Miquel Bauçà

-Hi ha algun sentit últim cap al qual aspireu a tendir amb la totalitat de l'obra?
-La independència dels Països Catalans

 

Música: Iori Oliver
Escenografia: Toni de Cúber
Direcció: Antoni Artigues
Deïdors: Aina Vallès, Antònia Font, Elisabet Serra, Elisenda Farré, Joan Orell, Maria Bellver,  Rafel Seguí, Rosenda Terrassa,  Victòria Pernia

Dijous 3 de novembre a les 9 del vespre al teatre Sans
(dins el marc de "Poesia és el discurs"-Miquel Bauçà)
Dissabte 5 de novembre a les 9,30 del vespre al teatre de Lloseta
Preestrena: Dissabte, 21 de maig a les 10 del vespre a Son Llaüt

 

El recital és pensat per a vuit recitadors, als quals s'ha assignat un nom i un color (que ajudi a caracteritzar-los, però no que creï estereotips):
TERRA (NARRADOR 1).- Poemes que sonen més a confessió personal planera.
LILA (NARRADOR 2).- Poemes en primera persona més crítics, més socials.
GROC (NARRADOR 3).- Poemes en primera persona més crus.
BLAU (POESIA).- Poemes  més referents a la nostra ànima poètica.
VERMELL (VIDA).- Poemes més vitals o passionals.  
NEGRE (POLÍTICA).- Poemes amb més contingut polític. 
BLANC (RELIGIÓ).- Poemes relacionats amb la religió,  pedagogia... 
VERD (SOCIETAT).- Poemes amb més càrrega social.  

 

 

ROTLLE (Llum: Canó)

                                                               NEGRE

                                     VERD                                           BLAU

                                                                TERRA

                                     GROC                                          VERMELL

                                                   BLANC             LILA




TERRA
 Vaig néixer un 7 de febrer de l'any quaranta i el 14 del mateix mes, dotze anys més tard, la mare va decidir de constituir-me orfe. No sé si va ser per venjar-se o senzillament moguda per un instint d'imitació. Efectivament, quatre mesos abans, jo m'havia fugat de casa, aprofitant l'avinentesa que el pare, home molt temerós de Déu, havia convingut de lliurar-me a una secta de devots varons pagesívols, encara amb l'ardor d'haver guanyat la guerra.

 Tots aquests fets tenien com a escenari una llar campanyola de la zona sud-est de la més gran de les Illes, llar edificada per l'avi matern amb peces de marès, que extreia ell mateix d'una pedrera d'allí a la vora. Aquest avi havia marxat a l'Argentina, en un transatlàntic tot ple d'esclaus, que bevien, cantaven i suaven dins la bodega. En aquest país es va enyorar tnat que hagué de tornar, sense portar altra cosa més que un revòlver que, ben aviat, es va rovellar, exposat als mals tractes de les criatures.

 Així, els hiverns, els passava en companyia d'aquells devots, a la Capital; a l'estiu, en canvi, ajudava el pare en la seva passió més definida: construir parets seques per tal de dividir i subdividir un tros de garriga, que s'havia comprat amb les joies de la seva esposa.

 Això va durar fins als meus divuit anys. A partir d'aleshores, no crec que calgui fer esment a res d'especialment notable.
 

BLANC
Drets, escolten la Sibil.la
homes públics, convençuts,
i després el crit de l'orgue.
El punxó del ganivet
o el canó de la pistola
sempre els surt de la butxaca.
 

GROC
Un cop dins el paradís,
vaig sentir eguinar-me l'egua,
i m'ho feia de com quan
era just una pollina.
Els badius desabrigats,
les peülles amb rosada,
aquell hàlit vigorós...,
expandida, esponerosa,
ritme greu i lenitiu...
Altre cop ens encontràvem.
 

VERD
 El silenci i la solitud és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls i la companyia que figura que delegem. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol i si la presó fa paüra és perquè és el contrari de la solitud. És la tortura millor trobada.


NEGRE
 Es perllonga el pedreguer. La garriga, ardent, ens fereix la cara amb albons. Dins el gran sol, les extremitats, fins la del sexe, es rebel.len, s'enrigideixen i els ulls difícilment d'acluquen. Sabem, però, que, en arribant, podrem fer aquella mesurada contorsió, gosar obrir la boca, rentar-nos de pecats inútils, jugar dins el pou amb fang, untar-nos l'escrot amb la rosada.

BLAU
Peixos blancs, perduts
dins llençols de porcellana.

 
VERMELL
Les foravileres de Provença
fan mamballetes.
Ben arreplegades
s'alcen les faldes.
Els nins sense alè
miren les cuixes;
després corren al port
a espolsar-se les sandàlies.
 

LILA
Del nas, pulcre, em trec la gota
que es congria d'un plegat.
Pel passeig avui desfilen
cavalls, carros i blindats.

MOVIMENT CAP A SERP

 
TERRA
Oh mumare, mumareta,
sort que vau poder fugir.
Ara al cel ja menjau dolces,
asseguda a un balancí.
 

BLANC
És una societat
que és corrupta, de natura,
és a dir, patriarcal.
Fa pudor, però perdura.
 

GROC-LILA
- De què escriu el teu marit?
- Escriu de la merda seca,
que l'envolta. No coneix
altre tema. Li agrada
patinar-hi, ensumar
els efluvis que hi suposa.
- I tu no pots fer-hi res?
- He provat tot el provable.
 

VERD
Els valors universals
no existeixen. Són molt útils
per fer esclaus els veïns
poc curosos de la seva
llibertat. Ens ha passat:
tornaria a esdevenir-se
mil vegades. Els valors,
els brnadem perquè ens sotmetin.

 
NEGRE
La xardor, l'esgotament,
els rellotges de les viles,
el rector, l'ajuntament,,
els orats i rics notoris,
els coets, la fira, el sant,
els confetti, marxa i banda,
els confits, els cacauets,
i pertot l'Imperi, l'Himne.
 

BLAU
Els abercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
 

VERMELL
Els diumenges fa miracles:
cura els cecs vora el Mercat
i durant els altres dies
entra i surt dels llogarrets
engolint la llet dels mascles.
És tot el seu aliment:
tothom diu que és una santa.
 

LILA
Vaig sortir de casa
amb les butxaques plenes
d'aranyes de plata.
Vaig pujar a l'autobús.
Es veu que algú
em va tocar l'espatlla:
varen tornar vives,
varen començar
a mossegar-me la cuixa.
Jo suava i les premia.
Vaig davallar
i vaig córrer cap a casa.
Em vaig eixugar la suor,
vaig estendre els pantalons,
em vaig pintar amb iode les ferides.
Des del terrat podia veure
que un ventet fresc de ponent
inflava milers de bragues.

SERP (Llum: focus 1, 2, 3, 4)

            BLANC            GROC                                      BLAU            VERMELL

TERRA                                          VERD     NEGRE                                              LILA



TERRA
Potser avui m'he fet enfora:
m'he perdut a la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em veuran.
 

BLANC
 “Crec en un Déu...”. És una mesquinesa.
 

GROC
Déu meu, sort que de jove vaig aprendre a pelar-me-la
 

VERD-BLAU
- Quants d'esclaus hi ha a l'Índia?
- Més de set milions llargs
- Això és una vergonya!
Què podem fer els catalans?
- Lluitar per la independència,
per la nostra. De retruc,
els serem un bon exemple.
 

NEGRE
Amb guix ho han escrit a la pissarra.
Amb civilitzats, correctes i cal.ligràfics signes
ho han escrit a la pissarra.
A les onze li toca morir a Esteve Canals.
Ell hauria volgut, per exemple, estimar,
matar algú. Ara ja no vol...
El recolzaran a la paret del pati i
els ocells piularan, saltaran i s'estimaran
damunt les branques dels arbres del pati.
Creurà aleshores que deixar la vida
és un gest més com treure's el capell i deixar-lo.
Però ja no podrà creure res pus
perquè els soldats ja hauran carregat,
hauran ajustat aquells exactes ploms per a ell.
Els soldats tindran una certa pressa
i Esteve Canals es torbarà intensament
i tot aleshores serà massa tard.


BLAU
La Dictadura bàsicament fou un estat d'intoxicació col.lectiva. Un fenomen d'aquesta intoxicació era pensar que quan s'acabés tot canviaria. I això ho pensava tothom. Si no és sota els efectes d'una toxina, hom no pot pensar coses tan extravagants com aquesta.
 

VERMELL
El mestre, a part de ser un porc i un beneit, era un pobre colló.

LILA
Cada dia vaig a escola.
El pupitre és al seu lloc.
Duc el llapis, la plagueta.
M'hi consagro resolut
i resolc l'endevinalla
de quin és el nombre ver
de vitralls a l'oratori.

MOVIMENT CAP A RECTANGLE

 
TERRA
Em degollo a l'escenari,
però el públic no m'entén...
Ho sabia...! Preveient-ho,
-per poder-ho repetir-
m'he fet fer el raor de goma.
 

BLANC
De petit, aquest era un tema major de les meves reflexions: “com era possible que si déu ho sabia tot, tot, especialment el futur, no feia res...” Ara entenc que quan els mossens insistien tant en aquest punt no pensaven més que en una cosa: que no ens masturbéssim. La masturbació els era especialment odiosa, car era l'única cosa que sabien que es podia fer en solitari i tenia el plaer garantit. Els plaers que ells podien manifassejar -els derivats de la paidofília o sodomia, per ex.- no els causaven la menor preocupació.
 

GROC
Al pis on m'ajec
i em masturbo
la porta mira al replà,
i diu un no solemne
com totes
les de l'escala.
En canvi,
a la part de darrera
hi ha un balcó obert
a tots els terrats
per on es passegen
senyores mostrant faldilla
i senyors amb mariol.lo.
 

VERD-BLANC
- Què m'importa si ta mare
fa de puta pel carrer!
Ja ets gran i no t'hauria
d'atuir. - Què diran?
- Idò, això: que fa de puta.
- Però és molt vergonyós...
- Tu que saps de la vergonya!
 

NEGRE
Parla amb prosa com un porc,
de la Casa de la Vila,
arborant-se a si mateix
amb bandera forastera,
protegida pels venals.
La corrupta pagesalla
està atenta i assenteix,
escortada pels esbirros,
un llenguatge que no entén.

 
BLAU
Hom no pot dir "poesia"
d'un escrit que just ve a dir
el que hom pensa per la plaça
o als salons provincians.
Poesia és la mirada
que remou la pesantor,
clarament, tota llatzèria.
 

VERMELL
Caminar i riure molt:
el secret de no cansar-se.
 

LILA
Netegem el cel de déus
i la terra, de cultura,
que tolera que els vivents
no puguem mirar-nos l'ànima.

RECTANGLE (Llum: focus 2, 3)

                                    GROC                VERD                NEGRE

                                    BLANC                                         BLAU

                                     TERRA              LILA                  VERMELL



TERRA
Ja no vaig als cementiris.
Un diari em fa el mateix:
tot és ple de morts que parlen.


BLANC
 La gaietat és un fenomen més vast de com es mira o es mirava al meu temps, car no és ni de molt un fet estrictament sexual, lligat a una conducta sexual determinada. Així, hom pot dir que el papat i el catolicisme enter, potser, són fets gays. Així no hi hauria tanta diferència entre un sex-xhop i el Vaticà. Per no dir l’hitlerisme, que, com tothom ha observat, té un component marcadament gay.
 

GROC
Reeiximents majors. Haver prescindit del paper higiènic -que, a part de col.laborar en el manteniment de la forest tropical, m'ha curat les morenes sense cap medicament-, de la dutxa i del llit. I de l'aigua calenta. M'haurien de donar un premi. A part que no tinc cotxe: pol.lució zero; estalvi d'energia: un deu.
 

VERD-VERMELL
- Tu ets maca: què hi fas
d'empleada en el diari?
- No ho he dit, però somnio.
- Ah! Així no he dit res.
Tu pots fer qualsevol cosa.
 

NEGRE
Asseguda a la cadira
es gratava la natura

BLAU
Avui sabem que els pell-roges,
deu mil anys abans de Crist,
franquejaren quasi d'esma
allò que és l'Istme de Bering,
seguint ramats de bisons.
 

VERMELL-BLAU
-Què he de fer per no plorar?
-El millor és suicidar-te.
-Però això és massa gros...
-Doncs, no ploris, ploramiques.


LILA
 Al meu temps, els intel.lectuals arrossegaven el cul pels seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables.

MOVIMENT CAP A ROMBES

 

TERRA
Sóc misàntrop? No, no, gens:
no menystinc la resta d’homes,
car em menystindria a mi,
però no són tolerables,
tal com són, ara mateix.
Demà, quan trobin els somnis,
tornaran més passadors,
però mentre això no passi
no res no servirà per
gosar entrar en la saviesa,
car llurs somnis han de ser
correctius i pedagògics
com els meus, sense unió
amb all,ò que faig de dia.
 

BLANC
No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la religió.
 

GROC
Tinc tants d'anys com t'imagines,
filla meva, cotorró...!
Au, ajeu-te i fes via,
que tinc pressa! Haig d’acabar
de resoldre aquests encàrrecs.
 

VERD
Quatre barres, Les. Si fos l'alcalde de Barcelona excavaria quatre túnels a sota Montjuïc, destruiria totes les construccions que ara l'enlletgeixen i hi deixaria créixer les plantes naturals, les males herbes... Res de jardins mediterranis.
 

NEGRE
Iberisme.
 Sempre ha acabat malament: sang, desolació, destrucció i algun poema dolent.
 Ha tingut sempre més èxit que la pancatalanitat, per moltes raons, que no seran mai ni anomenades a la Universitat.
 

BLAU
Vagarejar entre imbècils només acondueix a l'infortuni.
 

VERMELL
Abans, el ritme de moda canviava cada temporada. Ara, ja fa quaranta anys, que és el mateix, car és el més natural: és el ritme del cardar simplement. La follia i hipocresia del ritme del vals implica un estat molt primitiu i poc seriós.
 

LILA
Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest motiu ja estaria  de sobres justificada l'existència de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un luxe absolut.

ROMBES (Llum: focus 1, 4)

 
                           NEGRE                                                              VERD

               GROC                VERMELL                                 LILA            BLAU

                           TERRA                                                                BLANC


TERRA
Són ells que han de construir
les muralles de la pàtria:
no pas jo, que ja les tinc
ben bastides dins de l’ànima,
amb els rebles de metall.
No ho faran, perquè no volen.
 

BLANC
El papa de Roma.
 Té un gust molt humà: prima la reproducció de l'espècie per poder gaudir després de les guerres, exterminis. Està molt més enderiat en la reproducció que no pas en les atrocitats: si fos el contrari aniria a Ruanda a fer-se matxetar i enterrar com els altres. Probablement, Jesucrist ho faria. Al Papa li agrada més mirar-s'ho.
 

GROC
Sex-appeal. En dec tenir tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada, en què tothom ja ha fet la tria i la collita.
 

VERD- BLAU
-‘Una casa sense nens
és jardí sense floretes’
diu la dona, imperial,
sens vergonya de cap classe, 
dins el bus: la sent tothom.
Jo començo a corglaçar-me.
Així, jo, que he estat un nen,
era com un accessori...
-Què et pensaves: que eres Déu...?
-Efectivament: ho penso
i n’estic ben convençut.
Si no ho veus, és que ets cabota.

NEGRE
La política lingüística
ha estat un fracàs buscat
car l’efecte ha estat contrari:
els que l’havien après
han tornat a reciclar-se.
Parlar avui en català,
a l’Eixample, és menyspreable,
car els nostres enemics
han vist clar que basta i sobra
parlar alt, alçar la veu,
i hom canvia de llenguatge.
El missatge ha estat ben clar:
podem perdre l’idioma
i de fet no perdrem res:
un record de la família.
L’important: tirar endavant
no fer el ruc amb ximpleries.
 

BLAU
Tothom vol senyorejar
 el domini del veí,
 si s’escau, assassinar-lo.
 Un poeta és aquell qui
 no té aquesta dèria baixa:
 prefereix de destruir
 aquest joc porc i gregari.
 Per això, no és entès,
 però avui el món comença
 a donar-li la raó,
 mal que sigui a bufetades...


VERMELL
El racisme durarà,
mentre cadascú no trobi
que s'estima a bastament,
observant els propis somnis
i no hagi de surar
comparant-se amb la veïna.
 

LILA
No podré participar
en la guerra venidora,
que ens haurà d'alliberar
d'aquests enemics tan nicis
i tan nostres, fa tants d'anys.
 

MOVIMENT CAP A SERP

TERRA
Hi ha dies que l’estimo,
malgrat tot, malgrat el temps.
Les veïnes se n’adonen:
moc els mobles, pinto el marc
de la porta del vestíbul:
les motllures, color falb,
de vegades lapislàtzuli...,
resolut i amb gran vigor.
El bany és un cul de monja:
les aixetes i el bidet
enlluernen. Les aranyes,
me les guarden: no vull pas
que distreguin o que ensurtin
l’estimada que vindrà...
És aquí: truca a la porta.
 

BLANC
Els que em tenen presoner
no només parlen per ràdio,
parlen dintre i fora, arreu.
Els barrots no són frontera.
Què puc fer? No res: demà...
I escoltar la CNN.
 

GROC
M'he fet fer uns collons postissos.
Me’ls cargolo un dia al mes,
el que surto de cacera.
M’han donat bon resultat.
Fins ahir, ho ignorava.
 

VERD
No tenim cap més problema
que la circulació.
Si tinguéssim autopistes,
no ens caldria cap govern
ni cap altra regla interna.
 

NEGRE
L'escrutini ha estat molt d'hora
Vint-i-set han dit que sí:
ara hauran d'executar-lo.
 

BLAU-VERD
- És un nan que presumeix
de tenir els collons de ferro.
- Per què ho fa? - No ha entès res:
te el cervell com una figa.
 

VERMELL-BLAU
En tens ganes o no en tens...
-No ho sé... -Tocacampanes!
Això es sap. Aquí el que passa
és que ets un carallot
dels més grossos... Au, fes via...
 

LILA-GROC
- Jo visc en la corda fluixa,
de vegades.  - I què fas?
- No em moc gens. Ella mateixa
torna rígida de nou
i travesso altiu el tràngol.

 

SERP (Llum: focus 1, 2, 3, 4)

            BLANC            GROC                                      BLAU            VERMELL

TERRA                                          VERD     NEGRE                                              LILA



VERD-LILA
-És feliç amb el vestit.
que s'ha fet per maridar-se.
-Que ho sigui: no fa mal,
just enveja les amigues.
-No t'ho creguis. Ets colló?
Significa maldat còsmica,
la més transcendent que hi ha,
el triomf del gregarisme.  


LILA
Els focs artificials,
els progroms… No penso anar-hi,
malgrat que m'agradin molt.
De seguida, et pensaries
que sóc com tu, tros de soc,
immundícia de la Terra.


BLAU-GROC
-No hi ha res més dejecte
que queixar-se. És més baix
que l'almoina: demanar-ne.
-I per què? Si és humà…
-No, car és pur gregarisme.
Qui és queixa és que pretèn
que l'escoltin, l'amaganyin.


GROC
Me la pelo, a l'autobús.
Considero que és el grau
més alt que podrà atènyer
un humà corrent com jo.
Ni Plató no gosà fer-ho. 


BLANC
La solidaridad fa
venir llàgrimes, de sobte.
És la gregarietat
en la forma més salvatge.
Ningú no ha estudiat
un fenomen tan visible
i també misteriós,
car implica suposar
moltes coses indicibles.


TERRA
Hi ha dues llibertats:
la que té present els altres
i la que en són absents.
Per fruir de la primera,
cal estar d’acord amb tots
-cardar bé, ballar, anar a missa-
i violentar el cervell,
fer la violència a l’ànima,
perquè ho cregui de debò;
per conèixer la segona,
basta somniar com cal,
obeir la veu dels somnis.


NEGRE
Un nen, fins abans dels quatre,
és molt més intel-ligent
que sa mare I les tietes
I els veïns en general.
A partir d'aquesta data,
el sistema repressiu
li amputa una a una
les capacitats mentals.
Aviat esdevé un totxo,
una monstruositat:
just serveix per 'nar a la fàbrica
o ingressar a la presó,
enquadrat per assistentes. 


VERMELL
Mentre no vulguem criar
els infants en unes fàbriques,
no hi haurà alliberament
per les dones. Fer-les lliures
d'una servitud semblant
és el fonament del canvi,
tant per elles, com pels homes
com pels gays. I fóra un salt
metafísic de primera.
Més de set-secents mil-disset
predicants es quedarien
sense feina. No és res
per un tan gran benefici. 


TERRA
Quin profit en podré treure
 d’anar al parc aquesta nit?
 Cap ni un, en aquella hora.
 Per això hi haig d’anar:
 per això convé que ho faci.
 

BLANC
La gent no és dolenta. Que ho vulgui ser és una altra cosa. L'Església catòlica és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos, el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor.
 

GROC
El pecat original
és l'instint del gregarisme.
El bateig l'enforteix més,
fins a cotes impensades
i la sexualitat
fa impossible de desfer-se'n.
Una revolució,
amb aquest llast metafísic
i que vulgui dir-se així
és un drama sense estrena.
 

VERD
L'acte de crear. És magnífic perquè consentim que l'ànima pugui obrar com li plau, planerament. Perquè li deixem fer el que vol, sense haver de pensar si serà escaient o no. La llibertat és el fonament de tota creació. Si la població no crea res, no és perquè no pugui ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb tot, en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós. Fora absurd que volgués rebel.lar.se.
 

NEGRE
L'anarquisme. És un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre. Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.
 

BLAU
Quan els sentiments no corren
 és que no són sentiments:
 són convenis, hipoteques...
 Més que res és molta por
 tolerada i agraïda,
 car, per força, els sentiments
 corren massa, no podríem
 deturar.los. Impossible!
 

VERMELL
La polla negra tenia
una cama trencada:
amb els ulls rojos,
amb el peu esquerre
i l'ala dreta
s'arrossegava
dins les buines
de l'estable.
Els galls adolescents
feien cua
per tirar-se-la.
Després,
mirant al cel
de la inútil feta
en feien un escàndol.


LILA
De sobte, damunt un ull
aparegué, rodona
una grossa llàgrima,
a punt de rodolar
damunt la taula.
Sense que ningú s'hi fixés
vaig tirar-me-la davall
una sabata.

MOVIMENT CAP A ROTLLE (Llum: focus 1, 2, 3, 4 + canó)

 
VERD-TERRA
- Digues: què és llibertat?
- Viure dins una campana,
on ningú no et pot tocar.
- Però això és com a pobre...
- Oh, fill meu, no sé què vols.
Si no et basta la teva ànima,
automàticament ets
un esclau: no hi ha tria.
- Jo voldria un poc d'allò...
- Ets el candidat perfecte
per podrir-te a la presó.
- Saps què? Fes allò que et roti.
 

NEGRE-BLANC
- Era un vell amb ulls de porc.
Els va dur fins a la caixa.
-No els podia canviar.
-Si hom vol, tot es canvia.
 

BLAU
L'home està perfectament
preparat per poder viure
sense Jesucrist o Marx,
és a dir, sense cultura
i, metafísicament,
fóra un home com en Pere.
Aquells qui ho neguen ras
és que encara tenen mare.
 

TERRA
I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.
 

BLANC
És ben trist que un nin hagi d'anar tot sol a escola


GROC
El roser
del teu terrat,
quan feia vent
s'ajaçava:
treia el cap
per la meva finestra.
 

VERMELL
Mai no has de tolerar
 que se’t riguin a la cara.
 Si no saps el que has de fer,
 sempre pots girar l’esquena.
 

LILA
Déu no ho vol, no sé per què.
Jo no puc estar pendent
dels capricis o criteris
d'un que em mira i no fa res.
Si sóc jo que he d'arriscar-me
he d'estar d'acord amb mi.
Tots els àngels també ho pensen.

ROTLLE (Llum: canó)

                                                               NEGRE

                                     VERD                                           BLAU

                                                                TERRA

                                     GROC                                          VERMELL

                                                   BLANC             LILA


TERRA
En la fosca de la nit
sento com el mul rosega
les faves dins del cofí.
Un soroll tan agradable
m'allibera i em torna a mi.

 

---

QUATRE POEMES MÉS DE MIQUEL BAUÇÀ:


COM HAS ARRIBAT A SER
tan cretí. No és gens fàcil
reeixir-hi. ­Conversant.
El secret és la conversa.

LA CIÈNCIA i LA TÈCNICA
simplement s’han d'adorar.
Garanteixen de ser lliures.
L’art ve immediatament
després per poder de viure.
Sense ell, el desempar
absolut s’imposaria.
i no tant l’objecte d’art.
Val més l’acció artística.
Ara bé: abans que això
el sublim són tots els somnis.

-M'ACONTENTO AMB L'ALBORADA.
-No voldries tenir més.  
-No res més. -Però no dura…
-Per això ­ets curt?. Si durés
no valdria ni mig dòlar. 

-PER QUÈ SÓN TAN MISERABLES, 
els humans? -Hi ha vint mil
punts de vista, veredictes. 
Fins avui, era el pecat. 
Jo dic que és el gregarisme, 
que fa la cretinitat, 
que fa la dolenteria,
en sentit molt polisèmic, 
és a dir la dependència.