Entrevistes

Eva Piquer. "Feliu Formosa: Ara em cenyeixo al present", Barcelona, Avui, 30 d'abril del 2005

Fa més d'un quart de segle que Feliu Formosa (Sabadell, 1934) va publicar El present vulnerable, un dietari molt aplaudit que tancava un cicle vital i creatiu. Ara reprèn el gènere amb la publicació del llibre A contratemps (Perifèric Edicions), que aplega anotacions dels anys 1995 i 1997.

"El present vulnerable era una mena de novel·la sobre mi mateix, allà hi havia un personatge. Això, en canvi, són notes d'escriptor. Aquell primer dietari, més íntim, reflectia una època molt conflictiva de la meva vida; aquest d'ara m'agafa en un moment molt més estable, que em permet fer una reflexió més serena sobre tot plegat".

A la introducció d'A contratemps, Xulio Ricardo Trigo afirma: "Feliu Formosa ens demostra la necessitat del dubte, vital o estètic, com a motor de la literatura". L'autor del llibre aclareix: "Això em ve de la meva adscripció brechtiana. Tinc l'actitud d'estar a l'expectativa davant de la realitat i davant del temps. Bàsicament el llibre és una divagació sobre el temps".

Tot i que es defineix com "un depressiu crònic", la perspectiva de la vellesa no l'angoixa especialment. Això sí, "el pas del temps és un motiu de reflexió continu".


Lluís Busquets i Grabulosa. "Feliu Formosa, home de teatre i solitari sociabilíssim", dins Plomes catalanes contemporànies. Barcelona, El Mall, 1980: p. 145-152

Com et fas poeta?
Jo no havia fet tempteigs des de l'adolescència, en l'Antologia poètica universitària, 1952-56. Ja el 1972, em devia sortir d'una manera espontània i natural la necessitat d'explicar altres problemes vitals no explícitament desenrotllats en les altres activitats meves. Una tarda, en la primavera d'aquell any, passejant pels afores de Terrassa, on el Vallès pren caire suburbial, em sortí un poema i el vaig ensenyar a la Mari. Li agradà. En vaig fer més i cada un era una sorpresa per a mi mateix. Quan en vaig tenir una desena, els vaig ensenyar a Bartra, que m'encoratjà molt. D'allí sortí Albes breus a les mans. És un llibre que no he renegat gens perquè és molt espontani. Després vaig veure que en faria més, de poesia. I he anat fent tot recercant cada vegada aquella espontaneïtat primera, és a dir, intentant sempre tornar a partir de zero. Quan aquest fet no es produeix, els textos van a parar a un calaix, i molt sovint acabo estripant-los.


Marta Ciércoles. "Entrevista. Feliu Formosa". Avui, "Cultura", 16 de març del 2000

Després de tants anys, ¿s'arriba a racionalitzar l'origen del poema?
Més aviat no. Carner deia que el primer vers te'l donen els déus. Però, com que en aquest llibre [Immediacions] només hi ha primers versos, se suposa que ja no cal una elaboració posterior. En definitiva, del que es tracta és d'estar una mica a l'aguait, a partir de les experiències vitals i de moltes lectures, per captar aquest primer vers. Després, pots fer servir procediments molt diversos. Per exemple, el meu amic Joan Margarit escriu i reelabora contínuament. Jo, en canvi, no ho faig tant. Més aviat deixo que maduri alguna cosa dintre meu perquè després es transformi en llenguatge.

[...] Cada llibre respon a moments de vida concrets?
No sempre. Als dos últims llibres es pot dir que passo comptes amb la vida, en una actitud bastant contemplativa, més que no pas comunicar una experiència molt concreta. Cançoner sí que partia d'una experiència única i concreta, que era la mort d'una persona. A Per Puck tractava l'espectacle i el que el teatre representa per a mi. Però els dos últims llibres tenen una estructura formal molt pensada i molta musicalitat. L'experiència està molt transcendida per la metàfora.

La seva trajectòria com a traductor i com a docent, ¿li ha tret temps per escriure poesia?
Si es tracta de traduir no em sap greu, perquè m'ho passo molt bé, sobretot traduint de l'alemany. La frase alemanya m'agrada molt. M'agrada haver de reordenar. És un procés creatiu, encara que ara ja ho faig d'una manera molt ràpida. Els poetes que he traduït també m'han influït molt. Per exemple Brecht, pel que fa al llenguatge. Brecht és un poeta molt divers, amb 1.300 pàgines escrites de poesia. M'agrada el Brecht que planteja un dubte i acaba el poema amb una pregunta, més que no pas el Brecht dels personatges marginats. També he traduït l'obra poètica de Trackl.

[...] Ara vostè s'ha convertit en el traductor oficial de Brecht al català...
Brecht és un autor molt especial perquè té una evolució molt complexa. Primer, hi ha el Brecht jove, que és molt anàrquic, expressiu i contundent. Després, el Brecht dogmàtic i polític dels anys 30. I, per últim, el Brecht de les grans obres que, tot i que manté estructures de l'època dogmàtica, té personatges que s'assemblen als del Brecht jove. En general, és un autor difícil de traduir. De tota manera, abans de l'obra completa, tampoc no l'havia traduït gaire. Havia traduït poesia, cosa que Serrallonga no va arribar a fer mai. El Brecht poeta m'agrada molt perquè no té els problemes de dogmatisme que té el seu teatre


Visquem Terrassa 27, abril 2000. FELIU FORMOSA

–El 1973 vas publicar els primers llibres de poesia. Cap on ha evolucionat la teva obra?
–El fil conductor és el d’anar investigant entre l’experiència vital i l’experiment literari. Hi ha llibres en què hi ha més una cosa que l’altra. Per exemple, Immediacions és més d’experimentació literària.

–Ets poeta, traductor, actor, professor... Què t’ha portat a tocar tantes tecles?
–Vaig començar amb el teatre independent i després vaig passar a la traducció perquè vaig estar a Alemanya i, en tornar, el fet de saber alemany em va proporcionar un mitjà de vida immediat. Després he treballat a l’Institut del Teatre, perquè únicament de la traducció no se’n pot viure i sempre ho has de complementar amb alguna altra cosa. Bé, hi ha gent que en viu, però s’ha de traduir molt. La poesia va sortir més tard, perquè volia fer una cosa més creativa i més personal, i la possibilitat d’escriure alguna cosa va sortir espontàniament.

–Quan vivies a Terrassa, als setanta, vas ser un gran dinamitzador de la cultura local. Tens un bon record d’aquells anys?
–Sí... Sobretot quan vaig conèixer l’Agustí Bartra i l’Anna Murià... També van sorgir uns grups de teatre, com El Globus, abans que es fundés el Centre Dramàtic del Vallès: jo vaig participar-hi traduint, actuant...


 

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia