semblança

amb afecte

pols al retrovisor
 
 

SI TOT ÉS DINTRE
 

deu poemes elegíacs i una cançó d'amor
 

NAVEGANTS SOLITARIS

     Si un vent bufés
     podria hissar una vela.
     Si no hi hagués una vela
     en faria una de pals i de lones.
          Bertolt Brecht

I arribà l'hora en què, per la gran por,
la vela, desplegada, no s'inflava.
Arreu pesava com el plom la calma
de la qual ens sentíem responsables,
i les mans no gosaven deixar el pal.

(Conreadors hermètics
d'hermètiques metàfores,
lliurats a l'hermetisme
per èpoques hermètiques
i hermètics monopolis.)

Queia una nit, que era com tantes altres,
i la calma excessiva persistia.
Cap explicació no era possible,
o no ens era permesa
o no ens la podíem permetre.

I manteníem hissada la vela. 
 

cadències per a un únic paisatge

Per què nodrir l'enyor, si tot és dintre?
 

semblança
mall, 1987

II
PREDISPOSAR-SE I NO DEIXAR QUE ES PERDI NI UN INSTANT DE L'ESPERA D'ALGÚ ENTRE MIRALLS GASTATS I AMB VELLS ANUNCIS DE LICORS QUE JA NO EXISTEIXEN VULL DIR QUE DE VEGADES LES TARDES DIUEN QUE NO HI HA SOLITUD
            
                  Y de pronto la tarde
                 se acordó se sí misma
                 y me quitó su amparo.
                        Pedro Salinas

Que la tarda em retorni l'emparança
en aquest lloc, que és ple d'altres instants.
Que hi pugui barrejar tanta tendresa
nova i alhora vella com la tarda
després de creure que ella m'evitava.
Veuria novament que tot és fàcil,
perquè el real s'avé amb els meus afanys,
i l'amic que ara truca per telèfon,
i l'espera de veure aquells ulls blaus
dominar el gran vestíbul del teatre,
i les remors familiars del vespre
(el licor on el glaç es va fonent)
i l'escalfor dels palmells, que no hi fóra,
si no hi hagués la suma dels contactes,
i la veu dels qui aprenen coses noves
rere parets que amb mi viuen i moren.
Voluntat de conquesta, intensitat
que té en compte maneres desiguals
de fondre's amb les coses, d'estimar-les,
si les tardes no ens prenen l'emparança.


XI
LA INGRAVIDESA DE L'EFEBUS QUE CORRE PAUSADAMENT I LA GRAVIDESA DE LA MATRONA I ELS PEIXOS QUE CIRCULEN A FREC DE LA TEVA EFÍGIE SUBMARINA I PLENA D'AMABLES VISIONS.

                      Desafía
         mares de siglos, siglos de tinieblas
             tu inocencia desnuda.
                   Pedro Salinas

Això és el plaer. Rere el palpable,
l'objecte que no havíem tocat mai
o que no havíem mai tocat com ara.
Així et busco. Ignorar-ho fóra inútil:
aquest darrere, aquest endevinar!
O em desperto de nit i descobreixo
allò que m'és possible de fer meu
més endavant. Em vindrà amb tu, innocent,
que desafies mars de segles, segles
de tenebres i zones que m'angoixen:
zones de llum i d'ombra que figuren
el mar més necessari. La innocència
serà desafiant i serà nua.
Per això els espais més familiars
(aquest local ple de sons estridents)
la poden dissipar i fer-nos sentir
intrusos, desplaçats. Ens hi espanten
imatges del passat. Ens hi empresonen.
I contra el desesper, i contra el mar
de moments, faig un gest involuntari
a la nua innocència que hi neda
cap a mi amb un esforç desafiant.




AMB AFECTE
(1987. Empúries)

Aquest llibre és fet conjuntament entre Feliu Formosa i Joan Cases: "Cadascú de nosaltres va escriure una sèrie de cinquanta "haikús" i els va passar a l'altre, que va afegir a l'estrofa els dos versos finals que la convertien en una "tannka"."
[No és a Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, Barcelona, Ed. 62-Empúries,  2004]


I

6

Quantes més coses
puc recordar, més sento
que tot comença.

Tot just ara, el desig
es fon amb la memòria.

41

Viure el present
absolut que és el somni,
és a dir: viure

el present absolut
sense por a despertar-se


II

15

Omplo de noms
escrits a la paret
la tarda buida.

Recordes com corríem
al llarg de la paret?

28

Tots els sentits
es capbussen a l'aigua
d'aquest nou dia.

Toco fons, emergeixo
de nou i nedo amb calma.

29

El mar que ens mira,
atabalats i fràgils,
s'aguanta el riure.

Agafo aigua a la conca
de la mà, i ric, i rius.

47

Dic "tu", dibuixo
un breu espai amable
on tens cabuda.

M'adono que ja hi eres
i em veies dibuixar-lo

49

De nit arribes,
a la pell se t'encenen
guspires d'aigua.

Les apago amb els llavis,
però es tornen a encendre.

50

Només mirar,
només sentir, només
escriure versos.

I pensar que m'esperen
muntanyes d'altres coses!




POLS AL RETROVISOR
(1989, Ed. 3 i 4)

(Escrit conjuntament entre Feliu Formosa i Joan Casas: "Un dia, un dels dos, no sabem qui, va escriure un parell de versos en un paper blanc i va girar el paper de cara a l'altre, damunt la tauleta d'un bar. L'altre hi va afregir un o dos versos més i va tornar a girar el paper de cara al primer, que hi va afegir un vers (o potser una frase a mig acabar, o una sola paraula, o tres versos, no ho recordem). I així, en diverses sessions més i amb l'ajuda d'algun gin-tònic i algun cafè amb llet, ha anat sorgint el llibre".)
[No és a Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, Barcelona, Ed. 62-Empúries,  2004]


34

El plat blau de la magrana,
el moscatell, la intensitat
de bodegó d'aquella cara:
amb les dents separades, que m'exciten.


 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA