(1973-1976)
Els meus trasbalsaments els duu la lluna
Joan Brossa
DIVISA
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
I
Núvols amb corc
*
La cortina crema
vidres, neguit.
Freu de mitjanit.
A fora els cucs
rauen la lluna.
Toquen la una.
Penja d’un arbre
l’amor, escanyada.
El rellotge es para.
*
En va la pluja malda per apagar les brases
que socarren els núvols. Suara ha travessat
una noia amb les galtes pintades de carmí
i el front de purpurina. L’he vista que enlairava
les mans com si volgués caçar un bri de cosa
i n’ha plegat banderes.
Et miro, ara que parles, Tanit, i em fas pensar
en els salzes de branques feréstegues que feien
escorta al camp del Dimoni -hi anàvem
amb bicicletes i enfilàvem móres
en arestes de blat-, branques esquives.
M’allunyaré de tu, Tanit, fins que el teu cap
no sigui el d’una agulla clavada en un retall
de crepsetí lluent:
la muntanya em rebrà amb braçades de fonoll
-en mastegar-ne un brot oblidaré els topants-
i la pluja, corser amb brases dins els ulls,
s’afuarà a ponent.
*
Encara que mil molles de melangia ballin
mogudes per fils tristos de pluja sense solc,
amor, ara et convoco, vol clar de voliana:
surt del celler on l'oratge ha reclòs el teu vi.
Que el llevant esbarriï un polsim de revetlla!
Plana damunt els núvols amb les ales del maig!
Acosta la teva ombra amb seguici de cintes,
al cel posa-hi domassos, estrelles als terrats!
I duu-nos en carrossa un sol vell amb copalta
i un doll de serpentines que amanti tot el món.
II
Atzeituní
*
Als meus alumnes
Amics, si de cop sobte em demanàveu
per què jo sóc aquí, plorant el fàstic
de tothom, cada dia, amb els ulls foscos
del poc-coratge, d’inútil espera
sempre d’allò que no espereu que espera
de vosaltres, que no és pas ortografia...
Ni tampoc -no ho pensésseu, fulles d’alba-
somiava que fos l’alba més neta,
que si és fosca la nit, ha estat tan llarga!
-un pou, el cel, de sang i de silenci-
tan espigats el jull i la cugula
que la lluna més viva çés fosca plena!
Al capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l’orella la secreta
ràbia que se’m menja l’alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag.
*
A Layret
Vint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre
nit d’hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!
Dia gtrenta de novembre,
nit sense alba de matí!
Ai, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!
Segaren l’alè de l’aire!
Vint bales, foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!
Ai, com sagnava la nit!
30 novembre 1920
*
A Salvador Seguí
A vuit de març prenc camí
amb ulls mossegats de pena
ai, Seguí,
pel carrer de la cadena.
Cans i llops, les dents serrades!
Traïdors, les mans lligades!
Que surto per maleir
i la ira s’acarena ai, Seguí,
pel carrer de la cadena.
MALEDICCIÓ AMB ESTRELLA
Cinc punyals
per esbotzar-te les anques!
Cinc claus
per obrir-te el cap!
Llum
perquè beguis oli!
Mal masclí de divendres et cargoli!
Santiago de Xile, 11 de setembre de 1974
TRADUÏT D’ALCEU
És ara quan ens cal escampar el vi
i empillocar-nos fins que ens fugi el seny,
que el tirà és mort!
*
CLOS
..........................................
SOLC
III
Fregall d'espart
*
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
IV
Cançons de paper fi
*
Cançons de paper fi
m’omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
1. Lluna granada
*
Company, mosseguem la vida!
Que l’amor ens ragui els llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s’ablami!
Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.
CORRANDES DE LLUNA
Avui, si venia
la llun a morta,
l’amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l’amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja,
l’amor cantaria,
l’amor boja.
Mes ai, si ve blanca
rodona i blanca,
l’amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l’amor cantaria
l’amor minvant.
LLUNA DE VALÈNCIA
1
Amic, sortim al terrat,
ai que ens remulli la cara
la lluna, gall de taronja
entre dents de nuvolada;
ai que ens remulli la cara
-amic, sortim al terrat-
la lluna, la tarongina
del taronger ennuvolat.
2
Set llunes ulleroses
i una set agra
sota la set taronges
de l'amor clara;
de l'amor clara, sí,
de l'amor clara,
set llunes ulleroses
i una set agra.
2. Estrelles baixes, veles altes
*
Cega, cega estrella.
A l’hora foscant
l’òliba clara
porta meravella.
Arrenca’m l’estella
d’enamorada.
Boja, boja lluna.
A l’hora foscant
l’òliba clara
crema a la llacuna,
boja, boja lluna
d’enamorada.
