FUGITIUS D'UNA CAFRADA *

          A Manuel Blázquez i Josep Antoni Escalada amb admiració

La competició, moda salvatge,
veu com un dòlar més la humanitat;
a cada mar hi mou el seu oratge
i torna els multipobres un ramat.

A alguns humans, però, la consciència
els fa sensibles a l'agressió
i justifiquen la no-obediència
al llop legal que ens clava el morrió.

Cal sortir del ramat amb valentia,
que del poder en neixen tots els mals;
i a qui no vol callar o bé desconfia
li fan la llei els nous senyors feudals.

¿És covard, doncs, qui fuig de la cacera
tot i conèixer el tràngol que l'espera?

                    Abril 1991

     * La guerra del Golf.


RAPSODE

Sona el timbre de la porta.

-Destrueix el lèxic dels textos: només se centra
en l'èmfasi dels tons i les inflexions, de manera
que iguala amb ironia tots els missatges,
des del discurs patriòtic fins a l'anunci banal.

El timbre torna a sonar.


UN ESPECIALISTA...

Un especialista transmet les paraules a través
de canonades cap a les fàbriques centrals de la seva
transformació i distribució, on, una vegada rebut
el color i el sentit al gust del moment, seran
enllaunades i posades al servei de l'editor,
la política i la cultura.


PAÍS

Som una societat endarrerida
que només es posa al dia en els
símbols externs.

Voldria fer poemes que no generessin
llenguatge sinó que en suprimissin.


FET INÚTIL

Aquell ara em parlava de jocs de colors.
Duia un barret d'ales amples i em va dir:
"Individualment la persona encara es defensa,
però, en grup, acaba reduïda a guarisme
estadístic". I em va assegurar que hi
havia paper morat amb ratlles de les
seves empremtes.


NOIA ROSSA

PLA GENERAL
El subjecte és una multitud.

PLA AMERICÀ
Apropa la càmera a la noia rossa.

PRIMER PLA
Apropa-t'hi més a fons: fes ressaltar
l'expressió de la noia.

          A Tomàs Pladevall


LA VIRTUT D'ENRAONAR

Aquí el fum dels crematoris d'escombraries
es barreja amb la boira. Ja sabem que el nas
és la víctima principal dels constipats. Una persona
que no regala mai electrodomèstics m'assegura
que no és bo de fer servir l'agressivitat per amagar
la por. Diuen que les cintes de colors són bones per al
mal de cap. Potser sí: sembla un secret de la vida
matrimonial. Si bé en les hores del Temps el xampany
no hi té cap norma, hi ha moltes maneres
d'entendre l'existència.

 A les ocelleries de la Rambla hi trobareu tota mena d'animals.


TREN VIU I CANVIANT

Sóc al costat mateix del canvi d'agulles de les vies.
La vida pot ser un sofriment o un plaer. Qui només explica
històries té el perill de tornar-se avorrit. ¿Quants diners
s'embutxaquen els sàtrapes del Comitè Olímpic? És
intolerable aquest desequilibri dels platets de les balances.
Es poden recórrer instal.lacions i més instal.lacions sense prendre consicència
de res. Però la vida no para. I moc les palanques del canvi
de vies.
Aquesta és l'agulla que pot fer descarrilar el tren si no va
cap al coneixement.

INTERMEDI (PROPOSTA)

Faria bombolles de sabó i, una vegada enlaire,
en trauria flors; després en faria una que augmentaria
de volum per l'espai; tot seguit faria una cortina
de bombolles (milers!). S'encendrien els llums
i la sala seria plena de bombolles de colors
i d'olors diferents.

          A Pep Bou


BLANC SOBRE BLANC

-¿Com podeu ser feliç al primer acte
si sabeu que us morireu al cinquè?

-És que al primer acte encara no ho sé,
que haig de tornar al silenci.


EL MIRALL A LA PISTA

No anava a la recerca de cap tema,
sinó que acceptava allò que li arribava,
encara que fos en forma d'un retall
de diari: en aquesta acceptació natural
s'han anat formant els llibres.
Crear un sentit en coses que no en tenien.


FESTA

-Em vol dedicar el llibre? Posi-hi
el nom del meu nét. Encara és petit,
però el dia de demà li agradarà de tenir
la signatura.
Això és treballar amb la llavor, però
no sé qui va dir que les persones
som aire i cendra.


INTERIOR

-Per què us entesteu a estar a les fosques?
Us hi trobeu bé?
-Ni bé ni malament.


PROVERBI

-Mira, noi, al socialisme no falla la idea,
fallen els homes; al capitalisme falla la idea
i no fallen els homes.


L'ARISTARC

L'Aristarc va i confessa:
-El que explico ni jo ho entenc.
Si ho entengués no ho sabira explicar.
Si ho sabia explicar ningú no ho entendria.
I si ho entenien no els serviria de res.


FI

-Apunta abans de tirar.
Quan estiguis segur encara no tiris.
A l'últim n'esteràs tan segur
que ja no et calcrà tirar.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA