*

Furgant per les llivanyes i juntures 
     trobí el vell drac encara aferrissat.
          Maria-Antònia Salvà

Furgant per les llivanyes i juntures 
d'aquesta paret seca; entre mac 
i mac d'oblit; entre les pedres dures 
de cega desmemòria que endures, 
et sé. I saber-te em dóna terra, arrel. 
Et sé i em sé, en el mirall fidel 
del teu poema, aferrissadament 
clivella pedra de silenci opac 
-dona rèptil, dona monstre, dona drac, 
com el cactus, com tu, supervivent. 
 

*
Morir: potser només 
perdre forma i contorns 
desfer-se, ser 
xuclada endins 
de l'úter viu, 
matriu de déu 
mare: desnéixer. 
 

*
Com la xiqueta que en encetar camí 
s'omple de rocs la falda i les butxaques 
i s'endinsa en el bosc i els va perdent 
sense lliurar les batalles previstes 
contra llops o gegants, ombres 
va deixant un rastre 
sembra 
i ara li resta només dins del puny 
crispat un còdol llis... 

---

portada MARIA MERCÈ MARÇAL  

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia