C arles Santos ha adoptat el llatí per a la seva òpera, i així transforma en  mitologia  la vida rutinària d'un matrimoni valencià de postguerra. (Jesús Royo)

     Ricardo i Elena són els noms dels meus pares. […] És un treball referit a mi mateix, fet amb cautela, amb ganes, amb humor, amb serenitat i amb tot assumit. (Carles Santos)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

PRIMERA SEQÜÈNCIA

Sóc la veu del no fet.
Des de la no-existència, no puc
pensar ni saber que no sé. 
És just un temps abans del temps, i 
que mai transcorre com a temps.

No estic dient lo que dic, i l'espai no
veu si existeix.

Segueixo esperant, si esperar és
continuar, però ni puc dir que dic
moviment.

No sóc prop, ni lluny; ni sol, ni
immens, ni originat; si sóc, no sóc; la 
veu de qui?

Encara no, no és prou.

Engendrar per dins és inevitable.

És un buit de no-déu.
 

SEGONA SEQÜÈNCIA

Elena

Ricardo,
el dinar està fet.

Ricardo,
et falta molt per 
acabar?

Ricardo,
són quasi les dues.

Ricardo,
tardaràs molt?

Ricardo,
el dinar s'està refredant.

Ricardo,
vull telefonar a
Barcelona.

Ricardo,
passa per la farmàcia
dels teus pares.

Ricardo,
sents lo que et dic?

Ricardo,
al baixar tanca la porta
del darrere.

Ricardo,
el gos encara no ha
tornat.

Ricardo,
renta't les mans abans
de dinar.

Ricardo,
avui fan cine.

Ricardo,
he fet caragols.

Ricardo,
se n'ha anat la llum.

Ricardo,
t'has canviat les
sabates?
 

TERCERA SEQÜÈNCIA

Ricardo
És Elena, la meua dona.
Ella és catalana de Barcelona.
Menja ostres per Nadal i es banya
al mar sis mesos l'any.
No vol portar mantellina ni posar-
se de dol.
No sé si és feliç vivint aquí, però jo
faig lo possible perquè estiga 
contenta.

Donaxona
El meu fill tenia unes dècimes ahir a
la nit, però aquest matí l'he enviat a
l'escola.

Ricardo
Elena és la petita de cinc germanes,
supervivent d’un total de setze, i la
seua mare era tan petita que li
deien O.

Donaxona
El meu marit voldria tenir una nena,
però jo no n'estic tan segura; fa
massa poc que la guerra s'ha acabat.

Ricardo
La meua passió és la pintura. Però
tant el meu pare com Elena, la meua
dona, han fet tot el possible per a
obligar-me a acabar la carrera de
medicina i oblidar la pintura.

Donaxona
Per a certes coses és millor la
capital. Per què no et vas quedar a 
viure a Barcelona? Segueix pintant i
calla.

Ricardo
L'obsessió d'Elena és la neteja. La 
casa i tot el que conté estan 
impecables. Mai li he preguntat si li
agrada la música. Quan et cases per
amor, sols oblidar-te de preguntar
moltes coses.
A tu, per exemple, mai t'he preguntat res.

Donaxona
Per què parles de música? Et puc
explicar tot el que no em passa
pujant i baixant escales.

Ricardo
Està plovent i m'he deixat la 
bicicleta al carrer, però no la puc
entrar, perquè embrutaria la casa.
Elena ha fet caragols per dinar.
El meu germà no sap anar amb 
bicicleta, però sap tocar el piano.
Per què et poses mitges negres en 
costura, per anar a missa?

Donaxona
Sense llum tinc temor de caure per
les escales; ajuda'm.
 

QUARTA SEQÜÈNCIA

Elena
Estic lluny de casa i de la meua
família. Aquests llençols no són
meus ni estan planxats. Vaig a
escopir un fill, ajudada per les pinces
d'un “partero” que li diuen Secundino.
Estic a un primer pis, a sota hi ha una
farmàcia, i acaba de passar una
traca per sota del balcó. Són les 
festes del poble. Si fa falta, bramo.
però prefereixo guardar els brams
per al temps que comença d’ara.

Si bramar és bramar, estic bramant.
Bramo de fill i de mare.
Bramant, bramo fills de brams.
Brams de mare que brama brams.
Bramem, fill, i brama, fill de bram.
Ja brames lo que brames, brama fill,
fill és bram.
Bramo i prou
prou de fill.
 

SETENA SEQÜÈNCIA

Déu de déu redéu que xuflegues la marmolla virudall
de conflexions rulleries i melasses.
Posa la carranya, macunya lo serpió, recuvella la
faritgia pitrolla i vermoletja.
Déu de déu redéu caxuflot de verborria i claupem de
lleponàs. No xaurritges lo llatafolls i xurruteiges
lo foradall cuplejat de redéu de flacalló.
Misornes la fleconia?
Recupelles la vernotza?
Trupetges lo facull?
Reuna de vituella fornosa, acull de mituvats i eus
espurmats.
Furmell, furmell, putrim de verolla.
Llapetjo el vudrull del soficó, remolitjo el
fedricoll de la burtolla fins al collot de la virva.
Flequitjo i traculletjo sense sícols, matussejant el pilufero.
Pitau, pitau quina rafutília plena de xaumocs i vacums.
Xaumego i xaumego al tot del marxuco i flico de
pericoll com mamolls de sertana asbardana
putríxona i fullitera.
Deuot de redéus ficallonats i ampitumats de
cristianola pidulenta i pixatona: quitxeu, quitxeu la
calísia del sangloll i espermeu l’eucarítia amb la dentòria del feloclastra.
Fiteu, fiteu la cagallòtia.
Déu de déu redéu quin déu.

Elena
Lo xic no ha volgut vindre.

Ricardo
Tal com va vestit, prefereixo que no
vinga.

Donaxona
Lo mateix de sempre?

Elena
Entre tu i ell, em traieu les ganes de
menjar.

Ricardo
Fem uns llagostins que no omplen.

Elena
Menja-te'ls tu, jo prefereixo una
amanida.

Donaxona
Per a beure?

Ricardo i Elena
La culpa és teua.

Jo mateix
Dos sipietes, un arròs a banda i un
porró de cervesa amb gasosa.

Ricardo
La seua relació amb Brossa no
m'agrada, i tinc entès que es posa
en política.

Elena
Ara ja és massa tard. Et vas obcecar
amb el piano i aquí ho tens.

Donaxona
Aquí està l’amanida i els llagostins.
Voleu alguna cosa més?

Ricardo
A qui es pareix aquest xiquet?

Elena
Jo volia internar-lo en un col.legi i tu
no vas voler. 

Ricardo
Quan toca el piano m'oblido de tot.

Donaxona
Tots ho demanen tot, i finalment
mengen lo que poden. Els pares, en el
fons, no són fills de ningú.

Elena
No pot ser que siga fill nostre; no
puc parar de plorar.

Ricardo
La gent ens està mirant i tu encara
dius que no he d'obrir-li el correu.

Elena
Finalment, hem dinat o no?

Ricardo
Pensa en la soledat que ens espera:
no esperes res, a canvi de tot el que
hem fet.

Elena
L'últim que hem fet és tindre un
altre accident de cotxe, lo primer
que farem és anar una altra vegada
a missa.

Ricardo
On he de mirar quan travesso el 
carrer? Si no miro enlloc, sempre 
estaré a la porta de casa.

Donaxona
La sort és diferent per a cadascú, si
vols. Vosaltres 'o voleu gran cosa
de la sort. Jo m’espatarro quan vull,
i això és sort.

Elena
Paga i anem.

Ricardo
Mai ens hem parlat ni tu ni jo i, per
tant, ningú mai ens ha pogut escoltar.

Ricardo i Elena
Quan tocava això portava pantaló
curt.

Elena
Demanem un “carajillo”. Els 
diumenges no s'acaben mai.

Donaxona
Demà és un bon dia per a mi.

Ricardo
Vine a les quatre a l'ambulatori.
 

DESENA SEQÜÈNCIA

Ricardo
Durant tots aquests anys, ningú
m'ha preguntat res, ni Elena, la 
meua dona, i encara menys el meu
fill. Disposo de moltes respostes que
mai no he pogut utilitzar.

Sempre ha sigut així,
algunes vegades
amb molt d’orgull.
Sí.
Absolutament necessari.
De cap de les maneres
ho tornaria a fer,
no.

Totes aquestes respostes, i moltes més,
podrien contestar totes les
preguntes imaginables. Una vida
sense preguntes i sense respostes.
M'agradaria oferir esta vida sense
preguntes i sense respostes a una
causa inútil i insatisfactòria.
Referir-se a una cosa tan
irrellevant produeix immobilitat
fatigosa, tant com llegir i copiar al
mateix temps, o menjar sota l’aigua.
És inútil seguir cantant, si no tens
una preferència clara i una ambició
oblidada. Estan passant per les
meues mans una sèrie de formes i
estructures que no tenen res a veure
amb el que estic dient, i que, per a mi,
no tenen cap significat. És una
escriptura que algú em proposa i que
ve donada per ella mateixa, com
quelcom molt elaborat. Jo ja no hi
sóc, i no sé de què estic parlant o
cantant. Tal com algú ha dit abans, els
pares no són fills de ningú, i mai
tornen a ser pares de res.
És inútil que algú m'escolte.
 

Més poetes
Pàgina presentació MAG POESIA