|
Cos, aliments
Casa, escola,
barriada, poble, professions
Pàtria,
humanitat
Poder
COS, ALIMENTS
EL CAP
(Poema per a dues veus)
-Tinc un cap
-Com un cabàs.
-Açò és el nas
-Xe, quin nyap!
-Tinc dos ulls
-Sota les celles.
-I als costats?
-Bones orelles.
-On tinc la llengua?
-Dins la boca.
-Com és la cara?
-Com una coca.
-Dalt del terrat
-Quin desgavell!
-Em creixen cabells
-Cadascun va a la d'ell!
Carles Cano
*
La teva barba
junt amb el teu somriure
i la mirada.
Estudiants de Magisteri
*
Si demà em cau la dent,
tindré un portell a la boca.
---
Si la dent em cau, demà
tindré por d'anar a costura.
Miquel Bauçà
CAPELLET DE VIDRE
Fesomies
mies.
Fesomies
rodones.
Minyó
boca de pinyó.
Minyona
de cara rodona.
Minyó i minyona,
minyona i minyó
i la vida que espera
al cap de cantó.
Guillem d’Efak
ELS ULLS
Amo els ulls de tot vivent
per damunt de tota cosa:
no hi ha nosa
prou llisquent
que m’allunyi dels ulls de la gent.
Si el maligne em vol temptar,
jo sé prou com ho faria:
sentiria
que un mirar
ja em té tota i em pren i se’n va.
No hi valdria cap consol,
penitència, vels ni cendra;
sinó prendre
nou consol
d’altres ulls que em copsessin al vol.
Que no és prou aquest esguard
-qui en diria la dolçura?-
que fulgura
i m’és part.
Els teus ulls, amat meu, Déu te’ls guard!
Que no és prou, tant com l’estim,
per salvar-me. L’encantària
solitària
d’un abim
dins cada ull tots nosaltres tenim.
I jo en cerco el fons gemat
on s’escorre una aigua mansa,
i no em cansa
el combat,
mal la brossa m’hagués ja nafrat.
Ulls que cerquen altres ulls,
ulls com folles brimarades,
vergassades
i abriülls;
i els discrets i els pregons tristos ulls.
Són els ulls de tot vivent
una bona, bella cosa,
sense nosa.
Vagament
sento en mi tots els ulls de la gent.
Clementina Arderiu
ELS BIGOTIS
Em miro
en un mirall de mà
on hi ha pintats uns bigotis,
i procuro que les ratlles
em vinguin damunt
el llavi de dalt.
Joan Brossa
LAI
--Té nas,
boca, braços
i cames.
Tria una part.
--Els ulls.
Joan Brossa
EL COS
Els ulls són per mirar,
les mans per agafar.
El cap és per pensar
i el cor per estimar.
Els dit són per tocar
i els peus per caminar.
El nas, per olorar;
la boca, per parlar.
La llengua, per tastar;
les dents, per mastegar.
Orelles per sentir...
T’ho torno a repetir!
Popular catalana (Amades)
*
Pep Martí de nom i Mascaró de llinatge
Estic sempre jugant i amb una bona suada
Pens en la salut i que estiguem bons
M'agrada el futbol i anar amb la barca
Ara tenc onze anys i estic de puta mare
Rumii els deures per fer-los bé.
Tenc una cabra que està com una cabra
I som feliç i ho seré sempre
Pep Martí
Mascaró (5è. de primària, .legi "Sant Alfons" de Felanitx)
HOMENATGE A XIN XAN
Gros o petit, el cul s’oculta
o es clava endins, llargut tubèrcul,
que el cul fa món i el mono cul,
i amb la mà al cul es fa la màcula.
El cul amb vi, plaers vincula
i el cul veí, els vehicula,
que en femení, el cul és cula,
i fe de cul, és pura fècula.
Amb l’art al cul es fa cultura,
si és pa de cul, parlem de culpa,
si és pa amb te, anem de culte
i fins a roma el cul és bàcul.
Dolors Miquel
RIMA PER A UN FET QUOTIDIÀ
Dins
del meu cos,
el que sobra
es recull i fa camí
sortint content
cada dia
en les aigües
del pipí.
Lola Casas
CINC RECOMANACIONS
Si tens gana,
menja’t la cama;
si tens fred,
embolica’t amb la paret;
si tens calor,
refresca’t amb la suor;
si tens por,
pensa en alguna cosa millor;
i si tens set,
au, toca’t el culet,
que l’alegria del pobret
és un bon pet!
Carles Hac Mor
VERDURA FRESCA
Mare, bres, és la terra fosca i bruna
Us alimenta bé la tendra vida
Nosaltres menjam fresca l'amanida
Oh, lletuga! Ja plores pols de lluna
Coliflor, pastanagues i cogombre
De dol per dir adéu a la lletuga
Fresca tremola ben verda i poruga
Ja queda desterrada a la penombra
Fulla de ganivet ja la penetra
Separant unes tendres, belles fulles
Que te van veure créixer prop de Petra
Coliflor, pastanagues i cogombre
Ploren la pèrdua, ai! les verdes fulles!
Que es difonen dins trista i negra ombra
Llúcia Mateu
LLESQUES DE PA
Allò que més m'agrada no és venal
molts pensaran que vull una besada
però no és una cosa tan banal
és una llesca de pa ben trempada.
Llesques de pa, posem'hi: oli, sal
i una tomàtiga molt ben fregada,
si hi ha olives formatge no cal;
i compte amb l'all que posi ta veinada!
I és una cosa que no té rebuig,
no hi ha persona que pugui dir: fuig,
quan veu un bosc o una serra nevada.
Amics i amigues que feis un sopar,
els plats feixucs enfora han d'estar.
Lo millor és sempre una pamboliada!
Maria Teresa Luna (2000)
LA COL INDIGESTA
Una col molt mal cuinada
un nen no va pair bé.
Li va folrar tot l’estómac
com un globus de paper.
Unes fulles arrissades
van fer saltar unes granotes
que a la panxa se sentien
raucar com unes bestiotes.
Les granotes arrauxades
es cridaven i ensordien.
Saltaven de fulla en fulla,
-Xof! Xof! –tan bé com podien.
De tants salts a dins la panxa
l’aigua es va omplir de bombolles.
El nen se sentia el ventre
amb gran pressió i pessigolles.
Després del concert de cors
s’hi va unir un nou instrument
i el nen va deixar anar els gasos
com un trombó insurgent!
Núria
Albertí
FESTA AL REBOST
Avui al rebost
hi ha festa completa:
aquest vespre l'All
es casa amb la Ceba.
Hi ha acudit la flor
de la parentela,
i lo més granat
de llurs coneixences.
Vestida de blanc
la Sal s'hi presenta,
la du de bracet
son marit el Pebre.
L'Oli compareix
dintre de la gerra,
i el Vinagre acut
en sitra lluenta.
El Sucre es remou
dintre la sucrera,
els xics Moixernons
arriben per rengles.
La cistella d'Ous
també és de la festa,
tamnbé en són el Llard
i Safrà i Canyella.
Tots són compliments
i grans reverències:
-Déu vos guardi, l'All!
-Santa nit, la Ceba!
Quan el nuvi es mou
tothom estossega,
quan la núvia riu
tothom ploriqueja.
-Benvinguts, senyors;
comencem la festa;
saltem i ballem,
que ja romp l'orquestra.
L'orquestra és un grill
que amb delit rasqueja,
i un vol de mosquits
tocant la trompeta.
Apel·les
Mestres
ARRÒS BLANC
Ben apilotat,
l'arròs blanc fa plat,
i pot barrejar-s'hi
-no és cap disbarat-
tota llei de salses,
plàtan, ou ferrat,
verdures, formatge,
pollastre trinxat,
gambes i tonyina
i el que ve de grat,
per tal que resulti
un plat variat,
que l'arròs ho lliga
tot molt ben lligat.
Miquel Martí
i Pol
OUS FERRATS
Quan es couen, quins esclats,
els ous ferrats,
fins i tot, si no es vigila,
poden fer alguns disbarats.
I un cop cuits, ben presentats,
els ous ferrats,
se'ls mengen sense ganyotes
fins i tot els desganats.
Miquel Martí i Pol
TRUITA
La truita és una bona menja
des del dilluns fins al diumenge.
Sola, resulta molt plaent,
i encara més amb farciment.
Truita amb patates, amb mongetes,
amb espinacs, també amb gambetes,
amb botifarra, amb ceba, amb alls,
ben pocs hi fan escarafalls.
Truita amb verdures, amb pernil,
té cadascuna el seu estil
I el seu gustet determinat,
perquè la truita és un gran plat
que fet així o fet aixà
sempre ens encanta el paladar.
Miquel Martí i Pol
*
El peix s’aixeca del plat
(i) se’n fot de mi.
Acluc els ulls,
no he dormit molt
i he vist massa pel·lícules.
Però obr els ulls i encara riu…
m’incita a rebel·lar-me.
Maite Brazales
*
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante, llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
Vicent Andrés Estellés
EL MATÓ DIU
Vestiu-me
amb un rajolí de mel
i el vostre paladar
tocarà el cel!
Lola Casas
CASA,
ESCOLA, BARRIADA, POBLE, PROFESSIONS
MADRIGALS PER A UN INFANT ADORMIT
II
T'he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tant
llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre roses.
Maria Àngels
Anglada
DESPERTAR
Un goig que oblidava es posa
a cantar-me, de mati.
Rera la finestra closa,
quina festa ve a florir?
Ja et conec, alegre albada
que em sotges el despertar.
No és la sola vegada
que m’estires de la mà.
És la llum dolça i primera
que avança pels somnis vells,
amb cridòria matinera,
tota creuada d’ocells;
És el sol que, ja fa estona,
el seu curs lent ha reprès,
i amb mirada que esperona
torna al carrer bell i encès;
És terra meva, és a casa,
és primavera gentil,
i és el goig, florida espasa,
que em penetra el cor d’abril.
Marià Villangómez
*
Sóc a casa meva
La casa és al carrer de Balmes
El carrer de Balmes és a Sant Gervasi
Sant Gervasi és a Barcelona
Barcelona és al Principat
El Principat és als Països Catalans
Els Països Catalans són a Europa
Europa és una de les cinc parts del món
El món és un astre
i l’astre ens transporta sense treva
espais enllà.
Joan
Brossa
DES D'UNA CERTA DISTÀNCIA
Consola, reconforta,
veure refer la gerra trabucada,
rompuda en mil trossos, veure que els ajunten
amb resines sintètiques
perquè serveixi novament.
Tractem-la bé,
mirem d'acostumar-nos
a la fragilitat i no posar-la a prova.
Joan Vinyoli
RENTADORA
Netejant amb eficàcia,
i amb ben poca diplomàcia,
el safareig orfe has deixat
de lleixiu, sabó i llençols,
i de pedrís tot mullat.
Lola Casas
NOTICE
Si fa no fa
a la mateixa hora
que el senyor Neil Amstrong,
astronauta nord-americà,
posava els peus per primera vegada
damunt la superfície de la lluna,
la meva dona i jo,
en pijama,
matàvem a cops d'escombra
un ratolí
que se'ns havia entaforat
a la cambra
a primera hora del vespre
i que fins aleshores
no havíem aconseguit
de localitzar.
Miquel Martí i Pol
*
Les cosidores
embasten els vestits
de seda
amb agulles d’acer
mentre escolten
el serial de les quatre
de la tarda.
Damià Huguet
JOC DE DAMES
Ni reialmes,
ni monarquies.
(Visca la república!)
Ni encarcarada
escala social.
Tan sols
l’enginy
i llestesa
d’unes senyores
modestes.
Lola
Casas
L’OCELL
Plega’t, plega’t, paperet
que farem un ocellet.
Plega’t, plega’t paperó
que farem un ocelló
Popular catalana
*
Voleu llegir una estona?
No, no.
Voleu que fem una estona de conversa?
No; poseu la televisió, si us plau.
Joan
Brossa
SET VISIONS D'UNA MATEIXA FINESTRA
Homenatge a Walace
Stevens
I
retallant-se en la llum
que entre per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis
II
la tarda de març
s'arrapa als vidres
l'arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent
III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l'eco d'alguna cosa
que ara no sabem
IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre
duplicació o somni?
V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts
VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?
VII
en l'aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira
Albert Ràfols Casamada
UN HOME ESTERNUDA
Un home esternuda.
Passa un cotxe.
Un botiguer tira la porta de ferro avall.
Passa una dona amb una garrafa plena d’aigua.
Me’n vaig a dormir.
Això és tot.
Joan Brossa
*
Avui vespre ha plogut terra.
En sortir de casa,
el cotxes aparcats en filera al meu carrer
com els guerrers del vast exèrcit de Xian...
Emili Sánchez-Rubio
BON DIA
La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre d'un tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il·lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
amb bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes el mira
i diu
Bon dia...
Els Pets
*
Cada dia vaig a escola.
El pupitre és al seu lloc.
Duc el llapis, la plagueta.
M'hi consagro resolut
i resolc l'endevinalla
de quin és el nombre ver
de vitralls a l'oratori.
Miquel Bauçà
ENDEVINALLES DE LES VOCALS
A
Al principi de l'aire
i enmig de la mar està.
En la terra al final,
però al foc, no la trobaràs.
E
Sóc una pinta
que ha perdut les pues.
Sóc un trident
que ha oblidat el mànec.
I tot el món m'usa
quan pregunten sense ganes:
Eh? Què? Per què?
I
Dreta com un pal,
prima com un fil
i un barret allà dalt.
O
Amb els ulls com plats,
les celles ben amunt,
i una boca ben redona,
quina lletra tens a punt?
U
Jo no l'he tinguda mai,
sempre la tens tu;
la gasten els fantasmes
i les vaques quan fan mu!
Carles Cano
REUNIÓ D’AMICS
El primer de la reunió,
l’u, va dret com un bastó...
El dos, que s’ha entrebancat,
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
assegut a la cadira
prop del cinc, que fa el gallet
i llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
amable amb tota la gent,
agafat al braç esquerre
del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
amb aires de gran senyor
i contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
però escarransit de cos,
que en una safata neta
porta un zero més gros que ell.
Tots li criden: “Visca! visca!”
Però el zero li rellisca...
i es queden sense tortell!
Joana Raspall
EN DEFENSA DE LA LLETRA R
L'R és una lletra molt completa
té unes parts rectes i una mig rodona
la mig rodona sembla la lluna en quart creixent
(l'R és una lletra tocada per la lluna)
quan l'R es duplica multiplica el seu so
com si rodés en bicicleta per un carrer empedrat
és una lletra activa que ajuda a tots els verbs
(però li agrada dormir i fins i tot roncar)
moltes R seguides semblen un tren en marxa
si molt petites són semblen formigues anant de camí
inicial de les roses si són roges dos cops
la seva flaire omple l'alfabet
l'R és una lletra que vol conèixer món
quan vaig de viatge sempre ve al passaport amb mi.
Albert Ràfols-Casamada
*
Callar és sac d’errades.
Més val perdiu en mà que dues en l’aire.
Escoltaràs, miraràs i si res veus ho callaràs.
Qui no s’arrisca no passa el mar.
Home, com quedem?
Joan
Brossa
CANÇÓ DEL FOLLET DEL SILENCI
Ni ric
ni dic
del tot
cap mot.
fatic
o tic,
sóc mut
perdut.
Miquel Desclot
*
Diu que diu que diu que diu
digui digui digui digui
és que no sé com s'escriu
com collons vol que s'escrigui
Enric
Casasses
*
Renulls d'acarigol fartien olls.
Xecacs; bratien siunyats tacots
i cap refunissat nestuf cliclava.
Runien cellaguts, de cast catoll,
que refunaven ceriguts elgots
damunt líescatzia que cenyament bescava.
Furgien fatagalls, tots plens d'espoll:
al cluny, una isca de verrut ticava.
Damià Huguet
A LA BARRIADA
Els orfeons del vi canten
a peu dret, a l'avantguarda
de totes les arts, s'aguanten
a la barra matí i tarda.
Les famílies no s'espanten
si la petita s'atarda
i a la placeta s'encanten,
que el barri no fa basarda.
Al meu carrer nens i nenes
ells amb ells saben, aprenen,
són feliços, i amb antenes
sense mirar-me comprenen
si vaig bé, i em treu de penes
la llibertat que ells estrenen.
Enric
Casasses
UN PASSEIG PER LA CIUTAT
Camino a espai
per la ciutat
per així veure,
mentre camino,
les coses belles
que van passant
al meu davant.
Aquí una flor
que trau el cap
de seda i roig
entre els barrots
d’un vell balcó.
Allí un colom
que fica el bec
per beure amb set
en una font
de marbre blanc.
Ara allà dalt
un núvol gran
que sembla un gos
que pixa a doll
el campanar.
Sempre n’hi ha,
de bells detalls,
a la ciutat
si hi mires bé
i a espaiet vas.
Marc Granell
AMB COTXE SOTA LA PLUJA
Rellisca una gota
finestreta avall
fent un gran eslàlom
sense esquís ni pals.
La segueixen moltes
gotetes iguals
que el vidre, veloces,
baixen esquiant
com si a Viella fossin,
a Cerler o als Alps,
fins que es posa a ploure
a bots i barrals
i al vidre la pista
d’esquí esdevé un mar
on ara les gotes
fan surfing cantant.
Marc Granell
*
en l'asfalt gris
un petit cor escarlata
rebotant
Josep Maria Junoy
LA CIUTAT
La ciutat és la llum palpitant dels semàfors,
és l'home que s'afanya per no fer tard a la feina,
és la dona que, lluny del camp,
carrega el seu carro de llaunes i congelats,
és l'aturat que busca als diaris,
el seu dret, el seu somni i la seu esperança.
La ciutat és una apegalosa vesprada de primavera,
és un absurd laberint de cases repartides,
és l'espessa llum que ja no és llum.
La ciutat són cinquanta anys de vendre les notícies,
és el gran dilema d'on anar a distraure's, d'on anar a oblidar,
és un munt de famílies que comparteixen l'espai,
però no la paraula
és la suma de persones, etc., etc.
La ciutat és el meu deure i el vostre deure,
és el meu silenci i el vostre silenci,
és la meua anònima mort i la vostra anònima mort.
La ciutat és el conjunt dels nostres deures
i del nostre silenci
i de la nostra anònima mort.
La ciutat és ell, ella, aquell, aquell, tu i jo
i tants homes i dones que omplen els carrers
i els teus problemes
i els problemes dels altres.
La ciutat som tots
i tots no som ningú.
La ciutat podria ser-ho tot:
és el fer i el desfer
és competir i ajudar
és oblidar i recordar
és cridar i emmudir
és viure cada dia
lluitant contra els fantasmes urbans.
Creació col·lectiva dels alumnes
de sisè de l'Escola Gavina del País Valencià
L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
A Jordi López-Batllori
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més
fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt...
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!
Joan Salvat-Papasseit
*
Ahir dalt de l'autobús
hi vaig veure un ancià
que no aturà de xerrar
tant, que em vaig marejar
Estudiant
de Primària
MECANISMES
he vist un riu a parís a prop de sa torre gris,
he vist un parauigua esqueixat, tots es mecanismes
un home i sa dona aturats conversen en terra amb un moix,
sa dona desplega i desfà tots es mecanismes,
i plou un dia normal, sa gespa s’enverda i reviu,
ell tira es paraigua espenyat, tots es mecanismes
i vola es pedaç ondulant, i com un insecte ferit
dins s’herba per sempre aturats tots es mecanismes.
Antònia Fona (Batiscafo Katiuscas)
DUES CANÇONS LLUNÀTIQUES
1
Pierrot vaga com
una pampaloia.
Arlequí s'enjoia
de goig per tothom.
Bella Colombina
damunt una flor,
flor de lluna, cor
d'àngel o de nina.
I en la fronda espessa
-fat-i-fat de faula-
la tristor del saule
de goig es desfressa.
Marcit i malalt,
el meu cor se'n munta
i es dorm en la punta
del ciprer més alt.
Jaume Vidal Alcover
LA MÍMICA
Com ho fas arlequí,
que tota la gent t’admira
et rossa i al·lucina
quan passa per aquí.
Tu amb les teves mans
tan bé saps expressar
que la vida és molt bella:
la vols aprofitar.
També pots expressar
que la vida és molt trista:
tens ganes de plorar.
Per aquesta raó
admir el que tu fas:
el teu moviment,
la teva expressió,
que m’indica que tens
una mescla perfecta
d’odi i d’amor.
Arlequí, ets el millor!
Cristina Rosselló (6è Primària,
CP Pràctiques, Palma)
Poema fet a partir de la poesia de Jaume Vidal
Alcover
*
El vell mariner que vaig conèixer
a l'illa del Gànguil es curava les ferides
posant els peus dins l'aigua. El mar, jubilós,
li pessigollava les cames. El vell mariner
fumava i dins el fum s'hi negaven ventures,
perills, dones, jocs i cassalles, pops enormes,
peixos manta...
Un dia el llevaren del treball i la Mort
com un cranc de cent cames se li arrapà al pit.
Es va anar consumint dins una camisa blanca
a la taverna del port excitant somnis tendres
amb rom i cassalla.
Miquel Bauçà
A UNS MÚSICS QUE VAN PEL CARRER
Aneu pels carrers - ritmant alegria.
La gent que us escolta - de lluny i de prop
acompassa els passos - a la melodia,
pensaments i tot.
Passeu invisibles: - les notes alegres
se'n van a l'atzar - de les cantonades,
llunyanes, properes, - i tral·larejades
com irresistibles.
Trencant un carrer - sortiu trascantó:
sou cegos, sou coixos, - sou desgraciats.
El passant que us topa - us dóna un diner
i mitja rialla... - i ja us té oblidats.
Joan Maragall
M’ENCANTA PARÍS
Fàbriques de fums i parets,
carros de cavalls dins sa boira,
una xemeneia de bloquets,
ja ha tapat se neu mitja porta.
Dins es bar estic calent,
sa farola s’il·lumina lenta,
ja desapareixen es carrers
i tu fas olor de menta.
Som un home feliç,
tenc deliris amb anís,
som un elefant ambulant
i m’encanta París.
Mira, descarreguen un vaixell:
gènere de ferro i certes eines,
llistes amb camions i traginers
i és molt lo que un comptable s’ha d’aprendre.
Un mecànic entra en es cafè,
sa locomotora se’n va a l’aire,
diu “jo s’avaria no la sé
i l’he revisada no fa gaire”.
Joan Miquel
Oliver (Surfistes en càmara lenta)
PALLASSO
I encara tens sa carpa amagada
dins es garatge de l’amo des pis,
és p0lena de pols i, a vegades,
somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges
amb s’esquena a sa paret
i tanques es ulls i voldries
sentir s’home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano
i tornes a riure, pallasso.
Acròbates i trapezistes,
mones, lleons i elefants,
i es pròxim bolito que surti
segur que el penses agafar.
Joan
Miquel Oliver (Surfistes en càmara lenta)
L’AVIÓ
Dalt del cel un avió
vola i vola sense por;
cap pardal no el pot seguir
quan travessa un núvol fi.
Fa un xiulet agut i fort
mentre vola cap al nord.
El sol diu tot divertit:
quin ocell més eixerit!
Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.
*
Pugem,
baixem,
llisquem...,
cridem!
El [TOBOGAN],
com m’agrada!
M’hi enfilo
una altra vegada
Lola Casas
La [BICICLETA]
sempre a punt.
Roda, roda,
avall i amunt!
Pedalejo,
que content!
Arribo als llocs
en un moment!
Lola Casas
JO, ROBOT
Un tricicle i dos pedals, un coet interestel·lar,
la tempesta d’electrons causarà electrocutacions.
Descampats i margalides, gira-sols i gira-dies,
un cervell positrònic no absorbeix el gin-tònic.
L’astronauta m’ha explicat per entendre que la vida
a la Terradura un dia i que torna a començar:
retencions a l’autopista, surt un sol horitzontal
i a través d’un parabrisa un individu fa un badall.
Si me demanen què tal, diré que normal,
que jo només som un robot de ferro per tot.
Maxicossis, minipimers, sí butaca, no sofà.
Antònia Font (Taxi)
*
Salta, salta
la tanca alta,
salta, salta
el trampolí.
Salta, salta
la distància,
salta, salta
i corre amb mi.
Salta, corre,
neda, xuta,
rema, lluita,
llança, para...
Oh, l’esport!
Oh, l’esport,
on es juga
a dret i a tort!
Ricard Creus
AMISTAT
La daurada panotxa primicera
ens revifa en el temps primaveral;
ens fa plaer com una llum lleugera,
de tan rossa i tendral.
Però saber que no minvà cap dia
en cor amic i el meu companyonia,
és -més bell que la ploma i el penjoll-
un collar de joies al coll.
Josep Carner
CAVALL
Vius a la granja
i menges herba.
T'aixeques dret
quan ets a Menorca
CP Pràctiques, infantil
TOCAR-CEL
La mà de l’enxaneta
és una estrella
de cinc puntes
que corona
el cel
d’un dia de castells.
Lola
Casas
*
Els gegants, els gegants,
ara ballen, ara ballen;
els gegants, els gegants,
ara ballen com abans.
Llur alta mirada immòbil
ullprèn a tota la gent
que se'ls mira i els rodeja
sense fer cap pensament:
se'ls mira perquè són grans
i duen vestits llampants
i ballen cada moment...
Els gegants, els gegants,
són joves eternament.
En llur dansa encarcarada
hi ha riallera majestat;
flubiol i tamborino
escau bé an el llur posat;
raigs de ginesta olorosa
no els arriben ni a mig cos;
l'arruixada tremolosa
de papers de tots colors
cau damunt llurs testes reals,
que en resten glorioses i irisades.
Pro ells passen alts i serens,
balançant-se tot fent via
entre florida alegria...
I els aires ne resten plens.
La geganta i el gegant,
ara ballen, ara ballen,
la geganta i el gegant,
ara ballen, i sempre ballaran.
Joan Maragall
PÀTRIA,
HUMANITAT
*
Aquesta terra
del color dels ulls teus
que m'enamora,
es troba sempre dintre
del meu cor que l'adora.
Estudiants de Magisteri
*
molt més que un temple, bastiria
amb les meues paraules, aspres i
humils, una marjada com aquelles
que vaig veure un dia a mallorca.
les pedres, sàviament organitzades,
amb una organització ben sòlida,
contribueixen a salvar de l'erosió
la terra batuda pels vents marins.
m'agradaria, amb una semblant assemblea
de pedres, preservar amb els meus mots
un idioma, un país, una forma de vida,
i que ningú no sapigués mai quin és el meu nom,
com tampoc hom no sap el nom de l'autor d'una marjada.
Vicent Andrés Estellés
EIVISSA, PETIT BOCÍ (fragment)
Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.
Uc
CANÇONETES DEL "DÉU-NOS-DO" (fragment)
Déu nos do ser catalans,
gent de bella anomenada,
la millor cosa del món:
vella rel i fresca saba.
Josep
Carner
*
diria catalunya
diria molt poc més
acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia
Vicent Andrés Estellés
*
Catalunya rep la saba
dels mugrons dels Pirineus,
i no vol ésser esclava
sinó del mar que té als peus.
Àngel Guimerà
*
LA CANÇÓ DELS MARINERS (fragment)
Catalunya, pàtria nostra,
vola com una nau,
tens el cel que et fa de sostre
massa ample per ser esclau.
Ventura Gassol
EL MILLOR POEMA
Mentre el meu amor vigila les cantonades,
pinto amb un esprai vermell en una paret:
Visquen els Països Catalans!
Joan Brossa
DIVISA
L’estel d’un esguard
i el d’una senyera,
la guerra i l’amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l’espasa ferma.
Joan Salvat
Papasseit
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Joan Maragall
LES GORGES
A Sant Martí del Canigó
la veu ressona que us esglaia.
Diu: Catalunya!
i la remor
sempre contesta: Esclava a Espanya.
Si prens coratge
els ulls al cel
i alces el braç -gest de venjança,
a Sant Martí sents una veu
i a cau d’orella:
També a França.
Joan Salvat-Papasseit
*
Terra --no somnis--
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.
Miquel Martí
i Pol
LA HUMANITAT
Jo
Jo i una altra persona som un parell
Molts dom nosaltres formen un nombre de gent
Gran nombre de persones són una multitud
Una multitud de gent un poble
Un poble una nació
Moltes nacions un continent
Els continents la Humanitat
Joan Brossa
PODER
DIVISA
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal
*
CLOS
......................
SOLC
Maria Mercè Marçal
*
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d'espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Mercè Marçal
CANÇO DE FER CAMÍ
Per a la Marina
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria
Mercè Marçal
*
El Confucianisme
El Cristianisme
El Bramanisme
El Mahometisme
és més fals
és fals
és diví
és fals
Retalleu els mots d’aquest
poema, ordeneu-los com us plagui
i tindreu unes creences.
Joan Brossa
*
Un altre pic Nadal, tot ple de gent;
i sort si ets petit, et fa calor,
i tothom són amics, tot diferent;
però si ets més gran et fa olor.
Cançons i més cançons, escolta el vent
i sort si ets major, et fa pudor
més monarquia més, ve d'Orient;
però si ets ja vell et fa tristor.
Una altra marató, qui té poders;
els carrers plens s de llums, avui per què?
Més compres i regals, adéu diners.
Ens arriba el final de l'any passat,
a beure tots plegats, com un ramat
també els arbres tallats, i per a què?
Estudiants de Magisteri
TORNA NADAL
L'arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
ARREPLEC
La burgesia suggereix al poeta les imatges següents:
La combinació per a obrir caixes de cabals
apuntada en una Bíblia.
Que em planxen el vestit posat i em tiren
sal al cafè amb llet.
Un paraigua en un garatge ple de cendra de cigar.
Un barret de copa damunt un armari negre.
Un gerent que toca la campana.
Un frac posat al mig d’un camp per espantar el ocells.
Uns botins en una palangana plena de sang.
A casa d’un obrer moribund, un rellotge de paret que riu
en comptes de tocar les hores.
Una galleda d’escombraries al portal d’un castell.
Una balandra que voga en un mar roig-de-sang.
Joan Brossa
MIRÓ
Pobre Miró.
Eres el més
ric en colors
i constel·lacions
i t'enterraren
dins un sobre
de la Caixa.
Lluís Maicas
ESPOT
La publicitat
crea necessitats.
Les necessitats
creen consum.
El consum
crea dependència.
La dependència
crea necessitats.
Les necessitats
creen publicitat.
La publicitat
crea un espot.
Lluís Maicas
CANÇÓ DE L'HOME PARAT AL CANTÓ
Parat en aquell cantó,
un cantó de la ciutat,
parat al cap del carrer,
ell era un home parat.
No sabia d'on venia
i no tenia on anar,
i en arribar al cantó
en el cantó es va quedar.
Pssaven -i ells les mirava-
parelles d'enamorats,
agafats de la cintura,
agafats en un abraç.
Passaven infants i dones
que tornaven del mercat,
i l'home no s'hi movia
perquè era l'home parat.
Llums que s'apaguen i encenen,
la fira de la ciutat,
i en el rostre d'aquell home
una amarga dignitat.
Di de vegades plorava
ningú no el veia plorar.
Ningú res no li advertia,
ni veia l'home parat.
Es féu un arbre de pena,
és feu un arbre d'espant,
allí, al cantó del carrer,
ple d'orgull i humilitat.
Algú va avisar l'alcalde,
i l'alcalde, un “concejal”,
i el “concejal” els qui duien
la grua municipal.
Com qui lleva un monument
d'un carrer de la ciutat,
varen endur-se una nit
l'home, l'home parat.
Vicent Andrés Estellés
DESAPOLTRONAR
Potser callar pot ser potser terrible.
Al menjador de casa un teu silenci
pot fer més mal en un moment donat
que un molotov en alguna altra taula.
No ho dic per dir-ho i és que no es pot creure
que si s'obrien totes les presons
i els presos, escolteu-me, ja no ho fossin,
els ciutadans, ja ho crec, ni ho notarien.
No són ells que amenacen les neurones
del teu pobre cervell encarcarat.
No són pas ells els fabricants de bombes
ni ells que aterroritzen el mercat.
Potser pot ser pitjor però potser
entrarien en òrbita poltrones.
Enric Casasses
SERPENT
M'arrossego bé
i em cabdello als arbres;
mai no m'ha calgut
un parell de cames.
Destrossada carn,
que d'altres la cerquin;
jo menjo només
preses que bateguin.
Poder absolut
és el que m'encanta;
que l'hegui tot jorn
bo i arrossegant-me.
Josep
Carner
PASSA UN OBRER
Passa un obrer amb el paquet del dinar.
Hi ha un pobre assegut a terra.
Dos industrials prenen cafè
i reflexionen sobre el comerç.
L’Estat és una gran paraula.
Joan Brossa
JO VULL SER REI
Jo vull ser rei
ser per collons cap de l'Estat
tenir-ho tot fet
només per ser fill de papà
fer-ho tot bé,
mai ser escollit, mai ser votat
sempre trobar
la moto amb el botó engegat.
Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Fotre un polvet
amb la seguretat
de que el xiquet
tindrà un futur encaminat.
Tenir en Porcel
per poder-me defensar
fer un discurs
que ben segur que aplaudiran.
Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
Reivindicar
al que em va col·locar on sóc
sense parlar
res que no sigui l'espanyol.
I viatjar molt
sigui oficial o per plaer
que ja se sap
que a Suïssa s'esquia molt bé.
Tan avorrit d'estar envoltat
per una colla de llepons
suant infal·libilitat
com un cacic o un dictador.
Si és cert que som iguals davant la llei
per què collons jo mai podré ser rei.
Els Pets
PARLAMENT
-La gent, parlant no s'entén?
-Prou! Fa veure que es baralla
però pacta encontinent
per treure el gra de la palla.
La palla la llança al vent
i llu al sol com foc de falla;
i així el poble està content!
-I del blat que en fan?
-Tu calla!
Parlament? Parla, doncs ment!
Joan Oliver
ESTEREOSCÒPIC
I
Darrera el castell (caserna) hi ha
els indis (dolents) que ataquen;
la policia (bons) cal que detingui
o mati els revolucionaris (dolents).
II
Darrera la caserna (castell) hi ha
els policies (dolents) que ataquen;
els revolucionaris (bons) cal que detinguin
o matin els policies (dolents).
Joan Brossa
12 DE MARÇ DE 1951, A LES 11 DEL MATÍ
La intentona logró un éxito
inicial...
De la premsa
La manifestació bolca
i crema un tramvia.
Reparteixen impresos
i proclames per Barcelona.
Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!
La policia és apedregada.
Llancen per les finestres del Govern Civil draps impregnats
de benzina.
Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.
A la dreta, l’impacte d’una bomba.
Joan Brossa
LA SOLUCIÓ DE L'IL·LÚS
La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l'exercien, de fer,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l'Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d'antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
* val a dir-ho--, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d'Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb el temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.
Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
però cadascun a casa!
Joan
Oliver
COLOMÍ
L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.
Joan Oliver
*
vés-te'n a casa amb les teues barbes brutes i el teu xiclet. vés-te'n
a casa amb els teus polls i les teus lladelles, ets fals, tot és
fals.
duus els dòlars ben amagats. somrius darrere les teues ulleres que
no et fan cap de servei. vés-te'n a casa mesquí amb la teua
novel·la.
vés-te'n a casa al teu watergate al teu merder a nixon. no tornes
a eivissa la blanca a mallorca. no ens fas cap falta. vés-te'n
vés-te'n a la CIA. no et volem. no et volem veure amb la teua indiferent
mirada per damunt els nostres cossos els nostres dies la nostra pobresa.
oh fills de la gran USA. perquè hi haurà un dia que no podrem
més
i llavors ho podrem tot, perquè arribarà un dia que no et
permetrem
esperar als nostres aeroports amb els peus bruts damunt la tauleta
mentre beus eucarísticament el teu refresc la teua coca. vés-te'n
vés-te'n d'una vegada i no tornes mai més. vés-te'n
i no tornes
amb els mariners. vés-te'n d'una vegada oh fill de la gran USA vés-te'n.
Vicent
Andrés Estellés
LA MOSCA
Crèdit nord-americà a Espanya.
De la premsa
Salta a la cara.
De la cara
a les mans
i del coll
a la cara.
Salta a les mans.
De les mans
a la cara.
Salta al coll.
Del coll
a les mans,
de la cara
al coll.
Salta a la cara
la mosca pesada.
La mosca importuna
que vola pertot arreu.
La mosca,
la mosca intolerable.
Pertot arreu,
a les parets,
a les fustes,
els mobles,
les portes,
el sostre,
la mosca,
la mosca intolerable.
Hi ha papers matamosques
i tasses de vinagre
amb una gota de sucre
que serveix de trampa.
Una mosca
diposita els seus ous
en un tall de meló,
diposita els seus ous
al femer.
Una mosca
diposita els seus ous
al femer.
Una mosca
diposita els seus ous
a les flors,
damunt el pa,
a les escopidores
i fins a les capses de cigars
la tapa de les quals hagi quedat oberta.
Joan Brossa
QUIN ANIMAL!
Si algú em demana
per una fera,
jo no diria
guepard ni pantera.
Ni tigre ni lleó
ni puma ni tauró.
No ho hauria de pensar:
respondria el ser humà.
Fabrica armes per matar
i per animals caçar.
I a més fa animals
falsos i artificials.
Jo crec que els pitjors animals
som nosaltres, els éssers humans.
Carles (CP Pràctiques, 5è)
CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
(Homenatge
a José Martí)
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s'hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d'aquells dies
va manar l'ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Vicent Andrés Estellés
*
Sapiguen, ases, que el món és rodó,
que és fet de terres i de mars!
Orelluts, aprenguem el mapa
dels continents i les nacions!
S'estenen els camins molt més enllà
dels que petgem nosaltres sota el bast;
hi ha milions de vides com la nostra
i d'altres amos verga a mà.
Ja és hora de saber-ho, això:
pastura de tothom
és la Terra, germans;
i l'estatge, de tots els estadants.
Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem, de segur;
parem bé les orelles, doncs;
fem-nos tots coneixents.
Aleshores el nombre
farà la força de debò.
Joan Oliver
SALTAMARTÍ
Ninot
que porta un
pesa a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
El poble.
Joan Brossa
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
