(Palma, 1984)

Els Jorns
Port de Pollença, Edicions del salobre, 2008

Llibre dels solsticis


Mare d'aresta m'estreny
contra el tors dur de la biga.
Mon cos fred viu fora seny
i un joc de mans que emmetzina
m'astora mentre m'empeny
vers l'onada que m'agita.

Sóc jo, lluny, fitant l'avenc
i l'esguard de la ferida.


Areòpag


Refusarem l'orina dels estels
i instaurarem reptes
damunt totes i cadascuna de les cuixes.
Beurem de les vinyes de l'orcus:
consumacions, libacions,
i inquietuds de simposi.
Descobrirem el sol de mitjanit
quan surt de cacera
i el tall lunar espera,
esporuguit davant
el cos voluptuós
de femella:
                 gran llàgrima solar
                 devorant la cara oculta
                 del satèl.lit.


Alquímia diürna


Palpa'm
les glàndules
i estreny fort: les llets d'ambdós esdevindran proesa.
                              Llepa'm, retorna'm,
deixa'm sopa d'eixes arades de formatge
en estat fetal, nonat festival del pa. Besa'm furtiva i
cel.lulosa,
que el nostre desig fariner qualli
                    i el plaer ens coaguli.


Ovaris


Al llit de la molsa
les noces de Sang i Saba.
La pau, però, sorda.


Nit de noces


Pelluques
els meus
           mugrons.
(L'olivera

és
el                                 penis
de
la                                 nit.)

         Mon
         cony
         com
         coit
des d'   on
          broll

                     entre el ciment
                                   i
                      el
           no------res,
           cirera estèril.
Hereva de
                                    l'indòcil,
                  batejada
per estius epilèptics,
la vulva floreix
                                    insomni.

El meu
          recte
          erecte,
és
un
                   solc
         de
                   festa.

Proètica dels plaers.
Premi Bernat Vidal i Tomàs 2009-08-03
Palma, Moll, 2009


Èxode

*
Oh, rel, tu, prodigi abismal
que inseminaves llàgrimes al verb,
fes-me un lloc incontenible all llot
i fixa’m al temps inconcret.


*
Ni la vil fura, ni el silenci,
en cap justa coneixeran derrota,
car habiten el més profund odi
al bell mig del cervell que els guia.


*
Amb franquesa, just ara sé,
eixuts, de cop, els pous de les certeses,
que l’existència no ha estat un dret:
era un deure insostenible.


Mètode

*
Si a tu de mi et delectés la parla
i en somni esclau em coneguessis dur,
seria amant lleuger, mancat de traça,
sadoll de verbs, en gargamella un nus.

Però sóc tou, esbladregat de raça,
no tenc ni sang, ni llet, ni brou ni pus,
i en comptes d’ous, dos cagallons de rata
que en balls d’amor em fan mirall obtús.

I el meu conhort m’abrusa i m’examina,
com un dintell, cromat, clapat pel sol.
suren sements, ella no en té i en vol,

salpen silents, d’un grau de la garriga,
degoten blens, tumors a la pell fina,
dreceres, rius, que van del ventre al coll.


Drecera

*
M’assotes amb geni
recollint mes cendres,
fent de mi un nàufrag
podrit i vençut.
Alliberes feres
encenent mes natges
com si fossin peces
de forja d’enuig.

M’alletes amb tedi
com si fossis lloba,
ja farta d’engrunes
de vesc i pa dur.
M’enverines d’astres,
m’envites, m’aferres,
furgant mes ferides
mancades de suc.

M’alliçones, mestra,
roïna i superba,
mostrant-me les formes
del doll punxegut.
Endevines destra
qualsevol drecera
que faci del nostre
un viatge retut.

I jo jec com sagno,
justament fruint-ne
de les teves traves,
ferides i talls.
Foragitant versos,
menjant-te la boca,
deglutint-ne l’opi
gargamella avall.


Matèria

*
Fotem foc als brasers, cremem les pires,
calem foc als tions i als encenalls,
sargim els sèus ignots a les cadires
per veure finir déu en llibertat.

Colguem de draps i dols les hores grises
omplint-les de gemecs i escarafalls,
forgem els gecs arnats a les manilles
cobrint banderes, lloses i ventalls.

Obrim-li solcs al vent travant la gleva,
foragitant la terra i les arrels,
cordem la pols batent estels amb rella,
guixant remotament forats al cel.

Cobrim-lo de galons, catifa estesa,
folrant les seves venes amb clavells.
Facem de l’home nou fornal encesa,
fogant els guarets amples del vell temps.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA