(1980-1982)
*
PASQUINS PER A LA REVOLTA VEGETAL
II
Dones, baixeu, veniu
a la dansa de l’herba.
Enramem els balcons
i preparem la terra.
Reguem-la amb pluja i sol,
defensem-la amb les dents,
perquè hi arreli l’arbre
de l’alliberament.
Sembrem-hi la llavor
i el verd de la tendresa,
el blat de l’enrenou
l’aventura i la menta
i quan neixin els brots
cridem-ho a tots els vents,
perquè s’espigui l’arbre
de l’alliberament.
Vestides en saó
de la revolta encesa
al cim dels campanars
desplegarem banderes,
banderes sense orgull,
color de roig novell,
perquè floreixi l’arbre
de l’alliberament.
Aviarem coloms
per encetar la festa
i inventarem camins
en cels sense fronteres.
Arreu tindrem hostal,
farem convit arreu,
amb la fruita de l’arbre
de l’alliberament
EIVISSA 81
La lluna s’aturava: gran rellotge de sal
al cim de l’ona oberta al trànsit tardoral.
Les busques senyalaven una illa. I endevines
batallades, l’amor en punt a ses Salines.
La ciutat era un solc: nosaltres la llavor
del goig, esbarriada per l’alta salabror
d’un desig. Vàrem caure al cor de sa placeta
des bon aire, cenyida per l’hora violeta,
a trenc de sal. De sobte s’esbatanà una tanca
amb flors de sal descloses en una sola branca.
I la casa ens xuclà, com un secret que s’obre
a qui repta l’esglai pels camins del salobre,
fins on la cambra, fonda, nua com una mà
ens premia, i la sal, entre els llençols granà.
I, cos endins, l’esclat de la fruita badada
era fosca pastura de sal incendiada.
(Enyor, enyor, com corques, encara, el teu regal
mesquí: cendra de fruita en un estoig de sal!)
