|
MIQUEL ÀNGEL ADROVER
TRIA SEVA
LA CARTA
Una carta escrita a puny
a cops de tinta escampada,
amb pols de cendra vessada
per sementers secs de juny.
Cada paraula s’esmuny
enmig dels plecs de la mà.
Com la llàgrima en plorar
grava la pell el paper,
s’impregna del matusser
intent de fer-te arribar
de les entranyes mateixes
que són l’avenc del meu jo,
quatre línies, amb la por
d’imaginar-me que esqueixes
el sobre tancat i deixes
que el foc o potser l’oblit
cremi el rastre del meu crit,
O el poses a la finestra
perquè un cop de vent maldestre
robi els mots des de l’ampit.
I si un dia tens l’antull
de llegir el que t’escrivia,
puja a la barca aquest dia,
posa la carta en remull
que s’enfonsi dins l’escull
on el temps es va ofegar
i, després, deixa-la anar
que es fongui en l’aigua salada
i així la mar amb cada onada
sabrà que et vaig estimar.
NUREDDUNA
Les pregàries, Nuredduna,
càntics a posta de Sol,
m'han deixat sense agombol,
fuit dins la teva pell bruna.
Ajocats rere una duna
fets desig, passió i voler,
l'Invisible ha fet valer
la seva gràcia divina
i un batrala de gavina
ha creuat el cel sencer
I al cel ha deixat a lloure
joc, desig i fantasia,
ha elevat la poesia
tan amunt que ha fet commoure
uns niguls grisos que, en ploure,
han pedregat la besada
calenta, humida, esperada,
amb gust de sal de Migjorn
però amb la dolçor del forn
que has encès amb la mirada.
Els antics penyals ascetes
impassibles s'han nodrit
amarant-se dins la nit
de les libacions que hem fetes
i la lira dels poetes
que el temps va perpetuar
ha pogut enarborar
el seu penó primigeni
i en nom de Melesigeni
ens hem fos a dins la mar.
PI DE RECORDS
Seus a l'ombra del pi vell
on t'enfilaves de nina,
l'alè del vent despentina
els cabells del teu serrell.
S'arreveixina la pell
impúdica del coll nu
i el teu alenar insegur
remogut per la serena
redacta damunt l'arena
històries que just saps tu.
Amb els dits toques l'escorça
on t'abraçaves segura
que la seva saba pura
t'era aliment, vida i força;
d'una estella en fas una orsa
pel barquet que fas salpar
disposat a capejar
mars de records, vela estesa,
per reflotar una infantesa
que saps que no tornarà.
EL DARRER BES DE MA MARE
Ara sec a la tenassa
on he passat tants d’estius
contemplant embats altius
de la mar i del temps que passa.
La saladina m’embassa
i em fa part d’aquest redol
que em va fer company del Sol,
caçador de petgellides
i amant d’ones embravides,
comptador d’estels al vol.
Dic a la mar, que és ma mare,
que aquest és el darrer pic
que li cant, que li somric,
que s’haurà acabat tot, ara.
No em besarà més la cara
com un temps solia fer?
perquè ja no tornaré
a contemplarla amb tendresa,
i ja mai més la nuesa
de la pell hi banyaré
.
Ella em mostra la infantesa,
quan la mirava esburbat
i jugava assedegat
d’aventura, amb la certesa
de trobarhi la riquesa
del naufragi d’uns pirates,
velles restes de fragates
on volia descobrir
les dones del fons marí
amb el cos cobert d’escates.
Torna a cantar la cançó
que plegats vàrem escriure
quan el vent em feia lliure
de cridar versos d’amor
sense entendre la passió
ni saber sols si existia.
La mar em conta que aquell dia,
on ara m’assec, plorava
i ella, dolça, em consolava
amb la seva melodia.
Jo li dic que m’he fet gran
emperò que qualque nit
plor com quan era petit
i li seia just a ran.
Les llàgrimes es desfan
en la seva salabror
per darrer pic, i amb dolor
entén què passa i me mira?
m’envia un vent que sospira
amb tendresa i devoció.
Li dic adéu, que ja és hora
de prosseguir el meu camí.
Ara que ja veig la fi
em gir i la mir d’enfora
i la sent, que també plora
pel fill que no tornarà.
Em comença a abandonar
el que em queda de consciència,
l’últim brot de resistència
m’empeny a besar la mar
.
Ara al llit esper la mort
com una brisa marina.
Als llavis la saladina
em du pau i em fa més fort.
Arriba i pens en la sort
que he tengut, i el vent m’empara.
Sent el Migjorn a la cara,
arriba a port, el vaixell.
Mort i tot duré a la pell
el darrer bes de ma mare.
glosat guanyador del Primer Certamen de Literatura Jove dels Països Catalans.
VELLS QUE JUGUEN
Fumegen els rebentats
damunt el verd del tapet,
els jugadors, morts de set
escapsen tan concentrats,
seriosos, capficats,
sords a qualsevol renou
que no se'n temen que plou,
miren la mà i amb urgència
els crits rompen el silenci,
truc i retruc i val nou!
Riuen, beuen, es conviden,
un s'aixeca, mig fent esses:
Vine a mi, que tot són peces!
Juguen immersos, s'obliden
del món i de tot, enviden
i el més vell de tots explora
els ulls del que té a devora
i amb un cop sec a la taula
li dispara la paraula,
el crit de guerra: joc fora!
AMETLLER
D’un bell socam rogallós
que s’afona entre els terrossos
s’esbranca amunt, sobre els trossos,
ferm, altiu, esponerós
i com un palpís callós
fa joquets al verd, i al so
de l’oratge arrenca un plor
i sa llàgrima al vent vola,
només una, tota sola
s’ajeu a l’ordi la flor.
Sabates de taperera,
vestit de rugós llenyam,
curucull que com un ham
pesca vida fugissera.
En un forat a darrere
tres caragols aferrats
fan l'estiu endormiscats
a la redossa ferida
pel temps i per la partida
dels germans arrabassats.
Els terrossos del passat,
els que el varen veure néixer
ara ja en planyen la deixa,
el donen per condemnat,
mes aquell arbre arrelat
damunt la terra que es cruia
aguanta com una encruia
els cops de vent que ha rebut
i els atacs de solitud
d'antiga existència crua
.
L'ametller no vol morir
i s'hi nega amb insistència,
s'enfronta a la incongruència
sense sentit d'existir.
Aprèn a no defallir,
del no res pren embranzida,
fuig de la pau condormida
de la vorera d'un hort
i és quan veu de prop la mort
quan més s'aferra a la vida
L’ametller que resistia
sol i vell a peu d’asfalt,
que semblava estar malalt,
que es vinclava i que moria
s’ha vist pres d’una follia,
s’ha aferrat amb cada arrel,
ha estret fort, amb sang rebel
macs i pedres, tot per viure
i alenar fort l’aire lliure
per tornar a respirar el cel
.
S’ha enfrontat a la gelada
com un vell guerrer inerme,
i aquella branca erma
que la mort té oblidada,
insurrecta, l’ha mirada,
ben de prop, se n`ha rigut.
Ni l’oblit no l’ha abatut,
l’ha amarat de paciència,
i en la seva decadència
s’ha fet savi i ha crescut.
El secall vell moribund
s’ha vestit de poesia,
ha tenyit la ruralia
d’un color bell i profund.
Era eixorc, ara és fecund,
de l’hivern n’ha fet bandera
i la branca guerrillera
s’ha insurgit sense cap por;
ha estat just badar una flor
i alenar la primavera.
Te'n recordes, estimat,
d'aquell estiu que venia
a cantar-te i t'escrivia
com mai no he escrit ni cantat?
I tu em miraves vinclat
com un padrí que amb saviesa
riu al nét amb senzillesa
i diu "tot anirà bé".
Jo sí que hi pens, ametller,
que traspuaves grandesa
.
Ara ets just una desferra;
qui sap? Potser un cop de vent
et va tomar combatent
i et guanyà, a la fi, la guerra.
Al teu peu m'assec enterra,
prenc una estella de l'hort,
l'amag dins el meu record
amb la promesa adormida
que quan m'apuri la vida
besaré la teva mort.
ORGASME VINÍCOLA
Te destap, a poc a poc
jugant amb tu, lentament.
Te deix nua, àvidament,
suau, dolcet, com un joc.
Jug amb tu, llavors te toc...
Receptacle ple d’amor
amb aquell cul tan redó
i aquell coll tan excitant...
i t’esper, tot inflamant
els meus llavis, de passió.
Un desig incontrolat
d’acostar-te i abeurar-me
fins al límit d’engatar-me,
com un crim premeditat.
Prendre’t la virginitat
De manera violenta
quan ets tu qui es presenta
plena d’un suc delitós?
Ara ensum, tot ambiciós
l’aroma que m’alimenta.
Espasmes, excitació!
Alçant-te et vaig decantant
com un qui resa, esperant
rebre la benedicció.
t’envestesc, jo, sí senyor!
I te trob, a mig camí
Jo a tu i tu a mi
En un orgasme segur
llep el meu llavi que du
regalim vermell de vi.
TE BEC EL BES (dècima neutra)
T'enseny el bes que batega,
que te cerca, te permet
empènyer-me a la paret
en secret, en la refrega,
me rebs serena a la brega
perquè te bec fresca, a pler.
T'estrenc, estesa a mercè
de ma set, bec a balquena.
tresc per cantar-te a l'esquena
amb el bes que em pren l'alè.
DÈCIMA ESDRÚIXOLA
Una òpera faraònica,
poc mengívola, esperpèntica;
font estrambòtica, autèntica
de sàtira macarrònica.
Aquella música eufònica
com astronòmica fàcula
mostra un màrqueting sens màcula.
La cantant, mòrbida i pàl·lida;
la claca endèmica, esquàlida,
fantasmagòrica. Dràcula.
A UN COS NU, sonet alexandrí.
Veig, ésser de supèrbia, el do de la natura
que dòcil m'esclavitza i em fa fidel servent
de cada rodonesa i del ferm desig creixent
del blanc d'entre les cuixes, eterna criatura!
L'esfera de cada anca malmet l'enteniment,
la marca del llombrígol d'un ventre que s'alçura
m'insufla set de vida, delit de sepultura,
d'esquena que és la cara, la creu, un pit turgent.
El cor que s'accelera recorda quan somia
el sexe que ara es mostra diana del cos nu.
Del pèl humit capguaita un llavi que es destria
germà de bessonada de pler mundà i comú.
Els ulls impenetrables són l'ànsia que m'envia
silent a la batalla a cos, a pell, a tu.
POEMES DEL FACEBOOK
Data i hora: 26 juny 12:34 ·
JO VOT
Avui vot perquè m'ho sent,
faig un vot de coherència
perquè la meva existència
sols conceb el pensament
d'atorgar el poder conscient
que ell farà el que jo faria,
que lluitarà cada dia
per fer bé als qui som aquí
jo vot en Mateu Xurí
perquè vull Sobirania
Data i hora: 15 juny 22:19 ·
PICA VERSOS
Cada vers és un grumer
escorat devers la platja,
cada mot és una imatge
de verí, de mort, i sé
que l'antídot ningú el té,
que intoxica cada via
fins que obris els ulls un dia
fent il·lusions de problemes
i et veus camell de poemes,
adicte a la poesia.
29 maig ·
ÀNIMA
Conten que en aquella duna,
com un miratge, apareix
una ombra que maleeix
els embats de la fortuna.
Qualque pic meula a la lluna
com a moixa de gener;
crida al vent que li prengué
la sensació de ser lliure
i el desig de poder viure
la vida que no visqué.
18 maig ·
SI
Tenc clar com a mallorquí
quin pa és que m'alimenta
i el de Madrid no em sustenta
i em fa molt mal digerir.
Coratge, Mateu Xurí,
gràcies per encapçalar
la nostra pugna i cantar
contra qui ens veu com un moble.
Sigues braó i veu del poble
que hi vull ser amb tu per lluitar.
6 maig · Campos, Balearic Islands ·
GLOP
Vessa per la comissura
una gota de vermell
i jo, gat sense remei,
vaig a beure-la amb premura.
Peg el darrer glop que apura
la copa i el seu morir
just fa reprendre dins mi
records d'una set novella;
destap una altra botella
per tornar-te a assaborir.
17 gener ·
DEVEM SEMPRE...
L'esperit no s'ha aturat
de glatir, i cada escomesa
ha estat com una promesa
de cantar un vers oblidat.
Quan dins la vena m'ha entrat
el so, m'ha fuit tota por;
m'ha fet estremir un vell so,
m'ha fet botir de la tomba
i el vibrar d'una ximboma
m'ha fet sentir Manacor.
14 / novembre / 2015 ·
I ELS ALTRES?
Tots som París! O això diuen
les veus d'un poble malmès;
i el sirià, i el libanès?
Quants són d'ells que ja no viuen?
Són molts, avui, els qui escriuen
i condemnen l'atemptat,
jo ho faig, però m'han frenat
murs plens de fúria incendiària
que creuen que la barbàrie
sols afecta als de veïnat.
2015.10.28
LLUNA PLENA
Què és de clara aquesta nit,
que una llum ben tota sola
dels niguls surt i agombola
un miratge exquisit.
Sé què vull, què necessit;
vull un xut de nit en vena,
amarar-me de serena,
estirar-me a descansar,
i poder-te respirar
alenant la lluna plena.
7 / abril / 2015 · Porreras, Balearic Islands ·
LES MORTS A KENYA NO SON MORTS
Heu sabut res de gent morta?
Ah, no, que eren africans!
Cent quaranta-vuit kenyans!
Tammateix, a qui li importa?
El món els tanca la porta,
on són els "je suis Charlie"?
Fins quan hauran de morir
perquè pensi en ells qualcú?
Negres, lluny, fills de ningú
sense cap dret d'existir.
9 / març / 2015 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
D'ESCALES I SOBRASSADES
"Lo nostro" és campaner,
és bisbe i és llengonissa;
dialèctica estantissa,
populisme de carrer.
És una escala que té
porquim penjat sens mesura.
És poble que no s'alçura,
i que creu sense dir res.
Pengen poltrús que amb so pes
enfonsen terra i cultura
10 / febrer / 2015 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
ENHORABONA Dr VENY!
Fill il·lustre i doctor
del català patriarca
per l'Atles que feis que abarca
el parlar d'una nació
rebeu el Premi d'Honor
per la tasca que agombola
la llengua, una de sola,
que vos ha de menester.
Sent orgull de campaner,
Bona feina, Joan "Terrola"
17 / novembre / 2014 ·
Vermelleja el sol ponent
i s'enfonsa en una onada.
Un esquitx d'aigua salada
m'entra a l'ull impertinent,
i el cel, entre sol i vent
i aigua fa una lletania.
La nit torna poesia
quan neix entre mil colors
i aquella llum que s'ha fos
donarà vida a un nou dia
3 / juliol / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
MENTIDERA
Pècora, vil, malanada,
mentidera... Oi he sentit!
"Feien molta por" has dit
"mos va entrar una gentada"
Però i de la clatellada,
gran porcarra, n'has parlat?
Veure't me fa feredat
Que visqui la rebel·lia!
Caigui la Conselleria!
#jotambehihauriaentrat!
9 / abril / 2014 ·
NO
Espanya ha cridat: No
ha dit no a deixar viure,
ha dit no, no ha de ser lliure
no és legal, la nació...
l'autodeterminació...
Qué fa Espanya? És un moble
que vol condemnar la noble
idea de dignitat
No estronqueu la llibertat,
sentiu el voler del poble!
2 / abril / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
#jotambéhihauriaentrat
Lluitar per l'educació
pública no és cap delicte,
per no resoldre el conflicte
judicis i repressió
Que voleu, multes, presó?
Treure-us de sobre la nosa?
Aquest govern què es proposa?
parar moviments socials
tractant com a criminals
tot aquell que s'hi oposa?
4 / març / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
MÉS DETINGUDES
Fins a on hem d'arribar?
Ahir, dues detingudes
per "autoritats" venudes
al desig d'un capellà.
Me comença a regirar
aquesta església solemne.
I fins quan restarà indemne
tot aquest niu de brutor?
Fer un pet a l'Altar Major
aviat tendrà condemna?
Dones: Força i coratge
lluitau per la llibertat
i fugiu de l'esclavatge
on l'Església us ha posat!
19 / febrer / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
QUÈ ÉS UN GLOSADOR?
És la denúncia social,
és la defensa més noble
que ha sortit del si del poble.
un transmissor natural
de la saviesa ancestral
de la qual vull ser un hereu.
És aquell que ataca arreu
tot allò que se'ns imposa;
el glosador és amb la glosa
crit dels que no tenen veu
17 / febrer / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
Calabós
Polítics de mala mort
tristes lleis de pa amb fonteta!
Per lluitar contra una dreta
que no ens pot dur a cap bon port
tanquen el jovent en fort!
I qui defensa orgullós
terra, dona i professors
per millorar el món on viu
detingut sense motiu
i abocat al calabós!
16 / febrer / 2014 ·
#DEFENSAMLONOSTRO
Defensar una tradició,
"lo nostro", és un invent?
o potser just un intent
d'enganar qualque elector
que ha vist qui és el traïdor?
Què és que volen defensar?
A on volen arribar?
És que me fa com a agrura
que pregonin la cultura
que han ordenat ofegar.
18 / gener / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
SÍMBOLS PROHIBITS
Per què no podem lluir
la senyera amb dignitat?
Com així us heu entestat
en prohibir-nos existir?
Ens voleu acovardir?
Pensau que no lluitarem?
Creis que no defensarem
allò que per dret és nostre?
Tornau-vos-en a ca vostra,
que nosaltres vencerem!
10 / gener / 2014 · Palma De Mallorca, Balearic Islands ·
-tu daixones amb es bons
-Mem, tu, què dius que dallona?
-sí, que saps fer una daixona
daixones com es daixons...
-no me toquis es dallons
que ja me fas dallonera...
-Que jo te faig dequenera?
- m’arribes a daixonar...
-Es teus dallons, ‘xeu anar
ja no tenc pus daixonera.....
29 / setembre / 2013 ·
29-S
Crits de "Bauzá dimissió"
mentre Ciutat verdejava
un nosequè nou s'albirava.
un alè d'educació
omplia la gernació
i la feia bategar.
Escolti, senyor Bauzá
com el "seu" poble el detesta.
Quan la multitud protesta
és que té clar on vol anar!
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
