muntatges teatrals
 
LA BARCA D'AMÍLCAR

autor: Joan Oliver-Pere Quart
 

direcció: Catalina Parejo i Maria Sitges 
música: Sergi Somoza 
llums: Marc Castejon 
intèrprets: Maria Antònia Mora, Sònia Núñez, Pep Lluís Soler, Sílvia Cladera, Maria del Mar Bennàssar, Amanda Fernandez, Susana Mota, Víctor Torres, Maria Pilar Salort, Marga Morro, Miquel Mesquida, oscar Aljama, Anabel Otero, Maria del Carme Moreno, Catalina de Prada, Magdalena Servera. 
 

estrena: Teatre de Magisteri, Campus UIB, dijous 29 d'abril de 1999, a les 12 (200 espectadors) 
d'altres representacions: Teatre Municipal de Palma, dimarts, 4 de maig de 1999 a les 20 h. (100 espectadors) 
Teatre Municipal de Palma, divendres, 7 de maig de 1999 a les 10 (50 espectadors) (en el marc del Teatre Escolar) 
 

sinopsi: "Amílcar Barca, generalíssim, des de Germània arriba fins a les costes mallorquines acompanyat per la seva tropa. Un cop arribats a l'illa es succeiran una sèrie d'esdeveniments  que faran canviar el curs de la història a càrrec dels personates, una mescla de l'ahir i l'avui. Guerra, amor, profetes, poble, història..."; aquesta és l'adaptació que fa la companyia d’aquesta obra escrita fa més de quaranta anys. 
La Barca d'Amílcar tracta el fet de les immigracions colonitzadores, un fet que no ha fet més que créixer en aquest tombant de segle (espanyols, alemanys...). Una literatura més bona que la que fan molts literats ineptes per als al.lots  (que no es poden defensar de les lectures obligatòries): Massa fantasia, massa mentides, com diu Pere Quart en aquests versos: "Per als infants / mentides. / Per als amors / mentides. / Per als amics / mentides. // I mentides històriques // Mentides literàries //Mentides metafísiques // Mentides tècniques, científiques" 
 

crítica:
 

d’altres escrits del programa:

Joan Oliver és, en paraules de Jordi Carbonell,  "un gran escriptori un lluitador per la justícia social,  la democràcia i la llibertat dels Països Catalans".  Diu Ignasi Riera que  "no va acceptar mai la legitimitat del franquisme. I tampoc del postfranquisme, és a dir, de la transició. Creia que érem còmplices d'una claudicació greu quan, per exemple, acceptàvem la monarquia, no era reivindicat Lluís Com- panys o no lluitàvem per un espai polític: el de la  Catalunya Gran o Països Catalans." Encara que sovint li costà fins i tot passar gana o la presó, va dir sempre la veritat; així diu, referint-se a Baltasar Porcel: "En Baltasar, en efecte, / és un  llepaire infecte / i un tifa bufonesc." Magisteri Teatre-Mag Poesia s'ha volgut amarar de la poesia, la integritat i la catalanitat de Joan Oliver amb els muntatges de Bestiari, La Fam i  La Barca d'Amílcar, estrenada al teatre Windsor de Barcelona el 1958. Encara que sigui una peça d'entreteniment tracta el fet de les immigracions colonitzadores, un fet que no ha fet més que créixer en aquest tombant de segle.  Com de costum, la millor literatura per a al.lots és la que fan els bons literats per a la gent adulta (fins i tot quan es tracta d'una obra menor com aquesta)  i no la que editen -massa sovint escriptors ineptes-  per als al.lots  (que no es poden defensar de les lectures obligatòries): Massa fantasia, massa mentides, com diu Pere Quart en aquests versos: "Per als infants / mentides. / Per als amors / mentides. / Per als amics / mentides. / Per als clients / mentides. // I mentides històriques // Mentides literàries // Mentides metafísiques // Mentides tècniques, científiques" 



                   .

                                           .
 
 

inici

tornada a muntatges 

Pàgina de presentació MAG POESIA