ELS SOMNIS

(Barcelona, Empúries, 2003)


ELS SOMNIS


ABANDONA AQUESTA IDEA.
Deixa-ho córrer. N'hi ha prou!
No va ser pas el llenguatge
que ens va fer intel.ligents.
No cal dir que és més erroni
suputar que emprar punxons
per caçar les bèsties grosses.
Quan vam començar a usar-los,
ja ho érem, feia temps,
molt abans, per Etiòpia,
deu fer dos milions d'anys
potser més. Intel.ligència,
tal com l'entenem avui,
en teníem. I de sobres.
No parlàvem i era el cel.
-Sense mots, no cap idea:
no ho dic jo: ho diu Plató.
-La intel.ligència és vària
i el suport, encara més.
A la plaça Urquinaona,
és ple d'homes acuitats
que no moten cap paraula,
com els gossos o els coloms,
que hi concorren o que hi volen.
Tenen tots el sentiment
de comprendre allò que hi passa.
Les imatges són bastant.
-Però un vell d'Urquinaona
té 'idees', que un falcó,
mal que fos de Collserola,
no podria tenir mai.
-Ben pensat: hi ha 'idees'
fabricades des dels mots,
però no són pas les úniques.
Els primers avantpassats
en tenien amb imatges.
-I com fou possible això?
-Als ancestres, un bon dia,
per motiu desconegut
fins avui, -perquè no hi toquen,
els que acaren aquest fet,
ignorants del que és un somni-,
el cervell se'ls féu més gran.
-Què ho féu que aquesta màquina
s'engrandís de tal faisó?
-No ho sabem, ara per ara,
no ho sabem exactament.
En principi, les imatges
eren tretes del mirar,
però un cop enregistrades
eren el material
des del qual hom produïa
les abstractes. El mateix
s'esdevé amb el fet oníric.
Hi ha somnis construïts
d'altres somnis, no memòria
ni retrat del natural:
el que en dic els 'metasomnis'.
-Per què em contes tot això?
-És només per fer-te veure
que la ideació
la fem tots amb les imatges,
les mosteles i els humans.
La 'idea' d'un bri d'herba
o d'un riu, la compartim
amb un rat o un goril.la.
Si poguéssim demostrar
una intel.ligència prèvia
al llenguatge, fóra el punt
d'on veuríem amb certesa
que l'oníric és la ment
que teníem, pre-lingüística.
La ciència ha demostrat
que en el ventre de la mare
passem fases: som un peix,
un moment, o una granota.
Aleshores, el cervell
també passa de la pensa
d'un coiot o d'un mesquer
al pensar amb les imatges,
que ja és intel.ligent.
Avui és el fet oníric
el que en resta, com també
la manera infantívola,
que després desapareix,
recoberta de paraules.
La imaginació
dels infants, talment els somnis,
també fóra un bell record
de quan érem a la selva.
-Bé caldrà de revisar
el que hom diu 'psicologia',
aturar-la, si podem;
escombrar les bestieses
i mirar el problema humà
tal com és, no com voldria
un grapat de parisencs,
que just tenen Aristòtil
com a llibre manual,
juntament amb les mestresses,
que els indiquen el camí.
-I així podem resoldre
que tenim tots un passat
ontològicament lliure.
És la parla que ens fa esclaus,
però cal treballar amb ella.
-Justament. I hem sotstret
la construcció dels somnis
de l'esclavitud de Freud,
que voldria que just fossin
un reflex d'allò viscut,
i no lliure meravella.
-I què més ha fet de mal?
-Dir que els nens són uns obsessos
sexuals, ha fet que no
puguem veure que una nena
que camina ho sap tot
del sistema que l'envolta.
Això l'interessa més
que no jeure amb el seu pare.
-I, per què és tan lloat?
-Has de veure que les dones,
més enllà de produir
els nadons, prou que els obliguen
a prendre de parlar,
que els estaca a la comuna.
No podrien acceptar
un espai incontrolable
com els somnis, com crear...
Això, elles no ho toleren.
-Però elles prou apreuen els pintors.
-Els consenten, perquè donen
i perquè allò que fan
és visible i ponderable,
sobretot és col.lectiu.
-I qui va inventar el llenguatge?
-Són les dones i els infants.
Fou la parla que ens va prendre
aquella alta llibertat,
que avui torna amb la Ciència
i la Tècnica i el Treball.
Parlem menys i som més homes
o som més intel.ligents.
Però, clar, és una tècnica,
d'on deriven les restants.
Si no hi hagués estat, seria
impossible el transistor
i que jo pogués preveure
de filmar-me un somni, cap,
ni tenir cap esperança
en aquest desert gelat
que em rodeja,
cada dia i es fa més dur.
-Un moment: què és un somni?
-Tots els somnis: narrativa.
Ens és lícit suposar
que els ancestres composaven
una història en cada cas.
Fins i tot, una lleona
fa un resum del que farà
i també de les resultes.
Vet aquí el que portem:
la intel.ligència icònica,
el reflexionar infantil
i el gust per la narrativa,
la poètica essent un lloc
inventat des del llenguatge.
Quan naixem: no res en blanc:
tot ve junt amb el genoma.
Els lligams són més estrets
del que pot semblar d'entrada
entre el somniar corrent
i el que passa a Urquinaona.
Som enfora de poder
demostrar-ho. Cal parlar-ne.

A MI EM BASTA BARALLAR-ME
o ajeure'm al terrat
per sentir que tot canvia.
Molt m'admira que la gent
necessiti anar al cinema,
al futbol o ca un amic,
viatjar fins a Sud-Africa
o casar-se un altre cop.
No ho he après a cap escola,
menys encara a un manual.
Imagino que els qui tresquen
és per vici o han vist
que tothom fa aquestes coses.
Tot això s'acabarà
quan es puguin mirar els somnis.

DEFINICIÓ D'UN SOMNI:
un objecte físic com
qualsevol, com tots els altres.

DELS ANCENTRES, CAL GUARDAR
just el que és pedra picada.
De la resta, fer-ne foc.
Llurs paràmetres són foscos,
com ho són els dels vidents
de les teles i els dels savis
que hi parlen desbridats,
que no diuen el que saben,
car suposen que enganyar
els robora. Pardalades…!
Just els somnis han de ser
-quan la tècnica els filmi-
els que ens han d'alliberar
d'un estat tan miserable.

DOMUS DEI ET PORTA COELI.
Justament: és el cervell
i la porta són els somnis.

EL CAPITALISME TALLA,
civilitza eficaçment,
l'incontrol de la cobdícia.
Les organitzacions
teològiques, teòriques,
que han comptat amb el factor
humanal per tenir vida,
han estat molt més cruels.
Els convents, els monestirs,
de Munic o del Nepal
són exemples comprovables.
Això a part, és el camí
que podrà interessar-se
pel cervell i que voldrà
treure un guany de tots els somnis.

EL DESCOBRIMENT DELS SOMNIS
destrueix de soca-rel
la brutor, la psiconàlisi,
que és tan extravagant
com el naixement de Júpiter;
dinamita els fonaments
més fixats de la cultura
d'Occident i, per això,
de la resta de les tribus
i a més consent pensar
que seran la primera eina
democràtica per poder
lluitar contra l'estultícia,
car serà el pacient
que tot sol podrà curar-se.

EL GRAN BENIFET DELS SOMNIS:
ha tornat un camí mort
la xerrera psicològica,
el sopar en comunitat
i també els discursos d'Hitler.

EL MÉS GRAN DE LA NATURA
és la creativitat
en els homes, en els somnis,
n o pas ser intel.ligents
o capaços de fer eines.
Perfer somnis no s'aprèn
a l'escola ni amb les mares.
Ve donat, com ve donat
el cervell amb ses neurones.

EL QUE FAIG ARA MATEIX
¿és canònic d'acord amb
el sistema d'aforismes
compilats de fa tants d'anys,
quan vivia a la muntanya
amb pagesos indecents,
amb serpents que els m'ensenyaven...?
No ho és gens. Vaig cremar
els arxius i de les cendres,
recollides amb esment,
en vaig fer una miloca.
Ara vago i no dic res.
Just els somnis m'acompanyen.

EL RACISME DURARÀ,
mentre cadascú no trobi
que s’estima a bastament,
observant els propis somnis
i no hagi de surar
comparant-se amb la veïna.

ELS TRES GRANS IMPERATIUS
metafísics categòrics:
Catalunya, Estats Units
i els somnis. Ja és hora
de fixar-los, dins l'embull
que divulguen molts de murris,
que recorren els mercats,
les tavernes que no tanquen.

EL TERRIBLE ERROR DE FREUD:
fer dir als somnis impostures.
No hi ha significat,
com no en té pas el llenguatge.
Són construccions que no
deuen res: són produïdes
pel major abelliment
del subjecte que les crea.

EL VALOR ABSOLUT DELS SOMNIS
rau en la immobilitat,
és a dir, en què les regles
de la transformació
de les peces amb què tracten
són en nombre limitat,
com el mapa cromosòmic.

EN ELS SOMNIS, L'IMPORTANT
no és pas el que somnies,
malgrat tingui un tractament
que faria badar els àngels,
sinó el com. És per això
que el llenguatge és inútil
per gosar de traduir
unes peces tan divines.

-ÉS CORRECTE MENTIR AL POBLE?
-És forçós, diu el mossèn.
Cal que vegi un escenari
convincent, car amb no res
s'atabala, diu blasfèmies
s'abraona amb el veí,
pega foc a les imatges...
-Fóra més intel.ligent
que sortí de l'estultícia.
-Què és ço? I com es fa?
-Basta fer-lo somniar,
que recordi les històries,
basta fer que dormi sol
per tal que no se li escapin.
-Què farà amb tot això?
-No caldrà dir-li mentides.

GARANTIA DE PODER
no esverar-se en cada canvi
que el cervell dóna per fet,
que nosaltres, al contrari,
hem d'aprendre a tolerar,
esperar-ne les resultes.
Això és el que vol ell:
per omplir-nos de fineses.

HAN FUGIT DE LLURS MARITS.
Ara habiten una casa
de parets blanques de calç
recobertes de flors fúcsia.
Recuperen la raó
i obliden les pallisses.
Aviat somniaran:
n 'aprendran, de mica en mica.

HE AVORRIT L'ASTRONOMIA,
les ciències naturals,
els volcans i les panteres,
car corrompen els humans
distraient-los de llur fi
que és conèixer la llur ànima,
els ventricles del cervell,
els axons de les neurones,
les dendrites, tot allò
que regula la conducta
o bé la producció
d'aquests somnis que em mantenen
viu encara malgrat tot,
malgrat l'estultícia enterca,
malgrat el decandiment
desarmat de Catalunya.

HI HA GRAN RELACIÓ
entre un ne que escolta un conte
i sa mare, en somniar.
Són fenòmens quasi idèntics.

LA CINEMATOGRAFIA
ha adquirit maturitat
des que ja no s'utilitza
per contar narracions.
És un pas gens menystenible.
A la televisió
el que compta és la cosa
que no és pas el guió,
l'argument de la pel.lícula.

LA CULTURA TÉ L'ARREL
en no res: just en la fuga
de la precarietat.
Això ho fa un individu
o un ramat, petit o gran.
Els esclaus de Nord-Amèrica,
llur cultura fou cantar
per fugir d'on es trobaven.
D'altra banda, els alemanys
han fet tot allò que han fet
pel refús de ser uns bàrbars.
Un cop el dispositiu
és llençat, apareix Hegel
i molts d'altres, ben semblants,
que no actua perquè és bàrbar:
és perquè és ell mateix,
ignorant els seus principis
culturals, encara que
ell treballa dins la tribu.
Hi ha el lumpencultural:
hi ha Hitler, hi ha en Heidegger,
sacerdot ínclit del Ser,
que opinava
que els poetes
eren els pastors d'això,
volent dir que s'hi acostaven,
essent ell l'amo absolut
quan tot és ben el contrari.
Pels egipcis, fou el Nil.
Els USA, per no ésser
com Europa. Els catalans,
per no 'ver trobat Amèrica.
Els jueus, per ser caçats.
I darrera els grecs hi havia
la presència d'un perill,
que hom no ha volgut de veure,
que els va fer més racionals.
La cultura de les dones,
que existeix, també prové
de pensar en llur feblesa.
Això ho he vist dormint,
car els somnis més  esplèndids
pouen dins les lesions,
i no pas dins benaurances.

LA CUPIDITAT POT SER
de maneres ben distintes:
els Illens, que s’han venut
el soler on caminaven;
els americans que han fet
els PC's, que són tan útils,
o la revolució
o el messies que esperàvem.
Tot això són variants
de l'instint de la cobdícia.
Just els somnis han fugit
d'aquest clot ple de sutzesa.

LA DOCTRINA DE JESÚS
no és falsa perquè tingui
un enclí religiós,
ans perquè només ens vegi
com a eines pel ramat.
Segur que ell no somniava
com ho he fet jo, fa uns anys,
que m'ha dut a l'evidència
que el que val no és el 'jo',
ans ser fruit de la natura,
-com un corb, com un cristall-
la més incontaminada.

LA IMMORTALITAT ÉS
escapar de la comuna
amb un estri que tenim,
és a dir, amb la nostra ànima.
És ben clar que els somnis són
o existeixen per aidar-la.

LA MECÀNICA ONTOLÒGICA
del progués és on ens cal
ingressar tots els estalvis.
Això els somnis, no Plató,
ens ho ensenyen i demostren.

LA PARÀBOLA. ELS SOMNIS
són paràboles que el cervell
elabora pel seu compte,
ell tot sol, tot arranjant
fets reals, però diversos
en un sol relat superb.
Per què ho fa? Ell es limita
a tractar l'enregistrat
i crear la meravella. 
Parlant clar: és com un déu
en qui cal confiar sempre,
no perquè podrà servir
per resoldre cap conflicte,
ans perquè és la beutat,
que no es pot comprar ni vendre.

-PER QUÈ NO ESCRIUS NOVEL.LES?
-Tenint somnis, és molt pec.
-Idò, escriu allò que conten.
-Impossible: l'acció,
els actors i l'atmosfera...
no es poden traduir
al llenguatge: cal filmar-los.

QUÈ DEU SER UN SUPERHOME?
Un que sap l'absurditat
i coneix el que és un somni.

-QUINA ÉS LA PROPIETAT
distintiva de cada home?
-L'estultícia i no saber
que podria alliberar-se'n.
-Com podria? -Examinant
la seva ànima, la seva.
-Per què no ho fa, idò?
-No ho farà mentre no pugui
veure un somni al monitor
i el rescati de la insània.

-QUIN SERÀ EL FUTUR D'AMÈRICA?
-Net i clar: serà el futur
de la humanitat entera.
-Com serà? -Doncs, de primer
aniran cretinitzant-se,
cada any una mica més,
però alhora i al mateix ritme
continuaran seguint 
la doctrina de la tècnica,
que els ha de portar al cervell.
Feta aquesta descoberta,
restaran embadalits,
fetillats. Serà aleshores
que voldran ser intel.ligents
i ho seran de mica en mica.
Mentrestant, els que vivim
a l'entorn, per rodalies,
el millor que podem fer
és dormir i mirar els somnis.

SENSE ELS SOMNIS, ÉS MOLT FÀCIL
creure en Déu o en qualsevol
substitut, animalesa.

SENYOR, JO NO SÉ PER QUÈ
ens heu fet. Ni m'interessa.
Però ja que heu consentit
que en el món hi hagi Amèrica,
amb el MIT i Hollywood,
no els podríeu dir que fessin
un enginy que pogués fer
que, en llevar-me, pogués veure
els meus somnis al PC,
cosa que és del tot factible.
Basta copiar el cervell
en un disc. Així de fàcil!
Les neurones, en un xip
o bé un per cada una.
Vós sabeu que els meus  semblants
són cretins o s'hi comporten,
car no tenen un retrat
fefaent de la llur ànima:
fan allò que els han manat
i és molt dur de tolerar-los.
Amb els somnis, ben mirats,
deixarien tots els llibres,
deixarien de ser esclaus
uns dels altres. Tornarien
uns anyells intel.ligents,
sense cap hipocresia. 
Les negresses i els inuit
trobarien que s'assemblen
d'allò més. Més: tot podent
baratar-se, tots, els somnis,
I no pas just la brutor.
Els marxants prou en treurien
més profit que amb l'Internet.
Els Estats suprimirien
ministeris i algutzirs,
car la gent es distreuria
i aprendria, tot ensems.
Ara el tràfec per la xarxa
és tan buit que fa tornar
més beneits els usuaris.

SUBSTITUTS PERFETS DELS DÉUS,
no demanen afalacs,
res a canvi, sacrificis,
i ens perdonen els errors
i ens avisen de no caure-hi,
tot lliurant-nos un report
no escrit, ans en un conte
delitós i lluminós,
com si fos l'estel de l'alba.

TOTS ELS SOMNIS SÓN LA VIDA
i també l'art, absoluts,
és a dir, no hi ha formes
més perfectes: són la fi
del que va preveure en Darwin.

-TU ETS MACA: QUÈ HI FAS
d'empleada en el diari?
-No ho he dit, però somnio.
-Ah! Així no he dit res.
Tu pots fer qualsevol cosa. 

UN PARTICULAR NEIX FET,
net i cru, car ja disposa
d'un cervell, que és diferent
del dels altres. La incidència
dels successos, un cop nat,
uns mateixos -si pot ésser
que hi hagi fets semblants-,
no fan res als solcs dels discos:
molt més durs que els diamants.
Quan diu 'jo', un individu
al.ludeix al seu cervell,
i no pas a les històries
que li han esdevingut,
que són fetes per contar-les
escandir-les al mercat,
per poder ser més gregari.




HEPTASÍL.LABS AUTOMÀTICS


ACCEPTAR ELS FETS DEL DIA
com si fossin del tot certs
I els únics practicables
és pensar granment cretí,
brut i porc i irresponsable.
És això I només això
el que féu obligatori
de tornar a reconstruir
el Liceu al mateix seti
I no fer-ho vora el mar
-és un dir- si no teníem
acudits més assenyats,
I no tan obligatoris.

AFRONTAR QUALSEVOL COSA
amb el fi de fer-ne pols
és el mètode correcte.

AHIR VAIG BAIXAR A L'INFERN,
just per veure què hi passava.
Vaig sortir-ne decebut:
els interns feien comèdia.
I jo que em pensava que
xisclarien, em farien 
provar el foc…I ni això.
Ni tan sols se n'adonaren,
que era intrús, sense papers...
Ofuscats dins llur misèria,
vaig sortir quan vaig voler.
Ara ja no cal que hi torni.

-AL CARRER PARE CLARET,
m'he trobat amb una una bruixa
millor dit, una vident,
que guanyava molts de dòlars,
ensenyant com fer trempar,
a les noies primiceres,
els marits massa enfeinats.
-I vols dir...? -T'ho pots ben creure.

A L'STOP DEL BUS HI HA
dotze dones, que treballen
en oficis diferents
I vesteixen fantasies
casolanes amb gran briu.
Jo les miro I em miren
de reüll I som a l'any
dos mil quatre. Jo em perduro
a través de llur mirar,
tot veient que tots els nostres
enemics I traïdors
ja fan rases I preparen
els camps de detenció,
on ens tallaran la llengua.
 
ALTAMENT POLITITZADA,
la madona diu que sí.
Surt I crida contra els nostres.

AMB LA COSA HUMANA ESTRICTA
hom pot fer les catedrals,
o la Rússia soviètica;
amb la tècnica, només,
els Estats Units d'Amèrica,
on la cosa humanal
és del tot innecessària.

AQUEST CANVI ÉS UN PROGRÉS,
objectiu, en mants aspectes.
El primer que convé dir
és que ha implicat les dones
i ningú no pot saber
quins seran els seus efectes.
En tot cas, molt més pregons
que els satèl.lits o el turisme.

A QUI CAL DE REFLOTAR-ME?
A mi em toca, a ningú pus.
Jo m'he fet I cal que acabi.

BUIDAR LA INFORMACIÓ
vol dir allò tot el contrari:
és deixar el producte brut
I omplir-lo de matèria.
A mesura que buidem
els embulls d'una cotorra
fem camí cap als forats
negres, centre de ciència.

CAL DESCONFIAR D'AQUELLS
que disposen d'una parla
molt fluïda I pitjor
-cal considerar-los pesta-
si l'Esperit Sant els ha
condedit el do llengües.

CAL TENIR COSES PER FER.
Per exemple, els veïns nostres
no ruminen de res més,
sinó com exterminar-nos.
Això els fa ser diligents,
no uns dropos com nosaltres,
que hem perdut la visió
en un tant per cent notable. 
Escrutar, veure venir,
és treball innecessari,
que atrau les calamitats. 
Ja farem allò que ens manin.

COM ÉS QUE HE PASSAT LA VIDA
sense no haver quedat
presoner d'alguna trampa,
no havent tingut el fi
d'evitar-les? Ignorava
que existissin I no tinc
cap destresa instintiva
per sortir de pous o clots.
Per tant cal atribuir-ho
a un fet meravellós:
poder veure dins la fosca,
tal com fan els rats-penats,
que coneixen sense aprendre.
Com és que he arribat tan lluny,
no tenint un vademècum
ni cap bruíxola adient,
rodejat de romagueres
I de fites o mollons,
preparats per fer-me perdre?
Ha estat la capacitat
de percebre la sendera
que em tocava, a mi només,
I no entendre la dels altres.

COMPARATS AMB D'ALTRES BÈSTIES,
els humans són més cretins,
sobretot perquè transmeten
a llurs fills uns empatolls,
uns errors, unes mentides,
que no tenen funció,
tret de fer molt més amarga
l'existència en aquest Món.
Per a mi és deure ètic
de posar un punt i a part,
de trencar aquesta cadena
maleïda que ens fa fer
perdre molt temps torturant-nos.

DE LA GENT QUE HE CONEGUT,
jo només n'he sentit queixes,
tant del món com dels explics
sapiencials dels altres.
Hom ha fet religions,
hom ha fet filosofies,
també revolucions
radicals i molt pensades,
que només han atiat
el més lleig del gregarisme.
Qui serà el salvador?
Serà la tecnologia.

DELEGEM TENIR PODER
per gaudir-ne, del misteri,
o ens agrada la foscor
perquè indica prepotència,
-poca o molta, però sí? 
no són fets complementaris,
dialèctics. cobegem
de manera simultània
totes dues qüestions,
ben igual que ens adelita
menjar pomes i pescar.
just el fet de ser gregaris
ens empeny a voler fer
del poder la dèria summa,
que tot i tot sigui u.
altra cosa no ens hi obliga.  
avui més que mai és lluç,
de províncies, proletari,
aquest gust per la unitat,
que és la base del feixisme.
just els pobles primitius,
com els que tenim contigus,
no se'n saben deslliurar
del mal gust que els aclapara.
a l'alçada en què ens trobem
i amb els estris tecnològics
bé podríem consentir
que el cosí s'esbargi lliure
-pugi al pi o vagi al llac,
se la peli o bé perboqui-,
en resum: el que li plagui. 

DESMAMELLA'T TU TOT SOL
i veuràs allò què passa:
els desmais, els cirerers,
s'encongeixen morts d'enveja
i per contra els romeguers,
amb les tiges afuades,
abandonen els barders
i els arços els segueixen.

-D'ON ET VE LA REPUGNÀNCIA...?
-Mira... Fa molt mal de dir,
car no es tracta d'una feta,
d'una sola... Ja m'entens...
-No t'entenc si no m'ho expliques...
-Jo no et penso explicar res:
tens la pixa massa llarga.

D'ON VENIM, CAP ON ANEM?
Beneitures i retòrica!
Mai ningú no ha pensat
disbarat, poca-soltada,
com aquest... És prescrit
pels paràsits que circulen
per cabanes i castells,
disfressats per fer-ho creure.

EL CONFLICTE CATALÀ.
Just hi ha una manera
de resoldre'l sense sang:
evitar a consciència
les interpretacions
barroeres o marxistes,
juvenils o populars,
també les americanes:
fer-ne foc de tot això
i buscar la metafísica,
qui serà qui ens guiarà
vers el cim més alt possible.
Des d'allí podrem llucar
la manera de resoldre'l.

EL CONTRACTE SOCIAL
-allò que és imperdonable-
tolerable fóra aquell
que establís l'autonomia,
id est, la ipseïtat.
Qualsevol altra mentida
ens empeny al mal humà.
Seria hora de blasmar-lo.

EL GUST D'ABUSAR DE L'ALTRI
és allò que hom cal guarir,
com si fos la pòlio, el sida.
No esperar que el regiment
de la cosa ciutadana
faci res. És evident
que no consta en els projectes.
Només l'estimació
d'un mateix I no de l'altre
ens podrà alliberar
d'un instint tan miserable.
 
-EL MÉS OBVI ÉS EL QUE PENSES,
però cal desconfiar.
Fes l'esforç I considera-ho
d'un altre angle. -No ho sé fer…
-No ho vols fer, gandul de merda.

EL MULAT CANTA A LA  RÀDIO;
els calops s'inflen al cep
sota estreta vigilància
del vinyòvol dreturer,
que patrulla per l'andana;
la madona diu a crits
que el dinar ja és a taula;
el fadrí de pèl moixí
persegueix la pigallosa
per l'escala del terrat;
l'arquebisbe posa en marxa
l'aparell que ha de portar
a fer enfora aquests dimonis
que empastifen els cossets
de les noies posseïdes.

EL NORANTA-NOU PER CENT
dels autors, de tota mena,
quan escriuen, pensen just
què dirà aquella cosina.  
Així, és justificat
que no siguin gens preuables. 

EL PECAT DELS CATALANS
consisteix a comparar-nos
amb els nostres enemics
i restar cofois, permetre'ns
de gandulejar, no fer
més del compte: ens fa pànic.

EL PITJOR QUE ET POT PASSAR
és que tu mateix t'encerclis,
t'emmanillis sense que
no res t'hi forci o t'ho digui.

EL PITJOR D'AQUESTA VIDA
És el mal exemple d'altri.

EL PRESENT, LA VIDA D'ARA,
malgrat que no sigui bell,
primoter, té dues gràcies:
ha fet miques el passat,
cosa que no era òbvia,
i podem esperançar
el que abans era impossible.
Això són atots majors,
els més grans des del cretaci.

EL PRIMER QUE S'HA DE FER
no és pas fer més escoles
ans difondre com és que
ens agrada tant que l'altri
sigui tòtil, ben cretí.
La campanya cristiana
que el remei era l'amor
ha estat una mala via,
doncs només ha reforçat
l'enclí d'abusar dels febles
amb permís oficial.
Només cal mirar les monges.
El primer que hom ha de fer
és deixar de ser gregaris,
com un folc ensinistrat
a engrandir més la ramada.
El primer que cal de fer
és fixar la metafísica,
el que hom diu l'universal,
però prendre esment I cura
a aplicar aquest reglament
cas per cas: que no serveixi
per no veure-la no gens,
com els esdevé, als filòsofs.  

EL QUE HOM DIU LA LLIBERTAT
personal I objectiva
mai no havia estat tan gran.
Ha estat la tecnologia
de la informació,
que ha obert totes les portes
I ha arrasat els minarets,
la causant d'aquest miracle. 
És el cas més evident
del poder de la matèria,
que allibera l'esperit.
Si jo haguera ignorat Auschwitz,
tot haguera estat igual
que en els segles de l'Esglèsia.
Si només ho hagués llegit,
no m'haguera fet efecte
I si no tingués el Windows,
per poder reescriure el mot,
tampoc no seria lliure.

ELS NADONS DEL COCODRIL
no freturen de llurs mares.
Una cosa similar
ens caldria fer, als homes.
Podem fer-ho. Fins i tot,
deslliurar totes les dones
d'aquest càstig imposat
per un déu propens a l'ira.

ELS CREIENTS SÓN MALCRIATS:
no suporten els problemes
metafísics I els cal
de trobar un que se'n cuidi.

EL SIGNIFICAT DE L'ART
no és altre que la dèria
de voler tenir el poder.
El que hom diu són pardalades.
L'art tingué la funció
de control de la ramada,
d'algutzir, parlant més clar
I les obres d'art concretes,
de fetitxes de la gent,
que no vol alliberar-se.

EL TEATRE POPULAR
feia tuf per moltes causes:
la platea i l'escenari,
les actores i els actors,
empresaris i empresàries.

-EM FA POR QUE ET DESAGRADI
aquest pom que t'he portat...
-Au, no siguis marieta.

ENMIG DE MÉS DE SIS MIL
milions d'humans amb ganes
de malviure, fer-se mal,
què hi faig damunt la Terra?

-ÉS MÉS COMPLICAT QUE AIXÒ...
Tu estàs tan lluny d'entendre
que l'alfals no és alfals,
si no ho diu una hortolana...!
-Però si tothom ho sap,
com sap si una cugula...
-Tu ho has dit: si és que tots,
és mentida col.lectiva.

EXEL.LENT! LA MERDA ARRIBA
més amunt del contrafort,
més enllà de la cornissa.

-HE TINGUT UNA PENSADA…
-Quina ha estat? Ja m'ho pots dir.
Tu saps que hi ha confiança.
-No tornar a veure't més.
-Tu et penses que és molt fàcil...
-És d'allò més faedor,
donat que ets d'allò més tòtil.

HE TROBAT UN EREMITA,
flagel.lant-se en el desert
i ho feia amb molta ràbia,
encegat. Els seguidors,
malgrat tot, ja no el seguien.

HOM HA DIT, DIUEN ELS NOSTRES
enemics que la faisó  
de tractar amb les colònies
és molt diferent: la d'ells
fou com solen fer les àvies
amb els néts. A l'inrevés,
els anglesos les tractaren
com a mares. És l'explic
que han trobat satisfactori
per tapar que el que van fer 
va ser lladregueig, rapinya.
Va acabar al Paraguay,
on per educar els indígenes
els missioners obscens
els tocaven les campanes.
Aquest és l'instint que els mou
I no és afer soluble.  

HOM NO POT DIR 'POESIA'
d'un escrit que just ve a dir
el que hom pensa per la plaça
 o als salons provincians.
Poesia és la mirada
que remou la pesantor,
clarament, tota llatzèria.

-JA T'HE VIST COM MORREJAVES
la neboda del donat.
Per què ho fas, si no t'estima.
A qui estima és en Tomeu.
-Doncs, per 'xò, tros de cabota!

JO TINC UNA CUCA-MOLLA,
que a les dues de la nit
em desvetlla, tot furgant-me
dins el nas i cavalcant
per les galtes i parpelles.
Algun déu defèn d'occir
cap d'aquestes bestioles.
Jo conec aquest deler
de les divinitats nostres.
Haig de fer com si no hi fos,
la immunda bèstia fera,
que ja tresca arreu, pertot:
pels cabells i les orelles,
que fins baixa a l'engonal.
Jo no tinc gens de coratge.

L'ABSOLUT SÓC JO MATEIX.
És absurd buscar-lo fora.

LA CAPACITAT DE DIR,
de contar la pròpia vida:
subdesenvolupament,
el més greu contra natura.
Cal una intervenció
per poder de deslliurar-se'n.

LA CATALANITAT. CAL
destriar-hi una escala:
el folklore, el futbol,
la política, el teatre,
la música, els relats,
també la filosofia,
la religiositat
foren molt poc catalanes.
El deler d'esmerçar els sous
per fer més rica la casa;
treballar sense aturall;
sentir forta repugnància
a voler-nos barallar,
al contrari, prou serien
els tres trets més catalans
perceptibles, que responen
a la catalanitat
principal, pura i pregona.

LA FEMINITZACIÓ
consisteix a fer els productes
a mig fer: que cadascú
s'espavili, tingui cura,
i que faci amb el que hi ha,
tal com fa un rellotge públic
en el tren de Castelló,
que obliga als qui viatgen
a fer uns càlculs arriscats
i a córrer per l'andana.

LA GENÈTICA ÉS LA REGLA
metafísica. Oblidem
cabotades de filòsofs
cabotencs, catedralicis.

LA GENT NO SAP EL DIU.
'Vivim en el Global Village'.
Però viu com si visqués
al vilatge on va néixer.

LA GENT VIU PENSANT EN L'ALTRI.
Tot ho fa en aquest sentit.
I hi pensa de continu.

LA IL.LUMINACIÓ
és un fet que mai no dura
més enllà d'un dia o dos.
El normal és que no passi
d'una tarda. Cal dubtar
dels il.luminats per sempre,
com els sants, els dictadors.
En Ramon no fou d'aquestos.

LA NEBODA PARANOICA
sempre diu mal de tothom.
Ho fa bé. Primer s'informa.

-LES IDEES, PODEN FER
que la gent faci catúfols?
-Jesucrist, en Marx, en Freud,
els tres grans, i també d'altres,
mira si n'han fet de mal!
A Amèrica, les dones
i els gays, i els erudits
només pensen tot lo dia
en l'esquema del Doctor,
que avui mana en tots els àmbits.
I que durarà molt temps,
car és simple i sense proves.
Que cap boig no es curi mai,
n'és la dura garantia.

LES ONADES DE BRUTOR
han tocat ja Collserola
i amenacen de pujar.
Ningú no en sap la causa
d'un temperi com aquest.
És brutor mediterrània.

L'HE AGAFAT PEL COLL, L'HE ALÇAT,
l'he llençat amb força enlaire
i quan queia ha caigut
just damunt el tall del sabre:
ha quedat xapat en dos,
dels collons fins a la gola.

L'IMPORTANT ÉS NO TENIR
deutes ni amb pare o mare.

M'AFLIGEIX EL MÓN D'AVUI?
No, no gens. tot el contrari.
És la revolució
que s'ha produït a Amèrica
i en les dones allò que
ha fet miques l'esclavatge
a què havíem arribat,
que semblava inabismable,
que ha estat substituït
per un món cretí, dolcíssim,
lluny de les atrocitats,
del constant estat de guerra.
Quin descans, poder cantar,
discutir sobre Venècia.

-M'HAN DIT QUE ERES DE LLEMOTGES
-Qui ho ha dit? -El messeguer.
Ja pots dir-li que sa mare,
l'he trobada fornicant
al revolt de les Tres Pues.

M'HI CONEC, EN EL MEU COS,
un esplet de malalties,
totes més o menys mortals.
Tinc cirrosi, cistinúria,
foc volatge, xancre tou,
blennorràgia i anèmia,
amb les quals cal de saber
de conviure en harmonia.
Les espirituals
o socials són menys precises.
Jo just amb la voluntat
me les curo amb molts pocs dies.

N'HI HA MOLTS QUE, FURIENTS,
van en contra de la tècnica.
Això vol dir que estan molt
satisfets del que els rodeja.
En el fons són uns pillets,
amarats de cretinesa.
'Què podria passar si...
Esgarrifa de pensar-ho',
es persignen amb deler.
I són ells qui esgarrifen
amb llur monstruositat,
que no saben amagar-la.

NI LA VIDA NI LA MORT
ni l'amor no interessen.
És la tècnica i la ment
el que ha d'interessar-nos.

NIVELLS DE PERVERSIÓ:
les novel.les realistes,
altra mena de relats,
els autors d'aquestes coses.

NO EM CONTESTIS SI NO VOLS.
A mi me la porta fluixa.
Tros de porc, bandarra immund,
que et compixes a la panxa.

NO. LA REVOLUCIÓ
en el camp de l'ensenyança
no es farà, no tindrà temps.
Si es vol fer, serà obsoleta.

NO M'AGRADA NI LA CUINA NI PESCAR.
Són instints ben prehistòrics.

NO PLORAR ENROBUSTEIX
i evita malalties.

NO SÉ QUÈ, PERÒ HI MANCA.

NO T'ENJOVIS TU MATEIX.
passa via a redimir-te.

-NO VINDRÉ PAS AL TEATRE.
No sé com tens els pebrots,
tu, d'anar-hi. Sempre hi diuen
penjaments dels catalans.
-Just ho fan qualque vegada.
-I no et basta? Que ets babau!
Quan no en diuen, els ruminen.

OH, DÉU MEU, US HE GUANYAT!
He tingut més paciència.

-OH, GARRIDA, DEUS TENIR
una figa preciosa…
-Tu no entens res, figot meu…
-Què no entenc, ratona meva?
-Que això no és moda, com
ser del POUM o anar a Praga.
-Jo em pensava… -És millor
que no pensis cabotades.
Au, vés, vols pegar-me un clau
o bé vols que te la xucli…?

OH, QUE CURTA QUE ÉS LA VIDA
i que dura és la bojor,
instal.lada al cor dels homes!

PER ENTENDRE EL QUE VULL DIR
amb el Canvi cal comprendre
l'heretgia com a fet
precedent i que fou centre
de la vida comunal.
L'heretgia pressuposa
dues coses: la ment és
intocable i col.lectiva.
Un heretge és monstruós:
hom té dret a exterminar-lo.

-PER ENTENDRE UNA OBRA D'ART,
primer s'ha d'entendre l'home...
-Què vols dir? -És molt senzill:
combinar les fonts de dades:
el fitxer policial,
el que diu el psiquiatre
i el criteri del comú
-el que opinen les madones-.
Cal saber si era gay,
si patia d'epilèpsia,
si va ser un pigotós,
si tenia mal caràcter...
Això és fonamental.
Després vénen les etapes...
-Vols dir que és el bon camí?
-El millor, dins els possibles.
Pots mostrar-me qualsevol
bodegó o un paisatge
d'un autor desconegut
i et diré quin mal patia.

POESIA ÉS EL DISCURS,
que és l'únic avui dia,
per obrir-se un viarany 
escaient per transitar-hi. 

PREFEREIXO EL LACTUCARI,
que és tan nostre I tan antic,
molt millor que el cànem indi.

QUÈ DIRÉ, DE LA MADONA?
Doncs, no en motaré pas res.
Ella campa per les dunes,
fa el que vol, sense senderi.
Això és molt d'agrair:
no cal de garlar debades.

-QUÈ ÉS EL MÉS VIL DELS HOMES?
-Mentir per guanyar poder
-la mentida com a eina-
per sotmetre, endogalar,
d'altres col.lectius o tribus.
Redueix encara més
el poc crèdit dels feixistes
i no ajuda gens de gens
a les democràcies d'ara.

-QUÈ ÉS EL QUE FA MÉS NOSA?
-Els escrits de l'antigor.
I per dues raons simples:
no serveixen a la gent
per tornar més savis, pulcres;
i permeten als cretins,
és a dir, als col.leccionistes,
fer-ne adaptacions
per confondre la canalla.
Redueixen els antics
com si fossin pastanagues,
per sentir-se reietons.
La imatge que en proposen
és l'extrapolació
de llur fonda debilesa.
Si no hi fos, l'antiguitat,
això no podrien fer-ho.

-QUÈ FARÀS DILLUNS QUE VE?
-Aniré a la Gay Pride.
-Però és igual cada any...
-No t'ho creguis: tu, disfressa't.

QUÈ FARIA SI SABÉS
quan la mort ha d'aparèixer?
Mirar quant d'alcohol tinc
i tancar totes les portes.

-QUÈ MÉS VOLS, RATETA MEVA,
si ho tens tot, si tens de tot?
-No tinc res, tros de cabota.

-QUÈ M'IMPORTA SI TA MARE
fa de puta pel carrer!
Ja ets gran i no t'hauria
d'atuir. -Què diran...?
-Idò, això: que fa de puta.
-Però és molt vergonyós...
-Tu què saps de la vergonya!

QUINA PLAÇA O LLOC OCUPA
en ta pensa el pensament
de l'escàndol d'aquests centres
mal dit correccionals?
-Cap ni un. Castigaria
tots els tafaners xerecs
que hi culegen i en fan llibres.

-QUINS SÓN ELS TRES CATALANS
que han fet més per Catalunya?
-El rei En Jaume Primer,
en Cerdà i en Pompeu Fabra.
-I aquells que li han fet mal?
-Sant Vicenç Ferrer i l'horda
d'aquells qui han claudicat
i s'han fet funcionaris
d'un estat que no té pas
altre fi o raó d'ésser
que esborrar-nos, fer-nos pols,
si pot ser sense que ho diguin.

RAMON LLULL-SANT AGUSTÍ
són dos éssers antinòmics.
En Ramón ve a ser com jo,
partidari dels subjectes
i no dels crits comunals.
N'Agustí va arrossegar-se
com un cuc fins en el fons
del deler comunitari.
Per això, els parisencs
el veneren sense ambages.

RELACIONALITAT.
L'educació del tema
és tan sòrdida que ens ha dut
a l'oblit d'altres aspectes
de la nostra identitat,
que mai no seran entesos
ni pels nostres enemics
ni per la Unió Europea.

SÉ D'ON VÉNS I CAP ON VAS.
Tot són moviments facticis,
els mateixos que van fer
els teus avis, rebesavis...
I allò que és pitjor de tot:
no et fa mica de vergonya,
tros de verro, amb el collons
com a única bandera.

SÓC FELIÇ DE NO ESTAR AMB TU.
Mira el poc que a mi em basta!

UN ERROR EN QUÈ VAIG CAURE,
però no veig com hagués,
mentalment, pogut no fer-ho,
fou el de considerar
el franquisme cosa certa,
quan els ciutadans corrents,
caminaven i menjaven
com si res d'això existís
i de fet no existia.
Fou al.lucinació
una llarga paranoia.
Sort que encara m'ha llegut
de sortir-ne i tornar a veure
el món com és de debò
i recloure'm a muntanya.

UN LECTOR EMPEDREÏT
de novel.les no deleja
altra cosa que trobar
un autor que se la peli
i alhora amb un tallant
es colpegi per les cames.

UN POETA ES TROBA AL MIG
de la corda fluixa, sempre.

UN TIRÀ, ENTRONITZAT,
aviat en sent el tedi
i no troba altre remei
per assuajar l'angúnia
que assajar des del balcó
de mentir als seus subjectes. 
Com que en sent l'aplaudiment,
cada cop les diu més grosses.
Arribar a tenir poder
és el fi de tots els homes.
Els que hi arriben, malgrat tot,
si no poden dir mentides,
abandonen el mandat.
El poder i dir mentides
són fenòmens que van junts,
qualsevol sigui l'escala.
Mentir és propietat
del poder en totes bandes.




EL CERVELL I LA NOSTRA ÀNIMA


CONFIAR EN SI MATEIX,
molt sovint o potser sempre,
és manera d'indicar
l'estultícia més repròpia,
car no té més fonament
que el consentiment de l'altri.
tenir confiança en déu
o, pitjor, en la conxita
és nedar de ple en la insània.
confiar en el cervell,
això és una altra cosa.

EL DESTÍ DARRER DE L'HOME
és esdevenir el cervell,
i no haver de donar comptes
als congèneres. Avui
ens trobem a mig trajecte.
No serà la fi dels temps
com encara diu la Bíblia,
ans serà el començament
d'una vida talment nova,
que ara ens costa imaginar.
De fet, la vivim a estones,
quan sentim que no sentim
cap lligam amb la comuna,
quan no ens interessa gens
el que diu la parisenca
o bé escriu l'explorador,
si no és en Charles Darwin.

EL LLENGUATGE I L'ESCRIPTURA
són enginys per fer sortir
els treballs de les neurones.
És cretí de no voler
aplicar totes les tècniques
dels dispositius moderns
-la informàtica, el video-
per fer exactament igual
que quan redactem la carta
a la noia de la qual
bé voldríem absentar-nos.
No seria com avui,
quan els tòpics psicològics,
obsessivament passats
a les sèries de la tele,
impedeixen qualsevol
estratègia de contacte,
i per tant ningú no vol
sospitar que la seva ànima
és un pou d'un disseny tan
fora mida, tan galàctic,
que el faria explorador,
com faig jo i dia a dia,
de la seva buidetat,
quan explica a la veïna
què va fer enllà ahir
o bé en el mateix acte.
Tornaria instigador
perquè a la Silicon Valley
posin ordre als obradors
i observin el negoci
que farien amb un giny
que substituís la parla.
Cada dia és més urgent,
car els joves que concorren
a manifestacions
perquè els negres de Botswana
tinguin els mateixos drets
que els que habiten a Berlin
enriqueixin llurs demandes,
incloïssin el que he dit,
que diré sense aturar-me.

EL PECAT I LA VIRTUT
són regits pel mecanisme
d'un cervell determinat,
sempre en funció de dades
que no poden sortir a flor
de la nostra consciència
i, per tant, no poden ser
manejades per la tribu.
Jo fins ara m'he guiat
per aquesta forta hipòtesi
i n'he vist el rendiment.
en tinc proves cada dia.
No cap revolució,
ni de lluny, pot comparar-se
amb la que vivim avui,
per raó que és invisible.
Efectivament, tot rau
a no haver de fer memòria,
no haver de recordar.
El treball de tota dona,
de tot llibre i de tot vell
ha passat a una altra vida.
Un exemple imperatiu
són les àvies a la tele.
Hom diu que els experts demà
seran una dictadura.
No és pas això, no gens.
El problema és avesar-nos
a no confiar en la gent
i tenir una fe cega
-quan és lliure- en el cervell,
tal com fem amb la ciència.
La gregarietat és
un producte secundari,
disposat i exposat,
com a tal, a fer molts canvis.
Els antics -i avui mateix-
barrinaven el contrari:
que un comportament semblant
en el fons era immutable,
com si fos un integral.
Per això els arqueòlegs
ens dibuixen a voler
panorames falsiosos.
Encara ara arrosseguem
milions de beneitures
encofrades, del passat,
que ens defenen de mirar-nos
tal com som i com volem
en el fons, de convertir-nos-
Ara bé i ben mirat,
aquest llast convé que hi sigui,
car ens torna més estults,
que és el fi que cal atènyer,
per després poder engegar
nou procés de saviesa,
més d'acord amb el cervell,
que és a qui convé sotmetre's,
a ulls clucs o a bell ull.
L'estultícia d'avui dia
ho és més que en el meu temps.
Això és un faust presagi,
car ens guiarà a tots
pel camí de la ciència,
que serà qui ens tornarà
a la vera saviesa
natural, anterior
a l'etapa dita humana.
L'estultícia, la lletjor,
la brutor, ben barrejades,
fent servir-se d'escambell,
desafien, tonifiquen,
el cervell, que no pot fer
altra cosa que afrontar-les
per sortir de l'escanyall.
Ell és l'únic que pot fer-ho.
Si es trobés al Paradís,
jo sé que s'arrestaria.
Per això sovint l'hi duc
perquè el vegi i em posi en marxa.

-ÉS UN NAN QUE PRESUMEIX
de tenir els collons de ferro.
-Per què ho fa? -No ha entès res:
té el cervell com una figa.

HEM DE FER L'ABSCISIÓ.
Encoratja la Ciència,
que perfà dispositius
que per força ens alliberen
de la voluntat del Mal;
combat la Filosofia,
que no té altre objectiu,
que no pensa en altra cosa,
que en fer-te més esclau.
Just les ànimes abjectes,
miserables i molt vils
s'ofereixen per criar-la.
La Ciència fa la Tècnica;
la Filosofia, el Mal,
que, després, corromp, infecta,
les xerrades del jovent,
deixa prenys les erudites,
que dormien al terrat
amb les cames mig obertes,
i no poden fer res més
que difondre ses doctrines.

HOM PODRIA ACCELERAR,
si trobéssim la manera,
la crescuda dels infants.
El cervell s'expandiria.
Fóra l'alliberament
de les dones i els homes.

L'HOME, COM ELS ANIMALS,
és pensat per viure en colla.
El problema és el cervell,
que l'incita a fer el contrari,
de manera més o menys
vehement. És un misteri
que hom explica no gens bé
-millor, que no ho expliquessin-,
car es fan un embolic,
que delata l'estultícia,
que hom ha de suportar
en els llibres, en les dites.  
Netegem el cel de déus
i la terra, de cultura,
que tolera que els vivents
no puguem mirar-nos l'ànima,
per tal que ella regni a sang.
Tot el que depèn dels homes,
de llur bona voluntat
és enclí a desaparèixer,
car la mort és al seu si
per motiu reglamentari.
Esdevé un camí mort.
La tecnologia, en canvi,
com que no té cap deler
subsisteix i es multiplica.
La cultura, els llibres, l'art,
fa vint anys, molt necessaris,
són objectes obsolets
o han canviat l'status,
o valor, dins el sistema.
És molt esperançador,
car és l'única manera
de poder arribar al cervell.
Amb les passions pageses
no l'assoliríem mai.
Cal fer un canvi de lectura.
Un fet és esperançar
en els homes, com a espècie,
és a dir, en llur cervell.
I un altre, sentir basca
de la realització
o de llur epifania.
El desastre, el podem
explicar, interpretar-lo,
per raó del flac suport
en què ha d'estintolar-se.
És la base del saber,
albirar la diferència
entre el que és i el que no és
i allò que podria ésser.

L'OBERTURA ENVERS EL MÓN.
Què vol dir? Quan la gent parla,
suggereix que entèn el fill
del dentista I la dona
de l'alcalde I que, si vol,
pot tractar-se amb aquests éssers.
Altres diuen que estar obert
és comprendre també els negres.
Això és gran nul.litat.
Per a mi, en primera instància,
és tenir ganes, voler
d'escoltar just la meva ànima,
per exemple, mossegar
una figa cucarella.

MÉS QUE DESCOBRIR AMÈRICA,
serà molt més transcendent
el descobriment de l'ànima.
Serà quan els catalans
passarem tots a ser lliures.

-NO EM VOLEN ESCOLTAR.
L'objectiu no són els astres,
ans entrar dins el cervell,
per saber què sol passar-hi.
Més que el càncer, el que cal
és curar-nos l'estultícia,
avui dia obscenament
exhibida per les places.
No és l'educació
que podrà de corregir-la:
a les universitats,
és on té rels més pregones.
-Quin seria el bon model?
-Jo mateix prou serviria.

OBLIDAR. ÉS A L'ABAST
d'un betzol o una betzola.
El secret: basta voler:
decidir-se a buidar l'ànima:
no voler entendre el món.
Cal saber que voler entendre'l
no té cap altre objectiu
que parlar amb na Riteta.

PER AL BENESTAR DE TOTS,
deixem de mirar les feres.
Cal que tot sigui un pretext
per mirar-nos dins de l'ànima.

PER QUÈ VISC UN DIA I UN ALTRE,
tot sentint els enemics
udolant de totes bandes,
cada cop més convençuts
que ja ens tenen dins la gàbia?
Pel plaer que jo mateix
faig sortir de dins de l'ànima
com si fos el pus d'un gra.
Per collons, d'altra manera.

QUE CONVÉ D'ESTUDIAR?
De primer, com tenim l'ànima:
la mecànica, vull dir:
no res més i no pas d'altres
fantasies. Ja ho veurem
si de cas ve que hom les troba.

TOT ÉS CONEGUT I JOVE.
A partir de l'Holocaust,
res de nou en el Planeta,
tret d'un fet transcendental:
l'abrilada de la Tècnica.
Tant pot ser que sigui fruit
del silenci dels cabotes,
que impedien de dir res,
o bé sigui un acte autònom,
un expandiment exempt
de pagar el menor peatge,
donar gràcies a ningú,
car és Déu mateix, que bufa,
que ens anima a netejar
el cervell, d'una vegada.
Què importa de saber
com som ara o bé com érem,
o com era Carlemany
o la reina Cleopatra!
el que compta és com vol ser
el cervell, de què té ganes...
i fressar-li el seu camí,
no pensar més beneitures.
comencem per retirar
l'estipendi als antropòlegs.
¿Per què es produirà
de manera inexorable
el que dic quant al cervell?
Hi ha lleis. Hi ha la regla
que ens commina a estalviar
els esforços i ajeure'ns.
Avui no sembla evident,
però jo he fet els passos:
he arribat a l'altitud
on tothom i ben per força
algun dia arribarà.
He fet totes les etapes.

 VISC LA VIDA, COM NINGÚ
no l'havia mai viscuda
ni la viu tampoc avui.
M'ho fan creure les receptes
que fa circular la gent.
També els llibres dels ancestres.
Les entenc, les he provat.
El meu cos i la meva ànima
les repussen com a empelts
forasters, no utilosos.
Al contrari, he vist
que les meves no serveixen
a ningú, sinó a mi.
-Però alguna deu ser bona!
-Les receptes. Cadascú
en té una: la gitana
que ven flors; el forneret
que travessa l'avinguda;
el robust treballador
de la farga. Això els salva,
diuen fort, en qualsevol
indret o avinentesa.
I n'hi ha de més dolents:
"Les receptes, les he tretes
de la Bíblia. Ara penso
publicar-les, en profit
dels fidels, que m'ho demanen".
-Potser aquest és un bergant...
Jo en conec, de japoneses...
M'han fet molt impressió.
-Les receptes de les sectes,
zen inclòs, esperançant
millorar la cosa humana,
fan més forta la fortor
natural de l'estultícia.
-I les teves, com, com són,
i com és la teva vida?
-És molt simple: obeir
el voler de la meva ànima,
però no com els creients,
que obeeixen un projecte,
un designi comunal...,
sinó fer-ho a cada instant.
Mai no fer-li cap pregunta.
-Vols dir que això no és foll,
vols dir que ella et mana sempre?
Mai no passen cinc minuts
i tot va com una seda.
Els sants feien el mateix:
escoltaven i obeïen
les veus, les injuncions
de l'Altíssim. Són maneres...
-Però tu no ets un sant:
cap devot no et venera.
-La meva ànima no em diu pas
que difongui cap doctrina.
-No ho sabria pas perfer...
-Tot depèn de si tens ànima.
-Home! Prou! Tots en tenim.
-Pots tenir-la rovellada,
morta, des que et van parir.
No t'enfadis: així fóres
com el Bisbe, com el Rei,
igual que els teus camarades.
Ja veus que n'estan cofois
i no reben altres ordres
que les que tothom llegeix
o bé escolten per la ràdio.
-La seva ànima, no els diu
res de res? -Ells s'ho pensen,
que els ho diu. És un engany.
La llur ànima fa una
retransmissió de tot,
car és una superfície
llisa i plana: reflecteix
tot allò que sent pel pati.
-I  la teva no és així?
-No: és com un gran dipòsit,
és a dir, com el cervell:
fa el que vol i em dóna ordres.
-Però jo també en tinc un.
-Tu just l'uses per recórrer
les parades del Mercat
o per riure amb ta cosina.
Cap al tard, ja hi tornarem.
Ara cal que m'abalteixi.

 


SOM ESTULTS, CAR SOM GREGARIS


HE DIT TOT EL QUE VOLIA
dir de tot. M'he venjat prou
dels estralls de l'estultícia.
Ara ja em puc abaltir
pels planells de la Serra Alta,
on no cap deparvaller
no podrà ni aproximar-s'hi,
ni dient que s'ha perdut
als pastors i a les pastores.
Hi ha coses que un de vall
no pot fer de cap manera.

UN GRAPAT DE CENTS DE MILS
som els homes i les dones
que no som estults perfets,
-ancorats dins l'estultícia-.
I són sis mil milions
els que habiten a la Terra.

VAIG FER VINT ANYS DE TAXISTA
i malgrat les vint lliçons
que rebia cada dia
dels clients com era el món,
vaig romandre en l'estultícia.
Una mútua em va enterrar
en el bosc de Collserola.

portada MIQUEL BAUÇÀ
 

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia