En el món de la poesia per a infants, trobam dos tipus de llibres o de reculls:      Algunes antologies de poetes que no han estat escrits pensant en els infants, però que poden ésser ben rebuts per ells.      I, sobretot, llibres de poemes fets expressament per als infants per gent relacionada amb l’educació, però que no són poetes; i això es nota temàticament, en les imatges, en la sonoritat...   

       Per això, presentam una proposta nova que cobreix un buit. Es tracten de poemaris fets per poetes d’ara pensant en els infants. Aquests llibres pretenen rompre els cànons que fins ara indetificàvem com a "infantils" (en el sentit pejoratiu) i ser interessants per a lectors de qualsevol edat; a posta deim que Cuca de suro és poesia per a infants de 0 a 100 anys. Qualsevol edat és bona per redescobrir el món a través de l'ull de l'infant.

     Un poeta té experiències més enllà de les convencionals, i ho expressa amb les mateixes paraules convencionals, però donant-hi un altre sentit. El poeta s’acosta més al llenguatge poètic del nin, que encara no està de ple culturalitzat, immers en el llenguatge. Els infants encara no atrapats pel llenguatge convencional, viuen en un món poètic. Palau i Fabre diu: "Salvar l'infant que hi ha en nosaltres és la primera condició per salvar l'home”; i la poesia és l’eina més adequada per aconseguir-ho.      A més, cada poeta tria el seu il·lustrador, i així, les il·lustracions, a més de fugir del model Disney i d’altres models infantils, reforcen més la poètica de les lletres, i fan que lletra i imatge siguin un sol poema.

     Cuca de suro pretén que la poesia sigui present a l’escola, cosa poc usual però totalment imprescindible. Jerome Bruner esmenta dues superdestreses necessàries per a una educació integral durant tot el període d’escolarització: les matemàtiques i la poesia. I amb motiu, perquè com diu Nietzsche, les matemàtiques són la conceptualització màxima i la poesia és la desconceptualització màxima, o la màxima intuïció present. “Incitar un noi a aprendre poemes, és donar-li "paraules" per traduir les seves emocions, les seves sensacions, els seus somnis, i això per a tota la vida". Aquesta capacitat de cadascú de fer-se el seu imaginari, el seu món, és el que aporta la poesia a l’educació; aporta mostrar altres maneres de veure el món, altres metàfores (la d’aquest poeta, i la d’aquest altre...), a fi que l’aprenent no tingui por d’abandonar la metàfora col·lectiva i pugui trobar la seva pròpia metàfora.

     Els tres primers números són:         

-Històries d’animals, tretze. D’Enric Casasses i Stella Hagemann. Edicions Documenta Balear, 2010 (Cuca de suro, 1)

-Reravera. De Maria Bellver i Neus Ferrer. Edicions Documenta Balear, 2010 (Cuca de suro, 2)

-Visca!. De Blanca Llum Vidal i Rafel Joan. Edicions Documenta Balear, 2012 (Cuca de suro, 3)

HISTÒRIES D’ANIMALS, TRETZE
són tretze històries d’animals explicades amb senzillesa. La majoria són coses que han passat  de veritat i un parell o tres són filles de la imaginació. L’ànima dels animals s’anima tant com la dels humanets. Són versos que són petits contes, a voltes petitíssims. Els poemes són senzills, els dibuixos hi posen la filosofia. Els versos són lleugers, els colors tenen molta fondària.

ENRIC CASASSES
escriptor de versos, de poemes, d’aventures, cerca la poesia a les rondalles i a les cançons que vénen dels més vells i arriben als més menuts, i mira d’escriure coses que els petits puguin dir als grans.

STELLA HAGEMANN
sempre amb les mans brutes de pintura, s’expressa sobretot amb l’abstracte, però també fa excursions al realisme. El seu estil està determinat per la precisió de l’atzar. Anhela una pintura sense pretensió ni càlcul. S’ocupa de l’ànima de les aparences, persones i coses.

RERAVERA
és un llibre de primavera. Dels colors de tot l'any i d'algunes sensacions que poden sentir tant nins com joves i grans. Tot expressat des de la senzillesa, com si fos sempre la primera vegada. És un llibre de paraules i dibuixos on el mot s'omple de color i el color es deixa mesclar pel mot. Unes pàgines que són com portellons: darrera s’hi amaga un espai molt més obert del que sembla. Reravera convida el lector a imaginar-se tots els paisatges que vulgui i a obrir de bat a bat totes les finestres.  

NA MARIA BELLVER
és una dona bruna d'olor de fressèlia, mestra d'infants i sàvia dels sentits.
Dedicada a la poesia des de l'alba fins a la fosca negra s'acompanya de músiques, danses i
teatre.

NA NEUS FERRER
alimenta el seu temps de postres, teles i escorces d'alzina. Envoltada de fang i dansa, avança en els seus estudis de Ciències Ambientals.

VISCA!
és un llibre fet de trinxes, fet de bombolles, fet d’espurnes. I també és un llibre que fa miracles, que fa fer somnis, que fa fer esglais. Si te’l llegeixes tot I si te’l mires de dalt a baix, de biaix I d’esquerra a dreta, o del revés, et durà bona sort, perquè et durà sempre, lliurement, per un camí mental, que és el que menys costa de gambar. El pots copiar, si t’avorreixes, poema a poema, dins a aprendre-te’l de memòria I fins a fer-te gran. O pots, si tens la curolla de ser poeta, mirar d’anar-hi una mica més enfora. La poesia ve sola. No avisa. I com diu Blanca Llum Vidal: “És matussera, sapastra, destralera! / cosa fina, rebonica, ballarina! / Ens agrada així, elegant, / bruta de fang”.

UN ALTRE SOMNI

Si pareixo i quan pareixo vénen junts

i ho fan a raig, com els conills. Són tants i tan petits

que no fa mal. Quasi es perden però no,

car hi ha la boira i la cançó que ve i els bressa.

NA BLANCA LLUM VIDAL
sempre trencas el càntir quan se’n va a la font perquè li agrada beure amb les mans fent cassoleta. És amiga de dimonis, de rampells I de cabrits. Actualment viu a cavall dels Països Catalans I de la Poesia. Els seus poemes et burxen el cor, inesperadament, amb una mà. Amant de trobadors, li diuen “Pren-no-pren”.
RAFEL JOAN
va aprendre a volar per poder pintar, del cel estant, les planes I els relleus de Mallorca. Ara ha après escafandrisme I pinta sota el mar. Estima els poetes I odia el verb odiar. Dels seus quadres, se’n pot dir que tenen ànima. Mai no té por de la fosca, però té molt de respecte a la nit. No sap estar aturat I pinta de vegades d’adormit.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA