ELS (IN)CONTINENTS EUFÒRICS

"Jo veig, en la poesia literària que s'escriu avui, un excés de perruques i una manca de caps. Hi falta aquell impacte que volia Miró quan deia: "Abans que una obra faci funcionar el cervell, ha de produir un impacte, un cop de puny. Paf!"
Això ho deia en Brossa perquè mai no va llegir, ni va sentir els poemes d'aquests tres (in)continents eufòrics.

Un incontinent és un que té el Vici oposat a la continència. I continència és una "Virtut que consisteix a mantenir dins uns límits prudents la satisfacció dels plaers", i també és l'"Estat d'un esfínter que funciona amb normalitat".

Quan es varen trobar aquests móns poètics (el nihilista, el romàntic i el sublim) es va produir la incontinència.

Jaume Munar diu en un poema: "Jo, com les presons, / tenc la murada alta, / no perquè l'embat no m'entri, / sinó perquè la mar no em vessi."
N'Emili, diu d'en Jaume C. Pons Alorda que "vessa pertot / aquesta mel que mai embafa."

Aquests tres cossets vessen versos i vessen presentacions, aquesta és la quarta presentació d'aquest llibre -i encara hi ha vingut gent a veure'ls.

Ara bé, a l'IMPRIMATUR del llibre diuen: "Aquest llibre fou acabat d’imprimir a la Impremta Balear St. Jordi, a Ciutat de Mal, a dia 7 de la tercera Lluna de 2007, festivitat de Santa Felicitat i Santa Perpètua.     En commemoració, els autors obriren una botella de vi Ànima Negra i realitzaren una ofrena processional portant 3 pedres des de Cala Deià fins a la tomba de Robert Graves, en cerimoniós silenci."
La veritat que una botella d'Ànima Negra per a tots tres no és gaire incontinència.

Llucia Ramis Laloux a la presentació diu: "Ells tres són incontinents perquè tot surt d’ells: el plaer i l’angoixa, l’admiració en un temps al qual l’admiració ja no és de moda; les ganes, l’eufòria, la ràbia, l’amor, i un respecte irreverent per la poesia. Són incontinents perquè desconeixen els límits i s’escampen mitjançant els excessos. Ho poden fer tot. Són incontinents perquè els dóna la gana. Són incontinents perquè sí."

EN PERE, EL NIHILISTA, que fa deu anys escriu: "Bes la mort", i "Morir o matar; / vet aquí l'únic camí / que els meus ulls avui perceben". Amant de la destrucció, de les banyeres plenes de semen, dels contenidors incendiats, somniador d'homicidis. "Mirau-me! Hereu legítim del vostre Temps".

N'EMILI, EL ROMÀNTIC, que no cerca el poema, però que el poema el troba, que sap que dins la paraula hi cap tot i que la paraula no existeix, "L'HOME que cregué que les DONES eren àngels", i que ens dóna "lliure accés a la Bellesa Turbo!".

EN JAUME, EL SUBLIM, "l'ombra / dels déus m'acompanya", "El meu nóm / és Passió"; l'home que viu en l'embriaguesa de l'ésser, l'immortal: "ORGO / Vaig néixer entre gemecs / i oliveres davall d’un arbre / antic amb l’absoluta certesa / que jo mai no he de morir".

Bauçà diu: "Paradisos, n'hi ha mils, / tots reclosos dins de l'ànima.".
I dins l'ànima dels incontinents, hi ha molts paradisos.

 (Presentació del poemari Els (in)continents eufòrics, de Pere Perelló Nomdedéu, Jaume C. Ponsd Alorda i Emili Sánchez-Rubio, a Quart Creixent)

(S'Esclop 32, març abril 2007)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA