*

L'amor em llepa i m'ho dón' tot,
em fa cardar, menjar, dormir,
de fred em guarda i de calor,
m'ama els badalls, m'omple els sospirs,
em torna sant i màgic,
vol que l'abraci despullat
i em deixa i tot al coll plorar,
no vol que els déus em matin,
no em vol trair ni enganyar
i sóc ben seu i té els meus daus.

Però jo estimo el meu dolor
i així traeixo i faig trair
i així tinc por i així faig por
i em poso així gelós de mi,
que no hi hagi res fàcil,
i així l'orgull cau del cavall
i així vaig perdut i robat
per un fantasma quasi
i així l'amor el duc forçat
perquè l'amor no em deixi en paus.

Doncs dic que així se'm mor l'amor
i així la dona faig patir
per adorar-la per favor
fins a ofegar-la de desig
per un pinyol de dàtil,
per un donar-se que es fa fals,
per un dependre fantasmal
fins que es torna automàtic
llavors em deixa amb els meus mals,
llavors em diu: si et toco, caus.

Aquell que creu en el perdó
no té perdó si creu que sí
i el perdonat porta la flor
sense haver-se-la vist venir
i si venç el desvari
de les deslleials voluntats
que tapen fets desmesurats
ragin d'on ragin
és que ha venut els vigilants
de la presó de les mil claus.

Perd prou prats prenys a preu de pou
qui el crim curt cull com carn per si
vol vil vi, velar-se el valor,
dur draps de dol, dany amb estil
sense assessors simpàtics,
lluu el llom llast lleig, llord llot llogat,
poll pres llepable i no llepat
tractant l'astral estalvi
del dret del dring d'amor cobrar:
ploc pel pres, poc pres em complaus.
No val valent volàtil
que a veus ven vent de voluntats
si el pau ni s'hi veu ni vol aus.
 

PAMFLET DE L'ESPERANÇA [fragment]

La vida se sent borda si no té quelcom que la desborda. Som l'única espècie coneguda que bull els espàrrecs. La poesia, la infància i el retardat mental són per a fer les preguntes que importen. La música és per a obrir les ostres i els musclos. El teatre és per a despertar-nos quan estava a punt d'agafar-se l'arròs de l'ànima. La poesia crea un sentiment d'esperança fins i tot al centre de la desaparició dels cadellets. No ens conformem amb anar fent, volem sentir-ho i notar-ho, que anem fent, i encara més: volem ser lliure i fer: com al teatre, com a les cançons, i així ja no li cal ser esperança de res, li basta que la sentis viure a dins. 
 

TEATRE CRU [fragment]

No aneu al teatre, passegeu-vos de part de vespre per la ciutat o pel país, dissabte o dimecres, és igual, i hi trobareu vint-i-cinc mil tipus de follia artística de veritat, no actuant amb guió sinó amb visió, encara que sovint sigui la visió trencada del que ja no té res més. La penya dels negatius i la dels cadavèrics, els monòlegs de l'embriac, els aritificis del pobre, l'hora de passejar dels esquizofrènics, la histèria o la resignació, a dies, dels desesperats que aguanten perquè no saben per quin motiu haurien de petar precisament ells. No cal suïcidar-se, germans, sembla que diguin, basta tornar-se bojos de veritat. Volem la veritat, la bondat, el paradís, però no el disseny del paradís sinó un jardí on càpiga l'ombra del maligne i el doble egipci, on es pugui delirar i cavar l'hortet, dóna'm la mà, ja sé que sempre demano però... dóna'm la mà.
 

NOTA AL PEU DE LA LLETRA MORTA

1

Petits-prínceps, psicòtics, pretenciosos, poblen presons pudentes, pous profunds, plàstiques paperines, perquè prediquen posseir pulmons prepotents, proposen pujar per parles plurals, pitjar portes prohibides, prostituir papers privats, però poc podran passejar panteres pels parisencs parcs primaverals, pobrets, puix pell palpa pell, parpella penetra parpella, peus preparen polsegueres, paraules perden paraules, pensant perillen pensaments: perill pur?, pròpiament perill? potser, però... parlem-ne: poliglotisme?, primitivisme?, parlar per parlar?, piular?, posar pegues pertot? Prou. Prou pim-pam-pums! Passem. Passem però provem-ho, m?
 

PER QUÈ ESCRIC?

Per poder pensar, per no passar per ull, perquè no sigui dit, per arribar al pot de la confitura, per compromís, perquè sí, per ressuscitar els vius i els morts, per casualitat, per no perdre el fil, perquè estava escrit, per embolicar la troca, per elevar un misto cremat en homenatge a la universal estrella apàtrida catalana, per elevar la temperatura, per participar-hi, per fugir-ne, per quatre pessetes, perquè no tinc cua, perquè algú bé hi ha de posar la cara i dir-ho, perquè si no no sé qui som ni què representem, perquè em foten crits, perquè m'estimen, per renegar de tot i de tothom, perquè tires la pedra i qui sap on va, perquè no pot ser, per fer-te companyia, per ara, per tota una sèrie de circumstàncies que no cal explicar, perquè ni el bosc ni l'asfalt no esborrin el camí de casa, per una mena d'insatisfacció universal, perquè he vist reflectits a un vidre els dits d'un vell que ballaven un instant damunt la porta quan entrava al menjador, perquè t'hi fixis, perquè no es pot enterrar la veritat, per escriure't i perquè tu me n'ensenyes, mira: llamp, llet, llit, llot, llum.
 

SEGLE XII [fragment]

no demanem la llibertat a ningú, ni la prenem tampoc, perquè el fet és que ja la tenim i... què en fem, eh, què n'estem fent?
 

L'ANXANETA [fragment]

tots els nens, fascinats i sense perdre'l de vista, són l'anxaneta lleuger que s'enfila fins a dalt de tot de l'atreviment. Mentre existeixi aquesta alegria del xiquet enfilat damunt dels hòmens per saludar l'espai, els ocells, [...] mentre existeixi aquesta serietat dels castellers que aguanten la llibertat del nen desafiant una de les lleis més dures, la de la gravetat, mentre la solidaritat enfaixada i encaixada ens doni símbols transparents com aquest del nen que engega la por enlaire als quatre vents transformada en victòria dels hòmens sencers i units, considerem que la setmana ha valgut la difícil pena de treballar els uns per als altres i tots perquè els nens pugin drets. És un monument perfecte a la vida, a voltes tremolós, a vegades cau.
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA