Ser súbdit és incompatible amb la dignitat" 
"Ja no hi ha terrorisme més dur que el terrorisme de la hipocresia legal" 
"L'home no és culpable, culpables ho són els papes i els legisladors" 
"A Mallorca gent desarrelada ens governa" 
"L'infern també és fer el teatre quan no es pot fer l'amor, és fer un teatre quan no es pot fer un poble, és muntar un poble teatral quan no es vol construir un poble autèntic." 
"No cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un sol president per al País Català. 
"Una cosa és la gent, la nació i les ciutat, i una altra l'Estat. Si desapareix l'Estat, desapareix el noranta per cent del que va malament" 

 Sensualitat i veracitat que trobam en l'incomparable poema "Oda del poble rural": 
"Mai contra els enamorats, 
que dins la vinosa nit encristal·lada 
de gener transparent, 
estan atacats a la paret, 
ella silenciosament gravada damunt el mur, 
ell empenyent-la amb els genolls, amb els dits temporals, 
com si la menés a un cambril, construint ambdós el cambril [...] 

Estimaré sempre el calb, 
que calla quan parlen de cabells, 
el qui té la cara de mul, 
el qui té la cara de rata, 
el qui té cara de terròs, 
el qui té cara d’animal antediluvià, 
el qui du la cara com una perdigonada [...] 
totes les cares que fa la pobra gent pobra, 
tot el torrent de cares 
que fa la gent que viu entre l’espiga i la mort, 
entre el sol i les llunes [...] 
Estimades siguin 
totes 
les petites 
negrors 
del poble.[...] 
Però quedin colgats sota la impaciència, 
enterrats sota un segle de vermelles formigues, 
els qui, com la pudor, entren dins tota casa, 
com si cada home fos raïm per al seu cup. 
Contra els grocs cacics sempre, que, si donen un pa, 
és per tenir un nou animal dins l’estable, 
o per mirar-li el tòrax ample com  una roca, 
on la vida escriu una àguila acotada." 

 El poder i la verdor, sensualitat i veracitat, d'això va l'obra que amb la seva actuació, escenografia i música vos faran viure ara mateix aquests joves mestres, mestres de professió i mestres en l'art del teatre. Que passeu una bona vetlada. 

    (20-10-98) 
 

TORNAR A MUNTATGES
 

antologia per a l'escola
 

PÀGINA DE PRESENTACIÓ mag poesia