Miquel
Bauçà
muntatge poètic:
el dijous 13 de gener
del 2000, a les 12, al teatre de magisteri (campus uib) (150 persones)
el divendres 25 de febrer
del
2000, a les 21,30 h, a la Casa de Cultura de Felanitx (100 persones)
el diumenge 27 de febrer
del 2000, a les 12 del migdia, al palau de fires IFEBAL, en el marc de
la SETMANA DEL LLIBRE CATALÀ (60 persones)
el divendres 30 de juny
del 2000, a les 20, al teatre la cuina (Institut de Teatre de Barcelona.
En el cicle Teatre i Universitat) (30 persones)
el dijous 30 d'octubre de
2000, a les 20, al centre de cultura sa nostra de Palma
Sobre Miquel Bauçà:
EL QUOTIDIÀ,
EN LES SEVES MANS, ES FA INSÒLIT.
ÉS LA CONTORSIÓ
DE LA COHERÈNCIA.
(josep albertí, 1975)
LES PARAULES QUE JA
CONEC, USADES PER EN BAUÇÀ, ESDEVENEN DESCONEGUDES.
(dolors miquel, 1999)
UNA POESIA TAN FRÀGIL
COM LA CENDRA I TAN DURA COM LA RESISTÈNCIA.
(josep albertí, 1975)
-Hi ha algun sentit últim
cap al qual aspireu a tendir amb la totalitat de l'obra?
-La
independència dels Països Catalans
(Entrevista Sebastià
Alzamora, 1999)
De Miquel Bauçà:
*
Només un mateix pot ser mestre d'un mateix
*
Vagarejar entre imbècils només aconduei x a l'infortuni
*
No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la
religió
* Psiquiatres.
Són pitjors que els traficants de drogues. La psiquatria i afins,
fins avui, no té altre objectiu que controlar el veïnat, no
pas de descobrir res de seriós.
*
Els intel.lectuals. En aquells temps arrossegaven el cul pels seients
dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla
amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables.
LA INDEPENDÈNCIA
DELS PAÏSOS CATALANS:
UNA BELLA HISTÒRIA
miquel bauçà
"Notes i comentaris":
El recital és
pensat per a vuit recitadors, que es poden caracteritzar més o menys
(com a mínim per la manera de recitar), als quals s'ha assignat
un nom (que ajudi a caracteritzar els recitadors, però no que creï
estereotips), que figura davant cada poema o fragment:
N1 (NARRADOR 1).-
Quasi tots els poemes en primera persona seran recitats per un NARRADOR;
però com que són tants, es comptarà amb tres narradors:
N1 és el narrador dels poemes que sonen més a confessió
personal planera TERRA
N2 (NARRADOR 2).-
És el NARRADOR dels poemes en primera persona més crítics,
més socials LILA
N3 (NARRADOR 3).-
És el NARRADOR més cru GROC
V (VIDA).- Recita
poemes vitals, més referents a la nostra ànima poètica
BLAU
VS (VIDA-SEXE).-
Recitador dels poemes que expressen més vitalitat sexual.
VERMELL
P (POLÍTICA).-
Per als poemes amb més contingut polític. NEGRE
R (RELIGIÓ).-
Per a poemes relacionats amb la religió, però també
amb la pedagogia. BLANC
S (SOCIETAT).-
Per a poemes amb més càrrega social. VERD
ROTLLE
N1
Vaig néixer
un 7 de febrer de l'any quaranta i el 14 del mateix mes, dotze anys més
tard, la mare va decidir de constituir-me orfe. No sé si va ser
per venjar-se o senzillament moguda per un instint d'imitació. Efectivament,
quatre mesos abans, jo m'havia fugat de casa, aprofitant l'avinentesa que
el pare, home molt temerós de Déu, havia convingut de lliurar-me
a una secta de devots varons pagesívols, encara amb l'ardor d'haver
guanyat la guerra.
Tots aquests fets tenien
com a escenari una llar campanyola de la zona sud-est de la més
gran de les Illes, llar edificada per l'avi matern amb peces de marès,
que extreia ell mateix d'una pedrera d'allí a la vora. Aquest avi
havia marxat a l'Argentina, en un transatlàntic tot ple d'esclaus,
que bevien, cantaven i suaven dins la bodega. En aquest país es
va enyorar tnat que hagué de tornar, sense portar altra cosa més
que un revòlver que, ben aviat, es va rovellar, exposat als mals
tractes de les criatures.
Així, els hiverns,
els passava en companyia d'aquells devots, a la Capital; a l'estiu, en
canvi, ajudava el pare en la seva passió més definida: construir
parets seques per tal de dividir i subdividir un tros de garriga, que s'havia
comprat amb les joies de la seva esposa.
Això va durar
fins als meus divuit anys. A partir d'aleshores, no crec que calgui fer
esment a res d'especialment notable.
R
Drets, escolten la Sibil.la
homes públics, convençuts,
i després el crit
de l'orgue.
El punxó del ganivet
o el canó de la pistola
sempre els surt de la butxaca.
N3
Un cop dins el paradís,
vaig sentir eguinar-me l'egua,
i m'ho feia de com quan
era just una pollina.
Els badius desabrigats,
les peülles amb rosada,
aquell hàlit vigorós...,
expandida, esponerosa,
ritme greu i lenitiu...
Altre cop ens encontràvem.
S
Solitud, La. [...]
El silenci i la solitud
és allò que busquem en definitiva, a través dels sorolls
i la companyia que figura que delegem. Ni el mot ni el conpte no existirien
si no fos així. Si hom vol ser ric, és per poder estar sol
i si la presó fa paüra és perquè és el
contrari de la solitud. És la tortura millor trobada.
P
Es perllonga el pedreguer.
La garriga, ardent, ens fereix la cara amb albons. Dins el gran sol, les
extremitats, fins la del sexe, es rebel.len, s'enrigideixen i els ulls
difícilment d'acluquen. Sabem, però, que, en arribant, podrem
fer aquella mesurada contorsió, gosar obrir la boca, rentar-nos
de pecats inútils, jugar dins el pou amb fang, untar-nos l'escrot
amb la rosada.
V
Peixos blancs, perduts
dins llençols de
porcellana.
VS
Les foravileres de Provença
fan mamballetes.
Ben arreplegades
s'alcen les faldes.
Els nins sense alè
miren les cuixes;
després corren al
port
a espolsar-se les sandàlies.
N2
Del nas, pulcre, em trec
la gota
que es congria d'un plegat.
Pel passeig avui desfilen
cavalls, carros i blindats.
MOVIMENT CAP A SERP
N1
Oh mumare, mumareta,
sort que vau poder fugir.
Ara al cel ja menjau dolces,
asseguda a un balancí.
R
ÉS UNA SOCIETAT
que és corrupta,
de natura,
és a dir, patriarcal.
Fa pudor, però
perdura.
N3
Comiats, Els. Els humans
tenen el costum de plorar quan s'acomiaden. No li veig el sentit, però
ho fan. Fins i tot, el meu pare ho feia. I era molt desagradable, car,
tot fent.me petons, que era repugnant, em deixava la cara mullada, entre
les llàgrimes i la saliva. Ho havia d'endurar cada trimestre, quan
tenia el peu a l'estrep de l'autobús. Aprofitava el darrer moment
per cometre la malifeta.
S
Treball, El. [...]
Treballar és
l'aliment i la cura de l'ànima. El cos està dissenyat per
a l'acció. El pensament s'ha produït com un fong. Ara cal posar
l'atenció al fong. No a l'inrevés, com és de moda,
avui dia.
P
La xardor, l'esgotament,
els rellotges de les viles,
el rector, l'ajuntament,,
els orats i rics notoris,
els coets, la fira, el sant,
els confetti, marxa i banda,
els confits, els cacauets,
i pertot l'Imperi, l'Himne.
V
Els abercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
VS
Els diumenges fa miracles:
cura
els cecs vora el Mercat
i durant
els altres dies
entra
i surt dels llogarrets
engolint
la llet dels mascles.
És
tot el seu aliment:
tothom
diu que és una santa.
N2
Vaig sortir de casa
amb les butxaques plenes
d'aranyes de plata.
Vaig pujar a l'autobús.
Es veu que algú
em va tocar l'espatlla:
varen tornar vives,
varen començar
a mossegar-me la cuixa.
Jo suava i les premia.
Vaig davallar
i vaig córrer cap
a casa.
Em vaig eixugar la suor,
vaig estendre els pantalons,
em vaig pintar amb iode
les ferides.
Des del terrat podia veure
que un ventet fresc de ponent
inflava milers de bragues.
SERP
N1
Potser avui m'he fet enfora:
m'he perdut a la mar gran.
Mal que cridi i que gemegui,
sé segur que no em
veuran.
R
“Crec en un Déu...”.
És una mesquinesa.
N3
Déu meu, sort que
de jove vaig aprendre a pelar-me-la
S
Saviesa popular. [...] És
greu perquè impedeix clarament als possibles individuals de provar
de fer-se una saviesa pròpia i a mida: floten, somnàmbuls,
dins aquestes aigües fètides i ambigües de les consignes
de la saviesa popular. [...]
P
Amb guix ho han escrit a
la pissarra.
Amb civilitzats, correctes
i cal.ligràfics signes
ho han escrit a la pissarra.
A les onze li toca morir
a Esteve Canals.
Ell hauria volgut, per exemple,
estimar,
matar algú. Ara ja
no vol...
El recolzaran a la paret
del pati i
els ocells piularan, saltaran
i s'estimaran
damunt les branques dels
arbres del pati.
Creurà aleshores
que deixar la vida
és un gest més
com treure's el capell i deixar-lo.
Però ja no podrà
creure res pus
perquè els soldats
ja hauran carregat,
hauran ajustat aquells exactes
ploms per a ell.
Els soldats tindran una
certa pressa
i Esteve Canals es torbarà
intensament
i tot aleshores serà
massa tard.
P
Intoxicació. [...]
La Dictadura bàsicament
fou un estat d'intoxicació col.lectiva. Un fenomen d'aquesta intoxicació
era pensar que quan s'acabés tot canviaria. I això ho pensava
tothom. Si no és sota els efectes d'una toxina, hom no pot pensar
coses tan extravagants com aquesta.
VS
Descoberta de l'espècie,
La. [...] El mestre, a part de ser un porc i un beneit, era un pobre colló
[...]
N2
Cada dia vaig a escola.
Elo pupitre és al
seu lloc.
Duc el llapis, la plagueta.
M'hi consagro resolut
i resolc l'endevinalla
de quin és el nombre
ver
de vitralls a l'oratori.
MOVIMENT CAP A RECTANGLE
N1
EM DEGOLLO A L'ESCENARI,
però el públic
no m'entén...
Ho sabia...! Preveient-ho,
-per poder-ho repetir-
m'he fet fer el raor
de goma.
R
Atributs o propietats divins,
Els. [...]
De petit, aquest era un
tema major de les meves reflexions: “com era possible que si ho sabia tot,
tot, especialment el futur, no feia res...” Ara entenc que quan els mossens
insistien tant en aquest punt no pensaven més que en una cosa: que
no ens masturbéssim. La masturbació els era especialment
odiosa, car era l'única cosa que sabien que es podia fer en solitari
i tenia el plaer garantit. Els plaers que ells podien manifassejar -els
derivats de la paidofília o sodomia, per ex.- no els causaven la
menor preocupació. [...]
N3
Al pis on m'ajec
i em masturbo
la porta mira al replà,
i diu un no solemne
com totes
les de l'escala.
En canvi,
a la part de darrera
hi ha un balcó obert
a tots els terrats
per on es passegen
senyores mostrant faldilla
i senyors amb mariol.lo.
S
Caràcter, El. [...]
Tan extravagant com
“persona”: “Individu humà que transcendeix la realitat físico-biològica,
gaudeix d'una radical sobirania, es realitza en la relació amb els
altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí”. Delirant.
Sembla la definició que es pugui donar a si mateix un brooker de
Wall Street. Massa coses per a una criatura humana. Greta Garbo no era
res d'això.
P
Parla amb prosa com un porc,
de la
Casa de la Vila,
arborant-se
a si mateix
amb bandera
forastera,
protegida
pels venals.
La corrupta
pagesalla
està
atenta i assenteix,
escortada
pels esbirros,
un llenguatge
que no entén.
V
Poeta, Un.
Un poeta és
aquell que copsa l'Univers i no només la veïna del replà,
i a més no pretén explicar ni una cosa ni l'altra. [...]
VS
Pràctics, Hem de
ser. Quan tinguem ganes de pelar-nos-la, fem-ho encontinent.
N2
ERA LOCUTOR DE RÀDIO.
He passat per mèrits
propis
a la televisió,
on em basta una ganyota
per fer caure qualsevol:
fins al rei, li faig
paüra.
Ara: tot ho faig per
bé.
Els pagesos em veneren.
Les mestresses més
rebels
ja no pensen pel seu
compte:
s'han retut al meu
dictat.
Avui dic, com per
provar-m'ho,
que tothom es farà
ric
i demà dic
el contrari.
Sempre em donen la
raó.
Ni els déus
tenen més força.
RECTANGLE
N1
JA NO VAIG ALS CEMENTIRIS.
Un diari em fa el
mateix:
tot és ple
de morts que parlen.
R
Gaietat, La. [...]
La gaietat és
un fenomen més vast de com es mira o es mirava al meu temps, car
no és ni de molt un fet estrictament sexual, lligat a una conducta
sexual determinada. Així, hom pot dir que el papat i el catolicisme
enter, potser, són fets gays. Així no hi hauria tanta diferència
entre un sex-xhop i el Vaticà. Per no dir l’hitlerisme, que, com
tothom ha observat, té un component marcadament gay.
N3
Reeiximents majors. Haver
prescindit del paper higiènic -que, a part de col.laborar en el
manteniment de la forest tropical, m'ha curat les morenes sense cap medicament-,
de la dutxa i del llit. I de l'aigua calenta. M'haurien de donar un premi.
A part que no tinc cotxe: pol.lució zero; estalvi d'energia: un
deu. [...]
S
Convertir-se. [...]
Si apreuo la catalanitat
és per necessitat; en el sentit que també és necessari
el fetge. Ambdues coses no són optatives.
P
L'escrutini ha estat molt
d'hora
Vint-i-set
han dit que sí:
ara hauran
d'executar-lo.
V
Avui sabem que els pell-roges,
deu mil anys abans de Crist,
franquejaren quasi d'esma
allò que és
l'Istme de Bering,
seguint ramats de bisons.
VS-V
-QUÈ HE DE FER PER
NO PLORAR?
-El millor és
suicidar-te.
-Però això
és massa gros...
-Doncs, no ploris,
ploramiques.
N2
Immortalitat, La. [...]
Al meu temps, els
intel.lectuals [...] arrossegaven el cul pels seients dels bars; avui,
l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb els cantants
de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables. [...]
MOVIMENT CAP A ROMBES
N1
SÓC MISÀNTROP?
NO, NO, GENS:
no menystinc la resta
d’homes,
car em menystindria
a mi,
però no són
tolerables,
tal com són,
ara mateix.
Demà, quan
trobin els somnis,
tornaran més
passadors,
però mentre
això no passi
no res no servirà
per
gosar entrar en la
saviesa,
car llurs somnis han
de ser
correctius i pedagògics
com els meus, sense
unió
amb all,ò que
faig de dia.
R
Actitud inicial, L'. [...]
No hi ha res més trist i miseriós que la màgia i la
religió.
N3
TINC TANTS D’ANYS COM T’IMAGINES,
filla meva, cotorró...!
Au, ajeu-te i fes
via,
que tinc pressa! Haig
d’acabar
de resoldre aquests
encàrrecs.
S
Quatre barres, Les. Si fos
l'alcalde de Barcelona excavaria quatre túnels a sota Montjuïc,
destruiria totes les construccions que ara l'enlletgeixen i hi deixaria
créixer les plantes naturals, les males herbes... Res de jardins
mediterranis.
P
Iberisme, L'. [...]
-Sempre ha acabat
malament: sang, desolació, destrucció i algun poema dolent.
[...]
-Ha tingut sempre
més èxit que la pancatalanitat, per moltes raons, que no
seran mai ni anomenades a la Universitat. [...]
V
Acostumar-se a acostumar-se.
Vagarejar entre imbècils només acondueix a l'infortuni.
VS
Experimentar, La nostàlgia
d'. Realment, comencem a acabar les possibilitats de fer provatures, a
mesura que trobem la solució perfecta. Per exemple: en música
ja hem acabat. Abans, el ritme de moda canviava cada temporada. Ara, ja
fa quaranta anys, que és el mateix, car és el més
natural: és el ritme del cardar simplement. La follia i hipocresia
del ritme del vals implica un estat molt primitiu i poc seriós.
N2
Cent perruquers, Els. Només
una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers. Just per aquest
motiu ja estaria de sobres justificada l'existència de les
grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun perruquer
m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent, el número
u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això és un
luxe absolut.
ROMBES
N1
SÓN ELLS QUE HAN
DE CONSTRUIR
les muralles de la
pàtria:
no pas jo, que ja
les tinc
ben bastides dins
de l’ànima,
amb els rebles de
metall.
No ho faran, perquè
no volen.
R
Papa de Roma, El. [...]
Té un gust
molt humà: prima la reproducció de l'espècie per poder
gaudir després de les guerres, exterminis. Està molt més
enderiat en la reproducció que no pas en les atrocitats: si fos
el contrari aniria a Ruanda a fer-se matxetar i enterrar com els altres.
Probablement, Jesucrist ho faria. Al Papa li agrada més mirar-s'ho.
N3
Sex-appeal. En dec tenir
tan poc que en tota ma vida només he rebut dues propostes en aquest
sentit i totes dues de gays que devien trobar-se en una situació
límit. M'ho fa suposar que ambdues vegades fou en hores de retirada,
en què tothom ja ha fet la tria i la collita.
S
Descomposició. És
el que pateixen les tribus catalanes més perifèriques, car
són incapaces de ser, d'una manera o altra, i incapaces de poder
no voler ser d'alguna manera presentable o raonable. És un fenomen
poc freqüent i hom el demonima "descomposició controlada o
singular", en terminologia científica.
P
LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA
ha estat un fracàs
buscat
car l’efecte ha estat
contrari:
els que l’havien après
han tornat a reciclar-se.
Parlar avui en català,
a l’Eixample, és
menyspreable,
car els nostres enemics
han vist clar que
basta i sobra
parlar alt, alçar
la veu,
i hom canvia de llenguatge.
El missatge ha estat
ben clar:
podem perdre l’idioma
i de fet no perdrem
res:
un record de la família.
L’important: tirar
endavant
no fer el ruc amb
ximpleries.
V
TOTHOM VOL SENYOREJAR
el domini del veí,
si s’escau, assassinar-lo.
Un poeta és
aquell qui
no té aquesta
dèria baixa:
prefereix de destruir
aquest joc porc i
gregari.
Per això, no
és entès,
però avui el
món comença
a donar-li la raó,
mal que sigui a bufetades...
P
Mediterrània, La.
La cultura d'aquest nom, a part de no existir, és una grosseria.
[...]
Cada tribu cultiva
i pateix uns mites específics. La mediterranietat és un d'aquells
que els catalans fóra molt convenient que ens en desempalleguéssim.
[...]
N2
No podré participar
en la
guerra venidora,
que ens
haurà d'alliberar
d'aquests
enemics tan nicis
i tan
nostres, fa tants d'anys.
MOVIMENT CAP A SERP
N1
Hi ha dies que l’estimo,
malgrat
tot, malgrat el temps.
Les veïnes
se n’adonen:
moc els
mobles, pinto el marc
de la
porta del vestíbul:
les motllures,
color falb,
de vegades
lapislàtzuli...,
resolut
i amb gran vigor.
El bany
és un cul de monja:
les aixetes
i el bidet
enlluernen.
Les aranyes,
me les
guarden: no vull pas
que distreguin
o que ensurtin
l’estimada
que vindrà...
És
aquí: truca a la porta.
S
¿D'on venim, on anem?
Correcte: ¿què cony som?
N3
M’HE FET FER UNS COLLONS
POSTISSOS.
Me’ls cargolo un dia
al mes,
el que surto de cacera.
M’han donat bon resultat.
Fins ahir, ho ignorava.
S
NO TENIM CAP MÉS
PROBLEMA
que la circulació.
Si tinguéssim
autopistes,
no ens caldria cap
govern
ni cap altra regla
interna.
P
Premi Nobel de la pau, El.
A ulls clucs, jo el donaria als autors del nou mapa de Bòsnia, que
l'han fet en menys d'un tres i no res i sembla que tothom hi ha estat d'acord,
encontinent. Qui ho hagués dit fa mig any, a Banja Luka| Els catalans
els hauríem de contractar, però primer hem d'arribar a les
mans, car aquests experts només actuen si hi ha proves que hi ha
hagut sang i en una quantitat suficient.
V
Tractar amb gent intel.ligent
té
el confort inapreuable
de poder
dir estirabots,
sense
témer una catàstrofe.
VS-V
EN TENS GANES O NO EN TENS...
-No ho sé...
-Tocacampanes!
Això es sap.
Aquí el que passa
és que ets
un carallot
dels més grossos...
Au, fes via...
N2
ELS QUE EM TENEN PRESONER
no només parlen
per ràdio,
parlen dintre i fora,
arreu.
Els barrots no són
frontera.
Què puc fer?
No res: demà...
I escoltar la CNN.
SERP
N1
QUIN PROFIT EN PODRÉ
TREURE
d’anar al parc aquesta
nit?
Cap ni un, en aquella
hora.
Per això hi
haig d’anar:
per això convé
que ho faci.
R
Dolenteria de la gent, La.
[...] la gent no és dolenta. Que ho vulgui ser és una altra
cosa. L'Església catòlica és un intent desesperat
de voler que la gent ho sigui. Si no ho fos, el Papa ja no podria fer més
viatges i discursos sobre l'amor. [...]
N3
Seguir el joc de l'engranatge?
Fer esvoranc i obrir-me
call?
¿Fer carrera de solista
i donar la volta al món?
Què cal fer...? No
res, per ara.
S
Crear, L'acte de. [...]
És magnífic perquè consentim que l'ànima pugui
obrar com li plau, planerament. Perquè li deixem fer el que vol,
sense haver de pensar si serà escaient o no. [...] La llibertat
és el fonament de tota creació. [...] Si la població
no crea res, no és perquè no pugui ni vulgui eventualment,
és perquè està d'acord amb tot, en el fons i en la
superfície. Forma part d'un conjunt meravellós. Fora absurd
que volgués rebel.lar.se.
P
Anarquisme, L'. És
un fenomen molt interessant en l'aspecte que indica les ganes d'ordre.
Efectivament, es produeix en aquells llocs on el desordre és més
viu i intolerable, com per exemple, entre els catalans, que viuen l'experiència
d'un dels desordres més greus: no tenir sobirania, no tenir un estat.
V
QUAN ELS SENTIMENTS NO CORREN
és que no són
sentiments:
són convenis,
hipoteques...
Més que res
és molta por
tolerada i agraïda,
car, per força,
els sentiments
corren massa, no podríem
deturar.los. Impossible!
VS
La polla negra tenia
una cama trencada:
amb els ulls rojos,
amb el peu esquerre
i l'ala dreta
s'arrossegava
dins les buines
de l'estable.
Els galls adolescents
feien cua
per tirar-se-la.
Després,
mirant al cel
de la inútil feta
en feien un escàndol.
(el noble joc, 1972)
N2
De sobte, damunt un ull
aparegué, rodona
una grossa llàgrima,
a punt de rodolar
damunt la taula.
Sense que ningú s'hi
fixés
vaig tirar-me-la davall
una sabata.
MOVIMENT CAP A ROTLLE
N1
I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.
R
Pedagogia, La. [...]
Als nens, més
que ensenyar-los coses, el que haurien de fer els mestres és ensenyar-los
a esborrar o saber canviar les idees que ja porten. És infinitament
més instructiu eliminar una beneitura que aprendre mil veritats.
[...]
N3
El roser
del teu terrat,
quan feia vent
s'ajaçava:
treia el cap
per la meva finestra.
S
Dependència, La.
Se n'ha parlat molt i s'exalça. Penso que és un error, de
fer-ho: una beneitura. Ja sé que tothom depèn de tothom,
però també és cert que tot depèn de tot. Per
això mateix, hom hauria de fer l'elogi de la independència
sistemàtica, perqupe si. [...]
P
Revolta, La. [...]
Allò que resulta
sorprenent és la no revolta d'un humà: accepta la seva condició
i la seva situació, plàcidament, com un ramat d'ovelles.
Les úniques manifestacions de revolta són origindades a causa
dels seus veïns. [...]
V
ÉS INÚTIL
ESCATIR
El voler de la nostra
ànima.
Cada instant té
el seu voler
i hom l'ha d'atrapar
en l'aire.
És damnatge
no poder
proposar-li una alenada.
VS
MAI NO HAS DE TOLERAR
que se’t riguin a
la cara.
Si no saps el que
has de fer,
sempre pots girar
l’esquena.
N2
Déu no ho vol, no
sé per què.
Jo no
puc estar pendent
dels
capricis o criteris
d'un
que em mira i no fa res.
Si sóc
jo que he d'arriscar-me
he d'estar
d'acord amb mi.
Tots
els àngels també ho pensen.
ROTLLE
N1
En la fosca de la nit
sento
com el mul rosega
les faves
dins del cofí.
Un soroll
tan agradable
m'allibera
i em torna a mi.
__________________________________________________________
Recitadors:
Maria Antònia Mora, Bàrbara Bauzà, Marta Garcia, Josep
Juan, Judit Mascaró, Raquel Olmedilla, Cristina Palmer, Cristina
Salom, Magdalena Servera, Estefania Reus
Ajudantia: M. Àngels
Capó, Xesca Pilar Morey
Escenografia: Toni
de Cúber
Direcció:
Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca)) i Toni de Cúber
Foto: Marc Castejon
el canvi de miquel bauçà
(Antoni Artigues (Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112 Palma. Mallorca)), presentació a la Setmana del Llibre en Català,
9-3-99; publicada a Pissarra amb una selecció de poemes)
Vàrem convidar Miquel Bauçà a participar
en aquesta presentació dEL CANVI, i ens va contestar amabilíssimament
amb una carta on s'adjunta un inèdit de més de cent pàgines:
Els estats de connivència (2/11/99) en què treballa ara mateix
Miquel Bauçà. Diu: "Ara estic treballant en aquest text.
I hi estic compromès de tal manera que és inimaginable qualsevol
defecció, excursió, etc." "En principi, el que t'adjunto
és només un deu per cent del que serà." "Aquest llibre
[El canvi] com els Estats, tenen una voluntat doctrinal, fixativa i correctiva,
tan abrandada com la del Ramon Llull. És a dir, tot el contrari
dels castells de focs o les bromes visuals."
Josep Albertí, un dels crítics més oportuns
i incisius (i que no ha abandonat mai la crítica: ara l'exerceix
per ventura d'una manera més marginal però continua tocant-hi),
Josep Albertí, el 1975 ja parla d'algunes característiques
de la poesia de Miquel Bauçà. Diu: "[...] Miquel Bauçà
amb "Una bella història" traspassava la vulgaritat, per oferir-nos
la bellesa aspra d'un costat del quotidià que, en les seves mans,
es feia insòlit. Als vint-i-dos anys, aquesta no era troballa de
poc valor. [...] "Notes i comentaris " és un llibre de poemes on
es juga amb el significat, més que mai, del quotidià nostre
com un element d'absurd. És la contorsió de la coherència.
Frases sentides, pensaments com una fletxa, situacions grotesques, el paisatge
bucòlic o l'urbà tenyits del que està més enllà
del real, una poesia tan fràgil com la cendra, i tan dura com la
resistència. [...]" "Un destí marca el poeta: la reflexió
sobre la cara oculta de la realitat." (Notícia de Miquel
Bauçà. JOSEP ALBERTÍ. Diario de Mallorca, 30 novembre
1975, diumenge)
I aquestes observacions continuen essent bones per a la producció
de Miquel Bauçà posterior a 1975, encara que alguns professors
universitaris ja no es molestin a llegir-lo i es limitin a dir que des
de Carrer Marsala està descarabutat, que ha trabucat. És
clar, Miquel Bauçà és massa heavy per als venuts.
Hi ha massa retrats, ben lletjos dels que viuen fora de si, dels que viuen
per una mamella (de diners, de càrrecs); els descarabutaria massa
a ells els esquemes. És més fàcil tractar-lo directament
de boig. Ell mateix en parla en alguns poemes dEls estats de connivència:
TOT
D’“EL CANVI” ÉS VALUÓS:
per raó que és el meu ésser,
és a dir, la Veritat,
que hi és dita en forma nova:
això fa allunyar els cretins,
les mestresses desvagades
i els que fan col.leccions,
la qual cosa és garantia
de la seva qualitat,
de l'encert de la proesa.
Miquel Bauçà, fou entaforat dins el realisme social,
però qui el situa bé és Josep Albertí, que
diu: "el quotidià en les seves mans es fa insòlit", que diu
que la poesia de Bauçà és "la reflexió sobre
la cara oculta de la realitat", "la contorsió de la coherència",
"una poesia tan fràgil com la cendra i tan dura com la resistència."
Miquel Bauçà és el mateix des d'Una bella història
fins a Els estats de connivència (encara sense acabar); Miquel Bauçà
és d'una peça, d'una peça tan fràgil com la
cendra i tan dura com la resistència.
El canvi entronca amb l'anterior de Miquel Bauçà.
Hi entronca, però va molt més enllà. Cada nou llibre
de MB dóna llum als anteriors. Hi prima sempre una reflexió
sobre la vida, sobre els humans... El canvi de Miquel Bauçà
descriu un canvi, i és realment un canvi, un canvi de punt de vista,
una destrucció del sentit comú que manté la situació
actual (és un tractat metafísic de l'ésser el S xxi
i no un tractat de tòpics, arcaic, de fadrí amargat al casino,
com són els escrits de més d'un que planeja).El canvi, és
un manual d'instruccions de l'eremita, de l'home que vol el canvi, que
fuig de l'estultícia del veïnat (hi trobam uns temes recurrents:
Independència dels catalans / Els nostres enemics / Amèrica
/ Estultícia / Somnis / Transformació / etcètera.
El canvi és una reflexió sobre els humans molt
profunda, sincera, intel.ligent i que transmet llibertat al pensament.
Això és el que fa pensar, somriure i esclafir de riure amb
una rialla fresca quan hom llegeix Miquel Bauçà (com també
Vicent Andrés Estellés i Brossa).El canvi, com tota la poesia
de Miquel Bauçà, no són anècdotes. La concreció
que hi ha arreu no és anecdòtica, sinó exemplificadora.
La mostra, és que no hi ha noms propis, poquíssims; un és
Chomsky: Bauçà voldria fer una gramàtica universal
dels somnis
Si hom llegeix algunes entrades d’El canvi difícilment
copsarà res (és com llegir un paràgraf d'una novel.la
o d'un assaig). Moltes entrades no s'entenen fins que no has trobat
el mateix concepte àmpliament explicat a moltes altres entrades.
Per això, no hi sobra res, no és massa llarg: no perd el
fil en 500 pàgines, ans al contrari. És un assaig amb una
estructura molt informàtica: llàstima que no s'hagi editat
per Internet: a base de linkcs: permetria veure més encara la consistència
de la teoria. i també de veure'n les seves contradiccions, ja que
és un llibre obertament, volgudament, contradictori (ben sovint
les contradiccions no són més que matisos d'una mateixa realitat).
Més informació
sobre Miquel Bauçà
