El bell país on els homes desitgen els homes
        Notes de temps i viceversa
        Signari
        Floridura
        Com passes d'ocell a l'aire
 

"La crítica considera que la llengua emprada per Mesquida,  d'una riquesa lèxica i idiomàtica envejable, segueix el mestratge de Blai Bonet, qualificat pel mateix Mesquida com a "mestre d'epifanies verbals"

Destaca com a novel•lista. "La censura franquista va impedir que el premi Prudenci Bertrana de l'any 1973, L'adolescent de sal de Biel Mesquida, fos publicat en el seu moment. Tres anys va trigar a editar-se la que es considerava una novel•la provocativa, que transgredia les convencions morals i polítiques"
 

(Ramon Sargatal i Susanna Canal)

 
 

el bell país on els homes desitgen els homes
 

LLUITA DE CLASSES 

 Era primavera i plovisquejava. La taula, els llibres oberts, un ram
d'octavetes trepitjades. 

 L'horabaixa i els trinxets sense metralletes. 

 Encara que no ho cregueu la fosca dels núvols regalima un argent
malaltís com aquest raig de suor, tan estantissa, a l'emblanquinat i a la
mirada. 

 El pare a la feina. La mare a la modista. 

 Qui descobrirà quantes busques aturades duc rera els llavis? 

 Tocaren el timbre. 

 Així de complicat. 

 En obrir la porta m'envestia aquella ona bruna de pell i un calfred
lluent de pluja. 

 Podré dir el teu nom, al•lot despentinat, que t'abocaves tot sencer
amb frissor inconscient des que els nostres ulls es toparen? 

 Quan agafava el vímet del cistell ple de queviures cada dit cercava el
seu homòleg entre un aire de fluixedats als genolls. 

 Mentre buidàvem cada objecte les venes em rebentaven i endevinava
els teus batecs desfermats enmig de les pestanyes tímides i
arrissades. 

 No sabia les distàncies, ni els tremolors, ni la meva mà dreta i la
teva mà esquerra que, en agafar una taronja, s'immobilitzen recíproques
molt de temps.

 Després fugírem... 

 Desembotonava, destrossava la llista d'aquella bata de noi dels
encàrrecs. 

 Tu cercaves, nerviós i violent, el meu nu sota la bragueta. 

 Ens arrabassàrem els vestits amb dents i llops. 

 Suràvem confegits dins el mirall del passadís on la meva llengua
corria els viratges de cada múscul teu, acaronava les línies dures de la
teva llargària, s'enfonsava al centre de la breu i fosca circumferència,
feia complicats collars, inacabables, incrustats al coll. 

 I tastava l'obscura fesomia enclavada de besos. 

 Els teus moviments felins desprenien una boirina metàl•lica i roent
mentre fregaven els pèls de l'entrecuix. 

 El tall rosa de la teva boca engolia els testicles... 

 Enrunaves el llombrígol entre ivori i llengua. 

 La lleugera pelussa dels teus pòmuls fregava els mugrons, s'hi enfonsava. 

 La sabonera de la teva saliva esbuca l'esfínter que es nega sense ni
un crit. 

 Eres una criatura, criatura ferotge, jugant amb les meves anques,
mossegant-les, mentre jo m'agenollava empès i obligat pel teu desfici i
aquest desig d'enfonsar-te dins el bell forat del meu anus. 

 Entabanàvem el temps amb la fortor d'un perfum censurat. 

 El dur gla de la teva verga, tendríssima, fuetejava l'espinada i les
teves ungles, dibuixaven tremolors a la cintura. 

 M'aferrares -posant-te el puny entre els llavis talment un inèdit
Hermes de Praxíteles esbucant de certes flamarades vells mobles, vells
quadres, vells costums, vella moral, vella família- una grapada de
saliva enmig del cul. 

 Jo girava el cap i bevia el teu sexe que lluïa tacat de besades. 

 Estàvem enmig de la casa. A l'enfront de la porta i els pares que
arribarien potser ara mateix. 

 M'enculares. 

 Un agulló de gust avança intensament i m'hagués pogut morir per
sempre més dins la jovenesa d'aquest fris on els teus moviments i la
posició d'amor fossin l'esplendor del plaer que cap erosió del cel ni del
temps no serà capaç d'esborrar.
 

 inici
 
 

notes de temps i viceversa
 

ESSER VERBAL 

I
Retxilleres d'horabaixa cauen:
primer una, després totes plegades. 

II
Fireria de daurats en els espills
d'un d'aquests casals on no hi canta
ni gall ni donzella i dents corcades
d'una boca d'escenari abandonat. 

III
Si l'hora tardoral fos un trinxet.
Si els núvols ennigulassin els ulls
del caminal exhaust de tant lirisme
i els iris s'arborassin
d'il·lusioneues assussuaixines
com qui descriu la vida dels ortòpters.
Si l'amor me deixàs encallat
en braços del deliri més lúcid.
Si l'amor no tengués aturall
com un tòxic d'aquells de no dir.
Si fos tan bo de fer morir-se
de puntetes com qui diu: Fins tot d'una.
 
 

inici
 

signari
 

DEA EX MACHINA

No et pensassis, moneta, que enganyes ningú
amb la cal•ligrafia aplicada dels teus poemes.
Cal·líroe, vols desfressar una veritat
que et desfavoreix: la imperfecció
de tes formes. Dit en paraules
més clares, reina: el teu mal cap
paralitza qualsevol tremolor del vers
i els sonets que publiques perboquen avortons
que, impúdica, i això és un amoret,
deixes descomponent-se davant els ulls
d'un desert de Lectors. Feliçment.
 

inici
 


floridura
 
 

JUBILÓS EPITAFI [fragments] 

 II (POU DE POR)
  La poesia és una mètrica o no és.

Com l'ohhh que el nin amolla tremolós
Dins el pou, per fer por a la por,
Així ix l'alè eixelebrat del gos
D'aquesta mala bava color d'or
Del pus.
No classifiquis els rugits del sentit
Que t'enclava al plaer, ni la veu
D'una melopea que mou el dit
Del sexe, obligat al camí de la creu
Del mal.
Aniràs teixint per rierols de tinta
Els fondals on naufraga la set
De tant pler afadigat, la cinta
D'uns gemecs de correguda que emet
Un cos
Sollat de temps. Potser la silenciosa
Claror d'unes ales obertes al vol
Del capvespre entitat de pell rosa
T'obriran els secrets d'estar sol
Com mai.
Respiraràs ofec, coneixeràs el so
Darrer,
La visita exacta del plor
Seràs tu: estranger.
 
 

 XI (M'ETS AMIC) 

AMAT, AMOR: HUMOR)
  Popper, poper, paper: Quin fester!

Recordaves les paraules alades de Llull
-E los aucells feniren llur cant-
Paties el fi turment d'aquell crull
-E l'amic morí, en l'alba, per l'amat-
Obert de pit en ample pel trull
De la festa: et contradeies com un infant
Aviciat, ressentint-te brut i sull
Amarat d'avorriment i d'espant
Fins que te'n temeres: al capcurucull
Del dolor et cal saber viure l'instant
Sense passat i sense amor: sense deixant.
 


Com passes d'ocell a l'aire
Cafè Central (Els ulls de Tirèsies, 6), 2004

LES ESTRATÈGIES DEL RECORD

II - T'obriré nous forats
En el combat de l'amor et faré mal / i t'obriré forats nous / allà per on no havies pensat mai / que podrien entrar dins el teu cos.

III - Els cossos ardorosos
Renaixem algunes vegades a la vida / Ho escrius com ho sents / Saps que el coneixement d'aquest fet / no té articles científics que ho avalin / no diuen res del foc del plaer dels cossos ardorosos / el lloc exacte de mort i epifania

IV - Fer memòria
Vull fer la vida lenta / perquè passin els dies sense témer-se'n / amb la serenitat de les estacions / que arriben justes en cada cicle / amb l'humus de la memòria / alimentant-les sense treva / Vull fer la vida lenta / perquè l'amor s'eixampli per tots els sentits / i no deixi lloc a cap mort quotidiana

V - La bellesa totasola
Sap entrar en les paraules / en les juntes d'un vers / en el camí d'un so / en la guspira esperada / que ho pren tot

IX - Transfusió
Invent camins que ni jo sé / refaig dreceres esbucades / recerc escletxes introbades / em perd i no em puc refer / afic tot l'íntim en el teler / el sexe no hi és mai endebades / voldria aquí tot el deler / on s'escriuran coses passades / per tota la còrpora terrer / de les paraules estimades


ATLES D'OMBRES

II - Desdiré versos / Desescriuré alfabets / Desesborraré textos lapidaris / fins que no pugui pus / de sons

IX - La llengua és com un cavall de raça bona / que cal conèixer a fons i amb les regnes dins la mà / fer anar a un pas novell / per descriure invistos paisatges / cantar desconegudes músiques / anomenar les coses sense nom / i conquerir les qualitats sonores

XI - Poques vegades / veus les fulguracions / cal anar viu -ser viu diria- / per aglapir-les / Vegades breus / les coses fulguren / com el rovell / es fon fins al fons / i apareixen / matèria i transparència / com el llamp / elèctriques


RAR AVÍS

Qui veu un gravat és com qui toca mare / Mumare mumare mumare: material de memòria / el crit silent del mar de les llàgrimes de la nit / negra com els imperatius: vine no et torbis drecera crit / amor que fa parlar entremig de la violència pornogràfica / i la tendresa de (encavalcadament) sentir el sentit / Vine no et torbis clariana de gràcia tatuatge visionari / mapa sonor: pus mai més: vull baixar del temps inoït / del carnatge i del Planeta: donar paraules / a la fosca closa: paüra fuig encara no he escrit / prou epitafis per reconèixer els sabors del no-res / Dol de l'innombrable a la punta de la llengua de fit / a fit mir calidoscopis de temps esbucats cop en sec / extensions sense veu salives balbes el pa florit / de la llengua Vine no et torbis tro de revolta / que nies entre la sang i la carn desfetes matèria d'oblit / no m'empestis: sóc aquí entotsolat amb el llenguatge / cerc deserts de set carnívores flors del contrasentit / els darrers braceigs del nàufrag abans de fer el cuec / la bava afadigada d'un cervell sempreseguit / incandescent i mercurial: vine no et torbis escrit / intacta resurrecció




Més sobre Biel Mesquida
 

inici
 

PÀGINA PRESENTACIÓ mag poesia