feliu formosa
 


 
 

 

Biografia

Sabadell, 10 de setembre de 1934,

El seu pare, administratiu, militant del Bloc Obrer i Camperol, conseller de l'Ajuntament sabadellenc i, durant la guerra va ser tinent i es va exiliar a França del 1939 al 1942. Quan va tornar de l'exili es van traslladar a Barcelona. Mentre feia el batxillerat llegia Flaubert, Balzac, Dostoievski, Dickens... Va estudiar Filologia romànica i va militar al PSUC. Va participar en tertúlies literàries a casa de Carles Riba i J. V. Foix. Després de llicenciar-se va obtenir una beca per estudia a Alemanya.  Sovintejava el teatre i va començar a escriure'n.

El 1960 es va casar amb Maria Plans, actriu, amb qui va tenir dues filles (Esther i Clara). El 1967, van deixar Barcelona i es van instal·lar a Terrassa.

"Feliu Formosa s'ha dedicat intensament al món del teatre. Va començar amb un grup a la universitat, després, va fundar el grup teatral Gil Vicente, amb el qual feia representacions a escoles i a barris populars, fins al 1965. Va ser un dels fundadors del Grup de Teatre Independent del CICF. Ha fet de rapsoda i d'actor, --també amb representacions per televisió--, ha escrit obres de teatre, ha exercit de professor a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, i també bona part de la seva feina de traducció ha estat dedicada a l'escena. Com a director teatral, destaca el muntatge L'encens i la carn (1965), sobre textos dels segles XV i XVI i Cel·la 44 (1970) sobre l'escriptor expressionista Ernst Toller". El 1971 publica Per una acció teatral.

"Ha excel·lit en la traducció literària, sobretot de textos alemanys. Ha traduït poesia de François Villon, Georg Trakl; narrativa de Klaus Mann i Thomas Mann i teatre de Bertold Brecht, Peter Weiss, Anton Txèkhov, Henrik Ibsen, August Strindberg etc., en un total que sobrepassa els seixanta títols".

"Va iniciar la seva obra poètica amb la publicació del recull Albes breus a les mans (1973); tot seguit, Llibre de meditacions (1973), inspirat en Cesare Pavese i Gabriel Ferrater; Raval (1975), una elaborada introspecció a la seva infantesa; Cançoner (1976), un poemari escrit immers en el desesper per la incomprensió de la mort, el 1974, de la seva primera dona, Maria Plans; Llibre dels viatges (1978), --premi Carles Riba, 1977-- on introdueix el discurs de l'inconscient."

Amb la publicació de la primera part del seu diari, tanca un cicle vital i creatiu, el 1979: El present vulnerable. Diaris I (1973-1978).

L'any 1981 es casa amb Anna Vila, infermera i escriptora. Reprèn la publicació de poesia amb Semblança (1986). El 1987, s'instal·la amb la seva dona a Barcelona i publica, conjuntament amb l'escriptor i crític teatral Joan Casas, el volum Amb efecte (1987), premi Ciutat de Palma. Aquesta col·laboració creativa amb Casas tindrà continuïtat amb Pols al retrovisor (1989). El 1992 publica Per Puck i Impasse i dirigeix l'obra Misteri de dolor, d'Adrià Gual per al Centre Dramàtic del Vallès.

"Des aleshores, l’autor s’ha dedicat amb un gran entusiasme literari a reunir la seva obra poètica dins el volum Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, sense abandonar en cap cas la creació de nous llibres. Entre 1997 i 2005 han vist la llum, a més aquestes obres reunides, els poemaris Immediacions (Edicions 62/Empúries, 2000) i Cap claredat no dorm (Pagès Editors, 2001)."

Formosa ha publicat la continuació dels seus diaris, A contratemps i El somriure de l'atzar (2005), un fet molt esperat, sobretot per la transcendència que va tenir per a la literatura personal en llengua catalana aquell primer volum, El present vulnerable, editat el 1979.



MÉS POETES

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia