Presentacions i comentaris
a la premsa de Mag poesia
Diari de Balears, 29
de març de 2000
PRESENTACIÓ DE LA WEB
i del llibre Poesia
a l'escola(Palma, Cort, 2000)
La presentació la feren Elena Vera,
Margalida Pons i Catalina Noguera,
el divendres 23 de març de 2001
en el marc de la XII Setmana del Llibre Català.
Catalina Noguera va publicar la seva intervenció
a Pissarra 104 (juny/juliol 2001). Hi diu:
"En uns moments de desorientació
pel que fa als referents culturals propis, en uns moments en què
la LITERATURA té tan poca presència en la societat i en el
món educatiu, en què el desconeixement dels autors més
emblemàtics de la literatura catalana entre l'alumnat de l'educació
obligatòria és evident, el fet de treballar la poesia a l'escola,
i de treballar-la de manera continuada, implica cercar nous camins d'ensenyament
i de coneixement que enriqueixin la pròpia visió del món
amb les aportacions dels nostres poetes."
"Al CP de Pràctiques treballam
des de fa temps la poesia a l'escola i som testimonis del fet que és
una activitat engrescadora, de la qual es pot treure un gran profit educatiu."
"Hem pogut comprovar que l'alumnat motivat gaudeix molt amb la poesia,
i el nombre d'activitats que es poden realitzar a partir d'aquesta són
infinites."
"Com a mestra vull donar suport a aquesta
reivindicació de la poesia, que any rere any duu a terme Antoni Artigues
(Edifici Ramon Llull. Campus UIB. Carretera Valldemossa Km. 7,5. 07112
Palma. Mallorca)) i que es tradueix en aquest material, que esdevé
una eina sòlida, pràctica i d'un gran valor per a tots aquells
que pensam que la poesia és un dels més bells camins d'aprenentatge."
El
diumenge 25 de febrer 2001 el diari Avui parlava de la Web
L'espira
Web Gabriel Ferrater
----------------------------------------------------------------------------------------------
Diccionari
del teatre a les Illes Balears
(Primer volum. Palma / Barcelona 2003: Lleonard Muntaner Editor
i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Pàgs. 403 i 404. Redacció:
Maria Magdalena Aloma i Francesc Perelló)
Magisteri Teatre-Mag Poesia (s. XX-XXI). Grup de teatre creat
i dirigit gairebé sempre per Antoni Artigues Bonet com a complement
de la seva activitat docent als estudis de Mestre de la Universitat de
les Illes Balears. Els actors sempre són estudiants de Magisteri
i hi han col·laborat professors com Gabriel Oliver «Majoral»,
Maria A. Font, Baltasar Bibiloni, l’escenògraf Jaume Falconer,
Toni de Cúber, Carles Rebassa, etc. Va iniciar les seves activitats
el curs 1993-1994 i des d’aleshores ha muntat prop de trenta espectacles.
Després de fer alguns muntatges poètics (Josep M. Llompart,
Cèlia Viñas, Jaume Vidal Alcover), el 1994 estrenaren Molta
feina i pocs doblers, de Joan Mas; Entremesos (Los fingits cegos, El moliner
i Los sacristans burlats), d’autor anònim; L’assemblea de les dones,
d’Aristòfanes, en versió de Marià Villangómez;
i La pesta, de Pere Capellà, sota la direcció de Lluís
Gili. El 1995 estrenaren Lisístrata, d’Aristòfanes, sota
la direcció de Pere J. Mascaró; Parasceve, de Blai Bonet
(reestrenada el 1998), una obra només estrenada a Barcelona l’any
1957; i Esquelet de Don Joan i l’esquetx L’Alfa Romeo i Julieta, ambdós
de Josep Palau i Fabre. Del 1996 són els muntatges de La tràgica
història de Miquel Kolhas, estrena mundial d’aquesta versió
feta per Josep Palau i Fabre a partir de la novel·la de Von
Kleist; i La flor romanial, adaptació de la rondalla feta per Guillem
Cabrer, dirigida per Roser Mascaró. El 1997 posen en escena Acció
Brossa, muntatge basat en poemes escènics i fragments diversos de
Joan Brossa; Temps, temps, temps, un espectacle concebut com a homenatge
a Salvador Puig Antich, amb textos de Vicent Andrés Estellés
i Gabriel Oliver «Majoral», i amb la direcció de Jaume
Falconer; N’Espardenyeta, adaptació de la rondalla de Jaume Vidal
Alcover, dirigida per Jeroni Mas; i Don Jaume el Conqueridor, paròdia
de Frederic Soler «Serafí Pitarra». El 1998 estrenaren
per primer cop a Mallorca Fins al darrer mot, d’Alexandre Ballester, i posaren
es escena un muntatge infantil: El rei i el drac, de Pep Albanell,
sota la direcció de Maria Antònia Manera. Durant el 1999 recuperaren
la figura de Joan Oliver «Pere Quart», de qui representaren Bestiari,
muntatge fet a partir de la seva poesia, La fam i La barca d’Amílcar.
El 2000 muntaren La sentència i d’altres esquetxos de Manuel de Pedrolo,
L’amor de les tres taronges, adaptació de la rondalla de Jaume Vidal
Alcover; i La independència dels Països Catalans, una bella història,
amb textos de Miquel Bauçà. Del 2001 destaquen El duc Meu-Meu,
de Francesc de Paula Barceló; Vas més de pressa que Frégoli,
streapteases i d’altres textos de Joan Brossa; El pèl de l’esperit,
Blai Bonet escènic, basat en textos de Blai Bonet; i Jo som un animal,
amb textos de Turmeda i d’una vintena de poetes. El 2002 han estrenat Els
encarrilats, de Joan Torrendell; Rondalla de rondalles, de Guillem d’Efak,
no representada mai abans; La confessió, de Josep Palau i Fabre;
i T’obligaran a masturbar-te, de Vicent Andrés Estellés.
També han fet muntatges poètics de Marià Villangómez,
Miquel Forteza, Josep Palau i Fabre, Damià Huguet, Joan Brossa,
Ausiàs March, Andreu Vidal, Miquel Martí i Pol, Maria Mercè
Marçal, Joan Vinyoli, Joan Alcover i Marta Pessarrodona. Han creat
també la pàgina www.mallorcaweb.com/magpoesia de dinamització
teatral i poètica.
Han participat amb alguns dels seus muntatges a la Mostra de Teatre
Escolar de Palma i a la Mostra de Teatre Universitari de la UIB. Han actuat
a diversos llocs dels Països Catalans, entre els quals el Teatre Principal
de Palma i a l’Institut del Teatre de Barcelona. Alguns dels seus actors,
com Lluís Gili o Joan Carles Bestard, han actuat després
a altres grups. D’ençà del 1998 ha organitzat la Mostra de
Titelles de Magisteri. (MMAV) (FPF)
NOTES
PER A UNA HISTÒRIA DEL TEATRE
ALS ESTUDIS
DE MAGISTERI DE LES ILLES
BALEARS
(Estudis de llengua
i literatura en honor de Joan Veny. Volum I. Publicacions de l'Abadia
de Montserrat, 1997)
A pesar del valor formatiu del teatre
i encara que les Escoles de Magisteri han disposat tradicionalment de
teatre, les activitats teatrals no han estat una constant en la formació
dels mestres, sinó que han estat subjectes a diverses conjuntures
i curolles. Fins al punt que el nou edifici de la UIB que ubica els estudis
de Magisteri ha estat dissenyat amb una sala d´actes que dista molt
de servir com a teatre (encara que posteriorment s´han fet esforços
per habilitar-la mínimament).
Va esser Encarna Viñas qui, fa
prop de trenta anys, va iniciar les activitats teatrals a l´Escola
de Magisteri de les Illes Balears (hi va estar des del curs 67-68 al curs
70-71). En trobem informació als nombres de Lluc de maig 1971,
al seu escrit "Sobre unes experiències de teatre a l´Escola
Normal", i de setembre-octubre 1993, on es parla extensament dels actes
que li vàrem dedicar a Magisteri la primavera del 93 sota el lema
"Encarna Viñas: el magisteri més enllà de l´aula".
Aquest lema reflecteix la tasca d´Encarna Viñas, que a l´escrit
de 1971 diu: "Tots els que creim que en qualsevol treball docent importa
molt més l´educació, la formació, que no la
instrucció rònega, atribuïm gran importància a
les tasques circumescolars. Aquestes activitats poden donar unes vivències
i posar patents unes capacitats d´acció [...]"; i defineix
perfectament els límits i les virtuts de l´activitat teatral
a Magisteri: "És clar que, des del punt de vista de l´art
escènic, els nostres muntatges tenen moltes deficiències;
però cal recordar que els intèrprets són alumnes
d´un centre docent, que no són professionals, ni tan sols
afeccionats, i que no han rebut una formació teatral profunda. De
fet, el nostre teatre només és una part de la seva formació
pedagògica. [...] Al capdavall, el que més importa és
el "fer" que aquestes representacions suposen. I pot ser el que en definitiva
compta no és el resultat, sinó la tasca col.lectiva, l´esforç
i l´entusiasme que ja són, per ells mateixos, una lliçó
de pedagogia".
Encarna Viñas va iniciar l´activitat
teatral a Magisteri el mateix curs 1967-68 amb El procés per l´ombra
d´un ase, de Dürrenmatt, escenificada amb decorats, però
sense vestuari (i els actors sortien amb el paper a la mà). Es va fer
una representació semblant de l´entremés cervantí
El retablo de las maravilla; i ja una escenificació amb tots els ets
i uts de L´excepció i la regla de Brecht. Durant tres anys
feren també representacions nadalenques: una adaptació de
Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, que Gómez Manrique
havia fet perquè ho representassin les monges del convent de la seva
germana priora ("El nostre muntatge representava les monges al convent,
organitzant la representació i duent-la a terme, de manera que la
distribució de papers i la caracterització dels persontatges
es feia davant el públic, en una mena de ´teatre dins el teatre´");
Auto da Sibilla Cassandra de Gil Vicente; i Nadal a la plaça d´Henri
Géhon. Els muntatges que es recorden més (n´hi ha
fotos a la premsa de l´època) són tres escenificacions
de teatre infantil: Tirant lo Blanc, en adaptació de Maria Aurèlia
Capmany (23 d´abril de 1969); L´amor de les tres taronges,
amb un pròleg de Josep M. Llompart (1970); i El metge a garrotades
de Molière en adaptació de Francesc Nel.lo (1971).
Antònia Dolç i Melcior
Rosselló, com tots els que hi participaren, recorden aquestes
activitats: "la seva imatge lligada a la d´en Josep Maria Llompart.
Sota la direcció d´ambdós es va organitzar un grup de
teatre que va tenir una gran importància didàctica per a
nosaltres, ja que treballàrem tots els caires de l´expressió:
corporal, verbal, plàstica (fent els decorats amb en Lluís
Fiol), musical (triant els temes), etcètera". "És cert que
n´Encarna ens donà molta feina perquè els meus nins
i jo li ajudàvem en la part material del muntatge de les seves
obres, però ella ens pagava sempre amb una bona moneda: feia una
funció especialment dedicada als alumnes de les Escoles de Pràctiques
i això era una cosa que jo agraïa molt vivament"; "va esser
com una bufada d´embat fort que entrava dins una casa tancada i ens
va demostrar que es podien obrir moltes portes que feia massa temps estaven
tancades".
Pere Mascaró, avui professor
de teatre a diversos centres d´ensenyament, també va deixar
la seva empremta teatral en el seu pas d´estudiant de Magisteri. El
maig del 1985 va dirigir el muntatge de Na Francina heroïna i el bruixot
borinot, obra seva i d´Antoni Masegosa, per a l´assignatura optativa
d´Expressió Teatral, amb els estudiants de Ciències
socials com a actors. Se´n varen fer dues funcions a Magisteri, una
per als nins de l´Annexa, i dues més durant l´estiu, a
Sineu i a Caimari. El maig del 1986 va dirigir Històries per dormir-se
tot d´una, de creació col.lectiva amb alumnes de 5è del
Col.legi de Pràctiques. Aquesta obra es va classificar a la mostra
de teatre al Principal. Se´n varen fer dues representacions a Magisteri
i una al Teatre Principal de Palma.
Resta per consignar aquí la tasca
duta a terme per Pere Noguera amb assignatures com Expressió Corporal;
Noguera, que també duia l´Aula de Teatre, fou tret de Magisteri
perquè aleshores la seva titulació no era universitària.
Guillem Cabrer, que va dur a terme molts muntatges seus, només
ocasionalment feia representacions a l´Escola de mestres, com per
exemple una representació d´Aina Sacoma.
Un altre aspecte que s´ha treballat
a Magisteri durant anys és el de la dramatització social;
sessions i macrosessions duites a terme per Bartomeu Mulet en l´àmbit
de la Sociologia de l´educació amb la finalitat de qüestionar
l´statu quo, de relativitzar el sentit comú (Eratown, El
petit príncep), de restablir la capacitat de sorpresa i d´inconformisme;
mostrar el funcionament del grup com a reflex de la societat, i la possibilitat
de transformació. Aranguren en una entrevista recent diu que la
societat està degenerada però que ell confia en una regeneració
de la societat, i que aquesta només pot venir de la joventut, d´una
generació jove insubmissa; i en demanar-li si es referia a la insubmissió
militar va dir que la insubmissió ha d´esser en tots els ordres,
militar, civil, social, cultural...
Precisament la nova
etapa de teatre a Magisteri, amb les activitats de MAGISTERI TEATRE,
té a veure amb l´ofec tecnocràtic --neoopusdeista-- del
nou pla d´estudis (manca de continguts, d´humanisme) i pel
control que en fan els pedagogs. Sembla que els que han fet aquest pla
d´estudis sàpiguen que només una formació
humanista pot dur a una regeneració social --que no interessa a
l´statu quo-- i que en canvi una eduació descarnada, tecnòcrata,
du a ciutadans jasp, aprofitats, iuppies, escaladors --i mai subversors--
del poder establert (i sembla que això és el que pretenen).
No interessen les tècniques si no és amb una idea darrera.
Cal donar via lliure al nou concepte d´identitat de Rosselló-Pòrcel,
de Palau i Fabre, de Picasso: no és el concepte medieval d´identitat
entesa com una identitat única que es va formant i conformant i que
és inamovible, sinó un concepte de la identitat múltiple
de la persona, amb camins diversos que s´obren ara i adés i
que podem seguir, per emprendre´n de nous en voler. Palau i Fabre diu
que és més heracletià que Heràclit: "No ens podem
banyar dues vegades al mateix riu no només perquè el riu ja
no és el mateix, sinó, sobretot, perquè jo ja no som
el mateix". Podem prescindir de l´he de..., de la idea de l´home
pressuposada per l´statu quo. Humanisme no és tant comunicació,
com expressió (i identitat). Biel Majoral propugna i du a terme també
una formació humanista: els valors de la cultura com a identitat, no
com a falsa comunicació (uns de dret i els altres de genollons --la
vertadera violència és la del poder que obliga a molts a estar
de genollons, no la del que s´aixeca contra això). Cal una
formació humanista a Magisteri. També en el sentit originari
de Praxàgores, de col.locar l´home com a centre, i per tant
prescindir de qualsevol divinitat (també dels duros com a déu,
o de la fama, o del poder...) I això és el contrari de
l´"humanisme" que deïfica i trascendentalitza la persona individual
--sobretot els poderosos que es peguen tocs pels pits--(“jo i Déu”),
a fi que ningú no els pugui tocar.
L´inici de la darrera etapa teatral
a Magisteri va lligat a una sèrie de recitacions poètiques
a càrrec dels alumnes. El maig de 1991 Gabriel Oliver-Majoral prepara
un grup d´alumnes per recitar poemes del nostre col.lega Guillem
Cabrer, mort un any abans. D´altra banda, Catalina Valls representa
el monòleg Condemnació i clemència per una reina
boja de Guillem Cabrer. L´acte té alhora una gran càrrega
literària (també hi parlà Josep Maria Llompart entre
d´altres) i humana, com no pot esser d´altra manera en les activitats
poètiques i teatrals.
L´abril de 1993, per afrontar
la mort de Josep Maria Llompart es fa un recital de poemes seus i de Cèlia
Viñas. En l´acte (patrocinat pel vice-rectorat d´Extensió
Universitària, com serà habitual a partir d´aleshores)
es parlà extensament d´Encarna Viñas i de la seva
família (Bartomeu Mulet, Damià Pons, Cèlia Riba,
etc.). És l´inici de MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA. El març
de 1994 un doble recital poètic dedicat a Jaume Vidal Alcover (amb
el lema Un senyor a terra de mossons) a càrrec dels estudiants de
Magisteri, i d´Ovidi Montllor i Toti Soler, del qual la Universitat
feu una edició restringida en vídeo. Hi parlaren Gabriel Oliver,
Pere Rosselló, Jaume Santandreu i Blai Bonet (La revista Pissarra
en té els originals pendents de publicació).
El mateix curs 1993-94 uns alumnes entusiastes
de l´especialitat de Primària varen fer possible la represa
de l´activitat teatral a Magisteri amb el muntatge de Molta feina
i pocs doblers de Joan Mas sota la direcció d´Antoni Artigues,
com en la majoria dels posteriors muntatges de Magisteri Teatre. Des d´aleshores
hi ha hagut una activitat teatral constant --quasi frenètica-- a
Magisteri.
Animats per l´anterior experiència
teatral, els estudiants de Magisteri estaven delerosos per l´activitat
dramàtica; durant el curs 94-95 es van fer cinc muntatges teatrals:
L´assemblea de les dones d´Aristòfanes, en versió
de Marià Villangómez; Sa pesta, de Pere Capellà; uns
Entremesos; Lisístrata, d´Aristòfanes; i Parasceve,
de Blai Bonet.
Als vuitanta anys de Marià Villangómez
(en què, a més, serà investit doctor honoris causa
de la UIB), Magisteri Teatre munta, el novembre del 1994, una versió
seva de L´assemblea de les dones d´Aristòfanes, que fou
representada al Teatre Principal de Palma, a Magisteri, a Inca i al Teatre
Principal de Maó. Amb músiques originals de Baltasar Bibiloni
i Ferran Ruiz i coreografia de Maria Antònia Font. Per primera vegada,
i a partir d´aleshores, Magisteri Teatre compta també amb el
patrocini del Consell Insular de Mallorca. El març del mateix any
es fa una presentació literària i cívica de Marià
Villangómez a càrrec de Damià Pons i Bernat Joan i un
Recital Poètic (amb un vers del poeta com a lema: Dins la nostra
veu es gronxarà la pàtria) a càrrec dels estudiants
de magisteri (amb musicació pròpia d´alguns dels poemes);
es feu a Magisteri, i a Eivissa en presència d´aquest gran
poeta català d´Eivissa. També el grup Uc va engrescar
els futurs mestres amb un recital de poemes de Marià Villangómez.
Des de Magisteri volguérem celebrar
el quaranta aniversari de la mort de Pere Capellà, mestre apartat
de l´ensenyament per la dreta espanyola. Es feu una presentació
de Mingo Revulgo a càrrec de Bartomeu Mulet, Antoni Colom, Maria Magdalena
Aloma, Llorenç Capellà i Avel.lí Artís (com
ell, militar català republicà contra el feixisme). Lluís
Gili, estudiant de Magisteri, dirigí Sa pesta amb alumnes de l´assignatura
de Lingüística, que fou representada al Teatre Principal de
Palma, a Montuïri, a Llucmajor i a Inca.
També el primer trimestre es
muntaren tres Entremesos: Los fingits cegos, El moliner i Los sagristans
burlats, dels quals es feren tres representacions a Magisteri. L´activitat
teatral continua el segon trimestre amb el muntatge de Lisístrata
d´Aristòfanes (també amb una trentena d´estudiants
actors, com a l´anterior obra del grec) dirigit per Pere Mascaró
(alumne, aquest curs, de Gramàtica Catalana).
El maig de 1995 Magisteri Teatre estrena
Parasceve, l´única obra teatral de Blai Bonet, que no havia
estat representada mai a Mallorca; només se n´havia fet una
representació a Barcelona l´any 1957 (per cert amb Josep Maria
Flotats com a actor novell). Es va representar a Magisteri de Palma, a
l´Escola de Magisteri de Barcelona, a Santanyí i a Artà.
Per primera vegada --i des d´aleshores-- es compta amb Jaume Falconer
com a responsable de l´espai escènic (encara que ja des de
les primeres activitats n´era el dissenyador gràfic). El
servei de publicacions de la UIB fa una edició commemorativa del
muntatge d´aquesta tragèdia de Blai Bonet.
El curs 1995-96 s´inicia amb l´estrena
de Esquelet de Don Joan i de l´esquetx L´Alfa Romeo i Julieta
de Josep Palau i Fabre, poeta, dramaturg, narrador, estudiós de
Picasso, i una de les principals figures de la reorganització de
la cultura catalana després de la desfeta franquista. Se´n va
fer una representació al teatre de Magisteri, el novembre, i
una altra de l´esquetx, el març, a la Fundació Miró.
Magisteri Teatre participa també
en l´acte dedicat a la família Forteza, amb participació
de Damià Pons, Jaume Oliver i Josep Massot, amb un petit recital poètic
d´obra pròpia i traducció de Miquel Forteza, el desembre
de 1995.
El segon trimestre s´estrena al
teatre de Magisteri, en presència de l´autor, una altra
obra de Palau i Fabre, que com l´anterior no s´havia duit
mai a escena: La tràgica història de Miquel Kolhas, versió
de la novel.la de Von Kleist; la dedicatòria del programa sortí
reproduïda a la premsa de l´endemà: "Dedicam aquest muntatge
d´una banda a Josep Palau i Fabre, autor de la versió de Miquel
Kolhas, i de l´altra als independentistes bascs --Lasa, Zabala, etcètera--
i catalans presumptament morts o torturats per l´Estat espanyol".
Se´n feren representacions també a Inca, Artà i a l´Institut
del Teatre de Barcelona en el cicle Teatre i Universitat (en el marc del
Teatre Grec). L´endemà es feu la V Diada Poètica, dedicada
a Palau i Fabre, amb un vers del poeta com a lema: "i la sang se´ns
ha tornat quatre vegades vermella". Parlà Joan Triadú i
els futurs mestres recitaren poemes seus. Aquestes paraules i actes queden
reflectides al nombre de maig-juny 1996 de la revista Lluc.
El tercer trimestre fou dedicat a teatre
per a al.lots amb el muntatge de la versió de la rondalla La flor
romanial feta per Guillem Cabrer, sota la direcció de Roser Mascaró,
amb una representació per als alumnes de Magisteri i tres per
a escolars de diversos centres al teatre de Magisteri, i una altra en
el cicle de teatre escolar de l´ajuntament de Palma.
Es comença l´activitat
teatral del curs 1996-97 amb un altre muntatge de Josep Palau: Avui Romeo
i Julieta i l´esquetx La més forta d´Strindberg en traducció
de Palau i Melgren; és la primera representació que es fa al
nou teatre de Magisteri. El segon trimestre comença amb una presentació
(a càrrec de Damià Pons, Gregori Mir, Joan Mas i Antoni Colom)
i recital poètic del poeta campaner Damià Huguet.
La VI Diada poètica, el març
del 1997, ha estat dedicada a un monstre de la poesia: Joan Brossa. El gran
avantguardista ens ha permès de presentar la poesia des de tots
els caires: poesia visual, poesia verbal i poesia escènica. Pel
que fa a poesia visual, a més d´una sessió amb diapositives,
hem pogut contemplar "la mosca fera", poema objecte corpori que Brossa
ha fet per a la UIB, a proposta de Magisteri Teatre. La poesia literària
ha estat presentada amb el lema "Avui dos carques són tres fills
de puta", un vers del poeta que expressa el seu compromís permanent
amb l´època; parlaren Jordi Coca, Eduard Plana i el mateix
poeta. La poesia escènica aplegava, sota el títol Acció
Brossa, una sèrie de fragments (el de Xeix on parla d´en
Verga, de La llenya viva, Els beneficis de la nació, El cap violent,
El bell lloc) i de peces curtes (Novel.la), també de postteatre
i d´strip-tease: Strip-tease IV, Homenatge al Vietcong, Els assistents
en fila índia, El dol, L´estel, El gibrell i El mar.
Durant el tercer trimestre del 96-97
es faran dues representacions més: N´Espardenyeta, versió
teatral de Jaume Vidal Alcover d´aquesta rondalla tan estesa arreu
del món, sota direcció de Jeroni Mas; i Temps, temps, tempss
un cant a Salvador Puig Antich (1948-1974), un lluitador mort per la dictadura
espanyola, amb textos de Vicent Andrés Estellés i Gabriel
Oliver-Majoral, i direcció de Jaume Falconer.
Es prepara ja la VII Diada poètica
per al curs 1997-98, dedicada a conèixer Miquel Martí i
Pol, i les activitats teatrals, que començaran amb la representació,
el novembre, de Don Jaume el Conqueridor, atribuïda a Pitarra, i
continuaran, probablement, amb un altre Pitarra de la primera època.
Els estudiants de Magisteri, amb aquestes
vivències teatrals i poètiques no només aprenen
a donar vida a textos poètics i teatrals, sinó que també
rompen el gel de la poesia i del teatre i s´hi afeccionen, i encara
més: amb el contacte amb els poetes i dramaturgs catalans --ja
sigui personal o a través de la seva obra-- els prenen coneixença
i estimació. Una dotzena de muntatges teatrals i set o vuit muntatges
poètics durant quatre cursos escolars creen un ambient cultural i
unes ganes de prendre part en els segúents muntatges i recitals
per part dels cursos que pugen.
Tots els autors que hem conegut són
lluitadors per una vida digna de la nostra nació catalana --i
per això mateix, alguns, marginats. Per a tots la nació
catalana són els Països Catalans, i així ho demostren
amb la llengua que usen, amb les seves paraules i, sobretot, amb la seva
obra i vida. Ara n´hi ha massa que donen per bo i normal l´statu
quo de les autonomies (que paguen bé els seus comparses) disgregadores
dels Països Catalans. Palau i Fabre diu: "No és veritat
que la nostra llengua sigui respectada [...] Mentre del bressol a la tomba
no impregni la vida de tots els ciutadans dels Països Catalans en tots
els ordres."; i Josep Maria Llompart: "Bé, jo no fa gaire, vaig dir
que creia en uns Països Catalans lliures i socialistes dins el marc
de l´Europa dels pobles[...] a la independència dels Països
Catalans, crec que s´hi ha d´anar."
A més, des del primer moment,
les activitats de Magisteri Teatre troben ressò dins el col.legi
públic de Pràctiques, que participa en els recitals poètics
de Cèlia Viñas i Josep Maria Llompart, de Jaume Vidal Alcover
i de Marià Villangómez (a més de fer altres treballs
poètics, recollits a la revista Faristol, del propi col.legi),
i que fa muntatges teatrals com El gat amb botes, teatralització
en vers de Marià Villangçomez, i El dimoni Cucarell de Guillem
d´Efak (com a fruit d´una proposta de Magisteri Teatre de fer
una 1ª Diada Poètica-teatral a l´ensenyament: Guillem
d´Efak; també se´n feu un muntatge poètic a càrrec
del CP del Port d´Alcúdia).
Trenta anys
de L'Amor de les Tres Taronges
Ningú, de paraula, no s'atreveix
a posar en dubte el valor formatiu del teatre per als futurs mestres,
i per als universitaris en general. Ara bé, la Universitat fa moltes
marrades en el camí teatral; com treure Pere Noguera (titulat en
teatre), que feia una bona tasca teatral a Magisteri; com dissenyar el nou
edifici de la UIB que ubica els estudis de Magisteri amb una sala d’actes
que dista molt de servir com a teatre, encara que posteriorment s'han fet
esforços per habilitar-la mínimament, i s'han habilitat diverses
sales d'assajos (en canvi a les escoles de mestres fetes el temps del genocida
Franco, hi ha teatre); com carregar-se, enguany mateix la sala d'actes
de l'edifici Ramon Llull, cosa que satura encara més la del Guillem
Cifre; com carregar-se l'Escola de Magisteri i posar-nos en mans dels científics
de l'educació.
Va esser Encarna Viñas qui, fa
prop de trenta anys, va iniciar les activitats teatrals a l'Escola de
Magisteri de les Illes Balears (hi va estar des del curs 67-68 al curs
70-71). Ella n'explica el sentit: "Tots els que creim que en qualsevol
treball docent importa molt més l'educació, la formació,
que no la instrucció rònega, atribuïm gran importància
a les tasques circumescolars. Aquestes activitats poden donar unes vivències
i posar patents unes capacitats d’acció [...]"; i defineix perfectament
els límits i les virtuts de l'activitat teatral a Magisteri: "És
clar que, des del punt de vista de l’art escènic, els nostres muntatges
tenen moltes deficiències; però cal recordar que els intèrprets
són alumnes d'un centre docent, que no són professionals,
ni tan sols afeccionats, i que no han rebut una formació teatral
profunda. De fet, el nostre teatre només és una part de
la seva formació pedagògica. [...] Al capdavall, el que més
importa és el "fer" que aquestes representacions suposen. I pot
ser el que en definitiva compta no és el resultat, sinó
la tasca col.lectiva, l'esforç i l’entusiasme que ja són, per
ells mateixos, una lliçó de pedagogia". (Lluc, maig de 1971)
Els muntatges d'Encarna Viñas que es recorden més (n’hi ha
fotos a la premsa de l'època) són tres escenificacions de teatre
infantil: Tirant lo Blanc, en adaptació de Maria Aurèlia Capmany
(23 d’abril de 1969); L'amor de les tres taronges, (1970); i El metge a garrotades
de Molière en adaptació de Francesc Nel.lo (1971).
I prou teatre fins als vuitanta, anys
en què fan diversos muntatges Pere Noguera, Pere Mascaró
i Guillem Cabrer.
La nova etapa de teatre a Magisteri,
els anys noranta, amb les activitats de MAGISTERI TEATRE-MAG POESIA,
intenta contrarestar l'ofec tecnocràtic --neoopusdeista-- del
nou pla d'estudis controlat pels pedagogs (manca de continguts, d'humanisme).
Sembla que els que han fet aquest pla d'estudis sàpiguen que només
una formació humanista pot dur a una regeneració social --que
no interessa a l'statu quo-- i que en canvi una educació descarnada,
tecnòcrata, du a ciutadans jasp, aprofitats, iuppies, escaladors
--i mai subversors-- del poder establert (i sembla que això és
el que volen que sigui l'educació)
Magisteri Teatre-Mag Poesia, amb vuit
anys d'activitat, ha fet recitals poètics de Josep Maria Llompart,
Cèlia Viñas, Jaume Vidal Alcover, Marià Villangómez,
Josep Palau i Fabre, Miquel Forteza, Damià Huguet, Joan Brossa,
Ausiàs March, Miquel Martí i Pol, Andreu Vidal, Pere Quart
i Miquel Bauçà (hi han participat 120 estudiants, que han
fet 25 representacions, amb més de tres mil persones de públic).
S'han representat Entremesos i obres
de Joan Mas, Marià Villangómez (Aristòfanes), Pere
Capellà, Blai Bonet, Palau i Fabre, Joan Brossa, Pitarra,
Alexandre Ballester, Joan Oliver i Manuel de Pedrolo, amb un total de 44
representacions (a Mallorca, Menorca i Barcelona). (Hi han participat 295
alumnes amb un total de 9.000 espectadors)
Pel que fa a teatre per a al.lots L'amor
de les tres taronges és el cinquè muntatge (deixant de
banda titelles de Brossa, Guillem d'Efak, etcètera). Es tracta
d'una adaptació teatral carregada de poesia que demostra l'ofici de
Jaume Vidal Alcover, un dels grans poetes catalans de tots els temps (i mai
valorat com es mereix. L'amic Josep Anton Codina ens proporcionà
els mecanoscrits del text de Jaume Vidal Alcover i del pròleg de
Josep Maria Llompart.
Fou Pere Mascaró, que duia la
mostra de teatre escolar qui ens engrescà a fer aquests muntatges,
que han estat dirigits amb gran força, entusiasme i encert per
estudiants mateixos: La flor romanial en versió de Guillem Cabrer
i direcció de Roser Mascaró; N'espardenyeta en versió
de Jaume Vidal Alcover i direcció de Jeroni Mas; El rei i el drac
de Pep Albanell, dirigida per Maria Antònia Manera i La barca d'Amílcar
de Joan Oliver, dirigida per Catalina Parejo. (Un total de 90 alumnes,
20 representacions, 2300 públic infantil a més de 1300 grans).
A més, des del primer moment, les activitats de Magisteri Teatre
han trobat ressò dins el col.legi públic de Pràctiques,
que ha fet el seu propi treball dels poetes i els seus muntatges teatrals
com El gat amb botes, teatralització en vers de Marià Villangómez,
i El dimoni Cucarell de Guillem d’Efak, Tirant lo blanc en versió
de Bernat Joan, El rei tortuga, en versió de Guillem Cabrer, Científicament
s'ha demostrat de Joan Barceló i Mal de panxa gegantí de
Cèlia Riba.
Els estudiants de Magisteri, amb aquestes
vivències teatrals i poètiques no només aprenen
a donar vida a textos poètics i teatrals, sinó que també
rompen el gel de la poesia i del teatre i s’hi afeccionen, i encara més:
amb el contacte amb els poetes i dramaturgs catalans --ja sigui personal
o a través de la seva obra-- els prenen coneixença i estimació.
Tots els autors que hem conegut són lluitadors per una vida digna
de la nostra nació catalana --i per això mateix, alguns,
marginats. Per a tots la nació catalana són els Països
Catalans, i així ho demostren amb la llengua que usen, amb les seves
paraules i, sobretot, amb la seva obra i vida. Ara n’hi ha massa que donen
per bo i normal l'statu quo de les autonomies (que paguen bé els
seus comparses) disgregadores dels Països Catalans. Palau i
Fabre diu: "No és veritat que la nostra llengua sigui respectada
[...] Mentre del bressol a la tomba no impregni la vida de tots els ciutadans
dels Països Catalans en tots els ordres."; i Josep Maria Llompart:
"Bé, jo no fa gaire, vaig dir que creia en uns Països Catalans
lliures i socialistes dins el marc de l’Europa dels pobles[...] a la independència
dels Països Catalans, crec que s’hi ha d’anar."; Pedrolo diu: "Només
estic disposat a comprometre'm amb opcions clarament independentistes;
i Miquel Bauçà en ser demanat sobre el sentit últim
al qual aspira a tendir amb la seva obra diu: "La independència
dels Països Catalans".
Entrevista
a Antoni Artigues
Dins: Teatre universitari: magisteriteatre magpoesia
Catalina Sastre
i Manera, 2007
1. Com va començar el projecte de Mag Teatre?
Mira, el maig del 91 en Biel Majoral va organitzar amb els estudiants de
Magisteri una lectura de poemes de Guillem Cabrer, Llompart i d'altres varen
parlar d'ell, Cristina Valls va fer un monòleg de Cabrer; Guillem
Cabrer havia entrat a Magisteri a fer classes de català el mateix
any que nosaltres, i havia mort aquest any 91.
2. Com va començar el projecte de Mag Teatre?
Quan va morir en Llompart, vaig anar al Parlament, on el tenien exposat,
com varen fer amb en Moll, i allà hi havia la seva dona, Encarna
Viñas, que havia estat professora de Magisteri i havia fet teatre
amb els estudiants; quan vaig veure la fermesa d'aquella dona, vaig pensar
en tot el que havia fet Encarna Viñas, coneguda per a molts només
com la dona d'en Llompart. Vaig pensar de fer uns actes semblants als que
havia fet en Majoral, amb el títol genèric "Encarna Viñas:
El magisteri més enllà de l'aula". Hi va haver poemes (amb
una selecció feta a posta de Damià Pons) de Josep Maria Llompart
i de Cèlia Viñas (germana d'Encarna), a càrrec dels
estudiants; també es va parlar del seu pare, que va ésser catedràtic
de la Normal de Palma (de Magisteri) el temps de la República; i del
seu padrí, de Barcelona, anarquista, que va morir atropellat per un
carro...
L'any que va venir davant vaig preparar uns actes semblants (fins i tot
va venir Ovidi Montllor a fer un recital) sobre Jaume Vidal Alcover. Quan
preparàvem els actes, un parell d'estudiants que hi participaven em
varen dir que preparaven una comèdia, "Molta feina i pocs doblers",
de Joan Mas, i que el director els havia fugit i a veure si jo volia dirigir
l'obra. Sempre he llegit molt teatre i poesia (més que novel·la),
i havia fet assessorament lingüístic a algunes obres d'Estudi
Zero i d'altres, i m'hi vaig tirar de cap, i ja no en vaig sortir.
3. Quins criteris segueixes en l’elecció dels muntatges, la tria
dels autors?
Ja has vist com varen anar els primers muntatges: Vidal
Alcover també havia mort fa poc, jo el coneixia, tant personalment
com la seva poesia, que sempre m'ha agradat molt i que no ha estat valorada
justament. La comèdia d'en Joan Mas, ja me la van donar els estudiants.
Mira, he triat en general bons poetes i bons autors de teatre, i millor
si són gent ferma i clara de Països Catalans (no vaig de regionalistes
ni de beates i altres herbes); i en general es dóna la circumstància
que aquests autors no figuren en els cànons de les universitats.
Si l'autor podia venir era un incentiu més: Martí i Pol, Brossa,
Palau, Alexandre Ballester, Marta Pessarrodona... També a vegades
faig coincidir aniversaris o pre-aniversaris (per exemple de Martí
i Pol no vàrem celebrar els 70 anys, sinó els 69, que té
més gràcia; i ell reia). Enguany muntam "La noia del gira-sol"
d'Agustí Bartra, però no és fins l'any que ve o l'altre
que coincideixi amb una data d'aquestes que se solen celebrar.
4. Com es prepara una obra amb actors amateurs?
No és teatre amateur, sinó teatre acadèmic.
A principi de curs deman qui vol fer teatre. S'hi apunta qui vol sense
cap requisit (tots han pagat la matrícula, i tots volen ésser
mestres). Després ens veiem, llegim l'obra, i deman qui vol fer cada
paper (en molts pocs casos jo m'he fixat amb un/a i el propòs per
a un paper determinat); si n'hi ha un parell que volen fer un mateix paper
(sobretot si és dels principals), fem una miqueta de càsting,
i entre tots el triam (si parlen malament jo ja els faig triar un altre
paper); ens podem equivocar, com enguany amb la Cecília d'Aigües
encantades, que no s'aprenia el paper pels seus dallons i ens va fer passar
pena i nervis a tots). Tothom hi troba un paper o altre, o llums, o escenografia.
El que cerc és que s'hi fiquin, que no s'hi posin de cul. Si no
ho fan tan bé, però fan el que poden, tenen tot el meu respecte
(alguna vegada, poques, altres alumnes m'han dit: "aquest no fa bé
el personatge, n'hauríem de triar un altre". De cap manera, si fa
el que pot i no té tanta gràcia, ens hem d'aguantar; et repetesc
que no és teatre amateur, sinó teatre acadèmic. Com
dius a una altra pregunta, el que interessa és la feina que es fa,
el procés; si el resultat és bo, mel, i si no, merda; no passa
res.
5. Quines diferències hi ha entre un muntatge poètic i un
teatral a l’hora de preparar-lo? Perquè deu ser molt diferent montar
una obra com la darrera de la Marçal que, posem per cas, Jaume el Conqueridor.
Un muntatge poètic és més difícil, però
també molt més agraït, perquè hi ha molta més
creació pròpia.
De primer, Llompart, Vidal... agafava els poemes per ordre cronològic
i els deien llegint; després els ho vaig fer dir de memòria,
però continuaven essent recitals, i no muntatges poètics.
Quan vàrem fer en Bauçà, el 2000, vaig anar a veure
en Toni de Cúber, gran pintor i artista, de Sóller perquè
em fes l'escenografia. Quan va veure la tria que li duia, per ordre cronològic,
va dir: "això no té ritme, i l'essencial de qualsevol muntatge,
com també d'un quadre, és que tengui ritme". Va agafar les
tisores, va retallar els poemes d'un en un, els va escampar damunt la taula,
i vam anar agrupant-los amb un cert sentit, per temes de pensament o de sentiment,
i després vam ordenar els diversos temes, i pensar el moviment del
muntatge.
Amb les obres de teatre, el que faig si són molt llargues, sobretot
d'ençà que tenc assignatures quadrimestrals i no de tot l'any,
és retallar-les.
Don Jaume el Conqueridor és l'única obra que hem repetit
al cap d'un parell de dies per petició popular: tothom que no havia
vingut la volien veure. Feia temps que la volia muntar, però no trobava
la gent adequada; un any, a principi de curs els vaig fer fer una improvisació
per grups; varen sortir tres o quatre arriencs, es varen posar de cara a
la pissarra, com si fossin als pixadors d'una discoteca i anaven comentant:
"No, tu, aquella rossa, batua déu" i coses per l'estil. Vaig dir,
ja tenc gent per fer-la. Els vaig passar el text, i el que havia de fer de
Don Jaume em va dir: "m'ha agradat, però no hi podré convidar
ma mare" ("cap problema, no la convidis"); ens faltava la infanta; dic a
la classe, qualcú vol fer aquest paper (i els vaig dir un poc de què
anava i el tipus de llenguatge)? Una alça el braç i tothom
va quedar bocabadat: una al.lota que duia un pam al rei en Jaume, fina, discreta;
vaig pensar: "ideal", un contrast guapíssim entre el que deia i la
finor en què ho deia.
6. Mag Teatre s’ha convertit en un referent cultural dins la minsa vida
cultural universitària. T’ho esperaves?
Ho faig perquè m'agrada i faig el que vull.
Sempre he estat molt content de l'assistència regular d'estudiants
de Filologia Catalana i del Ramon Llull; també alguns professors
-ben pocs- habituals.
En general he tingut el suport del rectorat.
Un any es varen encabotar que havia de formar part de l'aula de teatre,
que dirigia na Trapero; feien unes reunions amb un representant de cada departament
i havies de proposar el que volies fer i t'ho havien d'aprovar. Vaig tenir
pressions de dins el Departament, i llavors em crida un vicerector i m'amenaçava
que si no entrava a l'aula no em pagarien més escenografia. Jo li
vaig dir: "Mira, Jaume, jo tenc tants d'anys i no faig això per anar
a reunions i discutir amb gent, sinó perquè m'agrada i perquè
és útil als estudiants; si no em donau cap pesseta, igualment
faré teatre, i si no em deixau l'aula magna el faré a l'entrada;
el teatre que fem no s'aguanta en les quatre pessetes que doneu, sinó
en les grans obres que tenim, i en l'entusiasme dels estudiants." Em va contestar:
"Ves, i fes el que vulguis, amb els mateixos tractes de sempre".
Per penjar "El millor poema" de Brossa a l'entrada del Ramon Llull, també
hi va haver estires i amolles.
7. Quin és el teu muntatge preferit?
Com diria un pare o una mare davant la veïna: "Els estim a tots igual!
Tots són fills meus!" Sí que en tenc de preferits, però
no un, sinó molts:
L'assemblea de les dones, va ésser el primer musical que vàrem
fer, amb unes estudiants que dirigien la música i uns cors que era
de veure; a més participació d'altres professors de Magisteri:
Antònia Dolç, de dibuix, va fer l'escenografia, i Baltasar
Bibiloni la música. A més la férem al Principal de Palma
i al Principal de Maó (les primeres sortides fora de Magisteri).
Parasceve, amb estudiants que havien fet teatre amb jo l'any passat, però
que ja ho feien per gust i no com a tasca de l'assignatura; a més
vàrem anar a parlar amb en Blai un parell de vegades; en Falconer
va fer una escenografia boníssima; també anàrem a fer-la
a Barcelona. (Em referesc al muntatge de 1995; el 98 des del rectorat em
demanaren de tornar-la a muntar quan va morir en Blai; els actors eren els
mateixos, però no del tot: una amb un al.lot petit que telefonava
i deia "l'al.lot ha vomitat i no vindré", i n'hi havia un que venia
aposta d'Artà; un altre que ja no tenia la frescura de feia tres anys,
que donava un encant total al personatge, etc.).
Esquelet de Don Joan, fet conjuntament amb l'esquetx l'Ålfa Romeo
i Julieta, fou el primer que férem de Palau i Fabre, i vaig tenir una
gent molt maca i divertida i el públic va quedar bastant entusiasmat.
De Palau, també Miquel Kolhas, amb una col.laboració cantada
d'en Majoral, una escenografia collonuda de Falconer (és una obra
difícil perquè és molt cinematogràfica, amb mil
escenes i espais diferents). També, perquè és una obra
molt bèstia i provocativa i la vàrem fer a Binissalem al casal
Villalonga amb la meitat del públic que eren matrimonis de Binissalem
de mitja edat o més.
El muntatge poètic de Brossa Avui dos carques són tres fills
de puta i Acció Brossa, més que pel resultat pel procés
i perquè ell va venir, i li vàrem proposar la Moscafera etc.
Temps, temps, temps, que ho dirigia en Falconer, i jo hi feia d'actor;
i una música i una dansa i una escenografia (la cadira de volta de
garrot) boníssimes; i pel tema, i les cançons d'en Majoral:
el públic va quedar enrampat. Vaig dir a na Rosa Cabiró, que
havia fet alguns muntatge amb mag poesia: "Rosa, m'has d'ajudar: jo aniré
dient el poema, i tu em vas corregint el que trobis". Em vaig posar a llegir
el llarguíssim poema d'Estellés, i quan vaig haver acabat
el fragment que havia preparat, ella diu: "Això que fas, Toni, no
és el que ens ensenyes a nosaltres; sempre ens dius que els poemes
els hem de memoritzar i dir-los de cor". Li dic: "Primera lliçó!
Tens tota la raó, però si és així tu hauràs
de dir la meitat del poema".
De Don Jaume el Conqueridor ja n'hem parlat. Martí i Pol pel personatge
i pel recital de Llach.
La fam, de Joan Oliver. Boníssima l'obra, i uns actors (dos ha havien
fet teatre, i els que no hi varen entrar de ple) boníssims.
La independència dels Països Catalans. Una bella història;
també ja ho hem comentat (sobretot el primer muntatge de l'any 2000;
al que vàrem fer ara hi va anar un poc així com déu
va voler: més el procés i la relació entre nosaltres
que no el resultat).
L'amor de les tres taronges, per l'emotivitat de fer-la trenta anys després
que la muntàs Encarna Viñas, ella va venir, i alguns dels
mestres que l'havien feta fa trenta anys. Però sobretot per la gent
que era, i amb qui vam fer no sé quants muntatges més després;
Na Celi ens duia sempre a Son Llaüt a fer els muntatges i de llavors
ençà hi anam cada any a fer qualque muntatge. Sobretot vàrem
fer amb ells Jo som un animal, que és un dels muntatges que més
gust hem passat de preparar; la vàrem anar a fer a Son Llaüt
i un sortia del molí, i l'altre del terrat, i pel mig de la gent;
i a Felanitx igual, a la plaça de la font, els animals sortien un
d'un carrer, i un altre de dalt de les escales de l'església, etc.
El pèl de l'esperit d'en Blai, per la gent que érem i amb
qui ja havia fet tantes coses i que tant ens enteníem.
Vas més de pressa que Fregoli. Igual que l'anterior. A més
és la que ha tingut més repercussió. Molt de gust de
muntar-la i de fer-la.
T'obligaran a masturbar-te, igual que els anteriors, un muntatge agradabilíssim
de muntar perquè tots hi passàvem un guster; i n'Estellés
és un crack.
El nou Prometeu encadenat. En Baltasar Bibiloni va musicar fragments de
les amigues que havíem versificat; vàrem tenir un Prometeu amb
una gran força, i les cantadores, com caderneres.
Val més un dit en es front de Pere Capellà, la vam fer a
Montuïri el mateix dia que feia cinquanta anys que havia mort i tot
era gent d'allà, molts dels quals l'havien conegut. També
el Rei Pepet
Va com vull, potser un dels muntatges més vitals que hem fet: bons
textos, un gran entusiasme dels actors, una gran feina dels músics,
amb algunes músiques fetes a posta (d'en Biel Oliver "Torres" i d'en
Delfí Mulet). I les representacions, tant a Magisteri, com al Teatre
Sans, com a Castelló, un èxit total.
Dona drac, si no hagués patit tant per les divergències amb
les balladores de per què i com fèiem les coses (em referesc
al primer muntatge; quan ho preparàrem per fer a Lloseta jo ja estava
cremat i no passava gaire gust; la representació em va llevar el
mal gust de boca).
Si només en vols una, tria-la tu, jo no en sé.
8. És la perfecció formal la finalitat de les obres? O, si
haguessis d’elegir preferiries la comunió de la gent que hi fa feina
amb l’autor, els mots, el sentiment expressat?
Això crec que ja queda contestat. És el procés, l'entusiasme,
la implicació, digues-n’hi com vulguis. I el bon rollo a l'hora de
muntar-la i de fer-la.
Una anècdota: en Jordi Coca i en Bonnín (de l'Espai Brossa)
havien vist "Vas més de pressa que en Fregoli" a l'Espai Brossa i
els va agradar molt; quan varen saber que muntava La caverna d'en Palau i
Fabre em van dir que vindrien aposta a Mallorca a veure-la; els vaig dir
mil vegades que no vinguessin, que no tenia res a veure el resultat final,
i que quedarien totalment decebuts. No hi va haver manera, varen venir i
varen quedar totalment decebuts. En canvi jo vaig quedar satisfet del muntatge
com a feina acadèmica.
9. Quina valoració en fas d’aquests tretze anys de Mag ?
Satisfacció per la vida que això suposa.
Hem conegut autors en persona. Quan va morir en Brossa, molts estudiants,
i els mateixos conserges m'aturaven pel corredor: "S'ha mort en Brossa",
i els sabia greu.
Hem viscut obres molt bones i autors molt bons, que no solen entrar a la
universitat.
Un tracte amb els estudiants impensable d'una altra manera. Alguns,
amics/gues que de tant en tant ens agrada saber l'un de l'altre, o fer un
soparet i una bona xerrada.
Amb una paraula...
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
