• autor: Joan Brossa (Muntatge amb accions i fragments)
• direcció: Antoni Artigues 
• espai escènic i disseny gràfic: Jaume Falconer
• música: Gabriel Oliver "Torres"
• ajudant de direcció: Andreu Segura
• il.luminació: Susanna Martínez
• intèrprets: Caterina Payeras, Eugeni Martínez, Esperança Bergas, Andreu Font, Catiana Folch, Andreu Segura, Mònica Hernández, Aina Balaguer, Carme Serra, Victòria Riera, Margalida Gelabert, Cati Sampol, Sandra Hermoso, Pepita Ferrer, Petra Ramis, Carolina Calatayud
• estrena: Teatre de Magisteri, Campus UIB, dijous 13 de març de 1997 a les 20 (300 espectadors); amb presència de l'autor.
• altres representacions: Institut del Teatre, Barcelona (dins el cicle Teatre i Universitat -Teatre Grec-), 4 de juliol de 1997 (90 espectadors); amb presència de l'autor.
• sinopsi: Es tracta d'un muntatge fet a base de petites peces escèniques: Novel.la, Strip-tease IV, Homenatge al Vietcong, Fi, i fragments de Xeix, La llenya viva, Elks beneficis de la nació, El cap violent, El bell lloc, representades dins el teatre, i d'altres poemes escènics de Brossa fets per tot l'edifici: Els assistents en fila índia, El dol, L'Estel (homenatge a Joan Salvat-Papasseit), El gibrell i El mar. L'espectacle va comptar amb la presència del poeta i era una continuació del recital de poemes de Brossa de Mag Poesia. La temàtica d'aquests poemes escènics és variadíssima: des d'un retrat d'en Verga, "el darrer pirata del Mediterrani", fins a una crítica a mort --mor l'americà d'un tret guerriller-- de l'imperialisme ianqui. Una mostra, El dol: " I.- El públic entra en una habitació on no hi ha cap seient. Pausa. Arriba una NOIA atractiva i els fa seguir per un corredor. De sobte entra al wàter i tanca amb la balda. Pausa. El públic sent com la NOIA fa de cos. Un cop tirada la cadena, la NOIA surt. Condueix el públic a la primera sala i se'n va. Pausa. II.- Entra un HOME geperut i s'atura davant el públic. En treure's l'americana li cau una bandera espanyola amanyogada que li feia de gep. Es torna a posar l'americana i se'n va tot dret i somrient."

paraules:

"En els anys cinquanta el meu teatre tenia una preocupació essencial, buscar la quarta dimensió del poema. És a dir, el moviment. Jo sempre he cregut que l'ingredient bàsic del teatre, i per això m'agrada Fregoli, no és la literatura sinó el carnaval. [...] Vull dir que el teatre és un mitjà que treballa damunt la imaginació i la sensibilitat i no pas solament damunt l'intel.lecte." (Joan Brossa)

"Doncs bé, és ell [Brossa] quji s'enfila, així com si res, per aquest lloc ignorat per tants col..legues nostres que es dediquen a l'escriptura; lloc un tant misteriós, on la imatge teatral (poètica en el seu cas) produeix el doble i terrible efecte del "reconeixement" d'allò familiar i alhora d'"estranyesa" (a vegades fins d'espant, com passa amb Beckett) davant dàquesta mateixa presència." (Alfons Sastre)

Joan Brossa amb els actors un cop acabada la representació d'Acció Brossa feta a l'Institut del Teatre de Barcelona en el cicle Teatre i Universitat. 
 

portada joan brossa

Tornar a muntatges teatrals