|
Univers:
sol, lluna, estels
Clima:
vent, pluja, tempesta
Dies,
mesos, estacions
UNIVERS:
SOL, LLUNA, ESTELS
DE MATÍ
Aixecau-vos de matí
i veureu el sol sortir
vermell com una magrana
Llorenç Riber
AURORA
He vist al lluny la serra blava
desemboirar-se lentament,
davant la nit que es retirava
cap a les coves d’occident.
L’extrem d’una ala de l’aurora
vermellejava en el cel gris,
mentre el seu cos encara jeia
mig enfonsat en el mar llis.
Joan Vinyoli
*
I més ben dit:
sóc caçador
professional
d'altes aurores.
Miquel Bauçà
LA COLOR ROJA DEL SOL
La color roja del cel
la portem en la mirada;
quan érem enmig del camp
una flor hem arrencada.
Sobre els rostolls caminem
com sobre catifa clara,
millor encara, que sentim
com s'esquinça a cada passa,
amb un cruixir de somrís
i una dolça sotragada.
La calor roja del cel
es va tornant més daurada:
com si anés naixent de tu,
com si et brollés de la cara.
Albert Ràfols-Casamada
GROC
les hores de ple sol
els camps de blat
com flames
d'un groc roent
cher Theo
aquesta llum en crema
tot flameja
tot canta
canta
oh la gran riallada
del color!
Albert Ràfols-Casamada
RAÏM
A cada gra de raïm
s’hi ha amagat el sol d’estiu.
Quan beurem un vas de vi
el sol tornarà a sortir.
Núria Albó
EL SOL
El sol s’amaga
darrera un pi;
cansat de lluir
se’n va a dormir.
Alumne de primària
AL CIM
El sol se n’anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
pro el tronc tot daurat.
El cim, tot vermell del sol, que es ponia
una mica a ponent del Montserrat;
i la muntanya santa resplendia
d’un encès morat.
Mes el sol ha tombat la carena
i tot s’ha apagat.
He baixat. Per la terra enfosquida
no restava ni un rastre de sol;
i al bell fons de la Vil·la Joana
començava a cantar un rossinyol.
Joan Maragall
EN EL CREPUSCLE...
En el crepuscle,
roig, el núvol de posta
l’astre delata:
pregoner de la flama,
enyora albes de nacre.
Margalida Pons
POSTA DE SOL
Temple d’alzines sureres:
veig cimals i torrenteres,
no hi ha gent al meu redol;
m’embriago de silenci
mentre espero que comenci
l’encesa posta de sol.
Joan Vinyoli
*
També nosaltres amb la punta dels dits
hem esbullat els cabells imaginaris
d’aquesta tarda que ara ens abandona.
Se’n va la llum, i el silenci i la fosca
no sempre són acollidors, benignes.
Però el perfum que ens resta entre les mans
ens orienta pel camí dels somnis.
Miquel Martí i Pol
*
fresc esguard
camins de neu
blava mar
i blau de lluna
blau esguard
ombra de calç
blau de cel
i groc de pruna
groc esguard
camí de vent
blau de nit
i ombra bruna
bru esguard
pluja d'estels
blau de foc
i cor de lluna
Albert Ràfols-Casamada
CANÇÓ DE LA LLUNA
Jo sóc la lluna
blanca i rodona
m’he fet rodona
de rodolar.
Pel cel rodolo
del cel us miro
sempre vigilo
quin bo que hi fa.
Jo sóc la lluna
que us vinc a veure
tot passejant-me
pel cel enllà.
La lluna us mira
fa companyia
i us dóna un bri
de clar de dia.
Ricard Creus
*
nit de lluna
estesa per la mar salada
escata de sirena
Josep Maria
Junoy
*
nua
lluna
una
lluna
nua
Albert Ràfols-Casamada
SEGUIT DE VISTES AL MAR
V
Allà en les llunyanies de la mar
s’aixecava la lluna solitària.
Un himne sense mots, acompassat,
li cantaven les ones en la platja.
El cel, tot llis i tot descolorit,
s’escoltava el cantar de les onades;
i la terra, enfosquint-se a poc a poc,
sense veu, sense vent i sense gales,
semblava submergir-se en el no-res,
davant del cel i el mar il·luminant-se
al bes de la lluna, a cada instant més clar,
i a la remor creixent de les onades.
Joan Maragall
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta:
algú que et faci d'acompanyant,
que et digui coses a cau d'orella
i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica:
vols que m'arribin els teus perfums
i amb els teus ulls plens de melangia
vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar de mi
pro tu ets al cel i jo estic en terra
i no veus camins que ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis, pàl·lida lluna,
jo sé un camí que podràs seguir:
va fins la vall, entre les muntanyes,
i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l'alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l'alba,
en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.
Pau Riba
NIT DE JULIOL A BARCELONA
Damunt la Rambla
de safrà empolvorada,
¡aquesta lluna!,
presideix impassible
el formiguer estrambòtic.
Joan
Alegret
*
LA LLUNA entre filferros, clara.
Filferros.
El filferro de la llum,
el filferro del telèfon...
Una estrella sobre un fanal,
sembla que reposi, immòbil, lenta.
Quotidiana virtut de baixar el fems al carrer,
de vespre.
Andreu Vidal
LLUNA
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
Núria Albó
CORRANDES DE LLUNA
Avui, si venia
la lluna morta,
l'amor cantaria
que truca a la porta.
I si ens arribava
amb gep a Ponent,
l'amor cantaria
en quart creixent.
Si la lluna era
rodona i roja,
l'amor cantaria,
l'amor boja.
Mes ai, si ve blanca
rodona i blanca,
l'amor cantaria
que la porta tanca.
I si duu la lluna
un gep a Llevant,
l'amor cantaria
l'amor minvant.
Maria Mercè Marçal
QUART MINVANT
esquerdes als murs
ona
ofegant-se en la seva pròpia empenta
veu fonent-se
ganivet de cendra
Albert Ràfols Casamada
MINVANT
La lluna vídua
alegre
per no dir que ha perdut la nit
s’ha quedat passejant fins migdia
-mig partida però
que un ocell li somreia-
i tan pàl·lida i trista
que ensenyava el neguit
i una son que la colga d’un fil
d’un fil prim
que amb el sol es desfeia.
Joan Salvat-Papasseit
LLUNA NOVA
pesa el buit
milers de finestres
ulls cecs
son rere vidres de pols
silenci rere soroll
i brega
a les places
somni de calç
encara
Albert Ràfols-Casamada
QUART CREIXENT SOBRE MANHATTAN
la lluna
tan fina
s'enfila
dalt dels
grata
cels
la lluna
callada
s'encalla
al centre del
llarg
carrer
Albert Ràfols-Casamada
LLUNA PLENA
roda damunt terrats
antenes
dents
ciment
tenyits
només per una estona
de blanc de plata
Albert
Ràfols-Casamada
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina
i tal vegada em desperti tard.
M'estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions del fems.
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia.
Andreu Vidal
*
Al vidre esquerre de la finestra
s’hi reflecteixen
dos ocells i una carícia
cada nit.
Damià
Huguet
ARC - EN - CEL
recobert de mon pijama a ratlles multicolors
lluminós en les tenebres de
la nit
com un arc - en - cel
lluminós en les tenebres de
la nit
recobert de mon pijama a ratlles multicolors
Josep Maria
Junoy
EL CEL
El cel és un camp
ple de meravelles,
l’ha llaurat el sol,
la lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot sovint arrela
arrela i floreix,
cada flor, una estrella.
Apel·les Mestres
CUES D'ESTELS
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
QUADERN IMMEMORIAL
Uep, estel...
Feia temps que no xerràvem,
feia temps que no xerràvem del vent
que se'n du les fulles que retens, amb cura,
en un quadern immemorial.
T'atures un instant, fora la confusió del treball
i pots recordar remors d'ones i les mollets del teu port verd.
De quina lluentor és la teva carn?
El cervell és sols memòria.
I aquesta vida és novel·la, l'alè d'abans de la immersió,
un sospir foragitat dins un univers expansiu
o dins una capsa d'agulles.
Uep, estel...
feia temps que no xerràvem del vent.
Glòria Julià
DE VEGADES
De vegades he pensat que no voldria altre destí
que el destí de les formigues lluminoses de la Via Làctia,
que són tantes i mai no fan nosa l’una a l’altra, totes dins la follia
d’un camí inacabable amb el control de saber-se molt altes i molt
acompanyades.
Carles Sindreu i
Pons
CLIMA:
VENT, PLUJA, TEMPESTA
TRUQUEN AMB MÀ FORTA
Truquen amb mà forta,
qui truca la meva porta?
El vent, el vent,
el vent furient!
Cançó popular
*
En el silenci a la nit
el vent sona suaument
i el vent dematiner
sona com una cançó.
Amanda (5è Primària, CP Pràctiques
Palma)
Poema fet a partir de la poesia de Miquel Bauçà.
VENTET DEMATINER
Aquest ventet dematiner
que mou els brins de cogula
abans que el sol embruti pertot
una mica més les coses.
Aquest ventet furtiu
que surt de les coves.
Alguna deessa fermada al cor
de la muntanya deu començar
a aixecar-se.
Arriben des del sol
esbarts de colomes blaves
sense fer gens de remor:
ja n’hi ha tres que s’han posat
als garrofers de la pleta.
Miquel Bauçà
A TOTS ELS VENTS
A tots els vents l'ànima oberta.
Entra-hi a dins , tu, vent del Nord,
vent del Migdia, i vent de l'Est
i de l'Oest també!
Esqueixau el vel de les meves boires,
clarificau les valls,
feis més aguda la muntanya!
Que els pins no plorin més
sots llur màscara grisa,
i un verd petulant
llenci son crit de guerra!
Que les aus el vol
aixequin magnífiques,
sens sentir l'humit
bes del núvol baix,
i un cel blau, tan blau
com un mar de mapa,
planegi tranquil
esperant la festa del Sol...
A tots els vents l'ànima oberta!
Cèlia Viñas
ON ÉS EL VENT?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l’orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m’estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
Núria Albó.
AVUI FA VENT
Ja són les cinc.
Jo tinc els peus
dins els mitjons.
Fa una ventada
inesperada.
Miquel Bauçà
*
Si mires el cel
hi ha moltes estrelles
però un núvol les tapa
i és com si un home
es posés la capa
Angelina
(5è Primària, CP Pràctiques, Palma)
Poema
fet a partirde la poesia de Miquel Bauçà
PERSPECTIVES I INVENTARIS
muts
núvols
lents
inflats negres
brillants
lents
núvols
muts
Albert Ràfols-Casamada
LA TEMPESTA
Buuum!
Ai, quin tro!
Quina por!
Tot és negre
i es fa fosc.
Xec!
Un llampec
ha sortit,
tots els núvols
ha partit!
Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.
LA PLUJA CAU
La pluja cau.
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.
Carles Cano
CANÇÓ DE SALTAR A CORDA
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Maria Mercè
Marçal
CANÇÓ DE PLUJA
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina:
Quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu quina pluja més fina?
Josep M. de Sagarra
*
La pluja consolava
el paladar de la terra
eixuta,
tal com qui rega amb una cançó
una ànima
solitària.
Guillem d’Efak
SI PLOU
Si plou, tot riu,
tot és moll
tot fa xim, xim.
Quan plou, tot és blau
i tot, tot plou.
Quan plou tot és moll:
el coll, el bosc i el cos.
Quan plou tot és moll.
Laura Savall (10 anys)
Poema fet a partir de la Tirallonga de monosíl·labs
de Pere Quart.
PLUJA
Ara plou, ara neva,
ara cau pedra,
pedra rodona
de la corona.
Xim, xim, xim,
salta que salta,
salta que salta,
xim, xim, xim,
salta que salta
el ninot prim.
Popular catalana
NEU A EIVISSA
Borrallons estranyats
per figueres de moro.
S'enfonsen blanament
els camps, sota un subtil
nord que s'atansa, sota
la neu. Germana freda,
sal, calç, flors d'ametller.
Marià
Villangómez
L’HIVERN
La neu que neva,
la neu que baixa,
la neu que davalla.
La pluja que plou!,
la pluja que cau,
la pluja que baixa,
la pluja se’n va.
El calabruix que cau,
la pluja que ve.
El cim de la muntanya
blanca de la nevada,
blanca.
La neu que es fon,
fusa pel sol,
fusa cau l’aigua,
fusa.
La primavera que ve
el sol, les flors , també.
L’hivern que se’n va,
adéu hivern,
adéu...
Catalina Arbona (5è de Primària,
CP Pràctiques. Palma)
Poema fet a partir de la poesia de Jaume Vidal
Alcover.
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
PLOU I FA SOL
Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l'Arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, maldament ploris,
somriu i canta amb mi.
Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la pruna
ja s'ha tret el dol
i l'oratge canta
i t'eixuga el plor.
Guillem
d’Efak
*
Plou i fa sol,
no sé què li he de dir.
La seva cara sense ànims,
no es pareix gens a mi.
Plou i fa sol,
no deu tenir oblit.
Vull alegrar-lo
perquè vengui amb mi.
Ell ara creu
que està tot sol.
Nosaltres intentam
dar-li consol.
Alegra la cara!
Oblida el neguit!
I vine amb nosaltres
que ens tens tots aquí.
Miquel a. Bonnín
Noguera (5è Primària, CP Pràctiques, Palma)
Poema fet a partir de
la poesia de Guillem d'Efak
DESPRÉS DE LA TEMPESTAT
Quan s'esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d'aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença el remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l'alegria:
els núvols sobre el cel s'han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tan oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçar els ulls a la llum nova!
Joan Maragall
DIES, MESOS,
ESTACIONS
*
dilluns
verd de poma
verda
A la butxaca duc
un manyoc de claus
claus per obrir
claus per tancar
l'ombra del pollanc
tremola a l'aigua
fuig
riu avall
claus per tancar
claus per obrir
Albert
Ràfols-Casamada
*
dimarts
el gris opac
de la boira
s'ofega
al mirall
Les lletres es confonen amb colors
els colors es fonen en les coses
els dies travessen les lletres i els colors
les lletres i els colors s'enfonsen al present
Albert
Ràfols-Casamada
*
dimecres
tres gotes
de llimó
en un vas
de ginebra
Freda penombra
al fons
es fon
en fum
Albert
Ràfols-Casamada
*
dijous
el blanc i el
negre ballen
al terrat
Arrenglerades
silents
veus
m'esperen
com
un colom
obren
les blanques ales
quan
les prenc a la mà
Albert Ràfols-Casamada
*
el divendres
violetes tendres
Ni joc
ni vol
mirall
adormit
massa oreig
per una gota
Albert
Ràfols-Casamada
*
dissabte
sabates liles
i mitges roses
Les dimensions de la paraula
els colors del pensament
quan no hi ha ningú es confonen
amb el cant dels ocells
i/o la llum del crepuscle
Albert
Ràfols-Casamada
*
diumenge
l'aire
acarabassat
d'un or
rogenc
Brillen els ulls amb vibració elèctrica
vola el cabell amb plomes de perdiu
salten els pits amb ales de setí
creixen els lliris entre lluna i aigua
Albert Ràfols-Casamada
EMBOLIQUEM
EL DILLUNS
AMB PAPER
VIOLETA
La llum ressegueix la taula
el full de paper
i el gruix de la tinta
a la tarda el sol
s’amaga entre els arbres
neu de cotó fluix
i farina blanca
al full de paper
les ombres s’amaguen
escolta el brogit de les ales.
Albert Ràfols-Casamada
DISSABTE
PALMERES
DAURADES
SOTA EL CEL
SAFRÀ
La llum a ratlles
vessa
gotes de sol fredorós
les notes d’un vals
ressonen ran de terra.
Albert Ràfols-Casamada
LES ESTACIONS
Quan és hivern, la posta promet els dies bells
i en temps de primavera el cor alegre incita
sovint a l'enyorança amb xiscle i vol d'ocells;
en ser l'estiu, com un fogar palpita,
tan lenta que no sembla precedir la nit;
a la tardor, sadolla, verema l'esperit.
Joan Vinyoli
*
El temps d'hivern, com ho explicaria?,
fa molt de fred i es té un sentiment
ja de tristor, o bé d'avorriment,
i podem dir: qui de tots s'ho perdria?
Temps de tardor, com el definiria?,
pàl·lid color mesclat amb molt de vent,
i permanent, fulles, clar element,
i tots pensam: qui és que no ho viuria?
Què en podem dir de la gran primavera?,
temps temperat és el característic,
i com també l'estimat que espera.
Sols resta dir quelcom del bell estiu,
fàcil no és perquè tothom bé viu,
el descansar i riure és el més típic.
Estudiant de Magisteri
TARDOR
Les noies de vint anys,
que escriuen cartes llarguíssimes
al promès que serveix a Extremadura,
i les criatures
que als capvespres d'estiu
criden horriblement pel carrer
fins que és ben fosc
us poden dir quin dia i a quina hora
ha començat la tardor.
Ells, només, coneixen els secret
perquè l'arribada s'endevina
-jo també he estat criatura-
amb un estreniment tan subtil
que fa basarda,
i tot el que la gent coneix,
i tot el que la gent estima
o bé odia,
tot el que és la tardor per a nosaltres,
és només la seqüela
una mica insípida i rutinària
d'aquest contacte íntim
que fa llanguir la noia
que té el promès servint a Extremadura
i que deté la cursa folla del vailet,
un sol instant,
que ja no retrobarà mai més.
Miquel Martí i Pol
TARDOR, TOT HO CANVIES DE COLOR
Tardor,
Tot ho canvies de color
Tardor,
Voldria ser com tu,
Un bon pintor
Anna Sardà (10 anys)
NOVEMBRE
Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.
Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.
El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.
Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.
S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.
Miquel Martí i Pol
HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí
i Pol
EL SENYOR HIVERN
Amb barba i cabells de neu
arriba el senyor Hivern,
de vent és el seu trineu
reparteix el fred i el gel.
Carles Cano
MARÇ
¡Oh gran frisament
lluent!
s'acluca l'esguard,
covard...
Ja gosa sortir
el bri,
i ve en l'aire dolç
la pols
que fa, tortejant,
un cant.
Damunt el més pur
futur
que, encara enterrat,
s'esbat,
jo petjo camins
divins,
¡oh dia roent
de vent,
oh núvol espars
de març!
Josep Carner
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Miquel Martí i
Pol
PRIMAVERA
Ara vindrà el mes de maig,
regalada primavera;
floriran totes les flors,
els clavells i les roselles.
Popular catalana
PRIMAVERA
Les flors floreixen,
és primavera,
surten insectes
pertot arreu.
El sol escalfa,
els ocells canten.
Obriu la porta
i els sentireu.
Alumnes de 6è de l’Escola Sant Josep, de
Vilafranca del Penedès
PRIMAVERA
Ara vindrà el mes de maig,
regalada primavera;
floriran totes les flors,
els clavells i les roselles.
Popular catalana
CANÇÓ D’ABRIL
Hi tornarem al sol-solet!
tira el braser per la finestra
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Clementina Arderiu
ABRIL
Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.
Per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:
Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.
Miquel
Martí i Pol
MAIG
Per la fira de Sant Ponç
comprem mel i confitures
i herbes collides al bosc
que curen moltes malures.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
Vinga, correm a jugar
tots plegats i amb alegria,
la mare no ens renyarà
perquè s'ha allargat el dia,
i els deures prou que els farem
havent sopat de seguida
i després reposarem
amb una bona dormida.
El maig és molt generós
i ens incita a fer viatges
perquè encén amb mil colors,
tendrament, tots els paisatges
i encara que plogui un xic
tot s'eixuga amb poca estona,
després hi ha un cel tan bonic
que mirar-lo ens emociona.
Per la fira de Sant Ponç
comprarem llaminadures
i herbes collides al bosc
per curar-nos les malures.
Miquel Martí i Pol
ESTIU
Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
Miquel Martí i Pol
ESTIU
L’estiu ens arriba
amb dies més llargs.
Traiem l’equipatge,
anem de viatge
i mengem gelats.
Anem a la platja
perquè fa calor.
Fem castells de sorra,
posem-nos la gorra,
també el banyador.
Alumnes de 6è de l’Escola Sant Josep, de
Vilafranca del Penedès
EN S'ESTIU
Aquí damunt m'esguarden les ones
la barca va on vol
el penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por.
He vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat la Terra.
El sol d'agost m'esclafa la cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara
no puc estar més content
just devora Tramuntana
estirat damunt la barca,
que som de dolent!
Com si res passen les hores
encenc un cigarret
res d'aquest món no m'importa
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura
me fondré davall les ones
com un glop d'aiguardent.
És que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.
És que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt la barca
amb un tassó de vi.
Aquí damunt m'engronsen les ones
crec que m'he adormit
el volantí tremola a estones
això és un paradís
de silenci que m'envolta
botaré per damunt les ones
com ho fan els dofins.
Faré que tota la meva vida
sigui un viatge com aqueix
en de dia trec la barca
en sa nit arròs de peix
no puc demanar res més
he resolt tots els problemes
dient: tanmateix.
Antònia Font
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
