ADVERTIMENT. Aquestes sextines són més
deutores de l’esperit amb què Joan Brossa [...] He prescindit, conscientment
d’algunes convencions [...] i m’he quedat amb allò que crec essencial
i que fa que vagi més enllà d’un pur exercici d’enginy: l’estructura
recurrent, cíclica, que fa progressar el poema amb un constant retorn
i replantejament dels seus termes inicials. I, d’altra banda, l’estímul
lúdic que ofereix la combinatòria de les paraules calu en contextos
diferents i, per tant, la multiplicació de les seves connotacions [...]
SOLSTICI
El teu sexe i el meu són dues boques.
No sents quin bes de rou sobre la molsa!
Quin mossec amb lluors d’ametlla viva!
Quina parla, amb relletn de gorga oberta!
Quin ball, petites llengües sense brida!
Quin secret de congost! Els nostres sexes,
amor, són dues boques. I dos sexes
ara ens bateguen al lloc de les boques.
A esglai colgat, fos l’eco de la brida
que domava la dansa de la molsa,
de bat a bat tenim la platja oberta:
avarem-hi el desig d’escuma viva.
El teu sexe i la meva boca viva,
a doll, trenats com si fossin dos sexes,
entremesclen licors de fruita oberta
i esdevenen, en ple desvari, boques.
Boques, coralls en llacuna de molsa
on l’hora peix l’atzar i perd la brida.
Som on l’hora i l’atzar perden la brida,
on, a cavall de la marea viva,
llisquen sense velam, pels solcs de molsa,
el meu sexe i la teva boca: sexes
al mig del rostre i a l’entrecuix, boques.
Tot çés un daltabaix de sal oberta.
Castells de mar en festa, a nit oberta
esborren signes i donen la brida
de tot a la follia de les boques.
Qualsevol fulla morta es torna viva
al clar del sol que ens fa llum negra als sexes
i pinta de carmí flames de molsa.
Que cremi tot en un torrent de molsa
i que ens mauri la nostra saba oberta!
Que facin el solstici els nostres sexes,
que el cor tranformi en pluja tota brida!
Que esclatin els bancals en saó viva!
Que els boscs floreixin en milers de boques!
I que les boques facin que la molsa
arreli, viva, com la pell oberta
sense brida al mirall dels nostres sexes!
ON S’ESBALÇA LA BARCA
Diré el que més m’agrada de tu: barca
llengua, tendresa, ulls, genives, cingles,
dents, duna, pena, lluna, pit, oratge,
natges, somriure, dits, desig, cintura,
pell, arbre, boca, cabells, risc i ventres,
foscor, follia, raó, rella, sexe...
Tot s’arbra com un tot dins el meu sexe
i em pren amb rems i veles, vents i barca.
Tot s’esquera a ple brull i m’omple el ventre
i en un crit de verema amara els cinbles.
Res no calla, amb la dalla a la cintura:
tot neix i els pits donen llet a l’oratge.
Hi ha una deu fosca on em xucla l’oratge
per nodrir-te quan fem nit al meu sexe.
Venim del teu, pel gual de la cintura,
i parem festa on s’esblaça la barca.
Quanta tendresa rodola pels cingles
i aviva els dits a l’areny del teu ventre!
Com em tempten els marges del teu ventre
on cireres de llop i de l’oratge
criden els llavis i convoquen cingles
i encenen el somriure del meu sexe.
Volen els fruits, llavors a flor de barca,
i troben solc i pena a la cintura.
Saó de lluna solca la cintura
quan el desig pren l’horitzaó del ventre
i salpa la raó de duna i barca.
Creix la sal als cabells i creix l’oratge,
creix l’arbre i se m’abraça com un sexe
i la remor de bosc desborda els cingles:
Remor de bosc en les ones del cingles,
remor de dents on parla la cintura,
remor de llengües en foc i en el sexe,
remor de sègol en la nit del ventre,
remor, follia de geniva, oratge
quan t’endinses en mi, amb risc i barca...
Remor de tot a la barca amb què em cingles
quan faig d’oratge a la teva cintura,
boca al teu ventre i rella en el teu sexe.
DE PARAR I DESPARAR TAULA
Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,
avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el rept4e del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.
Amor... (Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.
Toco le nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per enc obrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.
SEXTINA REIVINDICATIVA
Amor, ja que m'has dit que et digui què
vull, t'ho diré ben clar: contra l'horari,
el meu desig reivindica el lleure
total, i tu i el teu desig per paga,
pujar parets d'amor pet tot ofici
i pintar de diumenge la setmana.
Ja ho sé! Tot no pot ser caps de setmana
i postes de sol. Sí, ja ho sé. I què!
Deixa'm clamar, adolescent d'ofici,
per la mort violenta de l'horari
per mà d'amor. El meu desig, cap paga
no vol, si posa duanes al lleure.
Vol construir amb els amons del lleure
un recer que alliberi la setmana
de deutes amb raons de seny i paga.
D'utopies possibles sap el què
millor que tu i que jo i que l'horari
que fon al primavera amb ginys d'ofici.
Veus? Sense benefici i sense ofici
que no sigui mudar treballs en lleure,
el meu desig marca el seu propi horari
a l'escorça del foc: una setmana
sense confins que oblidi el com i el què
i en els topants fressats no trobi paga.
Amor, ja ho sé que ens cal una altra paga
per viure! I que ens agrada el nostre ofici...,
i estimar d'altra gent. Però, saps què?,
el meu desig reivindica el lleure
total i consagrar-te per setmana
tant de temps que no em cap en cap horari.
Da-li! Ja entenc que em parlis de l'horari
i que els teus ulls em besin com a paga
i senyal del que em deus d'una setmana
eterna sense tu..., que el teu ofici
et segresti, voraç...: no em dóna lleure,
però, el desig demanant-me perq u`'e,
amor, per què ens escapça el vol l'horari,
confina el lleure i, per ben poca paga,
amo d'ofici, ens roba la setmana?
