Paraula,
joc, cant, joia vital
Jo, somnis, imaginació, poesia
BON DIA, POESIA!
Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!
Joana Raspall
PARAULA,
JOC, CANT, JOIA VITAL
LA PARAULA
Basta dir una paraula:
"pinotell" o "baladre",
i el món sona més clar
que en claredats de rama.
Quina claror rentada
té el món a dins la boca!
Quina tremolor antiga
oir "ginjoler", i sentir
la lluminosa distància
entre el color d'una branca
i el seu nom que en mi sona!
La paraula és el món
que surt ungit de la fonda
aurora constant de Déu
dins nosaltres, amants pàl·lids.
I som canyes humanes
que sona Déu, sonant-les,
quan parlam. Canyes fràgils,
però plenes de música.
Blai Bonet
*
Tota la poesia del món en la paraula “caragol”.
Jaume C. Pons Alorda
LA PARAULA
Com una font, a voltes, la paraula
diu els secrets del món.
Joan Vinyoli
*
les paraules
són coses
o són miralls
de coses?
els colors
són la pell
o són el cos?
tot té un dring
un pes
i una mesura
matí ventós
tarda emboirada
Albert Ràfols-Casamada
LEGO
Un xiquet
jugant amb un lego,
és un poeta
buscant un poema.
A voltes sobren paraules,
o peces de a dos.
Altres, no hi ha manera
de trobar una rajola esdrúixola.
Les paraules grogues
són millors que les verdes
per a contar deserts
o construir camells.
Però amb les verdes,
es pot dir un bosc,
muntar una serp,
o alçar una palmera.
Res de tot açò es pot fer
amb les paraules blaves
que, tanmateix, són necessàries
per als poemes tristos,
i per a fer el mar.
Un poeta
jugant amb les paraules,
és un xiquet
buscant un poema.
Carles Cano
*
I jo pensava
com fer la meva rima
cercant els versos
cercant paraules planes
que trobar no podia.
Estudiants de Magisteri
*
Només tinc una paraula
que fa goig i fa patir:
la veritat és una taula
per posar-hi el pa i el vi.
Enric
Casasses
ENDREÇA
Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà
hi brilla un estel.
Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi posen dosser.
Espereu-me a baix:
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.
Joana Raspall
JOCS POPULARS
Anam allà on anam.
Venim d’allà on venim.
Entram allà on entram.
Sortim allà on sortim.
Me n’anava no sé on
i vaig trobar no sé qui
que em digué no sé què
i jo no sé què li vaig dir.
Mal qui fa, mal qui no fa.
Mal qui diu, mal qui no diu.
Mal qui plora i mal qui riu
i per això, en tot mal hi ha.
Vols que et digui la raó
del mode com has de viure?
No has de plorar ni riure
ni estar content ni felló.
Tornada
Sols que m’entenguis
t’ho dic ben clar.
Joc és la vida
i l’has de jugar.
Sols que m’entenguis
ben clar t’ho dic:
Serra mamerra
pit palleric.
Guillem d’Efak
GUANTS
Deu, nou, vuit, set, sis.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Cinc i sis: onze dits.
Joan Brossa
ENTREACTE
Homenatge a Pompeu Fabra
Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.
El poema següent ara començarà.
Joan Brossa
PROJECTES DE POEMES
1. Una A pintada damunt una bola de billar.
2. Recitar poemes amb unes ulleres dins la boca.
3. Amb un segell enganxat als llavis ficar el cap en un sac i comptar fins
a cent.
4. Fer ombres xineses amb una lletra pintada a cada mà.
5. Posar-se un braçal groc i fumar un cigarret; posar-se un braçal
vermell i beure un got d’aigua.
6. Dibuixar en una paret un paraigua obert i titular-lo Rodella; dibuixar
una fletxa clavada en una rodella i titular-la Paraigua.
7. Escriure un poema servint-se d’escuraqueixals per a formar les lletres.
8. Arrencar un full d’un llibre de poemes i cremar-lo concentrant-li al damunt
els raigs del sol amb una lupa.
9. Començar la projecció d’una pel·lícula amb
claror de dia de manera que durant la projecció transcorri el capvespre
i es faci nit fosca.
10.- Abocats al balcó retallar les lletres d’un sonet una per una.
11. Iniciar en veu alta la lectura d’un poema llarg tot sabent que un company
vostre, des d’una altra habitació, tallarà el corrent elèctric
en qualsevol moment.
12. Disparar un coet, dibuixar-se un ull al melic i destruir una gàbia.
Joan Brossa
*
Fer un poema és com trobar
la cullera més idònia
o bé el clau que clavarà
dues fustes separades.
Miquel Bauçà
CAP A LES DEUS
Sigues fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
Joan Vinyoli
*
És tan fi i tan delicat
que de dir-lo ja és trencat.
El silenci
Miquel Desclot
*
m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d'aquest lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera.
m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d'un infant.
Vicent Andrés Estellés
POEMA
A tu, qui
siguis, t’invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
Joan Brossa
*
Escolteu aquest silenci
Joan Brossa
*
Com un gat amb una troca,
cada instant jugo amb el temps:
ara en sóc un tros enrere,
ara corro un tros davant.
Miquel Bauçà
EL MEU CANT
De no cantar
jo m’entristia:
per mi és el cant
tal com el pa
de cada dia.
És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s’emporta un tany
de ma florida.
Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.
Clementina Arderiu
*
Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
Maria Mercè Marçal
L'ÀNGEL DE LA DANSA
Àngel de la Dansa!
Dolça companyia!
No em deixis sol,
ni de nit ni de dia!.
No em deixis sol,
sense melodia!
Companyia Elèctrica
Dharma
SÍ
SI no és alegria
no vull poesia.
Res de res.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Per aquelles places,
per aquelles nits.
Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.
Ara et diria
que et vull molt més.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.
Si no és alegria,
no vull poesia.
Vicent Andrés
Estellés
ARA
Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!
Sol i sol i per a sempre
sol al fons de la memòria!
Alegria viva en mi,
per a sempreviva, viva
com el llumenaret blau
de la rondalla més llunya.
Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!
Jaume Vidal
Alcover
*
Me dura l’alegria
i me durarà tota la vida.
Sempre hi haurà sol,
i mai se n’anirà
i de la meva ment
mai sortirà.
Me dura l’alegria
i me durarà tota la vida.
Carlota M. Luna (4t de Primària)
JO,
SOMNIS, IMAGINACIÓ, POESIA
*
Estima'm.
Estima-ho.
Estima'ls.
Ah, i no t’oblidis
d'estimar-te.
I ho digué
com si, tot plegat,
Fos molt bo de fer.
Guillem d’Efak
SATÀNIC
Satànicament
La por
És por
Perquè tu vols!!!
Cucarell!!!
Es siurell
Banyeta!!!
Sa trompeta
Barrufet!!!
Clarinet
Llucifer!!!
Fobioler
Tomeu
Dalià
CANÇÓ DE BRESSOL
Bruixeta la non-non,
amb caputxeta blanca.
Hi ha una finestra als núvols
que si s’obre no es tanca,
si no ve la soneta
amb un ventallet molt fi.
Pestanyeta de seda,
lluneta de coixí.
Maria Mercè Marçal
LA MARTA SOMIA
La Marta, que és molt trempada,
somia que és una fada.
Viu en un gran castell
envoltada de follets.
Arriba un drac malvat
que fa pudor de cremat.
La vol salvar un caçador
i ja sona el despertador.
La mare diu: Apa, noia!
Avui és dia d’escola!
Alumnes de 2n del CEIP Silvestre Santaló,
de Salt
BONS SOMNIS
Em sembla que quan somnio
sóc més feliç que despert;
m’imagino coses noves
millors que les que conec.
Veig cares que no s’assemblen
a ningú dels meus amics,
però parlo i ells em parlen
amb to de companys antics.
A vegades, m’inquieto
si sorgeixen qüestions
que sense solta ni volta
porten un cau de raons;
i la nit se’m fa feixuga
per l’angoixa que he patit;
aleshores, veig la glòria
quan em desperto en el llit!
però, algun moment enyoro
les coses que he somniat.
Quina dolça fantasia
i quin goig me m’ha quedat!
Joana Raspall
SOMIES?
A la Paula,
que fa vuit anys avui
On comença el somni blau,
allà al fons del marró pedra,
quan el prat se fa tant verd
i amb el blanc s’hi ajunten ombres
comença un altre vermell
que fa lila la nit negra,
comença un altre taronja,
són altres blaus que comencen.
Quan el somni ja és tot blau,
si té un arc marró de terra,
si fa voltes i amb el verd
fa blanc fosc i el blanc udola
és que arriben focs vermells
fent la dansa lila i negra,
és que arriben nous taronges
i altres blaus de nou arriben...
Blanca Llum Vidal
LLUNY
He escrit
un poema
a la sorra humida
d’una platja blava.
Les ones
arrissades i manses
el gronxen
mar endins,
fins a la profunditat
obscura
on dormen
els somnis
de poesia marina.
Lola Casas
OFERIMENT
He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués,
i l’empresono amb paraules
per quedar-me’l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa,
però és tan gran, per a mi,
que, si vols... si tu volguessis,
el podríem compartir.
Joana Raspall
M’IMAGINO LA MEMÒRIA
com un llac viu, palpitant...
Dormint, s’alcen breus tempestes,
que sacsegen el conjunt.
La matèria que s’enlaira
són els somnis que tenim,
que és allò més apreuable..
Miquel Bauçà
FINESTRA A CIUTAT
No veig pollancres
amb dolç vinclar de noia
prop ma finestra.
Sols tres estels naveguen
timoners del meu somni.
Rosa Leveroni
SOMNI
He vist com caminava per la boira.
El sol s’havia post sobre l’infant.
Ell no sabia encara quin camí
l’emportava, a quin lloc abandonat.
Per la nit, cap estrella traspuntava
entre els núvols plomissos i aturats.
Cada cop més, l’infant s’esgarriava,
però sempre seguia més avant.
Cremaven en la neu unes petjades,
com fil de llum sobre vellut nacrat.
Semblava aquell infant una atzarosa
barca, perduda enmig de l’oceà.
Només la neu i el gel vestia els arbres
del somni on s’ha perdut aquell infant.
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren
i brillen amb bellesa extravagant.
Joan Mahiques
Climent
*
Un gatet sobre la neu
una rosa de marfil,
una barana de vidre
i un pobre ratolí
que balla pel camí.
Maria Bonet (7 anys;
Reus)
DEMÀ
Vaig a dormir convençut
Que demà serà un demà
un demà de bon de veres
els somnis que plourà
no em trobaran dejú
demà serà un demà
n’estic ben convençut
Demà collirem flors
i sembrarem estrelles
i esperarem que el cor
bategui meravelles
Demà nedaré al cel
volaré per la mar
quan trobi una paraula
la’t vendré a regalar
Demà t’esperaré
També demà passat
El dia que no t’esperi
Te seguiré esperant
Tomeu Dalià
*
El teu somriure
és l'ànima tancada
que vol ser lliure.
Estudiants de Magisteri
*
Avui he vist un peix
fora de l’aigua,
i he pensat en tu
Rafel Jaume
LES PRESONS NATURALS
Quan he clavat els colzes a la taula
i m'he agafat les mans entreficant els dits
amb força, que m'he sentit els ossos,
he tingut por
de la meva platja,
he pujat a una barca,
m'he posat a remar,
he fugit,
cap a mar.
Enric Casasses
EXCELSIOR
Vigila, esperit, vigila;
no perdis mai el teu nord;
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire;
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses
del cel al mar transparent;
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble;
fuig dels horitzons mesquins;
sempre al mar, al gran mar noble:
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja;
oblida't de tot regués;
no s'acaba el teu viatge;
no s'acabarà mai més.
Joan Maragall
CALMAMAR
IV
Sent ginjolar les cordes del vaixell
que s’enfonsà a s’Algar
quan era petita, quan tot era més gran.
Enfony el cap dins l’aigua
i me’n vaig a navegar.
Calma xitxa, escuma de sal.
No cap dins aquest món
i m’invent una planeta.
M’hi trasllat en un vaixell enfonsat.
Glòria Julià
CANT
Jo quan vivia
al 3 i 7 fan 13
tot era més fàcil
i ara que em dus
al 2 i 2 són 4
vaig al naufragi
Enric Casasses
RESPOSTES
Mare,
per què la Lluna és tan clara?
Perquè el fred de l’espai
li ha empolsimat la cara.
Pare,
per què un ocell vola?
Perquè l’aire juganer
cel amunt el bressola
Avi,
per què s’enalira un avió?
Perquè ha volgut ser gavina
i trobar el llunyà horitzó.
Àvia,
per què la sang és vermella?
Perquè ha triat de les flors
l’esclat i el color de rosella.
No em van ensenyar
a ser un científic
però em donaren
ales de poeta.
Lola Casas
ELS OCELLS
Els nois de la meva escola
em tracten de despistat
perquè em descuido les coses
i tinc molts ocells al cap.
És veritat!
Se m’hi han ficat:
Caderneres,
gamarussos,
pica-soques
i merlots,
lloros, garses,
gaigs, gavines,
orenetes,
falziots.
Els nois de la meva escola
em tracten de despistat
perquè em descuido les coses
i tinc molts ocells al cap.
És veritat!
Se m’hi han ficat:
Mallerengues
i canaris,
terreroles
i pigots.
Cueretes,
corbs, xibeques,
primaveres
i aligots.
Francesc Bofill
EL CAMINET
El camí no mena enlloc;
l’han fet massa curt.
Estira’l, estira’l
fins que arribi a l’entranya del bosc!
L’hi esperen follets
en cases de molsa.
Anys i panys fa que el criden de nit;
anys i panys fa que el busquen de dia...
El camí no hi va mai; no té peus.
Si li dónes els teus
i jo els meus,
potser caminaria...
i estirant-lo tots dos bosc endins
ben segur que aviat el duríem
on no arriben els altres camins.
Joana Raspall
PARAULES DEL VENT
El vent em diu unes coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d’una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...
...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l’encantament,
a escoltar les bruixeries
de les paraules del vent.
Joana Raspall
'AREIA ESCRITA'
Tenc una tenda de campanya lusa.
La plant discretament pel nord de l'illa
a les platges desertes de setembre.
Menj pa fet meu i fruita,
passeig, escolt, escrit,
parl amb els arbres,
llegesc el mar.
No ho dubtis:
Viure és més que existir.
Damunt la sorra
agraesc a la nit els seus misteris
i encenc un foc humit de llenya morta.
El fum sembla una ofrena,
el vent canvia...
M'invent l'eternitat.
Fa trons.
Plou terra.
Ponç
Pons
PINTOR MIRÓ, VELL I CADELL
Les teves pintures,
tan pures,
tan clares,
agraden a les criatures,
però els pares
-animetes obscures,
mans avares,
ments dures-
les troben molt cares
i, bé que ho intenten,
no se les expliquen.
I ells diu: "Què coi representen?"
I ell fa: "Què collons signifiquen?"
Joan Oliver
L'AVIOLONCEL
Aquest matí
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Tots hem dit miracle, miracle!
¿Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
¿Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remor?
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Pau Riba
QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL
1.
Fa una nit clara i tranquil·la.
Hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus ací a Blancaneus, en Pulgarcito,
els Tres Porquets,
el gos Snoopy
i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Alí Babà i en Gulliver.
Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra
si és que hi ha cases d'algú.
2.
Hola Jaimito! Donya Urraca! En Carpanta
i Barba-Azul,
Frankenstein i l'Home Llop,
el Comte Dràcula i Tarzán,
la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l'ull viu
ve amb un soldat.
Els Reis d'Orient, Papà Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.
Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra
si és que hi cases d'algú.
3.
Bona nit senyor King-Kong, senyor Asterix
i en Taxi Key,
Roberto Alcázar i Pedrín,
l'Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la Família Ulises
i el Capitán Trueno amb patinet.
Benvinguts! Passeu, passeu.
De les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra
si és que hi cases d'algú.
4. A les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la Bruixa Calixta,
Bambi i Mobby Dick,
i l'emperatriu Sissí.
Mortadelo i Filemón i Guillem Brown
i Guillem Tell,
la Caputxeta vermelleta, el Llop Ferotge,
el Caganer,
en Cocoliso i en Poei.
Benvinguts! Passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú, o potser sí,
ja me n'adono
que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per a tots.
El temps no compta ni l'espai.
Qualsevol nit pot sortir el sol.
Jaume Sisa
MARCIANET DE MART
Era un marcianet de Mart,
tenia quatre braços
i no era ni baixet ni alt,
i veia de ca seva paisatges florescents,
antics mars eixuts i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Era un marcianet de Mart,
tenia es cos d’escata
i no era ni primet ni gras
(però un dia sa cosa va canviar)
i veia de ca seva rovell indandescent,
poblets molt a lluny i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Era un marcianet de Mart
tenia sa mirada lluminosa
i es cervell en blanc
(però un dia sa cosa va canviar)
i veia de ca seva jardins de ciment
i cuques de llum i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Joan Miquel Oliver
(Bonbon mallorquín)
LES TRES CANÇONS
El gegant tanoca
de les verdes algues
dorm entre les flors,
amb vent a la cara.
Non-nin-non!
A la mar ja adormida, la gran lluna teixeix
sabatetes de llana.
Un àngel de gebre
amb ales herboses
sembra a les parpelles
formigues de son.
Non-nin-non!
Cap a on va la carreta -que se sent al camí-
tron... tron... trontollant?
Cada nit arriben
a mes sines altes
degotims blanquissos
de la Via Làctia.
Un gegant tanoca
Non-nin-non!
Un àngel de gebre
Non-nin-non!
La negra carreta
tron... tron...
trontollant.
Agustí Bartra
ENDEVINA, ENDEVINALLA...
M’ullprèn el ròssec
d’una estrella de mar.
¿O és la fletxa del peix
que s’empassa la lluna?
¿O un llapis de colors
que em dibuixa una platja
entre els llavis?
¿O un pinzell de poeta?
O el dit gros del meu peu?
Avui sóc la sirena
que té cames
i cua d’escata.
Maria Mercè Marçal
ALEGRIA
He inventat un horitzó?
Pilota de goma, damunt la mar plana
bota, bota, bota!
Bota, cor, i puja, brollador d'escuma,
entre cel i cel,
entre somni i somni,
entre vida i vida...
Damunt la mar plana, damunt el temps pla,
bota cor,
bota, vida, vida meva, bota!
L'arena no compta.
No.
He inventat un horitzó!
Jaume
Vidal Alcover
*
Pilota de goma,
bota, bota, bota,
entre cel i mar!
Bota i puja dalt
i baixa a baix,
bota damunt el
temps pla i...
passa per la mar
Toni Guillem (3r de primària)
PETIT, MENUT
Petit, menut, el vers com escaiola,
si baixa, puja al bec: el vers com un pinsà.
Jo tenia un gra d'ordi. No sé qui el se menjà.
Petit, menut, el món que mou la coa,
el món-petit, menut- el món, un ratolí.
Ara dic “ara vénc”. I ara ja som aquí.
Petit menut, viure és tenir una rosa
que esfullar
-petit, menut-
que esfullar
-menut,
petit-.
Una rosa: l'atzar guanyat i el temps perdut.
Petit , menut, petit, menut, petit, menut.
Jaume Vidal
Alcover
POEMA A MIQUEL MARTÍ I POL
Poeta,
estàs assegut,
mai no t’aixeques...
Viatgen els teus poemes.
Poeta,
estàs callat...
Parlen els teus poemes.
Però tu, Poeta,
et comuniques amb els ocells
i, després,
Canten els teus poemes.
És bonica la teva vida, Poeta.
Begoña Achau (11 anys) Dins Rellotge de pagès
*
L’esperança és com un peix
que se t’escapa de les mans
com un gra d’arena
que cau a terra.
Demà la tristesa
desapareixerà
i seràs feliç
Ja sé que no és demà
però no em fugis de les mans
com un peix marejat.
Tampoc com un conill
ni una llebre.
Inventa una cançó
com la del romaní
amb un gran tresor a les mans
Teresa Ruiz (3r de Primària, CP Pràctiques,
Palma)
Poema fet a partir de la poesia de Jaume Vidal Alcover
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|