al llarg de tota una impaciència

immediacions
 

11

POTSER UNA DESCRIPCIÓ
que vagi de la negra cabellera 
a les cames creuades
de la noia asseguda
vora el taulell del bar
sobre l'alt tamboret.

O una disquisició
sobre el caràcter difús
i assumit sense culpa
del desig com a joc...

(Aquí, el seu perfum.)

Res que vingui marcat
pel meu temps,
sinó pel d'ella:
objectivar l'objecte
i crear-se un espai
immens
per a la relació.
 

15

VEURE LA PRÒPIA FI
no pas com una interrupció 
forçosa,
sinó com una conclusió
lògica.

Cal plantejar-s'ho
com a objecte i procedir
a una preparació
no tan sols en la ment
sinó amb els actes.

I no deixar de contemplar
el món amb meravella,
amb una enriquidora
i constant estranyesa,
com enterrant tresors
que trobarà algú altre.

És realment possible?
No és demanar massa?
 

16

ELL SURT DE SOTA L'AIGUA
amb unes quantes ostres
que ha arrencat de les roques.

Ella,
nua a la cala.

amb la navalla,
ell va obrint les valves
i tots dos xuclen
la carn de cada ostra.

Lentament, sota el sol,
després es llepen
l'un a l'altre
la pell salada i tòrrida
que reté encara algunes gotes
d'aigua del bany recent
en una mar perfecta.

Respiro fondo:
cap conclusió.
 

25

EL TEU COS ONDULANT
al contrallum del pub.

El teu ble de cabells
damunt la cella ampla.

El teu pòmul on hi ha
la clau de l'harmonia.

Els teus cabells on caben
mil afirmacions.

Els teus llavis al centre
del goig i el desesper.

El teu gest displicent
que amaga la revolta.

Els teus ulls transgressors
al carrer de la joia. 
 


27

           A Agustí Bartra

Encara escric per tu
(que ja no em pots llegir),
com esperant la teva
opinió possible.

Escriure és, doncs, per mi
descriure la consciència
d'allò
que no és possible.


28

La mort és la funció;
un ull que no mira,
mentre que l'altre
escruta el buit.

O un breu batec
sota les plomes càlides,
al qual estem atents
tot desitjant
ignorar el dol.

Vull que et despullis
davant meu, dreta,
mentre jo també ho faig.
I després l'abraçada
(perquè ens hi va la vida).


29

Viatge. Nit,
i llums disperses: més
foscor. Amb els sotracs,
es desarrela el temps.
Tot es torna indistint
i en la ment van sumant-se
les dades d'un passat
que no fereix.
En la fugacitat
ens instal.lem.

Aturada. Silenci
a a la blanca estació deserta,
plena de llum
que per mi no és inútil.

Com si l'efímer
estigués en suspens
i la mort, des de fora,
fes un senyal d'adéu.


30

Aigua avall
per la pell
la poesia.

Sembrar en el temps
llavors
de profecia.

Aigua avall
per la pell
la profecia.

Sembrar en el temps
llavors
de poesia.


46

ÉS AMABLE LA REMOR
del talleret mecànic
al carrer del suburbi.

Et beso lentament
la cara interior
de la cuixa.

Són amables els núvols
de tardor.

Com la música.
 

immediacions (62-Empúries, 2000)

I

1
Estranyesa invencible de les coses que callen.

2
Heura que, tremolosa, és contrapunt del mar.

3
Pel poble blanc, un fons d'amors no consumats.

9
Per no capitular, mai no recapitulis.

26
Tu, mig d'esquena: el pòmul era com un imant.

46
L'amor busca un camí ja traçat prèviament.

58
L'olor és el que més guardo del vell casal pairal.

61
Per la finestra oberta, cal deixar passar el ritme.

75
Quan observes, com pots evitar la metàfora.

77
Passió, paciència... Passió: paciència.

84
Ella, nua a la cala: és un vers que retorna.

90
No trenquem el silenci, perquè res no se'ns trenqui.

102
Buscar la quietud des d'on s'alci un cant nou.

103
Prenc un reflex de lluna que m'allarga la mar.

104
No m'omplen prou les formes que tinc de posseir-te.

115
Acumular finals fins al final final.


II

5
No sé què busco a través dels teus ulls.

10
Em cansa viure dintre tants parèntesis.

12
Ara és hora d'aprendre a desaprendre.

13
¿Dec respostes a qui no les pot rebre?

24
Et dol la vida quan et dol la mort.

87
De la foscor ens en compensen els somnis.

117
Mans femenines: greus i lleus les notes.

118
Els records es desqualifiquen sols.

119
No hem de callar sobre l'inconegut.

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia