 josep
albertí
modus vivendi
josep albertí
aliorna
era plena de canoes
lesions
altres escrits
http://tallerllunatic.blogspot.com.es/search/label/robot%20munyidor
josep albertí
(Capdepera, 1950)
En Josep Albertí té
21 anys, té una dona alta que es diu Rosa, té la mili a mig
enllestir, té pares amb diners, té assignatures de Dret,
paciència, què hi farem?, mala cara quan morirem, i té
ràbia, de ningú, just ràbia, tanta, però,
tant des dels ous de l'esperit, que li fa suar estètica de vegades
lul·liana i de vegades dels Àustries, que li fa fer veure
figues per llanternes, que li fa fer randa estilística, que li fa
fer Dret..., que n'hi fa per comprar i per vendre, que el fa anar molt
mudat, amb un jersei estrictament vermell, que el fa anar sempre a punt
de pastora mia, en Josep Albertí és molt bon xicot i du sempre
unes ulleres fosques; [...]
Pel que fa a l'expressió,
al seu material expressionat, n'Albertí és un escriptor dramàtic,
de textura dramàtica:
Blai Bonet (1972)
inici
modus vivendi (1971)
LA CICATRIU, 1
Les mans, inabastables, m'han servit;
i els braços, humits de cales, s'han
atansat
a la roba esquerpa que em calia
rebutjar d'aquest cos meu
des del cordó umbilical.
Ara -amb un esforç de poc temps
i meticulositat una mica esverada
pel continu miratge dels anys-
em sent, de sobte i sense manies,
disposat i sol, tot sol, jo, a romandre
estàtic i actiu, viu i mort
-però viu mentres pugui-
segons les conveniències de la terra
i el mar
-que tot compta en aquest país-,
en què el luxe, fins i tot, és
tan diferent
en els esquitxos com en les rapinyades.
Prou, cert i segur -nu-, em trob complicat
fins a la mèdula per vosaltres, per
tu, terra;
per estimar i odiar, ja que vull i som capaç
de les dues coses, des d'aquí, per
aquest temps,
per aquest transcurs de la Història,
amb majúscula i perillosa,
talment una capsa de serps o un mar de taurons.
LA CICATRIU, 9
A l'hora de besar, però, et descobrires:
tenies la boca seca.
Era la soledat que pagava un sou
per morir i no ho aconseguia.
Havies callat tant (callaves encara),
que l'amor es féu de silencis, de
gestos
que rossegaven la pols, tènuement
amarada
del dolor de cada dia, de la urgència
de cada dia.
A poc a poc, la dona et trobava el cos eixut,
amb les paraules que et queien xopes de
sang.
I restava ella sola:
tu bleixaves,
animal satisfet.
LA PELL TOTAL, 4
En aquesta nit de Maig i pluja,
m'he assegurat de la ràbia
com qui dóna la darrera passada de
pintura a la persiana,
com qui beu la darrera copa de la trompa.
Significa que el meu creure està segur,
basat damunt fets i papers escrits
a cops de segell escandalós,
just el qui es talla les venes
amb el moviment mecànic de matar
un moscard.
Vol dir, la paraula, això, que cal,
sincerament, sens dubte,
derrocar tot el que ens acorrala amb la
legalitat il·legal
de llei en el nostre país de
sucre niquelat,
talment l'estreta de les mans d'un cardenal
i un ministre, talment l'esgarrifança
adolescent
de l'home que té finestra i dona
i no vol hòstia
per legitimar-la.
LA PELL TOTAL, 7
No és el pitjor morir-se, sinó
escardar
contínuament la lletra damunt el
paper,
fondre les vides dins les cambres,
viure de nervis les puntes imantades dels
dits
que manipulen les ràdios, els televisors,
en espera de la notícia
sempre definitiva,
del marge acabat que ens posa tanques
i ens deixa el coratge
en un minúscul esglai de mesura casolana.
No és el pitjor morir-se,
en la callada, sinó viure-hi,
no fer una sola metàfora d'obsequi.
El pitjor és tenir un "modus
vivendi"
a mesura d'asfíxia i no estalviar
un sol acte,
ni una sola afirmació, una negació
com un cianur,
davant els esglaons sòlids de la
sang.
inici
josep albertí
(1972, Turmeda)
VARIACIONS SOBRE EL TEMA DE LA VULNERABILITAT
I me feren molts de noms dels arxius a on
confeccionen
els designis de l'arròs nostre, mentres
amb llibres
i cap bala conform els meus cabells de sucre
per les blanquinoses
persianes sense finestra tan sols per viure,
ni casa per morir
de nom com un home. Sabent, també,
que podrida
la paraula és un preu més
de la plaça.
PARÈNTESI
(Altrament, sé que puc posar-ho tot
entre parèntesi,
guardar les normes més elementals
de la sintaxi,
si em cerquen per a presentar-me l'elevada
factura
de robar cireres, operació semblant
a escriure poemes;
obeir fins i tot els baldats d'uniforme
que em fan anar pel solc d'escoltar els
amorosos
consells dels jovenets joves de dues dècades;
els pares d'ampla pell blanca i cinquanta
anys pornogràfics.
És a dir, deixar prosaicament fer.ho
tot com el fer-ho,
perquè la cremada tasca d'escriure
no sigui mai
una escupidera de plata.
Je n'ai pas votre temps de respirer,
mascles senyors de la cultura mascle de
la sala;
me resistesc -no escric, ara- a les mesures
més amatents,
suaus, pròpiament estètiques,
significat del viure amb permís de
cabronada,
amb les pipelles del pensament desinflades.
Emperò sempre és impossible
el parèntesi
quan tot succeeix talment si em pentinàs
els cabells amb la pinta covarda de tortuga
i no amb els dits vincladíssims
que cada dia em pas per la closca
i lentament se'n duen l'ull de vellut,
que és la meva mirada, el puny, les
galtes,
ferint un crani feixuc per a transportar
per qualsevol carrer de llimacs o libèl·lules
que pul·lulen
desesperadament lasses com un embriac).
inici
aliorna (1974,
Mall)
PRELUDI
I
Quines planures aquestes que em desconhorten;
on va aquell milà sintètic que s'alçura contra els
caramulls de gírgoles? Ni un hostal per acollir-nos després
del periple, escriny meu. On hem anat a parar? Fit l'horitzó
vertical i ta'teix sé que és nul: hem perdut el qüec
als niells del Faralló, entre les someres d'agost que van, caparrudes,
a morir al Mar de les Bèsties. Per tot arreu animals dessagnats.
Un foc follet amara els xancles dels
que hem pogut tocar terra.
Tu i jo.
Cames meves, ningú no s'ha
salvat d'aquell temps d'elms i paravents.
Algun eriçó, un parell
de raboes sobreviuen, bateguen, amollen gemecs guturals i escriuen amb
llurs coes: "He extraviat la partitura de Corelli". Com caminam, com tornam
vells de cera que ens cau pels turmells i embulla les veles amb els pals!
Només miratges. Qui ens ha portat a tal desventura?
Ningú tan sols no s'esquitxa
amb altres, ni s'ortiga ni se socarra amb estopa encesa. Les fogueres de
gatova no cremen sota cap nan. Però tu, Sol, no en fugis, no facis
aturar més el temps malambrós. Encara ella i jo sabem les
tresques per anar a la cova de Na Corma. Creu-me, pelicà meu, m'he
obert el pit perquè passàssim tots dos per damunt els taulells
assaciats d'alga, he fet giscar la corriola, el sabre que matà la
tortra quan ja només cercava les branques seques.
Hem observat molt bé el moment
del temps perdut, quan Na Pipada i En Pere Andreu eren, adúlters,
a la Torres Esbucada, i amb fregalls de romeguer es rentaven les nafres
que les envestides de la salina feien en llurs cossos. És l'únic
rastre que hem pogut trobar del que un dia fou Roca famosa i que ara veus,
amor salvat, als teus peus, lluny, sobre l'arena del desert que ens cal
recórrer.
-Digues un nom.
-Aliorna.
SÓN ENDINS DE L'ALBUFERA ELS MOTS,
I TOTHOM DISPARA A LES ALOSES
Òpal i talismans en terra, gràvids.
Avellaner i dringadeig, ruecs.
Les ales de mosca han l'esma dels qüecs,
Quan sobre el cap curucull som impàvids.
Tu has vist el turbant dels almoràvits,
I no te'n pots avenir com, xerecs,
Croats a l'hort del somni diuen ecs!
Els empaltin els peus de badalls àvids!
És sobre el nostre estam que posen
cura,
I estotgen, els oscats, una malura,
Almesquen els confits amb tancadura.
El pedram ric converteixen en pega
I han de guanyar com sempre tota brega.
Perdi membres aquell qui amb ells s'aplega.
*
Torn a dir
t'am i amb els hams
mutus de bell nou
ens aplegam, capiculats.
MEA REQUIES
Per les bardisses i a les fosques ixc,
Talment la murtra flaira aquella olor,
Brots d'enramada prop dels blaverols.
El panorama, el meu descans no ha
Final: la mar més brama com més
té.
Arran de l'alba com hostes felins
Colombram llocs que el sol, enviciat
De porpra, sap, baixant pletes, turons,
I és allà on pot vendre's,
orb o llosc
I mústic, fet malbé pels devessalls.
I recorda'm: com més vela, més
mar.
inici
era plena de canoes
(1977, Guaret)
*
Jo m'assolell de barcelles de son mentres
ella mou veles,
per les escumes, no-res. Mala sort! Les
genetes i els onsos
corren vers nostres peus d'àmpit,
i saps, d'un sol cop, de blancures;
al lloc baix, a les golfes, badívoles,
un ca de plata
t'umpl amb bolets el racó i t'amoixa
el dolor de fort roure.
I si sabessin com som, falb, lleu de defensa
a la popa
de tot navili, per bres carruatge de mort
i follia.
Les caramutxes de somni -lluquets a les
ungles madures-
fan magarrufes de gnoms: emperò no
existeixen, enfora,
llurs blanes mòmies. Fluix. Ens roben
viu temps d'orifici.
Roja, quin al ens lloga la gran focatèria
d'onsos?
Com és terrible pintar camallots
a les canonades!
*
La dentadura blanquíssima rep
El cervell tàcit que canvia el món
Quan el mamam ple de pomada es fon
D'esperonades ferideta-estrep.
És tan enfora la blava olorota
Tan lluny dels cucs fàl·lics
menjant granota
Ni poma ni cul li calen al rave
Bon forat nou cobert de pèl que cava
Capacitat d'erecció = naixença
Només es romp la duresa amb la mort
Sonet de merda ejaculador fort
L'orgasme per tothom voyeur-defensa
Per excitar tot coble ric.temença
El xuclador de mil ritmes premia.
*
Bombardeja'm amb les síquies eròtiques
Fes-me senyals pornogràfics de calda
Sí metralla'm de brutícia
i malda
Per l'enderrocament tip d'escleròtiques
Qui? Per les teves mans o llavis vaig
Ejacular vessant sobre un femer?
Però qui -somni o realitat- va
Voler que en fes la poesia espúria
Amb versos mossons com "brollador blanc"?
El poema és un fragment de poema
Tortura del que emprava abans.escàndol
La fufa acapta almoines hermosíssimes
La poma té afeccions de piscina
El fonoll de fanàtica pressent.
POEMA
Malaltia de pàrkinson. Cardiopatia
izquèmica amb infart anterosepial i de cara diafràgmica.
Úlceres digestives agudes recidivants amb hemorràgies massives
reiterades. Peritonitis bacterial. Fracàs renal agut. Tromboflebitis
ileusferomal esquerra. Bronconeumonia bilateral aspirativa. Xoc endotòxic.
Atur cardíac.
20 Novembre
1975
*
Cautivos del bar
GERARDO DIEGO
BAR. m. neol. Establiment de begudes
i menjar en què les consumacions són servides al taulell
i els consumidors les prenen drets o en seients arrambats al taulell.
ETIM.: Pres. modernament de l'ang.
bar, "barra", "aparador".
BREU DICCIONARI SIMBÒLIC DE MOTS QUE
DESIGNEN EL SEXE MASCULÍ I FEMENÍ A MALLORCA.
A) Aglans (testicles), aucell, banya,
botó, busca, coions, fava, frare, gorrió, mabre, pasterol,
palleringo, pardal, perdiu, piula, violí, xoriguer.
B) Betlem, bobina, boca sense dents,
catxofa, cotorra, eriçó, figa flor, flor, fonoll, foradell,
fufa, na Negra, poma, ramell (i diminutiu), tall, trau.
EPÍLEG
No és l'úter qui pot articular
mots:
el crit és la
parla,
llenguatge del poema,
llibertat del poeta.
Aquesta és la bugia de l'impossible:
la qualitat càlida
del moment rodó com una oronella
de calci
en què -jo lliure, hydrocaft el poema.
encastellada en l'espetec.
Milers de pets, hidrogen i algun àtom
que serpenteja en el cap més irracional:
mentida geogràfica!
Húmer miserable del que cau.
Avió terrorífic sense comandant.
Tan lent com la gruixa del gaudi,
jo també som un altre.
Viatger de l'orgasme,
gavina morta que arriba volant
i s'il.lumina d'immens dins l'espai
reduït a l'infinit.
inici
lesions (1982)
Era ben hora!
El vaixell de la lucidesa
fa aigua pels quatre costats.
MENJADOR
ensaïmada paròdia calc plagi
merda projectada
sobre el terra no llançada dipositada
volta
que s'envolta cercle serpetó lluç
que no es
mossega la coa excrement ensucrat amb pols
blanca illa reproducció a escala
d'illa
producte efímer dins l'exportació
idea nodriment
plaer dubte efímer pastís
divisible transformat
en bocí que se submergeix dins el
calent o el
fred pa que esdevé greix a la boca.
sopes o dines sopes estalvi misèria
de la història pa
moreno elevat a la ratlla del gust del plaer
de la
categoria del miracle inclòs dins
la blanor quan la
cullera de fusta prem delicadament tendrament
no com
sobre un òrgan sinó com sobre
un membre estimat i suau
mescla i barreja exacta perfecta difícil
sopes de sopes
pa i col suggeriment d'inflors i flatulències
flatosi-
tasts que t'acosten al porc que et travesteixen
en un
porc que et fan lluir com un porc que t'exciten
com
l'excitació d'un porc els antípodes
de l'ensaïmada
col i pa inundats de saïm compendi
pèsols la misèria
és el pa banyat l'habilitat i la
traça esdevenen
incursió dins la carn la sobrassada
l'esclata-sang
els xítxeros la carn és el
llom els ous les faves totes
les criatures naveguen enmig de les llesques
de pa per
transformar-se en un plat vora el qual jo
també bull
"... com flor al porc, com perla al
fang".
Salvador Galmés
L'ÚLTIMA VEGADA QUE EM VAIG VEURE,
2
mentre un sol policia
brandegi
el seu
fal·lus
de reglament
(mentre la cinèsica sigui
la mateixa)
mentre l'espolsi amb la barbàrie
macilenta
que li és habitual
davant nosaltres
dones i infants
espaordits
mentre penetri amb ell
les fràgils closques
les testes a lloure
de jovent poc món
els tendres ossets
d'ocells immensos d'amor
jo caic dins el bassiot significant
del crani fora equilibri
inici
 ALTRES
ESCRITS
No desitjam una cultura digna sinó
una cultura indigna. A les dames respectuoses que les bombin. Als poetes
que flirtegen amb el poder, oblit etern. Als assedegats de prestigi, llimacs
a la boca. Als ordenadors i organitzadors, als contemporitzadors, als conformistes
d'una nova cultureta descafeïnada, als enxufats o aspirants a enxufats
d'organismes i institucions, befa constant."
una interpretació d'una situació
(un xic desèrtica) cultural
"El conformisme és la clau de l'actual
desert cultural de Les Illes."
"molts intel·lectuals callen després
de la mort de Franco davant atemptats culturals dins casa nostra, davant
el terrorisme que fereix la nostra cultura amb exemples ben palesos. Callen,
i això que no es milita dins la dreta, sinó tot al contrari,
callen perquè accepten les limitacions (llegiu censura) de la nostra
premsa que s'ha posat en marxa com a nova maquinària fina i maquiavèl·lica
d'impediment de plena llibertat d'expressió, o també perquè
les tasques -ja citades- de feina política superestructural els
ho impedeixen. Aquesta és la meva tesi; i aital esperit sembla
que a les Illes s'ha anat introduint entre la classe intel·lectual.
Sense infracció la normalitat és regressió. Ningú
no passa, doncs, de la ratlla."
"tot el que s'ha aconseguit fins avui -uns
ajuntaments democràtics, però llastrats pel poder al·lucinant
del passat i un Consell General Interinsular, amb el flamant decret de
bilingüisme, humiliant i confusionari, apte per a moltes pífies
en favor de la dreta- demostra un present mediocre i un futur ben poc encoratjador."
la policia de déu (genocidi contra
la llengua i la plàstica catalanes)
(fragment)
¿O és que estam davant l'atemptat
més gros que s'ha fet mai a la llengua catalana a tot el món?
¿Per què nosaltres hem de suportar les provocacions diàries
de tot tipus de manifestacions públiques religioses que ens ofenen
profundament, mentre, a la més mínima demostració
de la nostra atea sexualitat, som vilment emmordassats, amb el consentiment
i col·laboració de tota la xusma política, la que
és al poder o la que va cap al poder? ¿Qui protesta, ara
mateix, per exemple, d'un cartell que profana els carrers amb el lema impune
de "Les notícies passen. Els missioners sempre hi són"? I
nosaltres que ens pensàvem que tot era qüestió de colonialisme
dels putes espanyols! [... emmordassats, amb el consentiment i col·laboració
de tota la xusma política, la que és al poder o la que va
cap al poder? ¿Qui protesta, ara mateix, per exemple, d'un cartell
que profana els carrers amb el lema impune de "Les notícies passen.
Els missioners sempre hi són"? I nosaltres que ens pensàvem
que tot era qüestió de colonialisme dels putes espanyols! [...]
¿Qui fa recular l'ús de la llengua catalana, les dretes i
les esquerres espanyoles nacionalistes o el reaccionarisme sense fissures
del nacionalisme catalanista?
inici
PÀGINA PRINCIPAL
mag-poesia
|
