Maria Cañellas Rubí, Xesca Crespí Daviu i Àngels
Luján Sureda
Mestres del C. P. de Pràctiques
Objectius generals
1- Apropar la figura de Jaume Vidal Alcover com a poeta als alumnes.
2- Donar a conèixer l'obra poètica de Jaume Vidal Alcover.
3- Treballar la seva poesia.
Continguts
- El vers, la rima, el ritme i l'entonació.
- Iniciació a la mètrica.
- Introducció d'algunes figures poètiques.
- Recitació i memorització de poemes.
- Vida i obra de Jaume Vidal Alcover.
Aplicacions didàctiques:
Tercer cicle
1 a. Recerca de la biografia de Jaume Vidal Alcover (individual)
1 b. Adaptació de la biografia de Jaume Vidal Alcover en forma de
conte per exposar als altres cicles.
2. Donada una selecció de poemes fer-ne una lectura general. A partir
d'aquesta lectura elegir en grups aquells que consideren més adients.
3.- Extreure paraules d'un poema i construir-ne un de nou.
4. Allargar o continuar un poema.
5. A partir d'un poema donat construir-ne un de nou conservant la temàtica
o bé l'estructura.
6. Crear una poesia.
Segon cicle
1 a. Sessió d'audició de l'exposició biogràfica
de Jaume Vidal Alcover per part dels alumnes de tercer cicle.
1 b. Elaboració d'una auca sobre la vida del poeta (en petit grup).
2. Lectura per part dels alumnes dels poemes seleccionar pel tercer cicle.
3. Extreure paraules d'un poema i construir-ne un de nou.
4. Completar versos amb paraules de la mateixa rima del vers anterior.
5. A partir d'un poema donat construir-ne un de nou conservant la mateixa
temàtica.
6. Crear una glosa.
Primer cicle
1 a. Sessió d'audició de l'exposició biogràfica
de Jaume Vidal Alcover per part dels alumnes de tercer cicle.
1 b. Fer un dibuix de com s'imaginen que seria el poeta acompanyat d'una
frase representativa per a ells de la seva vida (individual).
2. Lectura per part del/de la mestre/a dels poemes seleccionats pel tercer
cicle.
3. Il.lustració d'un poema donat.
4. Fer variacions sobre una estrofa d'un poema canviant la darrera paraula
que rima.
5. Creació d'un cal.ligrama.
6. Crear un rodolí.
Part pràctica
Primer cicle (1r. curs)
1.- Després d'haver escoltat els trets més importants de la
biografia de Jaume Vidal Alcover, els/les alumnes han fet un retrat del poeta
tal i com es pensen que era. Posteriorment s'han escrit unes frases representatives
i clares per a ells/elles de la seva vida o biografia.
3.- Hem començat amb el poema "La Margalida". L'ha llegit la mestra
i després els/les alumnes. Finalment han fet la corresponent il.lustració.
4.- A partir del poema "Cançó d'amor" s'han fet sis grups corresponents
a les sis estrofes del poema. Cada grup té el nom d'una paraula relacionada
amb el món de la poesia. Una vegada repartides les estrofes, cada
grup ha variat la darrera paraula que rima, de cada vers de la seva estrofa.
El resultat és aquest:
CANÇÓ D'AMOR
Una vida et parlaré
i tota la mort que em deixis
vida la recitaré.
Si t'estim és perquè visc,
amb la voluntat de fada:
estima'm enamorada,
passa vida i gira risc.
Una vida t'he estimat
i la mort que em somiava
i que no m'has recordat.
T'estim perquè no tenc res,
i he de viure de pensar-te:
jo ara jug amb na Marta
la resta, trumfos en vers.
Vida sencera he volgut:
perquè no em dónes més rima
si veus que n'estic perdut?
T'estim, tot ha començat,
i sempre jo et voldria:
sols tenc una bogeria,
i és la d'haver-te esperat.
5.- Havent llegit el poema "Petit, menut" els/les alumnes han seleccionat
les tres estrofes de dos versos per fer-ne un cal.ligrama.
6.- En gran grup o grup-classe hem creat alguns rodolins. Per començar
hem pensat amb els rodolins que fa el Petri al Club Super 3. Després
n'hem fet un de dedicat al poeta Jaume Vidal Alcover.
Un animal el lleopard
que mai no se'l veu covard.
Una dona que és monja,
no li agrada la taronja.
Ens agrada la poesia
perquè ens dóna alegria.
El poeta Jaume Vidal
fa poemes de Nadal.
Segon cicle (3r. curs)
1.- Elaboració d'una auca sobre la vida del poeta (en petit grup)
3.- De les dues primeres estrofes de la segona de les "Dues cançons
llunàtiques" se n'han subratllat les paraules "rossinyol", "quatre
llunes", "amor", "aire", "rossinyola"; Amb aquestes paraules han construït
un poema nou.
Oh rossinyol!,
cantor de les quatre llunes.
Això ho fas
per la teva rossinyola.
I el cant d'amor
que li dónes, vola
i vela per l'aire pur.
Àlvar Obrador
Rossinyol rossinyol cantaire,
compta quatre llunes
al fons del gran amor.
Canta cada nit
per la rossinyola,
oh lluna blanca,
fes que aquesta nit
sigui enamorada.
Jordi Pujol
Rossinyol que cantes bé,
rossinyol pots ser cantor,
aniràs a la lluna amb el teu amor,
ai dolor!
Quatre llunes i un mussol.
Rossinyol que està trist i tot sol
gira't darrera i veuràs la primavera
amb la teva rossinyola.
Sandra
5.- Aquí tens el poema "Alegria" ("He inventat un horitzó?").
Llegeix-lo, pensa amb el que et suggereix i què creus que vol dir
l'autor amb aquests versos. Després intenta construir un poema amb
el mateix tema: "Alegria".
Em suggereix alegria, ganes de viure, il.lusions. Pens que l'autor vol dir
que hem d'aprofitar la vida i gaudir-ne. (Alícia)
El cel dins la mar
brolla d'alegria.
Reflex de la llum,
li donaràs vida.
Fúria de mar
i so d'alegria,
escuma que puja,
el cor torna a viure.
Maria Margalida
Ara cantam i jugam,
alegres estam,
així feliços serem
i a tothom hi farem.
Si fa sol ens posam contents
i si plou algú també!
Tots motius tenim
per viure molt bé.
Toni
Vaig tenir un somni,
no volia despertar:
vaig trobar el meu avi
molt prop de la mar.
Era un dia assolellat.
i jo feliç de veritat:
els ocells trinaven alegres,
les ones estaven serenes.
Alícia
6.- Una vegada llegit el poema "La Margalida", en fan una glosa.
Au venga Margalideta
que no acabaràs mai,
si no fas molta vieta
no tendràs amagatall.
Neus Coll
Tercer cicle (6è curs)
4.- S'han treballat, a partir del poema "El lloretó", els continguts
conceptuals i pràctics de les nocions d'estrofa, vers, rima, ritme,
entonació, mètrica i imatges poètiques (entre les quals
han destacat la ploma cossiolaire, la vida muda i contenta). Després
s'ha ampliat l'activitat allargant el poema amb una nova estrofa. Aquí
en tenim alguns exemples:
Del lloretó lloretí,
la ploma cossiolaire,
que quan arriba el matí
vola ben alt i s'enlaira.
El lloretó lloretí
vola, vola fins allà,
el lloretó lloretí,
que volarà fins demà.
Lloretó lloretó,
s'aixeca dematí,
lloretó lloretí,
i canta una cançó.
El lloretó Loretó
va cantant pel carreró
fins que tothom queda tip
del lloretó lloretí.
5.- A partir del poema "Alegria" ("Mar. He dit mar.") construir-ne un de
nou conservant la temàtica o bé l'estructura.
MELODIA
Aucells, he dit aucells.
¿No heu sentit el seu cant
al matí?
Estels, he dit estels.
¿No heu vist els estels brillar
a la nit?
Aucells, no he dit aucells,
perquè encara ho dic
I els estels
el cel cobert de satèl.lits
i llunes.
No heu vist els estels
ballar al ritme
de la melodia dels aucells?
Laura López
*
Estels. He dit estels. ¿No heu vist
el vestit del sol?
Sol. He dit sol. ¿No heu tocat
la pell de la lluna?
Estels. No he dit estels, perquè ho dic
encara. I Sol.
L'univers
ple d'amics i amigues.
¿No escolteu la brisa suau
del mar?
Maria del Mar Margarit
*
La mar és molt bonica
pel fons.
El cel va acompanyat
amb els núvols que fan figures.
La mar a vegades
es confon amb l'horitzó
I l'horitzó
és molt bonic
i joguinós.
No veis els minerals
amb el foc encès?
Jordi Antoni Pinya
6.- Prèvia lectura d'una selecció de poemes de Jaume Vidal
Alcover, creació de nous poemes propis amb les següents temàtiques:
*El mar.
*L'amistat, l'amor...
*Tema lliure.
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
