|
Dossier Foc a la trampa!
Guió Foc a la trampa!
Poetes emprenyats
FOC A LA TRAMPA!
EL MOVIMENT DELS INDIGNATS, ALS CARRERS I
PLACES DEL NOSTRE PAÍS, TROBA EN LA POESIA
UN DISCURS CLAR I PUNYENT
29 gener 2012: SON LLAÜT (SANTA MARIA)
26 febrer 2012: AUDITORI DE FELANITX
17 març 2012: SA POSSESSIÓ DE SON ROSSINYOL (PALMA)
20 març 2012: TEATRE DEL MAR (PALMA)
3 abril 2012: IES DAMIÀ HUGUET (CAMPOS)
3 abril 2012: IES FELANITX
26 maig 2012: ALAIOR
27 maig 2012: CIUTADELLA
2 juny 2012: MANACOR (ACAMPALLENGUA)
10 juny 2012: TEATRE DE LLOSETA (VI I POESIA)
 
15 juny 2012: CLAUSTRE DE SANT DOMINGO (POLLENÇA)
https://dl.dropbox.com/u/37902883/TARDES/13-06-12-Foc-a-la-trampa%21-Pin%C3%A7a%27s-so.mp3
Fotos de Pollença
<<Poesia és el discurs,
que és l’únic avui dia,
per obrir-se un viarany
escaient per transitar-hi>>
Miquel Bauçà
Sinopsi:
Quan el moviment dels indignats continua sortint als carrers i places del nostre país, a l’estat Espanyol i arreu del món, trobem en la poesia un discurs clar i punyent des d’on aixecar la nostra indignació i el nostre inconformisme enfront de tots aquells que ens xuclen la sang, que volen escanyar-nos, tots aquells que volen que la nostra cultura i la nostra veu deixi de sentir-se d’una vegada i per sempre. Però som nosaltres qui tenim la veu i nosaltres que alcem la falç per segar tanta estultícia.
En aquesta obra, públic i actors assisteixen un cop més a una concentració per cridar i denunciar ,parlant clar i català, aquest sistema que ens condueix cap a la podridura.
Una obra col·lectiva que es basa en els poemes d’alguns dels autors catalans més punyents de la nostra literatura, una poesia que no es deixa arraconar, que mostra més que no amaga i que ens fa veure la facilitat amb què la nostra societat es baixa els calçons : “sou antipersones!”, però que també ens puny per continuar endavant, lluitant “... però fent-ne món, collons, i sent-t’hi tots, si no no compta. Foc a la trampa!”
L’obra neix arran de l’episodi vergonyós que van protagonitzar els mossos, seguint ordres del nou conseller Felip Puig, tractant amb violència i sense miraments totes les persones, que concentrades pacíficament per exposar les seves queixes i les seves propostes per a aconseguir una societat millor, havien acampat a plaça Catalunya.
Fitxa artística:
Direcció: Margalida Estelrich
Idea: Miquel Amengual i Antoni Artigues
Guió: La Companyia
Intèrprets:
Aina Vallès ......................................... Poeta
Antoni Artigues .................................. Felip Puig
Bàrbera Maria Oliver .......................... 2.0
Miquel Amengual .............................. Indignat
Paco Esteve ....................................... Teòric
Victòria Pernia ................................. Hippie
Xavier Joaneda ................................. Antitot
Als instruments:
Acordió .................................... Paco Esteve
Guitarra ................................... Miquel Amengual
Poemes de:
Blanca Llum Vidal, Miquel Perelló, Enric Casasses, Jaume Ribas, Jame Vidal Alcover, Blai bonet, Miquel Bauçà, Miquel Martí i Pol, Tomeu Dàlia, Carles Rebassa, Lluís Maicas, Joan Maragall, Agustí
Bartra, Joan Vinyoli, Maite Brazales, Dolors Miquel, Vicent A Estellés, Jona Brossa, Bartomeu Fiol,
M Mercè Marçal, Jaume Munar, Àmgel Terron, David Caño, Pere Quart i Àngel Igelmo
Frases de :
Tàcit, M Manon, George Orwell i Felip Puig
Cançons de :
Obrint Pas, Llunàtiques, Antònia font, Orxata i Pomada
Fitxa tècnica:
Espai:
L’obra es desenvolupa a platea i sobre l’escenari, o, dit d’una altra manera, en dos espais diferents, un, on s’ ubica el públic, que estarà en relació al nombre d’assistents; i un altre d’un mínim de 2 de fondària x 3 d’amplada per a la segona part de l’obra.
Il·luminació:
4 PC
2 PAR 64 (O PANORAMES)
4 Canals de dimmer
1 Taula
*Nota:
Per les característiques de l’obra es pot adaptar fàcilment a qualsevol espai polivalent, aula, pati,
etc. Només requereix de dues zones il·luminades independentment una de l’altra.
La companyia: HEURA TEATRE
Nascuda el 2005 arran del grup Magisteri Teatre – Mag Poesia de la UIB.
El primer muntatge que Heura Teatre va dur a terme fou Dona Drac. Una obra feta a partir de poemes de Maria Mercè Marçal, sota la direcció d’Antoni Artigues. En aquest muntatge hi tenia gran importància la dansa i també la música de saxo. Fou estrenada a la UIB dia 29 de març de 2006. També fou representada a la XI Mostra de Teatre Universitari de Barcelona (Cerdanyola del Vallès), al Teatre de Lloseta, a Can Sabater (Binissalem), al Teatre de Vilafranca i a la Factoria de So de Son Llaüt (Santa Maria).
El segon muntatge fou Parasceve. Una tragèdia escrita per Blai Bonet on es tracta el tema de la vida i la verdor esclafada per l’exèrcit i el poder. Dirigida per Maria Bellver, fou estrenada dia 10 d’abril de 2008 a l’edifici Guillem Cifre de la UIB. Així mateix es va representar a la XIII Mostra de Teatre Universitari d’Elx (Alacant), a les Cases des Mestres de Santa Maria i a la Factoria de So de Son Llaüt (Santa Maria).
El tercer espectacle realitzat per la companyia fou Caminar i riure molt, feta a partir de poemes de Miquel Bauçà. El poeta ens mostra el camí dels somnis per poder entrar al paradís, que és el nostre propi cervell. Sota la direcció d’Antoni Artigues fou estrenada dia 31 de juliol de 2009 a Porreres (Bodegues Mesquida), les següents representacions foren: a Binissalem (Casa Museu Llorenç Villalonga), a Caldes d’Estrac (Fundació Palau), a Santa Maria (Factoria de So de Son Llaüt), a Perpinyà (XV Mostra de Teatre Universitari) i per acabar, a València (Mostra de Teatre Universitari).
Finalment, l’obra Nuu del tot en l’univers a partir de poemes de Joan Vinyoli. És un muntatge amb música i dansa que transcorre en quatre ambients que viu el poeta: -Tempesta (dubtes del propi jo): és la solitud com a finitud. –Amor carnal, apassionat. –Vi i amistat (menjar, beure, conversar amb la gent, bauxa). –El magià (nu del tot en l’univers, el cant de la vida): el poeta s’allunya del bosc, troba l’àngel (la solitud com a infinitud) i esdevé magià. Dirigit per Antoni Artigues i estrenat dia 23 de febrer de 2011 al Teatre Municipal de Palma. També fou representat a Santa Maria (Factoria de So de Son Llaüt), a Binissalem (Casa Museu Llorenç Villalonga), al Teatre de Lloseta (VIII Festival de Poesia) i a Caldes d’Estrac (Fundació Palau).
Contactes:
Antoni Artigues Margalida Estelrich
Telf: 680943502 telf: 630364723
aartigues@uib.cat turrisquetes@gmail.com
ENLLAÇATS
Com molts ja sabeu, a ses nostres illes
volen acabar amb sa nostra parla
i ses seues filles
però estan a milles de poder matar-les
u dialecte de Pollença
i es de Ciutadella, com es d’Alaior
o es de Santa Eulàlia o es de Lluchmajor
un xerra com pensa
la nostra creença és tirar endavant
contra qui comanda, uns ben ignorants
una bona banda, gratuïts farsants
tenir-los a dalt
me posa malalt
prò me queden forces
per fer la guerra
no dar es braç a tòrcer
per aquesta terra
lluita sense armes
només vull estar-me
sense protestar
per poder xerrar
sempre en català
aquí i allà.
llengua plural, de tots
poble singular i de molts
alçarem la veu, encara que molesti
la nostra cultura
es lliga a la natura
a plats de verdura
a sa nostra llengua
i a qui no protesti
o qui no s’hi presti
li obrirem es ulls
que no es faci embulls
amb tanta campanya
a favor d’Espanya
mala bava i canya
contra es català
ara ens toca a noltros contraatacar
ies marratxí
ens marques es camí
jaume bonet
per favor cuida’t
has donat exemple
te farem un temple
però resisteix
que ningú es mereix
morir-se de fam
noltros t’ajudam
som es radicals
des llaços penjats
pots pensar quin mal
que estam enllaçats
llengua plural, de tots
poble singular i de molts
http://www.youtube.com/watch?v=_apT7cdFKRM&context=C4c0d5a7ADvjVQa1PpcFNEt62_JXZ3zvUDxy_hNyRU6BxTeUaYD4Q=
FOC A LA TRAMPA
ACAMPADA POÈTICA D’INDIGNATS
Drama en dos actes i un entremès
ESCENA I: L’ASSEMBLEA
L’acció transcorre en una plaça.
Enmig de la plaça hi ha tots actors escampats cadascun fent les seves coses: el 2.0 amb l’ordinador twittejant, l’indignat que afina la guitarra, el hippie que rega les seves plantes, el poeta que llegeix, l’antitot que reparteix birres amb el carro de la compra, el teòric que munta una pancarta gegant i hi escriu un lema.
Pancartes diverses: NINGÚ NO ENS REPRESENTA. / NO SOM MERCADERIA DE POLÍTICS I BANQUERS. /LA PLAÇA ÉS DEL POBLE. / SI NO ENS DEIXAU DORMIR NO VOS DEIXAREM SOMIAR. / NO FALTEN DINERS, SOBREN LLADRES. / ME SOBRA MES AL FINAL DEL SOU. / REBELDE SIN CASA. / APAGA LA TV. ENCÉN EL CERVELL. / ERROR 404. DEMOCRACY NOT FOUND.
Tots els personatges interactuen amb el públic i intenten accionar-lo. El públic ha de participar de l’acampada: poden escriure algun lema a la pancarta, repartir pamflets, beure una birra, participar en el twitter…
Els dos primers poemes són fora de l’assemblea.
Llum de sala
POETA (entre el rebombor.i de la gent pega un cop per cridar l’atenció/ puja damunt una peanya de llibres i comença a recitar)
Si no hi ha res, senyors,
si amb un bastó ens foteu la melsa,
amb una llei la casa al riu
i amb la paraula ens feu el sot per clauficar-nos;
si no hi ha res, senyors,
si fins al sol li poseu sutge,
a les cançons les gabanyeu
i a la nit li dau cicuta;
si no hi ha res, senyors,
si del no res ne feu el temple,
del metall putes cadenes —religió—
i de la carn que se’ns esqueixa una pregària;
si no hi ha res, senyors,
si això de tots se’ns esbarria,
si la barraca ens cau a terra
i la terra us la mengeu fins embafar-vos;
si no hi ha res, senyors,
si en el bosc no tenim pedres,
de les fonts no hi raja vida
i en els mercats no hi queda pebre;
si no hi ha res, senyors,
si parim sense foguera,
si creixem sense la mar
i si ens morim sense ni barca;
si no hi ha res, senyors,
si us heu venut la mort dels morts i la memòria,
si feu la claca als coronats amb la sang nostra
i us en cardeu dels guirigalls i la revolta;
si no hi ha res, senyors,
si amb una flor en feu matadura,
a l’home estrany li artigueu l’ull
i la bèstia l’estimbeu fins que llenega;
si no hi ha res, senyors,
ho estripem tot —foc a la trampa!—
i sense res, comencem buits, pensem de lluny,
pensem d’arran, fantasiant, amb l’amor viu,
de cap per avall, fent-ho de tort, amb l’estimera
o fent qui sap ni com ni quan ni cap a què
però fent-ne món, collons, i sent-t’hi tots,
si no no compta.
Si no hi ha res, senyors, ho estripem tot
FOC A LA TRAMPA! (Blanca Llum Vidal)
2.0
SOM ELS NOUS REBELS.
Hashtag. Quan ho dius
sembla un insult.
Som l'atur,
som la cua de l'INEM.
Som precaris,
contractes brossa milionaris.
No som, ni volem ser,
especuladors visionaris.
Som els sense-futur,
els desemparats,
els pobres;
som els que no rescaten
els doblers del poble.
Som facebook,
som twitter,
som blocaires,
som els 2.0.
I tanmateix, som els de sempre:
pamflets i pancartes,
consignes, megàfons i sentades.
I tanmateix, sou els de sempre:
porres i corbates,
nacionals, mass media i porcades.
Som el Sol i Barcelona,
som Islàndia, som Tunísia,
som sang jove-i no tan jove-
bullint de rebel·lia.
Som antisistema
perquè sou antipersones. (Jaume Ribas)
TOTS
Sou antipersones! Sí, antipersones!
TEÒRIC (lleva la cinta de les butaques, convida la gent a seure i posa un poc d’ordre):
Molt bé, silenci per favor, veig que tots ja estau col·locats. Podem començar l’assemblea.
El Capitalisme n’ha sabut:
per anorrear la lluita de classes,
ha abolit el proletariat inventant-se allò de la classe mitjana,
on hi cap tot, on ningú té consciència de res
i on hom sempre mira aquells qui són més que ell,
estereotipats en els mitjans de comunicació.
Per altra banda, ja que hi som, em pregunt:
és necessària la casta política, els governants?
No, gens ni mica, en absolut.
Bastaria, n’hi hauria prou, en què es cerqués o busqués
un sistema, per descomptat sense intermediaris,
en què els ciutadans poguessin, sens recança,
manifestar les seves necessitats reals, les dels dies feiners,
[cosa que els mandataris fa estona que han oblidat]
i engirgolar, després, un mecanisme,
de poble, de peus polsosos, sense gomina pels cabells,
que es dediqués a donar-hi solució
[segurament, bastaríem nosaltres mateixos
per dur a bon port aital comesa].
De totes maneres, no ho posis en dubte,
ara que ja no tenim cap Aristòfanes,
Plató o Demòstenes que profetitzin una salvació política,
afirmaré que això que, en l’actualitat, en diuen democràcia
és un fanfàrria per figar gorans, espigada per la podridura,
hipòcrita i més falsa que un duro sevillà. (Miquel Perelló)
2.0
Pressupost del Ministeri de Defensa per al 2011: 7 milions d’euros.
Pressupost del Ministeri d’Educació per al 2011: 3 milions d’euros.
HIPPIE
Potser callar pot ser potser terrible.
Al menjador de casa un teu silenci
pot fer més mal en un moment donat
que un molotov en alguna altra taula.
No ho dic per dir-ho i és que es pot ben creure
que si s'obrien totes les presons
i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin,
els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien.
No són ells que amenacen les neurones
del teu pobre cervell encarcarat.
No són pas ells els fabricants de bombes
ni ells que aterroritzen el mercat.
Potser pot ser pitjor però potser
entrarien en òrbita poltrones. (Casasses)
ANTITOT
Heu perdut, entre tots, la norma i el senderi,
ocupant un espai sense fer-ne la mida.
I és que l’heu tan ben fet, aquest món del no res,
que s’hi glaça l’amor i s’hi fa por la vida. (Vidal Alcover)
HIPPIE
Construeixen un desert i l’anomenen pau. (Tàcit)
INDIGNAT
A les dretes, arruix!
Arruix, a l’esquerra al pil-pil o a la greixera de fava ofegada.
Perquè tots, tots,
un per un, perquè tots triats de cama,
tots,
tots, tots, tots,
tots
són llops del mateix ramat.
Ecs!
Ah! Amèn. Amèn. Amèn.
Els de la dreta cèntrica o extrema.
Amèn.
Els que van de peol per l’esquerra.
Ah! Amèn!
Els que van per la dreta,
els que van per l’esquerra que no aferra,
van per les voreres.
Amèn. Amèn. Amèn. Amèn.
[...]
M’estim més plorar de dret,
que riure d’agenollat.
Ah! Amèn!
De dret, tot fa claredat,
amèn,
de genollons, molt de fred.
Eimen. Amèn. Eimen. (Aquí es pot fer cantat) (Blai Bonet)
ANTITOT
Ja siguin de dreta o d’esquerra, saben que han d’estar bé amb els bancs per demanar crèdits quan es presenten a les eleccions.
2.0
On són les esquerres? Al fons, a la dreta?
TEÒRIC
"Ni esquerra, ni centre, ni dreta, sinó endavant" (Blai Bonet)
2.0
La taxa d’atur juvenil és del 28 % per a persones entre 25 i 29 anys.
El 54 % dels joves entre 18 i 34 anys viu amb els seus pares.
INDIGNAT
I la Constitució diu: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per a impedir-ne l’especulació.”
POETA
Deu ser perquè no som espanyols...
TOTS
Idò què som?
POETA
Som la cançó que mai s´acaba,
som el combat contra l’oblit,
som la paraula silenciada,
som la revolta en un sol crit.
TOTS
(S’hi afegeixen, cantant amb la guitarra)
Som l’espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar.
Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.
Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir.
I quan la nit ens ve a buscar
som tot un món per estimar,
som una història per guanyar,
tot un futur per començar. (Obrint pas)
ANTITOT
"Veig el que passa aquí, a Mallorca, que gent desarrelada ens governa, i es necessita molta cara per governar un poble si no s'hi tenen arrels." (Blai Bonet)
TEÒRIC
És una societat
que és corrupta, de natura,
és a dir, patriarcal.
Fa pudor, però perdura. (Bauçà)
INDIGNAT
Hi ha cent prohibicions
Per metre quadrat
Resumides en una:
No penseu, és pecat (Martí i Pol)
TEÒRIC
a Occident, la llei és feta des d'un vell call immoral estant, i, en una multitud particular de casos particulars, el senzill fet de l'aplicació de la llei és un groller acte hipòcrita. (Blai Bonet)
2.0
El 2010 cada directiu d’Amadeus, una empresa d’aerolínies, se’n va endur 7 milions d’euros, i el seu president a més 20 milions d’euros addicionals.
El salari mínim interprofessional a l’estat espanyol el 2011 és de 641,40 euros al mes; devers vuit mil euros l’any (vuit mil, no vuit milions).
ANTITOT
Esper el dia que desapareguin tots els Estats, perquè aquest dia desapareixeran tots els nostres mals. Una cosa és la gent, la nació i les ciutats, i una altra l'Estat. Si desapareix l'Estat, desapareix el noranta per cent del que va malament. (Blai Bonet)
TEÒRIC
Si eliminéssim o anihiléssim
d’una vegada per totes, ja està bé,
l’Estat i els governants,
les religions organitzades,
el Capital i reduíssim, a més de la meitat,
la població mundial,
tots viuríem més a pler. (Miquel Perelló)
POETA
L’infern és ser un porc, saber-ho
i veure’s tractat com un home digne.
L’infern són les relacions públiques,
l’amar just legal.
L’infern és la dignitat negociada
entre el ministeri i la taverna blava del port.
[...]
L'infern també és fer el teatre quan no es pot fer l'amor, és fer un teatre quan no es pot fer un poble, és muntar un poble teatral quan no es vol construir un poble autèntic. (Blai Bonet)
HIPPIE
La gent, i la gent som nosaltres, parlem
de les coses que fan nosa, de les mosques,
dels cotxes, del temps, dels doblers, dels ministres. (Blai Bonet)
ANTITOT
I jo dic: ja és ben hora de començar la Revolució. (Tomeu Dalià)
HIPPIE
Sí, la revolució.
2.0
Visca la revolució.
TOTS (cantant)
I la quica diu que no! Visca la Revolució!
INDIGNAT
S’acostuma a dir que es fa camí en caminar. No és veritat. El camí es fa fugint del camí.
TEÒRIC
La pobresa no genera terrorisme, però l’opressió sí, i la pobresa és el substrat del qual s’alimenta l’opressió, les ideologies de la resistència i el recolzament massiu al terrorisme. (M. Mann)
POETA
Estimats siguin
la formiga,
l’oronella,
l’esbart
d’estornells
que,
a l’octubre,
ennegreix,
innumerablement,
el cel estirat
i net.
Estimades siguin
totes
les petites
negrors
del poble.
I les picades
d’abella,
el mal
de cap,
el cop
amb un martell
damunt
els dits,
la xavalla
del dolor.
Però quedin colgats sota la impaciència,
enterrats sota un segle de vermelles formigues,
els qui, com la pudor, entren dins tota casa,
com si cada home fos raïm per al seu cup.
Contra els grocs cacics sempre, que, si donen un pa,
és per tenir un nou animal dins l’estable,
o per mirar-li el tòrax ample com una roca,
on la vida escriu una àguila acotada. (Blai Bonet)
INDIGNAT i 2.0
-No respectaré res més:
faré foc als espais públics,
pixaré dins l'autobús…
-Però què t'ha agafat, ara.
-Mira el cel quan surt el sol:
és ple de gargots infames,
que fan fer als avions
per tal d'embrutar l'Eixample. (Bauçà)
TEÒRIC
L'anarquisme. És un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat. (Bauçà)
POETA
En què quedam, és millor tenir un estat o no tenir-lo.
TEÒRIC
Un estat produeix la corrupció i altres inconveniències, però són pitjors els que produeix el fet de no tenir-ne.
ANTITOT i 2.0
- Quants d'esclaus hi ha a l'Índia?
- Més de set milions llargs
- Això és una vergonya!
Què podem fer els catalans?
- Lluitar per la independència,
per la nostra. De retruc,
els serem un bon exemple. (Bauçà)
INDIGNAT
Gora la pell i la canya,
i que mori l’estatut,
gora l’esmerla, el puput
i un mal llamp rebenti Espanya! (Carles Rebassa)
ANTITOT
per no cessar mai de ser ateu o antisistema,
més val que malgastis el temps
sembrant gladiols, fent punt mallorquí o
tallant-te les ungles dels peus. (Miquel Perelló)
HIPPIE
"Mai he lluitat contra res i és una cosa que mai faré. Procur lluitar sempre a favor de les coses, de les meves passions que són la justícia, la llibertat, l'art i els amics." (Blai Bonet)
ANTITOT
Pobre Miró.
Eres el més
ric en colors
i constel·lacions
i t'enterraren
dins un sobre
de la Caixa. (Lluís Maicas)
2.0
"Jo crec, en fi, que el progrés consisteix en la indefinida exaltació de l’individu. Procedir de lo col·lectiu a lo individual, de la massa humana a la persona humana, produint tipus d'home més superiors a mesura de més individualitzats." (Joan Maragall)
POETA
POESIA ÉS EL DISCURS,
que és l'únic avui dia,
per obrir-se un viarany
escaient per transitar-hi. (Bauçà)
INDIGNAT (s’aixeca rient i diu): Sabeu aquell acudit de la poesia?
Això és un que fa un treball de camp sobre poesia, i va a un poble i diu a un:
--“Aquí que tal la poesia”.
Diu:
--“Mu mal, la poicia, to el dia poniendo multa, que no se puede aparcar ni na”.
Va a un altre:
--“Aquí que tal la poesia”.
Diu:
--“Fataaaa, la poicia, to el dia molestando a lo gitano. Tirando la casucha de son banya, la poicia...”.
I pensa, hauré de canviar de pregunta, i al proper que troba li diu:
--“Usté sabe algun poema”.
I aquell tot rabent diu:
--“Aquí el único pobema é la poicia!”
HIPPIE
I gora la poesia!
Gora gora les roselles,
que es toquin ells i elles
al balcó i a la masia. (Carles Rebassa)
POETA
Pertanyo a la llibertat
i no sóc de ningú més,
ningú em diu fes o desfés
ni m’entra cap veritat
si ella no m’ha tirat
el seu penúltim cartutx,
i no m’admet cap rebuig,
només faig lo que ella vol
i canto amb el rossinyol
“sóc esclau de lo que fuig”. (Casasses)
HIPPIE
No trairàs l'infant que dorm en la teva ànima i es desperta en el cant. (Agustí Bartra)
INDIGNAT
Ser Home,
esdevenir-hi,
consisteix en abandonar la natura humana
en profit d’una que et sigui apropiada.
En altres paraules,
més planeres però igual de fondes, perquè ho agafis:
decideix allò que vols ser cada dia,
en qualsevol moment.
Deixa’t anar de teatre,
de renous forans, de gemecs i pardalades,
de panxes plenes o de donotes xafarderes
que no tenen més feina que gratar-se la pantafena,
car el que et pertoca o correspon hi roman ben enfora:
torna tu mateix. (Miquel Perelló)
HIPPIE
dels 14 anys ja es veia tant
que volien molt que em fes gran
que jo m'hi vaig posar de cul
com si no fos més que un insult
("ells" eren els grans, això estava
claríssim i ningú en dubtava)
¿per què havíem de ser com ells?
¿per què ens havíem de fer vells?
"Va, nen, digues, tu que seràs,
oficinista, capatàs,
policia, mestre d'escola?
¿com te l'empassaràs, la bola
que et farà morir de vell, digues?!"
Doncs protestant, menjant formigues,
fent tantes campanes com pugui,
jugant amb tot el que es bellugui,
dels jocs de la gent gran en passo,
m'estimo més fer de pallasso
de patufet o d'arlequí
i escriure't versos des d'aquí
(on sigui sóc al teu costat)
sobre la lluna de Bagdad. (Casasses)
ENTREMÈS: EN FELIP DE SEMPRE FOTENT HÒSTIES
Se sent una sirena i compareix en Felip Puig.
TOTS
Quan els actors el veuen van a fer cordó davant l’escenari i a rebre els cops. Criden:
LA POLICIA, TORTURA I ASSASSINA
(s’atura la sirena)
FORA LES FORCES D’OCUPACIÓ
(comencen els cops)
OH OH QUINA PUDOR
FELIP PUIG
(a cada paraula un cop amb el bat de bèisbol):
HIGIENE. SENY. SALUT PÚBLICA. PRUDÈNCIA. SEGURETAT.
Canvia de to, exultant, i ja no pega:
UNA HIPOTÈTICA VICTÒRIA DEL BARÇA!!
TOTS
(canten envoltant Felip Puig que es pega amb el bat a la mà)
Blau Grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom
BARÇA, BARÇA, BARÇA
TOTS
(Mentre canten fan voltar en Felip Puig ara cap a la dreta ara cap a l’esquerra...)
I ratatatata que ens emprenyàrem,
i ratatatata i l’avisàrem,
i ratatatata que no podia
venir a l’acampada i dir mentides. (Llunàtiques)
FELIP PUIG
(No sap ja on es troba i continua girant cap aquí cap allà, pegant tocs en l’aire):
DIALOGAR. DESMANTELLAR. ANDRÒMINES. CAUTELA. EL PAPA. PROVOCACIÓ. DESALLOTJAR. CONTUNDÈNCIA. ORDRE PÚBLIC. AUTORITAT. POLICIA.
TOTS
(Intenten agafar quatre coses de l’acampada i fugen cridant):
ALERTA LA POLICIA/ TORNAREM A L’ACAMPADA/ FELIP PUIG 0- BARÇA 10…
FELIP PUIG
(Quan ja tothom és fora es toca el canell dret i diu):
ELS POLLOSOS M’HAN FERIT: LUXACIÓ DE CANELL. POLICIES, JUTGES, PRESONS, JUTGES, POLICIES, PRESONS...
(Se’n va rient de cap de nas).
ESCENA II: RETORN A L’ACAMPADA PER FER-HI NIT
Els actors mentre van arribant a l’escenari.
Van xerrant de la policia i col·locant les seves coses.
ANTITOT
(Tocant-se la ferida de la cama)
JA N’HI HA PROU
Arruix!!!
Fora embulls
Ja basta d’aclucar els ulls. (Tomeu Dalià)
2.0
Quan veig un obrer de carn i ossos en conflicte amb el seu enemic natural, el policia, no m’haig de preguntar mai a favor de qui vaig. (Orwell)
INDIGNAT
I si l’udol dels llops burells,
que tresquen incansables, fers, un rera l’altre,
i dreturers, i si l’udol dels llops per la planura
de la neu tova ens amenaça,
bens
esporuguits, res de belar, tornem-nos
voltors de coll pelat, garfim i devorem la por. (Joan Vinyoli)
ANTITOT
Mentre hi hagi Llei,
tots serem culpables. (Miquel Perelló)
POETA
Sempre he volgut viure amb el temps;
per això mateix sempre hi he estat en contra.
No suport
barallar-me amb curts de gambals
equipats amb punys que peguen fort. (Maite Brazales)
HIPPIE
On hi ha un policia hi ha un problema. (Dolors Miquel)
INDIGNAT
Aquí el único pobema é la poicia.
(Rialles de tots: la poicia...)
a l'aeroport, com està manat, et regiraran de cap a peus,
t'obligaran a masturbar-te per veure si és semen
allò que et surt o què, t'aponaran i et faran cagar,
i analitzaran rigorosament la teua cagada.
t'obligaran que et moques i et mocaràs furiosament.
et diran que faces força i amollaràs un pet escagarrat,
i en la seua flaire endevinaran, esbrinaran qui sap quines coses. (Estellés)
2.0
Per als qui tenen el poder
la violència és legal; només
la condemnen quan la utilitzen
els de baix. (Brossa)
HIPPIE
Mort a la policia,
que és germana de la merda.
Gora gora els meus amics,
gora també la família
que crema decrets antics,
gora la fòbia i la fília. (Carles Rebassa)
ANTITOT
La “màfia mallorquina” “els vergues”, “les genetes”, “els morro”, etc., són institucions tan antigues com els “Corleone” de Sicília o els “Capone” de Xicago. Terrorisme, violència i la màfia volen dir “lo” mateix perquè són “lo” mateix: una cosa que no és cosa, que per tot el món es posa: la por. La presó és per tancar-hi la por, i no tancar-hi res més. (Blai Bonet)
TEÒRIC
"[...] Si no hi hagués misèria ni policia ni opinions falses la saviesa seria tota telepàtica i no caldria escriure-la ni dir-la perquè ens entendríem com la carn i l'ungla [...] no tinguis vergonya davant ningú perquè hem d'anar vencent les opinions falses, la policia que les sustenta i la misèria que provoquen. És l'únic camí cap a la filosofia i cap al saber. [...] Per exemple, si volem saber si hi ha coses prohibides primer hem de suprimir les prohibicions. [...] No tinguis por davant ningú. Encara més: no tinguis vergonya davant ningú. Un mos de pa no hauria de tenir gust de mil morts i deu mil moribunds." (Casasses)
TEÒRIC
No dem més ales al vol de la queixa.
Desem la por, calcem-nos la sabata
i obrim escletxes d'unitat diversa,
front de mil cares! (M. M. Marçal)
POETA
Quan he clavat els colzes a la taula
i m'he agafat les mans entreficant els dits
amb força, que m'he sentit els ossos,
he tingut por
de la meva platja,
he pujat a una barca,
m'he posat a remar,
he fugit,
cap a mar. (Casasses)
HIPPIE
Oregeu tots els gecs vells
i gireu-ne les butxaques.
No tingueu por.
Ventileu cambrons i cambres.
Obriu portes i finestres.
No tingueu por.
No tingueu por més que a la por.
No tingueu por ni a la por.
Sobretot, no tingueu por. (Bartomeu Fiol)
(Cantant:)
Patxanga, que jo vull només patxanga total
que el món sigui sempre dels aficionats.
TOTS
Patxanga, la vida és només patxanga integral.
Per nosaltres melons
i per als altres la fam
Problemes a mils
i cap solució
Me cag en la lluna
i batua amb el món
Hi ha casos que si
Hi ha crisis que no
aquesta hipoteca no és una cançó
Patxanga, que jo vull només patxanga total
que el món sigui sempre dels aficionats.
Patxanga... (Antònia Font)
HIPPIE
Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi (Casasses)
TEÒRIC
Qui va deixar l’estèril port
i ha fet del mar son element,
no serà dut a contracor
a la deriva, pel corrent. (Vinyoli)
ANTITOT
Mai no descobrirem res,
si complim les regles. (Blai Bonet)
2.0
No perdre l’enravenada,
vet aquí la qüestió. (Miquel Perelló)
POETA
Jo, com les presons,
tenc la murada alta,
no perquè l’embat no m’entri,
sinó perquè la mar no em vessi. (Jaume Munar)
INDIGNAT
El meu llaüt té molts de mollets
on arraconar-se i fer-hi un jaç,
per això t’he de dir que no en vull cap,
de títol, perquè sóc, i seré, esporàdic de tot. (Miquel Perelló)
2.0
“L'home just és així: parlar, parlar poc i bé, parlar en bé, parlar sobretot divinament, divina-ment...; esser home és difícil; esser la veritat és difícil, però és la nostra tasca única: aqueixa tasca: gosar esser l'home, gosar esser la veritat que camina, gosar esser la veritat que comença foc, la veritat que enceta un meló... la veritat que fa amics i els mira tota la vida." (Blai Bonet)
INDIGNAT
Sempre ens cal escollir entre la dignitat i la conveniència. (Àngel Terron)
HIPPIE (+ TEÒRIC, darrer vers)
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura. (Casasses)
TOTS (cadascun dirà algun vers o algunes paraules)
La llibertat és un estat
permanent sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l'intent,
és sincerar-te.
La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l'abolició de la condemna. (David Caño)
HIPPIE
Si no vols ser esclau
del podrit diner
(…)
fes-te abans esclau
de les teves mans
i del teu cervell,
a profit de tu,
a profit dels teus,
a profit del món.
Tot depèn de tu
i de cadascú. (Pere Quart)
2.0
El capitalisme, que fotrà de morros
més aviat que de pressa, només ha tingut
un aspecte, per dir-ho així, positiu:
ensenyar-nos a ser individuals. (Miquel Perelló)
POETA
Si penses que ets petit i que el somriure
encara no és per a tu, que et cal saber
com envestir el futur que tu vols ser,
afanya’t a alenar, sumar, fer viure.
Si creus que cal llaurar, que cal escriure
mil somnis cada dia per poder
trobar el desig exacte, el sant voler,
practica’ls per morir, glatir, reviure.
Cal avançar, fer, dir, esplomissar
les pors que et fan cridar i et fan sofrir.
Si cal, pispar a qui es vol lucrar. Errar,
contravenir, burxar o malferir.
Lluitar, boixar i no doldre’s ni acatar.
I esdevenir. I sí, desobeir. (Carles Rebassa)
TOTS
I sí, desobeir.
ANTITOT
Una cançó per favor
necessit una cançó! (Àngel Igelmo)
NAI TI SU
Prodigis de la tècnica mediàtica
desenes de decennis d’espoli cultural
corrent, la gent corrent amb la matèria grisa estàtica
i pesant; callant i tragant, ja no vivim jugant
opinions pautades a una estètica
l'escatologisme resta al fons de l'orinal
nous corrents furtats a l'underground
triar que posar-se és la màxima expressió de llibertat!
per més que hi haja milions de mitjans
en el fons venen el mateix: oci-control
alienació amagada, comoditat comprada...
la vida de ma iaia fou més interessant?
que facen jocs de play de pedra, paper i tisores
i pinten el sambori en lloc del pas de peatons
botar a la corda, amb pedra i fusta fer construccions
amb la mare carabassera, amb el pare carabassó. (Orxata)
MARIA MERCÈ
I si no vols
fer una feina de vuit hores,
però t'has gastat la pasta
en les sabates noves.
I si el que cobres,
misèria i companyia
això si és que cobres.
I no volem
invertir la nostra vida
en plàcida rutina,
enganyifaspirina.
I preferim
menjar pipes al carrer,
celebrar-ho amb la cosina.
Ai! M. Mercè Mercedites
ara què hem de fer?
hauríem de vendre la casa
i anar de lloguer.
Ai! M. Mercè Mercedites
anem a ballar
que la missa a mi no m'agrada
i no puc menjar pa.
Tant si és la feina,
com si són els estudis,
no podem decidir-nos
ni especialitzar-nos.
Però tant se val,
tastarem d'aquí i d'allà,
no podran classificar-nos.
I finalment,
ha petat la canyeria,
el lampista ha vingut,
ha dit que ho arreglaria.
però ens hem trobat
i hem anat a fer el vermut
amb el sol quina alegria! (Pomada)
El so es va apagant al mateix ritme que els llums.
FI
POEMES DE: Blanca Llum Vidal, Miquel Perelló, Enric Casasses, Jaume Ribas, Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet, Miquel Bauçà, Miquel Martí i Pol, Tomeu Dalià, Carles Rebassa, Lluís Maicas, Joan Maragall, Agustí Bartra, Joan Vinyoli, Maite Brazales, Dolors Miquel, Vicent A. Estellés, Joan Brossa, Bartomeu Fiol, M. Mercè Marçal, Jaume Munar, Àngel Terron, David Caño, Pere Quart i Àngel Igelmo.
FRASES DE: Tàcit, M. Manon, George Orwell i Felip Puig.
CANÇONS DE: Obrint Pas, Llunàtiques, Antònia Font, Orxata i Pomada.
POETES EMPRENYATS
Poetes emprenyats
Ningú no ens representa
Catalunya, setzevents.cat, 2011
Las banderas de mi casa son la ropa tendida.
Extremoduro
BUGADA
A ma casa no hi ha panys,
no hi ha portes ni parets.
Tot aquell que hi vulga entrar
només cal que encenga un vers.
Les banderes a ma casa
són draps xops de llibertat.
Són la nostra roba estesa
onejant sobre el terrat.
N’hi ha de verdes i de blaves,
amb mil formes i colors.
Hi ha gel·labes, calçotets,
tres quimonos, vuit mitjons,
dos xandalls dels anys vuitanta
i finets sostenidors.
Que si ens cal tenir banderes,
jo sé quines són millors:
les que la gent sempre porta
ben arrapades al cos!
CAIXA O FAIXA (A L’EMILI)
Mans blanques. Diner negre.
Tots els negocis bruts
Els fan la gent decent.
COM SOM
Barcelona
27 de mai
any 11
sentiment, raó,
clavell, coliflor,
revolució,
germania, jo
-prou que ho saps- hi sóc
i hi vinc i m’hi moc
que qui què quan on:
a repartirjoc!
hem perdut la por
i m’hi veig amb cor
d’espolsar-me els polls
del poder, que és boig,
revolució,
hem sortit del clot
ombriu de plató
i et veig créixer l’hort,
respiro claror,
existeix, la sort,
i existeix el món
i es fa de bell nou
la síl·laba som
ESCOMESA
I així és com et passa la vida
diumenge festiu
dimarts al súper.
Peatge d’anada.
Els plàtans majestuosos
sense fulles encara
esgarrapen el cel
i els teus llavis
peatge de tornada.
L’esclat de l’atzavara
i la xerrameca de les margarides
t’estoven
i la cosa aquesta dels pollancresç
que vola quan s’encén la primavera
se’t fica al nas i penses
mentre et grates i no et passa la picor
si n’hi ha de llocs per anar a volar.
O juguem tots o estripem la baralla.
Ovidi Montllor
FOC A LA TRAMPA!
Si no hi ha res, senyors,
si amb un bastó ens foteu la melsa,
amb una llei la casa al riu
i amb la paraula ens feu el sot per clauficar-nos;
si no hi ha res, senyors,
si fins al sol li poseu sutge,
a les cançons les gabanyeu
i a la nit li dau cicuta;
si no hi ha res, senyors,
si del no res ne feu el temple,
del metall putes cadenes —religió—
i de la carn que se’ns esqueixa una pregària;
si no hi ha res, senyors,
si això de tots se’ns esbarria,
si la barraca ens cau a terra
i la terra us la mengeu fins embafar-vos;
si no hi ha res, senyors,
si en el bosc no tenim pedres,
de les fonts no hi raja vida
i en els mercats no hi queda pebre;
si no hi ha res, senyors,
si parim sense foguera,
si creixem sense la mar
i si ens morim sense ni barca;
si no hi ha res, senyors,
si us heu venut la mort dels morts i la memòria,
si feu la claca als coronats amb la sang nostra
i us en cardeu dels guirigalls i la revolta;
si no hi ha res, senyors,
si amb una flor en feu matadura,
a l’home estrany li artigueu l’ull
i la bèstia l’estimbeu fins que llenega;
si no hi ha res, senyors,
ho estripem tot —foc a la trampa!—
i sense res, comencem buits, pensem de lluny,
pensem d’arran, fantasiant, amb l’amor viu,
de cap per avall, fent-ho de tort, amb l’estimera
o fent qui-sap-ni-com-ni-quan-ni-cap-a-què
però fent-ne món, collons, i sent-t’hi tots,
si no no compta.
INDIGNATS A LA PLAÇA ENAMORATS
Que això ja arrenca el bull
Que hi comença un moviment
Circumferències que espeteguen
Òrbites que giren giren giren del revés
Nous estels
Anuncien vida nova
Qui en darà la seua altura
Qui en farà bateig i esment
Et toca a tu Jove d’Edat Indefinida
Et toca a tu Vell Mariner
Et toca a tu Mag d’Orient
Et toca a tu i nosaltres seguirem
Prenent quadrants
Traçant rosa dels vents
Dividint-ne l’horitzó
Anomenant anunciant
La nova ruta astral
Embostem el foc escabellat
Et toca a Tu i et toca a Tu
I és avui que ho proclamem
Que el fem concèntric
Més concèntric
Tot l’excèntric moviment
Fem evident
La quadratura del cercle
Jove d’Edat Indefinida
Vell Mariner
Savi d’Orient
Tu Tu Tu Tu
Que bulli l’olla
I bulli el cercle
Que bulli tota plaça a Catalunya
Que bulli el maig
I al juny la falç al puny
I al juliol
I agost
I cada mes
Per sempre més
Cal descobrir com serà possible viure un demà que sigui digne
d’un inici tan bell. Aquesta primera experiència de la il·legalitat
hom vol continuar-la sempre.
Guy Debord
Florirà com flors de maig
Jordi Pope
JUNTEM-NOS
No hi ha revetlla
que encengui el foc
de tantes mans,
prenent els mots,
somiant-se breus,
com un preàmbul.
Car del vell gest
del seu morir
reviu el blat
del pa de xeixa.
I es trenca el dol,
amb molta gana,
de saba nova.
Que és en l’orgull
de fer el que hom vol
-i no el que diu
que és molt correcte-
que’s sent nadó
i també miratge.
I s’entrellaça
amb l’evidència
i amb la folgança,
sense rutina,
tot espontani,
més aviat lògic,
que en assemblea
res no s’imposa
mes tot avança
cap el nou ordre
que neix del caos.
I fuig del pare,
i del profeta –o especialista-
que ho vol tot pràctic,
diguem pragmàtic
i al·leatori
el seu discurs
tan ben tramat,
ho té tot clar,
per tant fa por,
i et vol guiar
cap el seu fi
que és un final
poc saludable.
Mes el que hom vol
no és tant un tant
sinó el sol fet
de no ser un sol
sinó un nosaltres
que ignora els altres.
De no espantar-nos.
De retrobar-nos.
En aquest món
que estem creant
d’esquena al pou
que és la foscor
de l’espectacle
on hem perdut
la pròpia veu
i també l’ànima
que té sang blava
i tot ho imposa
i ho encomana
en la metàstasi
que és un malviure
entre sutzura
i cops de colze
de la malura
de ser salvatges
per competència.
I apoderar-nos
del que no és pas nostre
ni de cap altre
com pot ser un vers
o el carreró
que et duu la set
d’aquesta plaça
que ens sap el rostre
i l’alegria
de ser un bon nombre
en la justícia
de la revolta.
Puix tant bullici
serà magmàtic
i irrefrenable
si no ens flagel·la
el cec costum
d’allò que en dèiem
la tradició
i la referència
de no esquinçar-nos
les vestidures,
tots els mals hàbits,
i la impostura
de tants discursos
que s’engavanyen
amb teories
potser molt certes
però que s’enfugen
quan toca l’hora
d’agafar els mistos
i anar per feina,
deixant la casa,
la porta oberta,
el compte enrere –ja sense zeros-
i el pinyó fix.
Que aquí no hi cap
cap terme mig,
pots ser il·legal
o ben submís.
Ja ho deia aquell:
“El més violent,
de tot plegat,
serà tornar
a la normalitat
de la rutina”.
I el carrer crida.
NINGÚ
NINGÚ
NINGÚ NO ENS REPRESENTA!!!
La libertad es más que una palabra
José Agustín Goytisolo
LA LLIBERTAT
La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l'intent,
és sincerar-te.
La llibertat és conviure amb el desordre
del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l’oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Subversió, Insurgència,
Auto-organització.
La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral
perversa,
que t’han inculcat en escoles tenebroses
com palaus,
com presons,
amb patis enormes
on només podies donar voltes.
La llibertat és un hemicicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d’una foguera
i les calces de la cambrera fent de bandera
negra
a l’estenedor de les il·lusions
complertes, de les utopies acabades,
de les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l’últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar...
La llibertat és treballar poc, molt poc, i llegir molt,
és deixar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l'abolició de la condemna.
I tu, de quin color dius que és
La llibertat.
ORDENANÇA CÍVICA MUNICIPAL
Qui havia de dir a aquestes altures del partit
els nostres nois, després de tants cants a l’amor
lliure,
se’ns farien puritans.
Els carrers havien de quedar nets de putes,
fins i tot el putesc barri Xino enderrocat,
amb el corresponent edifici de l’estudi d’Oriol
Bohigas,
i oficines i més oficines oficials.
Com a les Olimpíades,
com a l’Exposició Universal,
putes fora!
No volem continuar sent el que érem
immens bordell de la VI Flota,
paradís dels cocaïnòmans,
gruta indecent del pecat.
Les putes les ficarem a la televisió,
a ballar, a cantar, a saltar, a cridar,
mentre tots els artistes són aturats.
Nosaltres som els grans artistes:
de la resurrecció enèsima de la ciutat,
de l’apogeu econòmic del turisme,
de la creació de zones verdes i requalificacions.
Per aquest motiu ens calia posar drets
aquesta colla de brètols, tanta indecència,
tanta putota petanera.
No en quedarà res, ni el Bailèn 22.
Volem Barcelona guapa... I neta.
E plats-me l’enamorada
ab lo cors prim e delgat,
ab que es tinga per pagada
de me per enamorat
e que em faça gran ullada
per tener-me el cors pagat,
ella que en serà preiada
Pere March
PLAZER
M’agrada qui rauca i si
ve i es trenca amb lo patir
que son mal de mal verí
sia encès com polvorí,
qui amoixant lo ventolí
salta tot com fel felí
i amb motiu només hialí
i amb la mà el filaberquí
empeny fins que un foradí
buida el sot de l’anodí
qui trabuca el got de vi
cada cop que son magí
queda fosc sense juí,
qui fitant lo llambordí
troba l’àngel serafí
que no dorm, sinó que li
diu que és pedra, ratolí,
sempreviva, un arlequí
i que tot, que tot i així,
deixa el ceptre d’endeví
per cuidar-se del tragí
que regolfa sota el pi,
també vull vora de mi
aquell hom que amb gessamí,
que amb la pols de l’arangí
o amb la rel que no té fi,
va per terra, fa camí,
a la mar li diu que sí,
que es transforma fins que ni
se li veu l’humà sagí
i s’assembla, vet aquí,
pel fons tranc de peregrí
a l’amor del corb marí,
i m’és grat lo nom de qui
sigui tort o sigui fi,
vingui a peu de Marratxí,
de Coforbo del Montgrí,
s’obre sempre a tot jardí
sempre i quan s’hi pugui dir.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
