|
Poesia és el discurs,
que és l'únic avui dia,
per obrir-se un viarany
escaient per transitar-hi.
Miquel Bauçà
INTRODUCCIÓ
El fet de treballar poesia amb els estudiants de
mestre de la Universitat de les Illes Balears m’ha duit a veure la necessitat
d’implicar cada estudiant i tot el grup en la feina. Veig que s’aprèn
a fer fent, molt més que escoltant. S’aprèn a llegir poesia
llegint-ne, a comentar poesia comentant-ne, a dir poesia dient-ne, a fer
poesia fent-ne: i del coneixement ve l’estima. És total la diferència
si el que faig és parlar jo tot el temps i passar power points durant
tota la classe, o si la classe es converteix en un taller on ells llegeixen,
comenten, diuen, fan, viuen poesia. La primera manera s’adiu amb el terme
“ensenyar” (in-signare = marcar amb un senyal), la segona lliga amb “aprendre”,
(veure/viure les coses) i amb “educar” (e-ducere = treure fora, fer
sortir, fer créixer deixar florir). A més hem de tenir present
que els futurs mestres no aprenen només coneixements, dels seus professors,
sinó també hàbits i maneres de fer feina.
Fa anys que a Magisteri ja feim muntatges poètics
i teatrals (sempre amb molta implicació de tots), com a complement
pràctic de la part teòrica del curs. I de mica en mica, els
muntatges s’han anat convertint en l’eix del curs a partir del qual treballar
la part teòrica, i la tècnica. Hem fet muntatges d’Ausiàs
March, Pere Quart, Estellés, Bauçà, Blai Bonet, Martí
i Pol, Ovidi Montllor, Brossa, Palau, i un llarg etcètera que trobareu
a la pàgina de Magisteri Teatre – Mag poesia <mallorcaweb.com/magpoesia>.
I molts d’aquests poetes han vingut a veure el muntatge, i hem anat a sopar
tots plegats.
Els darrers cursos, per comptes de treballar un
autor concret, hem fet els muntatges amb poemes que ells han triat dels autors
del dossier (Marçal, Casasses, Vinyoli...) i amb poemes fets seus
a partir d’aquests. L’estudiant passa a ésser protagonista; no es
tracta d’ésser només oient dels discursos del professor, ni
de fer treballs acadèmics només per al professor, sinó
de fer un muntatge poètic per als amics i públic en general;
aleshores la bona marxa del muntatge depèn d’ell (de cada u). No és
una acció acadèmica, sinó real.
METODOLOGIA I OBJECTIUS
Quan el curs 2007-2008 em van dir de fer sis sessions
de dues hores d’una assignatura del màster “De l’oral a l’escrit:
la llengua i la literatura catalanes des de la perspectiva de l’oralitat”
vaig pensar de seguir la mateixa metodologia de muntatges poètics.
Aquesta manera de fer s’adapta de ple al marc d’EEES, el pla Bolonya, ja
que cal que l’estudiant que participa en un muntatge poètic, a més
d’aprendre la interconnexió entre teoria i pràctica, aprèn
que el treball autònom entre sessions presencials és del tot
imprescindible per al resultat final, i aprèn que cada sessió
és una avaluació del procés, i a més participa
en una tasca real externa, ja que el muntatge al final és representat
en públic. No cal dir que es substitueix un ensenyament biografista
de la literatura per un enfocament textual.
Pel que fa als objectius de llarg abast, queden
ben definits amb les paraules dels següents autors: Chomsky diu
que educar "no s'ha de comparar a omplir una botella d'aigua sinó
més aviat a ajudar a créixer una flor a la seva manera". I
molt abans, Rabelais: “L'infant no és un tassó per omplir
sinó un foc per encendre”. Aquest camí pot dur a aconseguir
el que vol Ferrer i Guàrdia : "Volem homes capaços d'evolucionar
incessantment; capaços de destruir, de renovar constantment els mitjans
i de renovar-se ells mateixos; homes la independència intel·lectual
dels quals sigui la seva força suprema, que no es subjectin mai a
res; disposats sempre a acceptar el millor, feliços pel triomf de
les idees noves i que aspirin a viure vides múltiples en una sola
vida."
Alguns objectius referits directament a la poesia
els marquen clarament aquests autors: Jean, Georges : “La poesia ajuda els
nens a retrobar-se amb el seu “llenguatge primer”. “L’escola de la poesia
és l’escola de l’avenir que desitjam quan sapiguem rompre les màscares
i els enganys d’aquestes falses realitats que del matí a la nit ens
oculten a nosaltres mateixos, els altres i l’essencial”. Groupe de recherche
d'Écouen : "formar al·lots que, al llarg i al final de
l'escolaritat, siguin capaços, sols, és a dir per llur pròpia
iniciativa, de llegir, de dir, de produir poemes. Simplement perquè,
tenint-ne l'experiència, en tindran el desig i la possibilitat". Christophe
i Grosset-Bureau : “El noi parteix a la descoberta d'ell mateix i del món.
Dins aquesta recerca hi lliura tot el seu ésser. L'expressió
artística l'ajuda a prendre consciència del seu univers interior
i li permet de posar un poc d'ordre dins el caos de descobertes que fa del
món.” “Incitar un noi a aprendre poemes, és donar-li "paraules"
per traduir les seves emocions, les seves sensacions, els seus somnis, i
això per a tota la vida".
L’objectiu puntual és fer un muntatge poètic
a partir de la web <viulapoesia>.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
L’assignatura del màster és “Literatura
i oralitat: l’adaptació d’obres literàries a altres mitjans”,
amb deu estudiants (un nombre ideal, quan hom pensa que a Magisteri amb el
pla nou -EEES, Bolonya, ECTS...- hi ha setanta-cinc estudiants per grup!).
L’experiència d’aquest màster és el que s’explica en
aquest escrit.
Els participants al màster ja vénen
a la primera sessió havent rebut (per correu electrònic, que
ha estat la forma d’intercomunicació entre tots els participants)
un Dossier amb tres apartats:
a) El descriptor, amb els objectius, continguts i metodologia del curs. Bàsicament:
-treballar la pàgina http://www.viulapoesia.com (visita als poemes,
realització i crítica de propostes didàctiques, confecció
de seqüències didàctiques);
-fer un muntatge poètic, una escenificació, a partir dels poemes
de la web que cadascú triï i dels poemes propis (amb tota la
preparació d'entendre, fer i dir poesia que suposa);
-un cronograma especifica la feina a fer a cada sessió i el treball
autònom a fer entre sessió i sessió (com ho anirem veient).
b) Unes pautes molt concretes i exemplificades, en un dossier d’una trentena
de pàgines (amb molt de suc i poca palla) per “entendre poesia”, “dir
poesia”, “fer poesia” i “fer un muntatge poètic”.
c) Informació sintetitzada sobre l’“estructura” de http://www.viulapoesia.com,
“guia per visitar la web”, “propostes didàctiques” i “exemples de
seqüències didàctiques” (de cara a fer el muntatge poètic)
.
Abans de la primera sessió han omplert un
qüestionari en què responen preguntes útils sobretot de
cara al muntatge poètic: si coneixen la pàgina <viulapoesia>
(només una hi havia entrat), si han fet poemes (tampoc), si tenen
afeccions com dansa, música, arts plàstiques, cine, teatre
(alguns han fet teatre i dos toquen algun instrument).
La primera feina és visitar http://www.viulapoesia.com,
i anotar els poemes que més els agraden de cada camp (amor, mort,
jo, quotidianitat, ciència, foc, guerra, compromís social,
esport, poesia). Dels poemes que més els han agradat en trien un:
-en faran les propostes didàctiques i les milloraran o ampliaran o
pensaran, com es veu a l’Annex 4 (“entendre poesia”);
-en prepararan la dicció (“dir poesia”);
-faran un poema propi a partir del poema triat (“fer poesia”);
Com a primer exercici de “fer poesia”, veim un power
point en què Carles Rebassa diu el romanç “PP2 (o la inexplicable
història de la vídua d’en Fulgenci Mas)”, acompanyat de fotos
de penyes, plantes, animals i gent, fetes per Climent Picornell. El romanç
conta d’una dona que es vol fer una caseta a fora vila, l’ajuntament no li
dóna permí i li propsen de vendre el tros a un alemany, per
poca cosa, tanmateix “no s’hi pot edificar”; requalifiquen el terreny i l’alemany
s’hi fa un casal. Analitzem el romanç: estructura, punt de vista,
personatges, mètrica..., i el tema. El tema específic és
“l’especulació”, i definim com a tema genèric “l’abús
de poder”. A partir d’aquest tema genèric fan un romanç cadascú
amb un tema específic: predominen els romanços amb el tema
de l’especulació, però també d’altres com la imposició
de l’espanyol, l’imperialisme nord-americà (“A Bush de poder”: vegeu
l’Annex 3). A fi de treballar no només poesia narrativa sinó
també lírica comentem algunes “divises”, de Marçal i
Papasseit, a fi que ells en facin una. La feina que no s’acaba a classe la
fan abans de la següent sessió.
La segona sessió la feim a la sala d’ordinadors.
Visitem els poemes que han triat de <viulapoesia>. Els poemes triats
són: De “Compromís social”, Documentals d’Estellés,
L’obscè de M. Josep Escrivà, Les ciutats
de Marc Granell i L’estranger de Palau; de “Esport”, Tant se me’n
dóna de Brossa; de “Jo”, Areia escrita de Ponç Pons;
de “Mort”, Em declaro vençut de Martí i Pol; de “Poesia”,
La Poesia? de Carles Riba; de “Quotidianitat”, L’Heroi
de Martí i Pol i El vi d’Horaci de Pere Rovira. Comentem
els poemes, en feim algunes propostes didàctiques, els relacionem.
Després cadascú diu el poema triat, en comentem la dicció
(interiorització del poema, ritme, etcètera) i el torna a dir.
Referent a la dicció tenim molt presents
les indicacions de Salvador Oliva : “els textos literaris […] són
formes que estimulen la imaginació a crear un món virtual creïble.
En conseqüència, cap actor no hauria de memoritzar el text sinó
després de la construcció d’aquest món
virtual i després de veure’n totes les possibilitats.”
“Naturalment sabem que tots els actors són capaços de memoritzar
molts textos, però seria interessant saber quants han memoritzat un
poema, no perquè l’hauran de dir a l’escenari, sinó perquè,
per pur hedonisme, l’han llegit tantes vegades que se’ls ha quedat gravat
a la memòria. Doncs bé: aquest tipus de memorització
és justament la més útil per arribar a assolir una bona
elocució”. “La música i la literatura donen forma a la nostra
experiència. Amb altres mots: en art, tot és forma; el contingut
l’hi posem nosaltres, perquè la forma particular dels productes artístics
ens ho permet.”
Tothom ve a la tercera sessió amb el poema
propi fet a partir del poema triat de la web (abans tots l’hem rebut al correu
electrònic) i amb una “divisa” feta seva. Feim exercicis de dicció
dels poemes propis. Els comentem amb tots els punts d’”entendre poesia” (tema,
mètrica, estil, veu...). Vegeu alguns dels poemes fets seus als Annexos
1 i 2)
A la quarta sessió treballem la comprensió
i la dicció dels poemes; cadascú ha triat, de cara al muntatge,
entre el poema escollit de la web i el poema propi. Els que trien el poema
propi són Miquel (fet a partir de “Tant se me’n dóna” de Joan
Brossa), Antònia (a partir d’”El vi d’Horaci” de Pere Rovira), Anna
(que ha triat “L’obscè” de Maria Josep Escrivà) i Hermínia
(que de “Em declaro vençut” de Miquel Martí i Pol, en destaca
que a partir d’aquest títol tan per avall, acabi amb aquest vers tan
per amunt: “Mireu un mort amb la mirada viva”). Vegeu el guió del
muntatge a l’Annex I.
La cinquena sessió la dediquem a preparar
el muntatge poètic. I aquí és on entren en joc les afeccions
de cadascú (música, disseny...). La diversitat de poemes triats
(de temàtica i autor molt divers) fa més difícil trobar
un fil per al muntatge. Van sorgint idees, les apuntem, les descartem, hi
tornem, fins que unes paraules d’un dels poemes fets seus, agraden a tothom
per filar el muntatge: “ens ha tocat viure / immersos en termes binòmics”.
De fet, els diversos poemes mostren el dol i el plaer de la vida. Decidim
el vestuari per la part fàcil: tothom de negre, amb alguns elements
que veurem al guió del muntatge (Annex 1). El títol del muntatge
és el del primer poema; Carles, que és dissenyador, ens fa
un cartell: “Màster Teatre presenta ÉS ARA” .
La sisena sessió es fa a una aula-teatre
(amb tarima i il·luminació teatral). Hem convidat pares i amics
i la tensió es nota: aquest dia hem quedat una hora abans. Decidim
l’escenografia: tothom seurà en tamborets i suports de diferent alçada
fent un semicercle al fons de l’escenari; a primer terme, a la dreta, hi
ha una bateria (en Miquel la sap tocar), que marcarà el ritme del
muntatge. Feim alguns assajos de llum i de moviment, i després un
assaig general. Entra la gent i feim la funció. Tothom queda meravellat
del que ha estat capaç de fer, com ja quedaren meravellats de saber
fer un romanç, un poema a partir del de la web, o una divisa.
AVALUACIÓ
La valoració dels estudiants ha estat per
partida doble i en els dos casos molt positiva.
D’una banda, els vaig demanar que m’enviassin per
correu la seva valoració, amb paraules. Vegem alguns comentaris:
“Crec que la tasca de crear és la més important. Per primera
vegada he estat capaç de fer composicions pròpies.” “Em va
agradar que la gent comentés amb la resta de companys per què
havia triat el poema en qüestió, i quins havien estat els criteris
emprats a l’hora d’elaborar el poema de producció pròpia.”
“La creació no ha estat mai el meu fort. Però, amb els mètodes
que usàrem a classe, que a partir d’un poema que ens agradava, n’elaboràvem
un de nou, va ser una gran experiència.” “El fet de preparar-nos un
poema per recitar-lo davant d’altra gent ens ajuda a afrontar situacions
de nervis, vergonya, tensió, etc.” “Trobe que la preparació
i realització del muntatge poètic ha estat molt positiva. Una
experiència nova i diferent, sobretot no té res a veure amb
les classes magistrals que inconscientment esperàvem o suposàvem.”
“He vist que hi ha moltíssimes maneres de posar en escena aquest poema.”
“Tots havíem d’aprofitar les destreses personals per millorar la posada
en escena. En el meu cas, vaig aportar una bateria. Així és
que em vaig llevar la son i m’hi vaig aferrar de valent. Em vaig inventar
l’eternitat. Vaig visualitzar la bateria sobre l’escenari i els talls que
hi havia d’inserir. Em sentia el protagonista de l’obra. Sense voler-ho,
m’havia fet meu el muntatge.” “Aquest dia tots donàrem el millor de
nosaltres, i jo em vaig sentir molt orgullós.” “La posada en
escena va ser fantàstica. Crec que tots ens sentírem a molt
a gust allà dalt, havíem fet ben nostres els poemes.” “Em vaig
sentir molt a gust i em va agradar molt l’experiència de recitar poesia
en públic. M’agradaria repetir-ho!” “No ha estat una assignatura com
les altres, sinó que hem fet coses que jo no havia fet mai en els
estudis anteriors. La part que més m’ha agradat ha estat la preparació
i posada en escena del muntatge poètic.” “Crec que se m’ha obert una
nova porta i ara mir els poemes amb més interès perquè
sé què puc fer o no amb ells.”
Veim que destaquen bàsicament la part més
creativa i pràctica que no havien fet mai: la creació de poemes
propis, el fet de dir poesia i, sobretot, l’experiència de fer un
muntatge poètic, que se l’han fet seu, amb públic.
D’altra banda, la universitat té un servei
per avaluar els professors, amb unes enquestes que es fan a les aules quan
no hi ha el professor. Aquesta valoració no es mostra al professor,
i els estudiants ho saben, fins que ja ha avaluat els estudiants. Doncs bé,
em va passar una cosa que no m’havia passat mai: el resultat global de tots
els estudiants i en tots els ítems va ésser de quatre sobre
quatre: un deu. Així s’explica que totes les valoracions que m’enviaren
ells siguin positives i entusiastes.
També els vaig enviar per escrit la meva
valoració, on deia, entre altres coses: “L'objectiu bàsic de
les sessions que era dur la literatura escrita a la oralitat l'hem acomplert,
i amb un bon resultat. Has vist com es fa un muntatge poètic (tria
dels textos, definició del sentit que volem donar al muntatge, interiorització
i dicció del poema, aprofitament de les habilitats de cadascú,
espai escènic...) i, sobretot, l'has fet, l'has viscut (la poesia
és per viure-la, per viure-hi). A les sessions hi ha hagut participació
i implicació. L'únic emperò ha estat en alguns casos
la manca d'assistència o, a vegades, no haver fet el treball autònom
entre sessió i sessió.”
Fer descobrir a la gent que són capaços
de coses que no s’imaginen i que tenen moltes potències que romanen
somortes, fa que s’estimin més: i els mestres, com més s’estimen,
més estimen els al·lots. I la poesia, per a aquestes qüestions,
és mel d’abella.
ANNEX 1: GUIÓ DEL MUNTATGE POÈTIC “ÉS ARA”
ÉS ARA
Tots asseguts al fons d l'escenari a distintes alçades,
formant semicercle. MIQUEL amb una bateria davant a la dreta, per marcar
el ritme del muntatge. Llum a Miquel.
MIQUEL (poema seu, a partir de “Tant se me’n dóna” de Joan Brossa)
Paradoxalment, ens ha tocat viure
immersos en termes binòmics:
el bé i el mal, que són els prejudicis de l'home;
guanyar i perdre, sense assaborir la superació
de viure i morir, que ens fa oblidar el record
cosa que no ens deixa entrar en el present.
Tocs de bateria
de Miquel.
Paradoxalment, ens ha tocat viure
immersos en termes binòmics.
ANTÒNIA i ANNA es posen una a cada costat de MIQUEL.
EL PLAER (Antònia, amb una capa color daurat de malvasia) i EL DOL
(Anna, amb una capa platejada, gèlida); van alternant estrofes dels
poemes seus. Llum a Antònia i Anna.
ANTÒNIA (poema seu, a partir d’”El vi d’Horaci” de Pere Rovira)
És perillós, delicat, distingit.
Crema com foc la soga delectant,
agre s’estén dins el cos infectat,
aquest vermell daurat t’ha posseït.
ANNA (poema seu, a partir de “L’obscè” de Maria Josep Escrivà)
Bagasses plenes de llàgrimes secades,
per terra, a genollons encuriosides,
la xiqueta mirant aquelles baralles
maternals, arrelades i esporuguides.
ANTÒNIA
Particular costum, la malvasia
de cep blanca pròpia varietat
valorada a taules episcopals
i als il·lustres escrits dels mallorquins.
ANNA
Guerra entre ànimes ben conegudes,
veus compartides i ara trencades,
per paperots i matèries venudes,
entre ells estimades i desestimades.
ANTÒNIA
És aromàtic, fresc i persistent.
Suporta mals, tots amb molt talent,
sap escoltar amb molta alegria.
ANNA
Dones entre quatre parets mal ferides,
parets dobles fetes mudes, dolorides.
ANTÒNIA
D’essència floral són els muscats,
si horetes passes amb el daurat,
viuràs un món sencer de fantasia.
Bateria. Llum a bateria.
MIQUEL
El bé i el mal, que són els prejudicis de l'home.
MONTSERRAT i TONINA surten a escena. En aquests poemes sembla
que els termes dicotòmics BÉ i MAL van junts. A L'HEROI el
bé és el vell, la vida, i el mal les condicions que el duen
a la mort, la mort. A L'ESTRANGER, "Sóc d'aquí. Sóc
estranger" té el mal d'ésser a la nostra terra i no poder decidir
nosaltres i patir un idioma imposat; però "Sóc d'aquí.
Sóc estranger", té sentit positiu si agafam la idea del poema
de Baudelaire del qual parteix Palau: l'estranger és qui "estima els
niguls... els niguls que passen". Llum a Montserrat, Tonina i Miquel.
MONTSERRAT (“L’heroi” de Martí i Pol)
Hi hagué un home que visqué setanta anys
no gaire lluny de casa.
Jo el vaig conèixer
quan era molt vell, però puc dir
que no s'havia mogut mai del poble.
Del món n'havia vist
quatre viles i escaig del voltant de la nostra;
mai no anà a ciutat i mai tampoc
no posà els peus en un ferrocarril.
Això sí, coneixia
pam per pam els topants
de les vores del riu
i havia estat expert en herbes remeieres.
Durant cinquanta anys llargs
treballà de paleta
i, segons em digueren,
va perdre la muller quan encara era jove.
De tres fills que tingué
dos van morir a la guerra;
l'altre marxà del poble,
molt lluny, molt lluny…,
i mai més tornà.
L'home visqué qui sap els anys tot sol
i a les tardes d'estiu
s'asseia en un pedrís davant de casa seva.
Era afable i molt pulcre
i somreia, discret, a la gent que passava.
Jo recordo d'haver-hi conversat
sobre qualsevol cosa
i recordo també que tenia la veu
afectuosa i clara
i que en parlar movia
molt lentament les mans.
L'hivern que el van trobar
mort al llit, les veïnes
digueren que semblava
que el pis hagués estat
endreçat feia poc.
Degué morir de fred,
perquè en tota la casa no hi havia
ni un sol bocí de llenya
i ell jeia, bo i vestit,
embolicat amb una manta.
Algú digué que semblava un ocell
arraulit sota un ràfec.
TONINA i MONTSERRAT diuen “L’estranger” de Palau i Fabre
TONINA
-De quin país és aquest estranger?
MONTSERRAT
-No ho sé.
TONINA
-Com se diu?
MONTSERRAT
-No ho sé.
TONINA
-Què fa? Quina llengua parla?
MONTSERRAT
-No ho sé.
TONINA (a MIQUEL)
-Com us dieu, bon home?
-...
TONINA
-De quin país veniu? On aneu?
MIQUEL
-Sóc d'aquí. Sóc estranger.
Tocs de bateria: un solo de lluïment
NEUS entra en escena. Llum a Miquel i Neus.
MIQUEL
Car sapiats per cert que les disposicions del
món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n
poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles
joís que hom no poria pensar ni aesmar.
NEUS (“Documentals” d’Estellés)
Has viscut plenament i dolorosament
en un temps i un país, has viscut en Europa
uns anys determinats. Ara passen pel·lícules,
documentals d'aquell temps, de tanta misèria.
S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra,
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam?
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla,
un amor impensat per a tota la vida:
s'amagava en els cines, en les darreres files;
presumien, els jóvens, agafant-se del braç:
prudentment es soltaven en arribar a a casa.
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia,
com hi havia també un sentiment confús
de culpabilitat. I la barbaritat
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell.
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida.
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.
MIQUEL (“Areia escrita” de Ponç Pons)
Tenc una tenda de campanya lusa.
La plant discretament pel nord de l'illa
a les platges desertes de setembre.
Menj pa fet meu i fruita,
passeig, escolt, escrit,
parl amb els arbres,
llegesc el mar.
No ho dubtis:
Viure és més que existir.
Damunt la sorra
agraesc a la nit els seus misteris
i encenc un foc humit de llenya morta.
El fum sembla una ofrena,
el vent canvia...
M'invent l'eternitat.
Fa trons.
Plou terra.
Tocs de bateria.
MIQUEL
guanyar i perdre, sense assaborir la superació
de viure i morir.
HERMÍNIA i CARLES entren en escena. Potser la binòmia
que hi ha en els dos poemes següents, no és entre ells, sinó
entre tot el que hem mostrat al muntatge (plaer/dol, bé/mal, ciutat/foravila)
i la poesia. Llum general, esclatant.
HERMÍNIA (poema seu, a partir d’”Em declaro vençut” de Martí
i Pol)
Sentiments que omplen el teu cor,
sentiments que provoquen dolor.
Podries explicar-me
Perquè una aclucada d’ulls
Pot ser tan dolorosa?
Podria arribar a entendre-ho
Però mai a assumir-ho.
La força que conté un sentiment
és talment com el pi arrelat
a aquell penya-segat
que ni tan sols un temporal
seria capaç d’emportar-se’l.
CARLES (“La Poesia?” de Carles Riba)
La Poesia?
Cal cercar-la on tu saps ja
que és, com la Gràcia
o l'aigua pura i dura
d'una font emboscada
ANNEX 2: ALTRES POEMES FETS A PARTIR DE POEMES DE <viulapoesia>
Carles Canals (Carles Riba: “Poesia?”):
La Poesia?
Mesura amb què el vast
Enteniment posa
ordre als sentiments
resguardats a la Memòria.
Xisca Jaume (Ponç Pons: “Areia escrita”):
Natura espantada
Sent la cridada de la terra viva.
Hi acudesc i m’hi fonc,
Enmig d’una primavera explosiva.
Paisatges, paratges i camins em guien
A la reflexió de la metafísica natural.
Ho sé:
Viure és més que existir.
De sobte top amb la realitat desencantada,
De dies d’asfalt i cors buits d’estima.
Tot plora, tot pateix i, orbs,
Transcorrem en un món que ja ens és aliè.
Clama atenció el passat,
Es lamenta ja el present.
ANNEX 3. ROMANÇ FET A PARTIR DEL TEMA “ABÚS DE PODER”
Carles Canals i Neus Bibiloni
A BUSH DE PODER
Elegit com a profeta
pel poble americà
i amb “l’ajut” del Musulmà
va pensar la malifeta.
Escoltau-me i la sabreu;
d’ell, la gent no s’ho esperava,
pel petroli nins matava,
mentre ell se’n feia hereu.
Mostatxut l’acompanyà
amb l’excusa del petroli,
per omplir un setrill d’oli
al beneit, el va deixar.
Per “JUSTÍCIA INFINITA”,
que era el nom de la croada,
perseguia aquella fita:
—Més barrils d’una vegada!
Perseguint el dictador
seguien omplint Guantánamo
—Abú Graib?, no per favor!
faré el que em digui l’amo.
Implorava l’innocent
mentre l’electe “boss” reia,
quina cara de content
"ignorant" que això es feia.
Armes de destrucció!!!
… i en Sadam ni ho sabia.
Aquesta era la raó
per pujar l’economia?
El dictador morí penjat,
Més enllà se n’alegraren,
—Ara hi ha més llibertat!
Bush i Aznar ho afirmaren.
Una cosa fou segura:
a Madrid la colpejaren
nins i grans es consolaren
enmig de tanta amargura.
Tothom mirà la desfeta
ben pendents de la pantalla
—El Govern diu que és l’ETA!
la veritat ara calla.
Quan aquesta va parlar
s’ensorrà el seu monopoli,
la societat cridà:
—Tot per un poc de petroli!
Ara diuen: —Tot va car!
Que la vida ha pujat,
però no ens han explicat
què és el que feren allà!
Ja m’ho deia mestre Arnau:
“El que no viu respectant
i segueix un camí errant,
com vol tenir el cor en pau?”
ANNEX 4: MILLORA DE PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE <viulapoesia>
La darrera activitat, lliurada després de
les sis sessions, és una millora a les propostes didàctiques
del poema que han triat de <viulapoesia>. Els vaig enviar exemples
de millores i de confecció de propostes didàctiques fetes meves,
sempre deixant-los clar que havien de tenir en compte els tres punts bàsics
que hem anat treballant: entendre poesia, dir poesia, fer poesia. Només
veim aquí les “Propostes didàctiques” fetes al poema “El vi
d’Horaci” de Pere Rovira, que no en tenia a la web:
EL VI D'HORACI
És temerari, lladre, mentider.
Entra com una serp de gust i amor,
escampa per la sang els cucs de l'odi
i puja al cap amb ungles de navalla.
Sabem quantes vegades ens ha fet
insultar-nos, que és culpable de plors,
de matinades negres i del vòmit
de paraules per sempre irremeiables.
És viciós, ridícul i arruïna.
Però dóna esperança als destruïts,
valor i força als mísers, vida als vells.
És brut i violent. Però quan brilla
a la tercera copa, es fa de nit
i entrem a l'alegria, i som com ell.
1. Per què Pere Rovira tria Horaci en el títol del seu poema?
Quin altre títol posaries al poema?
2. Explica el sentit dels tres primers adjectius que apareixen al poema.
3. Assenyala les antítesis que hi ha en el poema.
4. Cerca la mètrica del poema i comenta-la.
5. Què et sembla que pensa l’autor del fet d’emborratxar-se? Ho valora
positivament o negativament? I tu?
6. Comparteixes els sentiments de Pere Rovira? Et resulten familiars?
7. Compara aquest poema amb el de Miquel Lluís Muntané titulat
"Alcohol": Creus que ambdós poemes tenen el mateix sentit? Quines
idees centrals es repeteixen en el dos poemes? Creus que els autors pretenien
donar la mateixa impressió?
8. Digues el poema ressaltant primer els aspectes negatius; torna'l a dir
ressaltant els aspectes positius.
9. Fes un poema en decasíl·labs, amb el mateix tema.
Antoni Artigues
(Publicat a Articles, 51, abril 2010)
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
