LA CALA 

Obriu-me dins el mar, vells pescadors, 
que m'entri de verdor una alenada 
que tingui llum de barques i pinar, 
i el sol em transparenti el joc de l'aigua. 

Carritxeres de sol. El mar dibuixa 
blancors i morenors de les terrasses, 
 que guaiten, sota una ombrel·la verda, 
a la fira de llum, il·luminades. 

Dormides xarxes fosques pels murs blancs: 
el sol hi juga, aranya entre les malles. 
Tot dorm un somni verd; només el sol 
llança una pluja d'or als pits de Dànae. 

Un molí d'alegria tenc al cor... 
Moliners, moliners d’aigua salada: 
pel caló del meu cos, lent, hi desfila 
un horabaixa mariner del Carme. 

MAR ADOLESCENT 

Hort de llimones i gínjols 
i bellveures vora el mar. 
 Nacre verd amb ulls de plata, 
mar saliner de setze anys. 

 Aquest noi, com se revincla 
per veure l'horta i el camp! 
Canaris de llimonera 
volen els seus dits de sal. 

-Deixau-me saltar l’arena. 
Tallau-me els penyals d’aram, 
i els pins d'or que sempre canten, 
remulls de llum, inclinats...! 

 Pensar que mai no has de veure, 
donzell ardent de pits blaus, 
el plor morat de la vinya 
 ni el pes gloriós del blat! 

Mai! li va dir, i el seu coll 
tenia clavells de sang, 
i els muscles, obscurs, bromera 
de nenúfars grocs i blancs... 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Hortolans, deixau la sínia, 
portau llimones al mar...! 

GERMÀ DEL MAR 

Analitzau-me la veu 
Que al coll em neix un pinar. 
Mirau si té blaus de mar 
la meva paraula en creu. 

Que sempre se mou la veu. 
Té el moviment de color 
i una verda ànsia-remor 
D'abeurar, i ningú hi beu. 

-Beu aigua en ta pell pintada 
l'hortènsia dels crepuscles? 
-Només m'il.lumina els muscles, 
que tinc la color salada. 

Amics, desfermau la nau 
i navegau damunt mi. 
Llescau-me el cor submarí 
Vora els pins d'aigua, i menjau. 

Pescador de volantí, 
quan s'agenolli la tarda, 
sots l'últim cel de donarda,
aucells de sal caça en mi. 

Mirau-me sempre els balcons 
de la meva veu de mar, 
cridant: "Baixau a caçar 
déntols al bosc del meu fons! 

Esbajoca el meu color, 
         pescador. 

Mira quants de blaus hi tenc, 
         pescador. 

Tu sabràs si som com l'altre 
que viu sense ombra, d'esquena, 
        pescador..." 
 

MAR EN CALMA 

(Caló d'En Botra) 

Jo l'estim molt, a la mar, 
a la mar verda, ensopida, 
allargada dins el llit 
de blau color, color lila. 
Que no sap si té pinar 
ni escorces plorant resines. 
Que només es mou un poc, 
si una barca li esgarrinxa 
la pell de nereida verda, 
que li tenyeix les anguiles... 

A la mar santanyinera, 
voluntat d'herba florida! 
Sempre vestida de sol 
i rames de pi que et miren... 
Mirant-te els peixos de l’ànima... 
Mar verda, rius verda vida 
estirant-te dins el llit, 
dins un xal gris de calitja. 

Ai de la mar, la mar blava! 
Ai de la lila, mar lila! 
De salat que té el color 
el sol la vol per amiga, 
si el cel és blau, ella és verda. 
Ni mira el cel, de tranquil·la. 
Tomba l'espatlla als cantells 
verds del fonoll de marina, 
i dóna lliçó d'escumes 
als marges de margarides. 

Si jo fos el mar, eix mar, 
la barca, com dormiria! 
La soledat del meu pal 
amb escuma de gavines... 
A sota d'un cel ben blau 
i a sobre d'un mar ben lila. 
El meu gest salat dins l'aigua, 
i l'aigua corrent d'anguiles. 

Si jo, grill de camp, el mar 
arribava a esser un dia, 
tendràs, verda aigua caiguda, 
verticalitat d'espiga. 

JOC AMORÓS 

El mar canta, lila, lila. 
Malves, verdes, les penyes escoltant. 
-Què me dius, mar lila, lila? 
-Penya malva, penya verda, què em diràs? 
-Jo et diré, mar lila, lila, 
que em perdonis si som muda pel teu cant, 
que les penyes som creades per mirar-te 
i sofrir, amorosides, ton palpar. 
Corre envant, mar lila, lila, 
corre enrera, lilejant... 
i et diré, mar lila, lila, que si passes 
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus, 
que de cap em tiraré dins els teus braços, 
i la penya no hi serà, 
que la penya serà lila, 
lila, lila, com la mar... 
 

 PRIMAVERA ALTA 

                  Al  Sr. Francesc de B. Moll 
 

 Més envant, xipre meu. 
Jo vull esser palmera: 
Voluntat vertical amb rems de palma, 
vinclats per influència de l'amor, 
sensibles al dolç pes de la llum pura. 

Palmera alta vull esser, tan alta, 
que la veu dels qui passin sota els dàtils 
m'arribi ja picada de calàndries. 

Tinc el cor fet de palmes, 
i conec les sandàlies de l'abril 
quan m'arranquen palmons càndids, 
que se'n van a mesclar-se amb l'olivera. 

Glòria, laus!... i sol, 
mentre la meva mutilació d'abril 
fa cortesies de vinclada llum 
als silvestres germans d'entranes d'oli: 
Oliveres agraïdes a la destral 
que els ha fet possible de sentir 
el fervor d'una mà. 

Mutilat per amor. Sí, mutilat. 
Però,  gràcies. Sols m'heu llescat el cor. 
I feis-ho sempre. 
Mes, deixau-me intacta l'estimada altura. 

PRIMAVERA INFANTIL 

                     I 

Minyonia amb sol -record!- 
Alçant la dolça bandera 
de la canyamel primera 
pels camins d'aigua de l'hort. 
Joc en l'aigua? primavera!- 

El joc ara està dins mi. 
Tot salta amb la canya verda 
i amb tanta festa s'esquerda 
el meu pit de xeixa i pi. 
L'aigua que me va vestir, 
va brollant, i me despulla, 
posant túniques de fulla 
a l'hort ja de terra esponja. 
 

                   II 

Minyonia de bengales. 
Pell groga dins els murtrons, 
martiritzant gorrions... 
Mans petites plenes d'ales. 

Aubercocs dins la camisa. 
La pell, branca carregada. 
Un cop blau. Esgarrinxada. 
Visca el salt de la bardissa! 

Camp de Maig. Els crits a lloure. 
Joc daurat a dins la xeixa. 
El cel ja no té la reixa 
blanca i grisa del gris ploure. 

L'aigua! La roba a volar! 
Salts tot nus i esses d'anguila. 
La minyonia del mar, 
ja nua, verda, tranquil·la... 
 
 
 

portada blai bonet 

POESIA A L'ESCOLA

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia