LA BARCA D'AMÍLCAR
autor: Joan
Oliver-Pere Quart
direcció: Catalina Parejo i Maria Sitges
música: Sergi Somoza
llums: Marc Castejon
intèrprets: Maria Antònia Mora, Sònia
Núñez, Pep Lluís Soler, Sílvia Cladera, Maria
del Mar Bennàssar, Amanda Fernandez, Susana Mota, Víctor Torres,
Maria Pilar Salort, Marga Morro, Miquel Mesquida, oscar Aljama, Anabel Otero,
Maria del Carme Moreno, Catalina de Prada, Magdalena Servera.
estrena: Teatre de Magisteri, Campus UIB, dijous 29
d'abril de 1999, a les 12 (200 espectadors)
d'altres representacions: Teatre Municipal de Palma, dimarts,
4 de maig de 1999 a les 20 h. (100 espectadors)
Teatre Municipal de Palma, divendres, 7 de maig de 1999 a les 10 (50 espectadors)
(en el marc del Teatre Escolar)
sinopsi: "Amílcar Barca, generalíssim,
des de Germània arriba fins a les costes mallorquines acompanyat per
la seva tropa. Un cop arribats a l'illa es succeiran una sèrie d'esdeveniments
que faran canviar el curs de la història a càrrec dels personates,
una mescla de l'ahir i l'avui. Guerra, amor, profetes, poble, història...";
aquesta és l'adaptació que fa la companyia d’aquesta obra escrita
fa més de quaranta anys.
La Barca d'Amílcar tracta el fet de les immigracions colonitzadores,
un fet que no ha fet més que créixer en aquest tombant de segle
(espanyols, alemanys...). Una literatura més bona que la que fan molts
literats ineptes per als al.lots (que no es poden defensar de les lectures
obligatòries): Massa fantasia, massa mentides, com diu Pere Quart
en aquests versos: "Per als infants / mentides. / Per als amors / mentides.
/ Per als amics / mentides. // I mentides històriques // Mentides
literàries //Mentides metafísiques // Mentides tècniques,
científiques"
crítica:
d’altres escrits del programa:
Joan Oliver és, en paraules de Jordi Carbonell,
"un gran escriptori un lluitador per la justícia social, la
democràcia i la llibertat dels Països Catalans". Diu Ignasi
Riera que "no va acceptar mai la legitimitat del franquisme. I tampoc
del postfranquisme, és a dir, de la transició. Creia que érem
còmplices d'una claudicació greu quan, per exemple, acceptàvem
la monarquia, no era reivindicat Lluís Com- panys o no lluitàvem
per un espai polític: el de la Catalunya Gran o Països
Catalans." Encara que sovint li costà fins i tot passar gana o la
presó, va dir sempre la veritat; així diu, referint-se a Baltasar
Porcel: "En Baltasar, en efecte, / és un llepaire infecte /
i un tifa bufonesc." Magisteri Teatre-Mag Poesia s'ha volgut amarar de la
poesia, la integritat i la catalanitat de Joan Oliver amb els muntatges de
Bestiari, La Fam i La Barca d'Amílcar, estrenada al teatre Windsor
de Barcelona el 1958. Encara que sigui una peça d'entreteniment tracta
el fet de les immigracions colonitzadores, un fet que no ha fet més
que créixer en aquest tombant de segle. Com de costum, la millor
literatura per a al.lots és la que fan els bons literats per a la
gent adulta (fins i tot quan es tracta d'una obra menor com aquesta)
i no la que editen -massa sovint escriptors ineptes- per als al.lots
(que no es poden defensar de les lectures obligatòries): Massa fantasia,
massa mentides, com diu Pere Quart en aquests versos: "Per als infants /
mentides. / Per als amors / mentides. / Per als amics / mentides. / Per als
clients / mentides. // I mentides històriques // Mentides literàries
// Mentides metafísiques // Mentides tècniques, científiques"
.
.
inici
tornada a muntatges
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|