|
Ocells
Camp, arbres, flors
Animals de terra
Ca, moix
OCELLS
*
Si vols veure ocells volar,
vés pel maig a la muntanya,
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.
Allí canta el rossinyol,
la guatlla i la cadernera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.
Cançó popular, recollida per Joan
Amades
RELLOTGE DE SOL
M'estic sota el colomer:
hores i coloms, tot vola.
Josep Sebastià Pons
*
Jo somniava
rossinyols, caderneres...
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
com has pogut trobar-me?
Màrius Torres
L’ESPARVER
-Quan ve el ponent, vent de tempesta,
jo sóc més fort que el vent.
Ningú no em trencarà les ales,
jo sóc més fort que el vent.
En la dissort no t’abandonis.
Si voles contra
el vent,
veuràs que el vent t’oblida i passa,
si voles contra el vent-.
Tomàs Garcés
ELS OCELLS
Un ocell travessa el riu. Els ocells
volen cada vegada més lluny,
l’un darrere l’altre, de branca
en branca. Un ocell
menja a última hora de la tarda.
Els ocells es desbanden. Altres ocells
arrenquen el vol.
Però vegeu aquest petit poema:
L’ocell
Miro saltar l’ocell,
un ocell que xerroteja,
un ocell tancat en una gàbia.
Escolto el cant de l’ocell,
un ocell verd,
un ocell petit de cua llarga.
L’ocell canta des del seu món
en forma de gàbia.
Joan Brossa
ROSSINYOL
Canta, petit rossinyol,
lliure
de gàbia
opressora.
Canta,
petit rossinyol,
amic
i company de vol
de la nit
i de la lluna,
del dia
i també del sol.
Lola Casas
EL VOL
Alça el vol
el colom
cap al cel
i en no res
és un punt
blanc i lluny
que s’hi perd.
Marc Granell
EL PEIX I L’ORENETA
El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:
-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
-Tens l’aigua ben transparent...
-Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
-Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
-M’agrades tant, oreneta!
-Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!
Joana Raspall
*
Què més bell que una coloma
que no dubta per triar
el cop d'ala més exacte
quan té ganes de salpar!
Miquel
Bauçà
L’OCELLET
L’ocellet no vol volar
ja volaria
ja volaria.
L’ocellet no vol volar
ja volaria
si fos clar.
L’ocellet aixeca el vol
canta i vola
canta i vola.
L’ocellet aixeca el vol
canta i vola
que fa sol.
Francesc Pujols
L’ORENETA
Si fuigs de la nit,
oreneta, vine;
tan a prop del cel
aquí sempre és dia;
lo sol no s’hi pon,
la lluna no minva.
Jacint Verdaguer
CONVERSA DE MERLES
Prop de casa, a l'alba,
o ja en fosquejant,
les merles conversen,
conversen cantant.
No n'entenc la parla,
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.
Per al cant més íntim,
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.
I el secret perdura,
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.
Josep Carner
PLANY DE L'ORENETA
-En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen,
no t'hi tornaries gens?
Vull el sol un que ens retorni
les cantades i les flors,
amb un riure en cada eixida
i un amor en cada enclòs.
Em farien massa angúnia
el boiram, la neu, el glaç,
la gent sota el fred, gelada
i amagada fins al nas.
Vull coets de part de vespre,
joia nova, cants ardents
on ressoni, llesta i franca
la gatzara dels vivents.
Vull delers i serenates
i cançons d'enamorats
i, a la fi d'un raig de lluna,
els poetes inspirats.
I tot d'una, a l'aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d'una vegada,
vaig a l'Àfrica d'un vol!
Josep Carner
EL PAÓ
Quan passeja amb els amics
no fa pas cap numeret;
però quan veu rostres bonics
de femelles a propet,
fa un posat ben presumit,
va voltant poc a poquet
i, eixamplant el seu vestit,
treu mil ulls per fer l’ullet.
Ricard Bonmatí
*
Una polla xica, pica, pollarica,
camacurta i becarica,
va tenir set polls, xics, pics, pollarics,
camacurts i becarics.
Si la polla no hagués estat xica, pica, pollarica,
camacurta i becarica,
no hauria tingut els set polls xics, pics, pollarics,
camacurts i becarics.
Embarbussament
L'ALBATROS
Ocell amb dits que un guant de pell defensa,
cos vigorós, bec potent i bon cap,
navegant de l'espai a bella altura
damunt la gran estesa de la mar,
ocell d'incomparable senyoria,
car sota el cel no en passen de més grans,
ni hi ha qui voli tan amunt, enlaire
d'illes, de continents i de penyals!
De lluny, deia l'albatros
si no amb la veu, amb son esguard:
-A mi no em plauen sinó estels i escumes:
goig que dura, s'atura i es refà.
Josep Carner
LES GAVINES
-Vivim de tristes deixalles
i de pesca de peixets;
podem per la llum i en colles
enfilar-nos com coets.
Als que sirguen per la terra
des d'amunt els dem conhort;
viatgers en adonant-se'n
diuen: -Vaja, som a port-.
Gent de testes acotades,
presoneres del costum:
que l'ànima se us enlairi
per les vies de la llum.
Josep Carner
CAMP,
ARBRES, FLORS
PIRENENQUES
III
Ben ajagut a terra, com me plau
el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d'un cel ben blau!
I en les albes la gran bellugadissa
de les fulles d'acer que el vent eriça
amb tants reflexs de llum enlluernadissa.
I el sol estès per tot.
I el rec com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.
Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
buidat de tota força i sens desig,
la pensa poc a poc se'm desaferra...
I em vaig trobant tan bé an allà entremig,
i em va invadint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
ben verd, ben verd sota d'un cel ben blau.
Joan Maragall
UN CAMÍ
Un camí, quina cosa tan curta de dir
i tan llarga de seguir.
Josep M. de Sagarra
EL CAMÍ
Veig un caminet
per entre les vinyes.
A on em durà
si jo l’en seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia.
Saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix,
les hi coneixia.
-Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
-Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si se'n vols saber,
passa-hi cada dia.
Francesc Pujols
CAMÍ FLORIT
Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
foravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moro, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vauma
l'esgarrifança d'un poll).
Josep Maria Llompart
L’ESPANTALL...
Oh espantaocells!
Cada dia estàs més sol.
Els ocells fugen de tu
i tu els estimes!
Els pagesos et vesteixen amb draps
bruts i esquinçats.
Et deixen als sembrats
i... ni pots riure!
Què sol que estàs, espantall!
Jordi Borràs (9 anys)
*
El vellut,
els llevamans, les ruques
estan mig adormits:
aprofiten el solellet.
Els garrofers, de puntetes,
fugen coster amunt.
Miquel Bauçà
FULLA I ARREL
VIII
Sota la figuera
reposa l'aire immòbil.
Tebiors d'estiu.
Nora Albert
*
Fa una feina
davall una figuera
coll-de-dama:
es torca
amb una fulla
verda
Damià Huguet
LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN
Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar:esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.
Blai
Bonet
CANÇÓ DEL BOSC
una pinya cau
els pinyons s'escampen
teixeixes el cant
dessota el cel blau
ha aixecat el vol
decidit la garsa
entre els branquillons
es pentina el sol
Albert Ràfols-Casamada
*
pins vora alzines
alzines vora roures
roures vora verns
verns vora autopistes
pins vora garrics
garrics vora mates
mates vora tamarius
tamarius vora hotels
pins vora arboceres
arboceres vora garballons
garballons vora rotabocs
rotabocs vora fàbriques
així succeeixen els pins
Àngel Igelmo
*
Un pi
sota el cel
-ombra verda-blava-
sota el cel
un pi.
Josep Maria Junoy
UN ARBRE
Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.
Màrius Torres
L'ESPÍGOL
Té l'espígol callada resplendor
com si tot ell esdevingués olor,
i ens reca de deixar-lo tan endins
del vent i dels camins,
com de collir-lo, encara fresc de terra,
feixuc d'aroma i de color;
car som presos, com ell, de tot l'enyor
de la brisa morada i de la serra.
Jaume Agelet
L'AMETLLER
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps
pro en tens tota l'alegria.
Joan Maragall
AMETLLER
Ametller,
el primer,
t’empolaines
pel gener.
Lola Casas
L’AMETLER
La seva primavera
crea, enmig de fredors,
l’ametler: un clar redós
a l’espessa bromera.
Ja els ametlers estenen
per la plana els ramells.
Ja les brises, entre ells,
esveltes, van i vénen.
Marià Villangómez
*
Els albercocs no maduren
si hom se'ls mira de prop.
Miquel Bauçà
A UN LLEDÓ
Humil fruit del lledoner,
negre, petit i redó,
que ets talment el perdigó
que llança l’escopeter.
Te recull l’infant pucer
per omplir-se’n la butxaca.
Ets tot pinyol i pell flaca,
i si te llancen per joc
a grapades dins el foc,
retrones com una traca.
Victorià Ramis d’Ayreflor
EL TARONGER
Sota la finestra
n’hi ha un taronger
en fa la flor blanca
color de paper.
Popular catalana (Amades)
MIMOSA
Engrunetes de sol
de finals d’hivern.
La primavera
es desperta.
Lola Casas
EL PENSAMENT
Poncella de pensament
que estàs a mercè del vent
i ets tan amiga del sol:
obre't i gira't vers ell.
A la claror de la lluna
i quan brillen els estels,
clou els ulls que se t'entelen,
oblida't del sol absent,
baixa els pètals vellutats,
grocs i morats.
Joan Rubiés (10 anys)
LA DÀLIA
Hi ha dàlies de molts colors,
però cap d’elles no fa olor.
La blanca, grossa i formosa,
mira a terra, vergonyosa.
La vermella i la rosada
són belles com la mainada;
i l’una es mira a l’altra,
i aquest li somriu,
i es diuen totes dues:
-Juguem, que ve l’estiu!
Joan Rubiés (10 anys)
LES CLAVELLINES
Tota la barana
omples de claror
cabellera estesa
a dalt del balcó
Vent enjogassat
que la despentines
restes perfumat
de les clavellines.
Mercè Romeva (16 anys)
*
El roser
del teu terrat,
quan feia vent
s'ajaçava:
treia el cap
per la meva finestra.
Miquel Bauçà
QUATRE COSES
M'abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.
Maria Antònia Salvà
LA ROSA
Jo voldria, en un pom,
una rosa de cent fulles,
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.
A l'abril la colliré
-oh, la rosa de cent fulles!-
i a sant Jordi la duré,
cavaller de Catalunya...
d'un color roig com la sang
i de fulles punxegudes.
Ferran Martori (12 anys)
ANIMALS
DE TERRA
INSECTES
Dins la closca de la capsa
sols hi té por
per les
onomatopeies.
Perfecte
l'insecte,
cric cric
vac vac
sic sic
jac jac.
Rosegar
la fam
els ha fet créixer
els queixals.
La rata i el conill
com a moles
peludes de molí,
sense aturall
dents i nialls.
Lluent mosca d'ase
ancorada,
la paparra.
La llana
silenciosa
li amaga
la gana.
El moscard
fart
fotocopiat
a la paret
amb un riuet
de sang.
La puça
i son bot inevitable.
La cussa
i el quissó,
el quis i el cus
ja no poden pus,
volen mossegar
el bot de l'intrús.
Guillem d’Efak
EL TOMB DE L'ANY
Batent les ales,
surt de florides branques
la papallona.
¿O eren dos blancs pètals
que l'aire agermanava?
Joan Alegret
EL CUC DE SEDA
-Fils que feia per a un niu,
me'ls agafen i els treballen;
i acabant, us en vestiu.
Josep Carner
ERUGA
Cor verd
d’una esperança
de
papallona.
Lola Casas
PAPALLONA
damunt el raig de sol
la papallona avança
com follament empesa
per un alè de vent
Albert Ràfols Casamada
LA PAPALLONA
Papallona, vola, vola,
tens les ales de colors,
el teu cos és tan lleuger
com la seda o el paper
Nit Barbeta, 3r. de l’Escola Garbí, d’Esplugues
de Llobregat
LA PAPALLONA
Repara la papallona
com sempre volatejant
a l'entorn de la flamada,
volta més que voltaràs.
Claror tan viva l'encisa,
dins ella s'hi vol negar,
què hi fa que es socarr ses ales
quan enlluernada cau!
Si en surt, a voltes, amb vida,
no en surt penedida mai;
lo pler sentir no li deixa
la coïtja del cremat.
Si màrtir de la bellesa,
la vida acaba, què hi val!
mal tenga la mort segura
cercant lo bell morirà.
Mon cor és la papallona,
volta més que voltaràs,
los teus ulls són la flamada
on mon cor se vol cremar.
Mateu Obrador
DIU LA PAPALLONA
-Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l'una a l'altra flor.
Com a il·lusió tan bella,
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.
Josep Carner
PAPALLONA
damunt la pedra es posa
la papallona
groga
Albert Ràfols-Casamada
LA PAPALLONA
Si ve una papallona
jo no l’agafaré:
que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.
Les flors, com cada dia,
voldran fer-li un petó;
que hi vagi, que hi vagi,
que l’ompliran d’olor!
Joana Raspall
GRILL
invisible el grill
amb el seu cant
serra la nit
mes la nit
mai se li acaba
Albert Ràfols-Casamada
EL GRILL
A la nit,
ric, ric,
dins el prat,
rac, rac,
el grill sap,
ric, ric,
que és molt tard,
rac, rac.
Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.
GRILL
Grill que cantes,
grill petit,
companyia
de la nit.
Cançó negra
sens dolor.
Cant metàl·lic
monotó.
Insistència
de neguit.
Ressonància
d’infinit.
Plor de terra,
plor senzill.
Veu que eixordes;
grill, grill, grill.
Joan Llongueras
*
És petit, petit,
no té cap moneda
i diu que és ric, ric.
Endevinalla
EL CANT DEL GRILL
Nit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric... ric!...
Joana Raspall
EL MOSQUIT
-Contra els que volen artistes,
però els voldrien de franc,
fet el meu poquet de música
prenc una gota de sang.
Josep Carner
LA MOSCA
-No caldrà pas que m'entabanin
dient-me: "Calla, aparta't, jeu".
Per a ficar-me a tot arreu,
no caldrà mai que m'ho demanin:
us vaig al nas i allà on suqueu.
I ara afegeixo als estordits:
Jo vull la llum, dies i nits;
i així el remei contra les mosques
serà quedar-vos a les fosques...
en companyia dels mosquits.
Josep Carner
EL MOSQUIT
El mosquit
eixerit
menja i pica
a la nit.
A l’estiu
surt del niu
i es prepara
tot festiu.
El mosquit
tan petit
ens molesta
dins el llit.
Pica a l’ull,
pica al cul.
Si l’enxampes
pica’l tu.
Pica al nas,
pica al braç.
Si tu el piques
te’n desfàs.
Alumnes de 6è. de l’Escola Sant Josep,
de Vilafranca del Penedès.
ELEGIA
Davant de la paret emblanquinada,
els mosquits
fan constel·lacions d'estels daurats pel sol.
Tot l'espai
té una flaire de cants d'ocell.
Jo, al meu balcó,
recordo hores passades
que es mouen enmig de les celles del meu front.
Albert Ràfols-Casamada
MOSQUES I MOSQUITS
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Joan
Oliver
*
Neix a fora,
es fica a casa,
i menja amb la gent a taula
Endevinalla
LA MOSCA
M’agraden fems i cagarades
com a tu flams i ensaïmades.
Miquel
Desclot
LA MARIETA
Marieta, vola, vola,
tu que portes camisola.
Marieta puja’m al dit xic
que et donaré un confit.
Marieta puja’m al dit gros
que et donaré un plat d’arròs.
Marieta ensenya’m el camí del cel
que et donaré pa amb mel.
Popular catalana (Amades)
L’ESCARABAT
Petit escarabat
negre i tan malcarat
si surts d’aquest forat
sabràs que t’ha tocat.
Primària
*
Vesteixo de dol,
pertot arreu entro,
i encar que em faig franc,
és car el meu nom.
No els plac a les dones,
sempre haig de fugir,
puix a cops d’escombra,
jo he de morir.
Endevinalla
ESCARABATS
Lents, lluents,
per les coves més fosques
que ells mateixos excaven,
fan camí consirosos.
Senten l'altra presència?
Altres èlitres durs?
Dubten, retrocedeixen,
tots amb el seu fardell.
De cop,
hi ha un refrec instintiu.
Goig o dolor? S'ataquen
acarnissadament,
llancen sucs verinosos.
Una dansa macabra
de taüts xarolats.
Hi ha qui perd i qui guanya.
Tu mira-te'ls: recorda
que també et són germans.
Narcís
Comadira
JARDÍ DE PLATJA
Les aranyes del jardí
fan unes teles molt fines
de perles i sedalines.
Tinc una aranya gruixuda,
peluda,
pota curta i rabassuda;
caça mosques, papallones
i diu que les troba bones.
Les de casa són més primes,
tenen cos de ballarines:
munten la tela als racons
de les sis habitacions.
Olga
Xirinacs
EL CUQUET I L’ARANYA
-Per què vas sempre nuet,
cuquet?
-deia l’aranya mentre filava-.
Vols que et faci un bon vestit?
Tota la nit,
si tu vols, puc treballar.
-No et donis tanta fatiga,
amiga
-l’eixerit va contestar-.
Puc presumir de pell fina
i ja m’agrada de viure nu,
que no vull veure’m
pres a la xarxa de teranyina
com els insectes que caces tu!
Joana Raspall
L’ARANYA
L’aranya lletgina
fa una teranyina,
s’enfila i s’enfila,
tragina i tragina
Primària
A UNA ABELLA
Gentil abella brunzent,
avionet de jugueta,
que vas volant per la pleta
dins l’espai que t’obri el vent.
Si te besa el sol ardent,
brilles com joia daurada,
imatge clarificada
de l’amor d’humana arrel,
perquè fas dolça la mel
i tens aspra la picada
Victorià Ramis d’Ayreflor
BORINOT
vestit
d'un or cansat
canta les hores
de les flors
vell borinot
que véns
a veure què llegeixo
Albert Ràfols-Casamada
EL CARGOL
-Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.
Josep Carner
EL CARAGOL
Ja arriba el caragol
que a poc a poc camina;
porta les banyes al vol
i amb elles examina
.
Estudiant de Primària
EL CARGOL
-Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates discretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.
Josep Carner
*
Un cargol ben encargolat,
qui serà el que el desencargolarà?
Jo seré qui el desencargolaré
perquè desencargolar-lo sé.
Embarbussament
*
Un cargoli, encargolinat,
qui el desencargolinarà?
Jo el desencargolinaré
perquè desencargolinar sé.
I si jo no el desencargolino bé
cercaré un altre desencargolinador
qui el sapi desencargolinar millor.
Embarbussament
CARAGOL
Caragol, caragol
treu les banyes
que ix el sol
(Cançó popular)
Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.
Pastura l’herba del marge
que te dóna gotes fresques
i acosta’t al bassiol.
Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.
El llambrígol t’ha guanyat
i el grill vol estamordir-te;
pregunta per qui duu dol.
Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.
Trau les banyes cap al vent
abans que vinga el ponent
i t’armes de desconsol.
Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.
Quan la nit tanque la porta,
demana al cuquet de llum
que te deixe el seu farol.
Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.
Boy-scout de la paciència,
ara que la pluja amaina,
fes via, que eixirà el sol.
Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.
Jaume Bru
GRANOTA
vora l'estany
la granota
amb afany
rauca i salta
i amb aire trist
contempla ara
la lluna tan alta
tan alta
Albert Ràfols Casamada
GRIPAU
En la bassa del jardí
d’un meravellós palau
cada nit es fa una festa,
s’organitza un gran sarau.
La filla del rei s’hi apropa,
remena entre aquell fangar,
va buscant una bestiola
per a poder-la besar.
Tot són crits i manotades
s’esvalota el bestiar,
que no està per a besades
cap ni un dels animals.
I sabent que pot ser presa
de la jove tan tenaç,
toca el dos, deixa la festa,
fuig escapat el gripau.
Maria Dolors Pellicer
LA TORTUGA
La tortuga ballaruga
venga venga ballarà.
Ai!, que és de ballaruga,
ai!, que li agrada ballar.
Estudiant
de Primària
LA RATA
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
Josep Carner
CONILL
Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil•la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil•la.
--Escolto la veu dels pins,
flairo l'oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
Joan Oliver
EL BE
-Quina cosa em passa a mi
Em diuen "be", i és la sola
paraula que jo els sé dir.
Josep Carner
BORREGUET
Beee, borreguet,
que la mare no té llet.
si no vols morir de gana
has d’eixir del rodalet
i buscar-te la pastura,
dalt del cim o a la planura,
que ja no ets tan criatura
i pots pasturar solet.
Vés, borreguet,
que la mare no té llet.
Maria Dolors Pellicer
CABRA
Xicoteta, mai no bades,
no t’encantes
ni et refies
dels qui amb ulls de cabra morta
et fan veure que no ets forta,
que no tens prou saviesa…
I et demanen la proesa
de seguir els seus consells.
No et refies, xicoteta,
d’aquell qui et mostra la pota,
empolsada de farina,
pel clivell d’alguna porta
i et promet amb veu molt fina
procurar-te gran bellesa
i guarir-te en un moment
la malura que et corseca,
que et turmenta, segons ell,
i et rosega cos i ment.
Maria Dolors Pellicer
PORC
Em cal un règim per a amagrir.
La pell em tiba, panteixo massa.
No em moc de casa, menjo a desdir:
és clar, m'engreixo com un garrí,
--allò que passa.
Però, ara sí:
poques segones, gens de carbassa
i les cent passes cada matí.
Ja tothom parla de Sant Martí!
Joan Oliver
*
Quatre que el duen,
dues que el defensen,
dos que li fan llum
i una que li venta el cul
Endevinalla
*
En la fosca de la nit
sento com el mul rosega
les faves dins del cofí.
Un soroll tan agradable
m'allibera i em torna a mi.
Miquel Bauçà
TIGRE CAPTIU
¿Les fuetades t'han ratllat la pell,
o potser l'ombra de la reixa?
Joan Oliver
CÉRVOL
Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent...
Joan Oliver
EL MEU ZOO
Jo tinc un cuc
que treu molt suc
i tinc un llop
que beu amb got,
i tinc un ruc
que era molt brut
i tinc un grill
que li dic Lill;
i tinc un drac
que és molt mag
i tinc un pop
que viu al port,
i tinc un gos
que té el cos gros
i tinc un gat
que té un bon cap
i tinc la serp
que es mor de set
i tinc un peix
que té molt greix
i tinc un porc
que viu a un pot
Poema
fet a partir de la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart
LA SAVIESA DEL FOLL
10
Coneix la llengua
del llangardaix, i la del grill,
i la del borino ros,
i la d’altres feres i bèsties,
però mai no s’ufana
d’un enteniment tan extens i clar
Lluís
Maicas
REFRANYS D’ANIMALS DE TERRA
Les abelles van a la mel
L’àliga no caça mosques
L’aranya que fila a ta porta gran ventura et porta
Arrancada de cavall i aturada d’ase
Brams d’ase no arriben al cel
L’ase d’en Mora de tot s’enamora
Moltes mosques maten un ase
No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu
No s’ha fet la mel per la boca de l’ase
Un compte fa l’ase i un altre qui el mana
El bou per la banya i l’home per la paraula
No posis l’arada davant dels bous
A cavall regalat no li miris el dentat
Fuig, esparver, que l’àliga ve
Dos galls en un galliner no hi canten bé
La gallina pon cantant i la dona plorant
No se’n cantarà gall ni gallina
Qui és de mel, les mosques se’l mengen
A l’ocellet no li toquis el niuet
De vegades, de vegades, els ocells fan cagarades
Val més ser ocell de bosc que ocell de gàbia
Oreneta arribada, hivernada acabada
El porc va dir a l’ase orellut
Qui renta el cap de l’ase perd el temps i el lleixiu
CA, MOIX
REFRANYS DEL CA I DEL MOIX
A ca gros, no cal dir-li quis
Com més por té el ca, més lladra
Gat escaldat, d’aigua teba tem
Qui no té res a fer el gat pentina
ANIMALS DOMÈSTICS
La pigada Mercè
tenia un gat eixerit
que melós s’arraulia
i en un cistellet dormia.
El mogut Roger
tenia un gos tot pelut
que li havien regalat
i que era un esverat.
La petita Joana
tenia un canari groc
que un dia la seva àvia
li portà dins d’una gàbia.
Fins i tot l’Adrià
tenia una tortuga verda
amb ulls de trista mirada
que sempre semblava cansada.
Mare...
Els meus amics de
l’escola
tots tenen una bestiola!
Lola Casas
EL MEU GOS
Jo tinc un gos,
finet i bellugós,
menut, menut,
espavilat i astut.
Si estic content
llança lladrucs al vent;
si em veu sorrut
resta capbaix i mut.
Joaquim Ruyra
VAIG VEURE UN CA
Vaig veure un ca tot nu
que mirant-me de reüll
va agafar un os del carrer
i corrents es va aficar
sota l’escala.
Miquel Bauçà
GOS
És el gos
-segons es diu-
el millor amic de l’home.
Potser sí que serà així,
si aquest home
no té amics.
Maria Dolors Pellicer
*
Vaig veure un ca tot nu
que mirant-me de reüll
va agafar un os del carrer
i corrents es va aficar
sota l'escala.
Miquel Bauçà
*
Un gatet sobre la neu
una rosa de marfil,
una barana de vidre
i un pobre ratolí
que balla pel camí.
Maria Bonet (7 anys;
Reus)
EL GAT
-Amb diferents matisos
d'ira o de goig, arreu
el meu instint modula
el mèu o el marramèu.
El mèu encara tímid
suplica a un d'atansat;
hi ha un mèu de la tendresa
i un mèu d'exasperat.
I si un mèu-mèu pidola
a mig camí dels plors,
un marramèu imposa,
irat, el cos a cos.
Josep Carner
EL GATET MANYAC
El gatet blanc
és polit i net;
fa tant de goig
que tothom se’l mira.
Molts el prendran
per un gat de fira
fet de peluix:
però, ca, barret!
quan treu les urpes
Déu nos en guard!
que ens en faria,
d’esgarrifances!
Ves, les estores,
que desfilades
les ha deixades
amb el seu art!
Jo prou el renyo,
però, ni cas!
ell se m’acosta
manyac i tendre
i tant se’m frega,
que l’haig de prendre
sobre la falda
o a plec de braç.
L’escalforeta
i el tremolor
d’aquesta dolça
bestiola viva
són la raó
que sempre em priva
de castigar-lo
fora, al balcó.
Tant ronroneja,
que li he de dir
que li perdono
les malifetes...
I les estores, què?
Les he tretes!
Si ungleja el terra
no em fa patir.
Joana Raspall
GAT
misteriós i callat
el gat
s'enfila al prestatge
t'observa indiferent
i badalla
una espurna de foc
als ulls li balla
Albert Ràfols-Casamada
CANTARELLA PEL GAT DE CASA
Animal de cos menut
i de llom tot geperut
que amb diligent mossegada
es cruspeix una arengada.
Tot el dia menja i jeu
i de nit fa “marrameu”.
Lola Casas
GAT
Més que veure’m m’endevina,
se m’acosta així que em sent,
m’acarona, cosa fina,
quan em passa a frec de pell.
El meu gat no necessita
ni les botes ni el capell
per a fer-me sentir rica
perquè el meu tresor és ell.
Si el dolor em té abatuda,
si la pena em consumeix
el seu ronc és una ajuda,
és un bàlsam que em guareix.
Maria Dolors Pellicer
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
