|
NECESSITAT
DE LA POESIA A L’ESCOLA
La poesia,
superdestresa per a l’educació integral
Educar
vol dir treure fora el que cadascú duu dins
El retorn a la poesia
ENTENDRE,
DIR I FER POESIA
Entendre poesia
Dir poesia
Fer poesia
Jocs
amb imatges poètiques
Jocs de mètrica
Música i poesia
Pintura
i poesia. Poemes visuals
Poesia i esport
Més suggeriments
i muntatges poètics
Mediateca
NECESSITAT DE POESIA EN L’EDUCACIÓ
"Salvar l'infant que hi ha en nosaltres és la
primera condició per salvar l'home." diu Josep Palau i Fabre.
I la poesia és l’eina més adequada
per fer-ho. Com diu Miquel Bauçà: “Poesia és el discurs,
/ que és l'únic avui dia, / per obrir-se un viarany / escaient
per transitar-hi.” I Àngel Igelmo: "La poesia és una obra
mestra de la llibertat." (Àngel Igelmo)
La poesia, superdestresa
per a l’educació integral
Jerome Bruner esmenta dues superdestreses necessàries
per a una educació integral durant tot el període d’escolarització:
les matemàtiques i la poesia. I amb motiu, perquè com diu
Nietzsche, les matemàtiques són la conceptualització
màxima i la poesia és la desconceptualització màxima,
o la màxima intuïció present.
I a pesar d’això, la poesia sol ésser
marginada de l’escola, tot i que als diferents Currículums
d’educació trobam com a objectius: el desenvolupament de la sensibilitat
estètica, l’expressivitat, la creativitat i la capacitat per gaudir
de les manifestacions artístiques; la memorització i reproducció
de poemes i textos de diferent tipologia; el gust per la declamació,
per la creació de textos, per la lectura, etcètera.
Bertrand Russell diu: “Ens trobem davant el fet
paradoxal que l'educació s'ha convertit en un dels principals obstacles
en el camí de la intel·ligència i de la llibertat del
pensament.” I això en bona part és perquè no s’introdueix
la poesia a l’escola, la creativitat.
El nin, amb la literatura oral, quan arriba a l’escola
primària ja ha treballat, més o menys, el ritme, amb cançons,
jocs lingüístics, embarbussaments, dites, etcètera, i
la metàfora amb les endevinalles, i també amb les cançons,
jocs..., i també amb la parla quotidiana. Els infants, a més,
encara no atrapats pel llenguatge convencional, viuen en un món poètic.
Un dia que un caragol havia passat per damunt el full d’un infant, va dir:
“ha deixat un camí de llum”.
L’escola ha de possibilitar que durant totes les
edats es llegeixi, es comenti, es digui i es faci poesia. Perquè
s’aprèn a llegir poesia llegint-ne, a comentar poesia comentant-ne,
a dir poesia dient-ne, a fer poesia fent-ne: i del coneixement ve l’estima.
Educar vol dir treure fora el que cadascú duu dins.
Chomsky diu que educar "no s'ha de comparar a
omplir una botella d'aigua sinó més aviat a ajudar a créixer
una flor a la seva manera". I molt abans, Rabelais: “L'infant no és
un tassó per omplir sinó un foc per encendre”. És
un bon principi per als educadors (educar vol dir “treure fora” el que l’infant
té dins). La poesia, com a potenciadora de la creativitat individual
és una bona manera d’aplicar aquest principi, d’encendre aquest foc,
d’e-ducar, de treure-fora el que l’aprenent duu dins. “La poesia és
joc, però també foc”, diu Carles Riba.
Ja hem dit que als currículums dels diversos
nivells d’ensenyament llegim com a capacitats a assolir “la sensibilitat
estètica”, “la creativitat”, “la imaginació”… “Foc”, “intuïció”,
“creativitat”, “imaginació”, són paraules que ens duen a proposar
una formació més individual, que potenciï més el
floriment de cada individu. Guillem d'Efak diu parlant d’una mestra seva
de parvulari: “No sé què passava: t'hi trobaves bé amb
aquest dona. Te deixava florir”.
Alguns objectius referits directament a la poesia
els marquen clarament aquests autors:
Jean, Georges: “La poesia ajuda els nens a retrobar-se
amb el seu “llenguatge primer”. “L’escola de la poesia és l’escola
de l’avenir que desitjam quan sapiguem rompre les màscares i els
enganys d’aquestes falses realitats que del matí a la nit ens oculten
a nosaltres mateixos, els altres i l’essencial”. Groupe de recherche d'Écouen:
"formar al·lots que, al llarg i al final de l'escolaritat, siguin
capaços, sols, és a dir per llur pròpia iniciativa,
de llegir, de dir, de produir poemes. Simplement perquè, tenint-ne
l'experiència, en tindran el desig i la possibilitat".
Christophe i Grosset-Bureau, al llibre sobre jocs
poètics, parlen ben clar de la importància de la poesia per
a la formació individual i la creativitat personal. : “La poesia
fa esclatar les representacions estereotipades del quotidià i suscita
en l’infant un dinamisme creatiu. [...] El noi parteix a la descoberta d'ell
mateix i del món. Dins aquesta recerca hi lliura tot el seu ésser.
L'expressió artística l'ajuda a prendre consciència
del seu univers interior i li permet de posar un poc d'ordre dins el caos
de descobertes que fa del món.” “Incitar un noi a aprendre poemes,
és donar-li "paraules" per traduir les seves emocions, les seves sensacions,
els seus somnis, i això per a tota la vida".
Percy B. Shelley diu: "La poesia, en sentit general,
pot definir-se com "l'expressió de la imaginació i és
congènita a l'esperit de l'home". Aquesta capacitat de cadascú
de fer-se el seu imaginari, el seu món, és el que aporta la
poesia a l’educació; aporta mostrar altres maneres de veure el món,
altres metàfores (la d’aquest poeta, i la d’aquest altre...), a fi
que l’aprenent no tingui por d’abandonar la metàfora col·lectiva
i pugui trobar la seva pròpia.
L’objectiu d’una educació poètica
és el que va marcar el surrealisme, que com diu Octavio Paz, “no
es proposa tant la creació de poemes com la transformació
dels homes en poemes vivents”. Per a Joan Brossa: “La gent més poeta
no fa versos, fa poesia amb la seva manera de ser”. “La poesia no
és dir coses d’una altra manera, sinó dir unes altres coses”.
Joan Vinyoli diu: “Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat,
que és viure poèticament. Això és el que procuro
des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.”
El retorn a la poesia
Georges Jean diu que cal “Deixar que el nen conservi
aquest altre llenguatge anterior a la llengua”; “La poesia ajuda els nens
a retrobar-se amb el seu “llenguatge primer”.”
Jugar, cantar, o bé retrobar el joc, retrobar
el cant. Això és el que tants poetes mostren com a via per
a trobar cadascú la seva metàfora pròpia, el seu joc,
el seu cant. Vegem-ho com a exemple amb paraules de Schiller, de Nietzsche
i de Blai Bonet:
“La mentalitat ingènua mai no pot
ser una qualitat dels homes corromputs, ans únicament pertany als infants
i als homes que conserven la disposició de la infància.”
“L’home, amb la bellesa, no ha de fer més que jugar-hi, i l’home no
ha de jugar més que amb la bellesa. Perquè, diguem-ho clar:
només juga l’home quan és home en el ple sentit de la paraula,
i només és plenament home quan juga.” (Friedrich Schiller).
"Maduresa de l'home: això vol dir haver
tornat a trobar la seriositat que hom tenia com a xiquet, en el joc." "Des
que hi ha homes, l'home s'ha alegrat massa poc: només això,
germans meus, és el nostre pecat original! / I en aprendre a alegrar-nos
millor desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de
maquinar mals." "Ensenyar a l'ésser humà que ha de voler el
seu propi futur, que depèn d'una voluntat humana." (Nietzsche).
“Viure una vida sencera al teu lliure albedriu,
respectuós amb tot i amb tothom, segons el teu aire, és l'únic
que és lícit, digne”. “Es tracta de diàriament ésser
nous, no de restaurar ni de transformar: cada dia ser nou, cada dia ser
nou." (Blai Bonet).
Així és com pot contribuir la poesia
a la formació de l’individu i a la creativitat personal.
ENTENDRE,
DIR I FER POESIA
Entendre poesia
Aquests apartats d’entendre, dir i fer poesia
van molt lligats l’un amb l’altre.
Si tu, mestre, fas aquests exercicis d’entendre,
dir i fer poesia a partir dels poemes o cançons que més t’agraden,
podràs després incitar els teus al·lots a entendre,
dir i fer poesia.
Comprensió del poema
Alguns d’aquests punts són bàsicament
adequats per a poemes narratius, com un romanç.
* Argument o trama (els fets).
* Tema específic i tema genèric. A vegades el tema genèric,
el tema de fons, l’indica el títol.
* Autor, època, context... Aquest punt sovint és anecdòtic
en relació al poema.
* Punt de vista (o ideologia). Uns fets poden ésser contats de molts
punts de vista diferents. Per exemple si demanes de què va la pel·lícula
“Mar adentro”, et dirà que és un al·legat i no una
condemna de l’eutanàsia. Aquí, un exemple:
ESTEREOSCÒPIC
I
Darrera el castell (caserna) hi ha
els indis (dolents) que ataquen;
la policia (bons) cal que detingui
o mati els revolucionaris (dolents).
II
Darrera la caserna (castell) hi ha
els policies (dolents) que ataquen;
els revolucionaris (bons) cal que detinguin
o matin els policies (dolents).
Joan Brossa
* Veu. Jo (lírica), tu (drama), ell (èpica).
* Temps. (Real, perllongat, el·líptic, lineal; prospeccions,
retrospeccions)
* Personatges (tipus). Caracterització física, psicològica,
social-moral...
* Escenari: espai i època, atmosfera o ambientació (figurativa,
simbolista, expressionista).
* Estil i to. (Expressivitat, cohesió, adjectivació, imatges,
mètrica...).
* Explicar un poema consisteix a entendre quin efecte ha produït en
nosaltres, i per què. Sensacions, sentiments que ens provoca el poema.
Exercicis de comprensió d’un poema
* Quin és el tema genèric del poema? El títol té
a veure amb el tema? Posa títol a un poema que no en té. Paraules
clau del poema.
* Imatges (i figures) del poema (sobretot en relació amb el tema).
* El poema en quina mesura és fruit d’un context (vida de l’autor,
corrent, època...) determinat?
* Cerca poemes amb la mateixa temàtica que aquest.
* Què m’ha fet sentir el poema?
* El poema, et fa pensar en alguna música o cançó?
* Quina olor, quina flor, etc., associaries a aquest poema, o a aquest
poeta?
* A partir d’aquest poema què diries què és poesia?
* Fes un escrit per a una revista, comentant un poema o la poesia de tal
poeta. Per a fer qualsevol escrit cal: Planificació (pensar bé
què es vol dir, pluja d’idees sense censura, documentació,
lligar les idees, fixar-ne l’ordre, pensar un títol, decidir amb quin
to ho vull dir i a qui va adreçat l’escrit...), Redacció (aquí
és bo el consell d'André Gide: "Quan escriguis no et controlis,
llança't i apassiona't, però quan et rellegeixis sigues amesurat")
i Revisió (substituir, suprimir, afegir, canviar d’ordre...)
Dir poesia
Dir poesia, ja és una manera de crear,
com el pianista que toca una partitura. Per tant, entre aquest apartat i
el següent, de “fer poesia”, hi ha molta connexió: activitats
que veim en aquest apartat exigeixen l’anàlisi del poema, i també
són de creació, com moltes de les activitats que veurem a
l’apartat de creació també impliquen dicció.
Subtext. la poesia ha de sortir de dins
Una postura del cos i del cap relaxada és
imprescindible per a una bona dicció. Si estàs relaxat pots
parlar a un ritme lent, fer pauses, projectar bé la veu, i sobretot,
sentir i fer sentir el que dius. T’has de sentir lleuger, flexible i mentalment
en harmonia amb el que dius.
Poden anar bé exercicis d’escalfament:
jeure en terra quinze minuts (puc aprofitar per repassar el paper); exercicis
de moviment del cos, cames, braços, cap; exercicis de projecció
de veu... També, cantar en cor una cançó coneguda tots
els que feim un muntatge.
Per a una bona dicció fa falta una bona
connexió entre: ment > cos > veu. Les paraules, les imatges,
d'un text ens provoquen uns pensaments, uns sentiments i unes emocions al
nostre cos, que expressam després amb la veu. El text d'un paper o
d'una obra és una melodia, una òpera o una simfonia, diu Stanivslaski:
l'actor crea la música dels seus sentiments sobre el text. Es tracta
d’entroncar el poema amb l’experiència pròpia: el subtext són
les imatges, fruit de la pròpia experiència, que ens provoca
el poema. Dir poesia, com fer esport, com fer música implica pensament,
sentiment i passió: s’ha de fer amb el cap, el cor i el ventre. L'obra
cobra vida gràcies a emocions humanes autèntiques (que hi
aportes tu).
Has de memoritzar el text amb el subtext, i no
només les paraules com de lloro o amb impostura. Una bona elocució
en un escenari despullat crea més veritat que una gran escenografia
amb una elocució falsa o inadequada.
* Exercici d’algues
Cadascú ha triat un poema i l’ha llegit i treballat. Un es posa
davant, peus a terra, fixos, ulls clucs. Un es posa darrera ell i va dient
paraules d’una en una, del poema que ha triat el de davant; aquest es mou
tot ell (cames, genolls, malucs, cos, braços i cap) segons els impulsos
que rep de la paraula, segons el que li diu la paraula, la imagina, la respira,
i quan ja en té prou, la diu; després una altra paraula, i
una altra, fins que s’han ballat totes les del poema. Després es fa
el mateix amb els versos, d’un en un. Quan un ha acabat, l’altre de la parella
fa al mateix. A continuació, es diuen el poema propi l’un a l’altre.
També es pot fer l’exercici individualment.
* Exercici d'estats d'ànim
Individual. Qualsevol lloc i moment. Va bé d'aprofitar estats d'ànim
diferents, que comporten gestos diferents en el cos (expansius, retrets...),
per dir el poema o el text que preparam: alegria/tristesa, capficament/despreocupació,
decisió/indecisió. amabilitat/hostilitat, eufòria/abatiment...
Els estats d'ànim comporten gestos diferents dels cos (expansius,
retrets...) i de la cara (somriure, riure, cara de pocs amics...), que es
transmeten a la veu.
* Interpretació d’aquest poema de Damià Huguet posant-hi
tu el sentit. Aquí pots expressar més odis, passions, tendreses,
que no amb paraules convencionals.
*
Renulls d’acarigol fartien olls
xecacs; bratien siunyats tacots
i cap refunissat nestuf cliclava.
Runien cellaguts, de cast catoll,
que refunaven ceriguts elgots
damunt l’escatzia que cenyament bescava.
Furgien fatagalls, tots plens d’espoll:
al cluny, una isca de verrut ticava.
Projectar la veu
Projectar bé la veu suposa saber a qui
ens adreçam, i adreçar-nos-hi (sense fugir). Ens podem adreçar
a nosaltres mateixos, si és un monòleg interior, o a un tu
que no hi sigui, o al públic...
Rudolf Steiner associa cada gènere literari
a un moviment de la veu:
- Lírica (JO): La veu passa primer per tot el cos del jo.
En la lírica parlam fonamentalment amb nosaltres mateixos: exterioritzam
allò que pensam, allò que sentim, els nostres somnis. El fet
és que tota l'expressió la referim a nosaltres mateixos. El
mot lírica ve de la lira: els poemes lírics eren cantats pels
grecs acompanyats de la lira. La lírica és cant. Steiner diu
que en la lírica tenen més importància les vocals,
com també en la veu cantada. Les vocals parteixen de les emocions,
dels sentiments La interjecció n'és l'expressió més
clara. Ens deixam endur per la música de les paraules, ens abandonam
a les metàfores.
- Drama (TU / vosaltres): La veu va cap al tu directament, cap al receptor.
La dramàtica és diàleg pur. En el drama ens enfrontam
amb una altra persona o amb unes altres persones; davant nostre hi ha algú
a qui podem llançar els mots, les frases. Steiner diu que hi tenen
més importància les consonants.
- Èpica (ELL): La veu és més objectivada, perquè
parla d’un ell. L'èpica és romanç, narrativa. En l'èpica
feim que el qui ens escolta vegi el que relatam, perquè projectam
davant seu la visió, de la qual sovint hem estat testimonis directes.
També hi predominen les consonants, que tenen un valor més
descriptiu.
La transició d'un gènere a un altre és corrent; de
l'èpica passam al drama -pas al diàleg, tan freqüent i
colpidor en els romanços populars i en les rondalles-, i també
passam a la lírica pura.
* Exercici "jo"/"tu"
a) Ens anam movent per la sala, quan ens topam amb algú, deim “JO”,
amb la mà al cor; “TU”, amb les mans a les espatlles de la parella.
b) Després, quan topam qualcú deim, projectant la veu cap al
TU: “JO, TU + un vers del poema”, com si tot el temps anàssim dient
“TU”. c) Dir tot el teu poema amb les mans
a les espatlles de l’altre, mirant-lo als ulls.
* Exercici d'esquena
Deim una fragment del nostre poema al públic, mirant-los; després
ens giram d’esquena i continuam amb la veu parlant com si tinguéssim
el públic davant i el veiéssim.
Ritme: unitats d'entonació, pauses, accent...
Quan parlam no ho feim paraula per paraula, sinó
mitjançant unitats d’entonació. Tenim un marge de tria de les
unitats d’entonació que ens dóna més expressivitat.
Un exemple clar; si es volen emfasitzar els dos adjectius, les unitats d’entonació
seran 2 i no 1:
1. [Un temor fred] [i vague] / [em corre] [per les venes]
2. [Un temor] [fred] [i vague] / [em corre] [per les venes]
Les unitats d’entonació poden estar separades
per una pausa, però també per més intensitat en l’accent,
allargament vocàlic, inflexions tonals (ascendent, horitzontal,
descendent, o d’un tipus més complex). Passa el mateix amb
les comes: sovint no indiquen cap pausa, sinó un canvi en l'entonació,
en les inflexions: una pujada o una davallada pel que fa a la línia
tonal.
És important de tenir en compte que cada
vegada que tenim una entonació descendent, hem d’atacar el que segueix
en un to més alt, altrament aniríem perdent energia, perquè,
en català, les frases en general, acaben baixant el to.
Un defecte molt habitual en la dicció és
la pressa, traduïda sobretot en la manca de pauses. Quan digueu un
text no tingueu por dels silencis. Feim pauses lògiques i pauses
psicològiques, i també pauses mètriques. Les pauses
lògiques, les marca la puntuació i els finals de sintagma,
i el final de vers en la poesia. Les pauses psicològiques donen vida
i emoció al text.
Al discurs en prosa, els segments són sintàctics:
al discurs en vers, també s’ha de tenir en compte la mètrica
(accent intern del vers, final de vers...). En cas d'encavalcament, com
en aquest poema: “Hi ha estones que el pensament / és sol i ert [com
una timba / desesperada] sota un vent / que mai no s’atura ni minva”; la
frontera entre el vers segon i tercer s’hauria de notar, de la manera que
fos; no necessàriament amb una pausa. En el vers hi ha sempre dues
estructures que juguen a coincidir i a no coincidir: la sintàctica
i la mètrica.
L'accentuació té una gran importància
en la dicció, ja que pot fer ressaltar una paraula o bé dissimular-la.
No tots els accents que feim tenen la mateixa intensitat.
És habitual de no fer més de dues
àtones (sense gens d'accentuació) seguides; com també
és habitual de no fer mai dues tòniques seguides. Això
marca uns determinats ritmes.
Per tant, la llengua crea només dos tipus
d’alternança: la binària i la ternària, que es van
combinant de molt diverses maneres.
En la dicció d'un text hi trobam els accents
emotius -espontanis o involuntaris-, i els accents expressius -els emfàtics
o d'insistència, el didàctic, etc.-. L'entonació va
més lligada als accents emotius, expressius, intensius (que delimiten
un grup de sentit o grup tonal), etc., que no pas a l'accent lèxic
(expressat o no en la grafia).
El llenguatge versificat roba a la música
un element poderós: el ritme recurrent.
El tempo ha de viure, vibrar, canviar, amb els
ritmes interiors de la vida i dels sentiments del personatge o del poema,
i mai no restar paralitzat en una velocitat o intensitat única. Diu
Stanivslaski: "Una vegada vaig anar a veure una obra i després del
primer acte estava encantat amb la interpretació: una caracterització
plena de vida, estaven plens de foc i de temperament. Al final del segon acte
havien estat igual i l'interès del públic, per tant, va decréixer.
El tercer acte, en què varen mantenir el mateix esperit ardorós
no va motivar gens el públic. Aquella manera d'actuar, monòtona,
encara que tan viva, va arribar a resultar avorrida, fada, i fins i tot molesta".
* Exercici de marcar el to ascendent, horitzontal, descendent..., a cada
unitat d’entonació del poema.
* Exercici de pauses, d'unitats d'emissió.
Dir un poema, primer només amb pauses lògiques (marcades
per la puntuació i pels finals de sintagma), i després, també
amb pauses psicològiques (que donen emoció al text). Cal tenir
en compte també les pauses mètriques. Abans de començar
a dir-lo heu d’estudiar les unitats d’emissió o d’entonació
que voleu fer, encavalcaments, etc.
* Exercici d’accentuació: mira de marcar els accents principals
on et sembli que poden anar, i si veus distintes possibilitats, prova-les
totes.
* Exercici de ritme
Mira si trobes un ritme marcat dins la "Tirallonga dels monosíl·labs",
de Pere Quart.
“Doncs jo sols vull [...] / Un poc de fam / i un xic de pa. / Un poc de
fred / i un poc de foc. / Un xic de son / i un poc de llit / Un xic de set
/ i un poc de vi / i un poc de llet. / I un poc de pau. [...] / Un poc de
goig / i un xic de bes / i un poc de coit. [...] / I un poc de cant. / I un
xic de vers. / I un xic de ball [...]”
També la major part de cançons de
rock, que reconverteixen àtones en tòniques i viceversa en
funció del ritme binari de la música. (Escoltau "Jo vull ser
rei" d'Els Pets). [És una successió de iambes: U -]
* Exercici de ritme
Mira si trobes un ritme marcat dins “La Sardana”, de Joan Maragall,
“La sardana és la dansa més bella / de totes les danses que
es fan i es desfan; / és la mòbil, magnífica anella
/ que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.”
[Els anapests es van repetint sense aturar-se al final dels versos femenins;
només la rima, no la mètrica, marca el final de cada vers:
U U -]
Fer poesia
Tot aquest apartat són idees o jocs perquè facis els teus
propis poemes.
Jocs amb imatges
poètiques
Imatges de semblances i dissemblances
* Fes un poema on surtin pensaments o expressions de sentit contrari. (antítesi).
Com a aquest poema de Joan Brossa: “Conec la utilitat de la inutilitat /
i tinc la riquesa de no voler ser ric”.
* Fes un poema on comparis un element amb un altre (comparació).
Mira aquesta comparació d'Ausiàs March: “Bullirà el mar,
com la cassola en forn”.
* Un poema en què esmentis una cosa, un fet..., fent servir una
paraula diferent de la usual (metàfora). Com quan dic "En Julià
és un porc" per ressaltar la seva qualitat de brut. A la Comparació
els dos elements comparats apareixen en el discurs; a la metàfora
només hi apareix el terme de la comparació. Ho veiem en aquests
versos de Martí i Pol: “Faríeu bé de témer les
mirades / seran dures com pedres: seran pedres”. Metàfora feta per
una nina de tres anys, en veure el rastre d'uns cargols sobre un full de
paper de la classe: “Mira, els cargols han fet camins de llum sobre el paper”.
Sota formes al·legòriques o metafòriques
es poden expressar sentiments i idees que hom no expressa en la parla quotidiana;
el llenguatge metafòric omple les insuficiències del llenguatge
denotatiu, ja que és més prop de la intuïció,
la suggestió, l'ambigüitat i la subjectivitat, que no de la
lògica establerta; la imatge metafòrica permet conciliar la
interioritat de l'individu amb el món exterior: penetram en una nova
via de coneixement regida per la imaginació i no per les convencions
socials.
* Fer un poema a partir d'un tema metafòric recurrent, o símbol.
Vegem l’exemple del “port” (o la “platja”) i el “mar”:
- Enric Casasses: “LES PRESONS NATURALS // Quan he clavat els colzes a
la taula / i m'he agafat les mans / entreficant els dits / amb força,
que m'he sentit els ossos, / he tingut por / de la meva platja, / he pujat
a una barca, / m'he posat a remar, / he fugit, / cap a mar.”
- Joan Maragall: "EXCELSIOR // Vigila, esperit, vigila; / no perdis mai
el teu nord; / no et deixis dur a la tranquil·la / aigua mansa de cap
port. // Gira, gira els ulls enlaire, / no miris les platges roïns,
/ dóna el front an el gran aire; / sempre, sempre mar endins. //
Sempre amb les veles suspeses / del cel al mar transparent; / sempre entorn
aigües esteses / que es moguin eternament. // Fuig-ne de la terra immoble;
/ fuig dels horitzons mesquins; / sempre al mar, al gran mar noble: / sempre,
sempre mar endins. // Fora terres, fora platja; / oblida't de tot regrés;
/ no s'acaba el teu viatge; / no s'acabarà mai més."
- Agustí Bartra: "CANT D'ULISSES ALS ASTRES (L'evangeli del vent)
// Cada cop és més alta la proa de ma vida, / no hi ha perill
més cert que el son gris en un port. // Només en la llum pròpia
he trobat sempre auxili."
- Joan Vinyoli: “L’ÚLTIM VENT / Qui va deixar l’estèril port
/ i ha fet del mar son element, / no serà dut a contracor / a la
deriva, pel corrent. / T’he dit adéu, estèril port, / i en
la terrible vastitud, / desarborat i cec lament, / et sento prop, oh inconegut,
/ oh pròsper, únic, últim vent.”
- Joan Vinyoli (Llibre d’amic): “He naufragat en una mar profunda: /
no em parleu de platges. / Tu, amiga, mereixes / un cant sense falliments.”
* Si dius exactament el contrari del que penses, fas ironia. Com al poemari
“El regne enmig del mar” de Guillem d'Efak, que conta la història
de Mallorca. “He llegit la nostra història / i molt m'ha fet cavil·lar,
/ d'ençà que en tenim memòria / tothom mos ve a ajudar.
/ Tothom mos ve a ajudar, / en el moment oportú / mos vénen
a alliberar / i no els ha cridat ningú”. El poema visual de Joan
Brossa titulat El planeta de la virtut és una sala plena d’escarabats.
* Fes un poema en què tractis animals, objectes... com si fossin
persones (personificació). Com quan Guillem d'Efak, diu: “l'oratge
canta”. O com al "Bestiari" de Joan Oliver.
* Un poema on parlis amb un animal, els estels, un amic... (apòstrofe).
Al següent poema, Pere Quart parla amb el tigre: “TIGRE CAPTIU / ¿Les
fuetades t'han ratllat la pell, / o potser l'ombra de la reixa?”
Imatges de repetició
* Fes un vers imitant un so (la mar, una màquina). (al·literació).
Al vers de Gabriel Ferrater, sentim les passes: “A peu, i a poc a poc, anem
pujant”
* Un poema repetint una paraula o una frase (geminació). Ho veim
a aquest poema de Joan Maragall: “Els gegants, els gegants, / ara ballen,
ara ballen; / els gegants, els gegants, / ara ballen com abans”. Si la repetició
és al començament de determinats versos es diu anàfora.
* Fes alguns versos que repeteixin la mateixa estructura (paral·lelisme).
Com al poema “Tot n'és ple”, de J.V. Foix.
“Quants pagerols que es venen la pineda / Tot n'és ple
Quants grapelluts que es venen les muntanyes / Tot n'és ple”
* Fes un poema on hi hagi una enumeració d'objectes, de fets, de
qualitats. (enumeració). Mira, si no, “La mosca”, de Joan Brossa: “Pertot
arreu, / a les parets, / a les fustes, / els mobles, / les portes, / el sostre,
/ la mosca, / la mosca intolerable” (en aquest poema també hi ha una
al·legoria, ja que la mosca són els EEUU. Els elements de l'enumeració
poden seguir una gradació: de més petit a més gran,
de més abstracte a més concret, etc. Vegem-ho a aquest poema
de Brossa.
*
Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.
Divisa
* Fes una divisa, on expressis el teu nord, el teu eix, idees
o sentiments que et guien. La divisa sempre és un poema en primera
persona.
Aquí tens alguns exemples de divises:
DIVISA
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal
DIVISA
Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.
Maria-Mercè
Marçal
CANT
Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi
Enric Casasses
* Fes un poema a partir d'una paraula (per exemple "mar" "aigua", "terra",
"aire", "foc", “llum”), anota primer les imatges que se t’ocorren. O un
poema a partir del títol d’un poema. O a partir d’un vers, que pot
servir de títol per al teu poema (per exemple: "Dormir la lluna dins
un ull i el sol dins l'altre" (Éluard) "Quan la vida és un
collar /cada dia és una perla" (Prévert)). O a partir d’un
tema: jo, poesia, la vida com a cant, la natura, beatus ille...
* Fes un poema dialogat. Un exemple, aquest de Joan Oliver
ADMETEM-HO
Vós, mestre, per què ensenyeu?
Ensenyo per tal d’aprendre!
Jocs de mètrica
“L'únic essencial per construir una mètrica
és això: que hi hagi, a més de l'esquema de la llengua,
un altre esquema no significatiu”. (Gabriel Ferrater)
Quarteta, glosa
Fer quartetes, després de fer
una recollida de gloses i altres quartetes i analitzar-ne l'estructura.
Solen presentar alternança de planes i agudes. Exemples d’una glosa
popular i d’una quarteta d’Enric Casasses:
*
En esser la lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que la meva sang
és vermella com la vostra.
*
Cadenes tot el que neix
cadenes la policia
i cadenes tu mateix
per la puta gelosia
Haikú i tanka
Fer un haikú a classe; un cop fet us l’intercanviau
per corregir-lo i comentar-lo. A la propera classe has de dur un parell
haikú o tanka fets a ca teva.
*
La vella bassa.
Una granota hi salta.
El so de l'aigua.
Matsuo Basho
"De què ens parlen els tres versos de Basho?
En primer lloc, de fusió. La granota dins l'aigua. Si estem desperts
a les connotacions simbòliques dels mots, de seguida podrem observar
una certa unió de contraris. D'una banda, l'estany, el vell estany
(l'adjectiu és molt important), s'associa amb el repòs, la
quietud, l'antigor i, fins i tot, l'eternitat, allò que no s'altera
amb el temps; la granota, en canvi, és el petit ésser, el moviment,
l'instant fugaç i canviant. [...] La granota, ben mirat, és
també Matsuo Basho." (Santaeulàlia, J. Fusions. Barcelona,
La magrana, 97)
*
A la campana
s'ha aturat i reposa
la papallona!
Buson
*
L'alta muntanya
dins l'ull és reflectida
de la libèl·lula.
Issa
"L'eternitat és aquí representada
per la gran campana del temple i per la gran muntanya llunyana; l'instant
i l'efímer ve representat, en aquest cas, per dos fràgils
insectes: la papallona i la libèl·lula”.
Estructura mètrica de haikú: tres
versos sense rima, de 4, 6 i 4 síl·labes, però sempre
amb paraules planes, per tant és: 4 + 1 / 6 + 1 / 4 + 1
Vegem-ne alguns exemples de poetes catalans:
*
Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.
Vicent Andrés Estellés
*
Un vent lentíssim
converteix el silenci
en melodia.
Miquel Martí i
Pol
*
M'obro a les coses
que vénen, pelegrines,
sense certeses
Agustí Bartra
Tanka
Si afegim dos versos més a haikú
de 6 + 1, tenim una tanka: 4 +1, 6 + 1, 4 + 1, 6 + 1, 6 + 1
La Tanka parla d’amor i de natura. Alguns exemples:
*
Ni l'infern hòrrid,
ni el paradís celeste,
ni el jo existeixen.
Sí que existeix l'home
i, al món, totes les coses.
Yamagata Bauto
*
Frescor de càntir
cau dins la set profunda.
Ferm, alt el rostre,
beu el minyó, i sets noves
i avideses maduren.
Marià
Villangómez
Ritme
* Ritme binari. Fer un poema amb ritme binari, com la Tirallonga dels monosíl·labs
de Pere Quart. No tinguis en compte la rima.
* Ritme ternari. Fer un poema amb ritme ternari, com La sardana de Joan
Maragall. No tinguis en compte la rima.
Romanç
Primer, comentarem un romanç, per exemple
la “Cançó de l’home parat al cantó” de Vicent Andrés
Estellés (vegeu-la a l’apartat “poder” de l’antologia de la web).
El correlat objectiu o tema específic de “Cançó de l’home
parat” és un aturat total, un marginat social. I es reflecteix en
el títol i en el cos del poema (la paraula “parat” apareix mitja dotzena
de vegades). El tema genèric podria ésser: “La societat o
bé engoleix o bé escup els individus”; hi ha marginacions socials
que no són per la pobresa.
Després escoltarem romanços cantats
(enregistraments de Biel Majoral, UC, Nou Romancer, Jaume Arnella...), i
en farem el comentari
Ara, en grups de tres o quatre, farem un romanç.
He de pensar quina història vull contar, després escriure'l
seguint l'estructura pròpia del romanç (versos de set síl·labes
amb rima assonant en els versos parells, o bé quartetes abba, cddc,...).
Per acabar, amb el grup que heu fet el romanç, a) en preparareu una
petita representació escènica, b) hi posareu música
i el cantareu.
Acròstic
Mira el poema "JÚLIA" de Joan Brossa. Prova
de fer un acròstic.
JÚLIA
La jota és la jota de juny.
La u és la u d'Urània.
La ela és la ela de lila.
La i és la i d'imanta.
La a és la a d'aurora.
I no m'arrencareu d'aquesta base.
Joan Brossa
Exercicis de correcció de mètrica
En cas de mètrica marcada, aquesta s’ha
de corregir, així com en corregim l’ortografia. I no és gens
difícil. Exemples:
LA FORMIGUETA TRISTA
La formigueta està trista
perquè s’ha mort el cargol.
S’ha posat la faldilleta negra (S’ha posat faldilla negra)
i el mocador de dol (i mocadoret de dol)
Carolina, 7 anys) (Xerric, Teide,
2n. EP)
*
Un gatet sobre la neu
una rosa de marfil, (i una rosa d'ivori)
una barana de vidre
i un pobre ratolí
que balla pel camí (balla, balla pel camí)
Maria Bonet, 7 anys, Reus (Mites
i somnis, La magrana 1986)
*
Ahir vaig pujar a l'autobús (Ahir dalt de l'autobús)
i vaig veure un ancià (hi vaig veure un ancià)
que no s'aturava de xerrar (que no aturà de xerrar)
i me vaig marejar (tant, que em vaig marejar)
Primària,
Mallorca, Curs 97-98
EL MEU ZOO
Jo tinc un cuc
que treu molt suc
i tinc un llop
que beu amb got,
i tinc un ruc
que era molt brut
i tinc un grill
que li dic Lill;
i tinc un drac
que sap molt de mag, (que és molt mag)
i tinc un pop
que viu al port,
i tinc un gos
que té el cos molt gros, (que té el cos gros)
i tinc un gat
que té molt de cap, (que té un bon cap)
i tinc la serp
que té set (que es mor de set)
i tinc un peix
que té molt greix
i tinc un porc
que viu en un pot. (que viu a un pot)
Poema fet a partir
de la Tirallonga de monosíl·labs de Pere Quart
Música i poesia
* Primer pensam quina relació hi ha entre poesia i música.
Tant la poesia èpica (Homer, amb el seu ritme, una espècie
de rap), com la lírica (acompanyada amb una lira), com també
la dramàtica (tragèdies i comèdies) sempre ha anat associada
a la música. Les cançons què són, sinó
poemes musicats?
Un exemple:
MENORCA BLUES
Quan s’obre la nit,
plena,
la ciutat que és una sola
queda absorta
entre fonema i fonema.
Què dius?
Rius en cada nota.
Camín amb la sordina posada
cap a la llibertat,
cendres a l’horitzó
de vermell vertical
i un blues verbal
que m’ajuda a articular
la llengua, suau,
suau, suor.
De nit i endins,
que la ciutat és una
i sola i es pinta
i balla, aquest jazz
dissonant que queda penjat
en el darrer acord
de la matinada.
Edgar Alemany
* Fer un poema a partir d’una música. Exemple a Infantil, a partir
de “L'hivern” de Vivaldi: Primera sessió: -L'escolten amb els ulls
tancats i després cada un diu al magnetòfon el que ha "vist"
mentre tocava la música. -Ballen mentre toca i després cada
un diu al magnetòfon el que "era" mentre ballava. Segona sessió:
-Tornen a escoltar la música i pinten el que han vist; després
expliquen al magnetòfon el que han dibuixat. -Cadascú escolta
al magnetòfon el que ha dit en les dues sessions, tria les frases
que més li agraden, i així fa el seu poema. -El poema s'escriu
al racó de poesia; ells el saben de cor. Per exemple: "Jo era el sol
i la terra ballant al meu voltant i el sol ballava amb tots els petits sols".
També per als primers cicles de Primària,
escoltant “Nuages” dels nocturns de Debussy: pinten el que han vist, ho
expliquen, i fan el poema. Un poema fet per un jove de cicle superior de
primària després d'una audició de música de
Pink Floyd: "NIT BLANCA // Per a un slow o per a un rock / què importa
el temps / sempre que hom dansi. // A un envelat o discoteca / què
importa el lloc / amb que un estimi. // Amb un disc o amb un cassette / què
importa la cançó / mentre que hom somniï."
* Fes una melodia per a un poema. Amb l'ajut, si cal, de la mestra de música,
es pot musicar un poema, i després cantar-lo.
* Prepara la dicció d'un poema amb un acompanyament musical (amb
una guitarra o percussió, etc., o bé amb un disc de fons).
* Digues un poema cantussejant amb ritme de rap.
* Canta una versió musicada d'un poema
Pintura i
poesia. Poemes visuals
* Relació entre pintura i poesia. Hi ha poemes fets a partir d’una
pintura, i hi ha pintures fetes a partir d’un poema, o d’un poeta.
* Observació d'un quadre (li podem posar un títol). A partir
d'aquí, fan un poema. Al final de la sessió es pot llegir
un poema escrit a propòsit d'una pintura (temes de Vinyoli i Marçal).
Visita a una exposició i confecció de poemes.
* Il·lustrar un poema pot ésser un primer pas per objectivar
emocions i intuïcions
* Fes un poema a partir de colors.
* A partir d’un poema concret. Per exemple la “Cançó de l’home
parat”, d’Estellés. Després de la lectura i comprensió
del text, uns alumnes dibuixen l’home parat; el donen a un altre grup i aquest
haurà de crear un poema a partir del dibuix.
Poemes visuals (Joan Brossa)
Vegeu primer les pàgines http://www.joanbrossa.org,
i “Els entra-i-surts de Brossa”, dins http://www.uoc.edu/lletra/noms/jbrossa/index.html.
Poema fet a Educació Primària a
partir de la poesia visual de Joan Brossa:
Creació de poemes visuals
La poesia visual cal haver-la treballada prèviament:
veure les metàfores que hi ha, etcètera. Pot anar bé
també mostrar poemes visuals sense el títol i que ells l'hi
posin. Cadascú mostra el seu poema, els altres diuen com l’entenen,
i posteriorment el que l’ha fet el comenta.
* Fer un poema visual en què la imatge
literària es crea de la combinació entre el poema visual i
el títol.
* Fer un poema visual en què la imatge
literària es crea de la combinació de dos objectes.
* Vists poemes que juguen amb l'alfabet, fes un
poema amb el recurs de l'alfabet.
* Vists alguns poemes de Brossa que juguen amb
la paraula poema (com el de la pistola), compon un poema visual o un poema
objecte amb la paraula "poema"; posa-hi títol.
* Veure el tema o la metàfora d’un poema
verbal i fer-ne un de visual amb el mateix tema.
* També es poden fer poemes visuals amb
foto; per exemple, un cartell del Govern de fa uns anys deia “Protegim el
medi ambient”, i darrera hi havia les dotze supergrues de Son Espases.
* Fer poemes objecte i poemes visuals i fer-ne
una exposició al hall de l’edifici.
Poesia i esport
Alguns poemes
TANT SE ME’N DÓNA
El que em molesta de les competicions
és que sempre es tracta de guanyar
o de perdre i no tant només de córrer
amigablement una petita aventura.
Joan Brossa
ELS VERBS DE LA JUGADA
Salta, controla, talla, busca, passa?
la pilota corre veloçment
sobre la gespa, per l'aire.
Recupera, centra, frena, aguanta, avança?
els jugadors teixeixen un tapís
amb l'únic fil d'una pilota màgica.
Sorprèn, supera, envia, rebota, llança?
vint-i-dos jugadors i una pilota
fan un univers inacabable.
Corre, afina, perd, prepara, tapa,
pica, toca, dribla, remata, xuta?
el gol enfonsa els uns i exalta els altres.
David Jou
Joan Guasch
* Primer es pot demanar quina relació veuen entre poesia i esport.
Algunes respostes que han sorgit en una classe de magisteri d’educació
física: "La principal relació entre esport i poesia és
el ritme". "La poesia és vida, expressió, ritme, sentiments,
emocions. L'esport és tres quarts del mateix". "Poesia i esport són
dos camps en què la vergonya és manco present". "L'expressió
d'un mateix és comuna a poesia i esport". "Són moltes les emocions
que es senten amb l'esport, i t'acosten als moments més reals i humans
de la vida, com es pot fer amb la poesia." Esforç individual i atenció
al jo, i amb teatre la feina d'equip.
* Després es visita l’apartat “Esport” de <viulapoesia> i
es fan les activitats i interaccions que es considerin oportunes.
* Cerca poemes i cançons relacionats amb l'esport.
* Més activitats possibles de poesia i esport:
- Fes un poema sobre el teu esportista preferit, o sobre tu i l’esport.-
Expressar un poema corporalment.
- Fer jocs populars dels que tenen cançoneta i ball (La balanguera)
- Marcar la ritmica i realitzar moviments amb aquest ritme (es pot jugar
amb poemes fets seus amb el ritme molt marcat, com Tirallonga o Sardana)
- Relaxació tombats i amb música, o un poema musicat, i que
facin un dibuix amb els sentiments que tenen, o que facin expressió
corporal lliure, i que escriguin un poema.
- Aprofitar una excursió per dir poemes sobre la natura i després
fer-ne.
- Ginkana, i per trobar pistes "fes un haikú"
Més
suggeriments i muntatges poètics
* Taller de poemes durant tot el curs, amb activitats d’entendre, dir i
fer poesia.
* Trobada poètica. Es pot fer setmanalment una trobada poètica
fixada en l’horari, on cadascú du poemes que ha triat o produït
i els diu als altres i els posa a la vista de tothom (mural).
* Intercanvi de reculls de poemes amb altres classes.
* Racó de poemes amb antologies, fitxers de poemes diversos, reculls
de poemes d’alumnes...
* Bústia de poemes”, on cadascú, mestre o alumne, deixa els
poemes que més li han agradat, o poemes fets seus.
* Caixa d’eines poètiques”, on hi ha els jocs poètics (joc
amb les estructures del llenguatge a tots els nivells, i amb les connotacions),
amb la producció que han generat.
* Itineraris poètics
* Editar els poemes que han fet a la Revista de l'escola
* Fer un calendari de poemes.
* Conversa amb un poeta (o correspondència amb ell).
* Posar poemes cantats o recitats a l’hora del pati...
* L’any de…. Una manera d'assegurar que cada any es treballi la poesia
al centre d’ensenyament i que es treballi en tots els cursos i com a cosa
del centre consisteix a fer cada any un muntatge poètic. Aquest muntatge,
que es pot fer a partir d'un tema amb poemes de diversos autors o a partir
d'un poeta, incentiva tot un treball previ a les distintes aules de l'escola:
parlat de la poesia de l’autor o del tema, dir aquesta poesia, posar-hi
imatges, música..., fer poemes a partir del poeta o tema... I al
final fer un muntatge poètic.
Muntatges poètics
En un recital els grups pensen bé les cançons
que faran i l’ordre en què les posaran i el to de cada una (també
il·luminació, suport de vídeos…). És el que heu
de fer amb els poemes triats i els propis. La manera més fàcil
és agrupar-los per la temàtica, i així es creen unes
escenes. O també tots els poemes d'un mateix autor. Els poemes d’un
mateix tema s’agrupen de manera que tinguin ritme; així es formaran
subescenes.
Com una representació teatral, un muntatge
poètic ha de tenir un fil i un sentit (llegeix el punt 3.2 del Dossier).
El títol del muntatge, l’escenografia (elements, il·luminació,
música, imatges…) aniran en funció del sentit i el to que
vulguem donar a cada escena.
Podeu fer servir diverses tècniques i arts:
elements escenogràfics i de vestuari (mocadors, cadires, suports
visuals…), música (de fons, o en directe, o musicacions), il·luminació,
teatre d’ombres, teatre negre, dansa, etcètera.
Després vénen els assajos conjunts.
No hi planyeu temps.
Muntatge poètic a partir d'un poeta.
Un cop decidit el poeta, el primer pas és
llegir (o rellegir) els seus poemes, la seva obra i tot el que trobem que
parli d'ell, a fi d'amarar-nos del poeta i poder fer una tria de poemes
escaient i un muntatge amb sentit. La primera tria de poemes sempre ha de
ser per excés.
Si tens els poemes d'un en un els pots escampar
sobre una gran taula i intentar donar ritme al muntatge classificant els
poemes per temes i pel to.
A cada actor o deïdor li assignem uns poemes
d'un tipus determinat, de tal manera que els seus poemes ja el caracteritzen
i li indiquen com ha de dir-los.
Pots pensar també si calen elements escenogràfics.
Posam títol al muntatge i hi convidam la
gent.
Muntatge poètic a partir d'un tema
Partim d'un tema com "animals", "guerra", "mar"...,
i seguim les mateixes passes.
Com en el muntatge teatral hem de donar un sentit
al muntatge poètic. Per exemple a un muntatge que férem amb
textos de Turmeda, Pere Quart, Brossa, Bauçà..., titulat "Jo
som un animal"; l'aplicació a l'home, a la societat, la férem
mitjançant pancartes que mostren, entre d'altres, un noi atupat per
la policia en el poema "Colomí" de Pere Quart, una foto d'Aznar a
"Jo tinc una cuca-molla" de Miquel Bauçà, la cara de Bush al
poema d'Ausiàs "Tal com el llop la ovella devora"; al final, les pancartes
anteriors i una amb el papa envoltat de negrets, apareixen a "La festa feixista"
de Pere Gimferrer.
En un muntatge poètic, a més de
poesia, podem treballar -sense exàmens, ni notes, ni rivalitat- ben
diverses matèries: literatura, llenguatge, dicció, medi (natural
i social), plàstica, expressió corporal, música.
Seqüències didàctiques
A partir d’aquesta web, o també de <viulapoesia.com>
es poden fer seqüències didàctiques.
Es tria un tema de la web i es seleccionen el
poemes més adequats al tema triat. S'ordenen els poemes: Música
i poesia, Pintura i poesia, Esport i poesia, Jo-poesia, Tu-amor, Vida quotidiana/poble/terra,
Abús de poder. Per exemple el tema “La música de la nit” a
partir dels textos: “Cançó de la lluna” (Estellés).
“L’óssa menor” (Josep Ballester). “Lunar” (Joan Brossa). “Nit” (Lola
Casas). “Nit” (Joana Raspall). “El meu fantasma” (Ricard Bonmatí).
Es pensa quines activitats o interaccions de la
web es volen fer. Per exemple: Es mira un pla celest sense els noms de les
constel·lacions, estels i planetes i es passen unes fitxes amb alguns
d’aquests noms i les seves característiques perquè ells les
situïn al mapa. Relacionar el poema “Lunar” de Brossa amb les fases
de la lluna. Recorda una nit al camp o a la muntanya i fes-ne un poema amb
metàfores i imatges. Fes un poema visual sobre la nit. Etcètera.
Mediateca
- http://www.viulapoesia.com Selecció de poemes per a infants, estructurada
en diverses àrees: camp, casa, carrer… I amb propostes didàctiques.
També, poemes visuals.
- http://www.mallorcaweb.com/magpoesia Antologia de poemes per a al·lots,
amb moltes indicacions d’entendre, dir i fer poesia.
- http://www.uoc.es/lletra/cat Informació sobre els poetes.
- http://google.poble.cat Aquí hi ha de tot.
- http://www.youtube.com Poemes musicats o dits pels poetes.
- http://www.musicadepoetes.cat/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici
Poemes musicats.
- http://bibliopoemes.blogspot.com Blog de poesia infantil i juvenil en
català i més en castellà, amb molts enllaços.
- http://weib.caib.es Dins “recursos”, potser hi ha alguna cosa.
- http://www.pangea.org/gretel.uab La literatura infantil a la UAB. Hi
ha un apartat d’endevinalles.
- http://www.xtec.cat Es va al “Mapa”, i d’allà a “Literatura infantil”:
informació de llibres i autors. També “Recursos”.
- http://www.uv.es/lluchg/cat/MatClass.wiki#A12 Pàgina amb selecció
de llibres, i molta informació.
- http://lletra.uoc.edu/ca/tema/literatura-infantil-i-juvenil Pàgina
de la UOC de Literatura infantil.
- Bordons, Glòria. Aprendre amb Joan Brossa. Ed. UB / Fundació
Joan Brossa, 2003. Indicacions per dur la poesia de Joan Brossa a tots els
nivells.
- Christophe, S. / Grosset-Bureau, C. Jeux poétiques & langue
écrite. Paris, A. Colin, 1996. Jocs poètics per fer amb els
infants, nens i joves.
- Groupe de recherche d'Écouen. Former des enfants lecteurs et producteurs
de poèmes. Paris, Hachette, 1992. Experiències de treball
de poesia a l’escola; n’hi ha un apartat al llibre: Jolibert, J. Formar
infants productors de textos. Barcelona, Graó, 1992.
- Oliva, Salvador. Introducció a la mètrica. Barcelona, Quaderns
Crema, 1986. Una introducció clara i profunda.
- Oliva, Salvador. Tractat d’elocució. Barcelona, Empúries
2006. Un llibre de lectura imprescindible per a qualsevol mestre.
- Sunyol, V. Màquines per a escriure. Vic, Eumo, 1979. Poc aplicat
a la poesia.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
