|
Friedrich Nietzsche i Miquel Bauçà:
De l'homo sapiens a l'homo poeticus
Somnis: El cervell inexplorat
Domus dei et porta coeli
Presentació del llibre Poesia és el discurs. Miquel Bauçà
FRIEDRICH NIETZSCHE I MIQUEL
BAUÇÀ:
DE L'HOMO SAPIENS A L'HOMO POETICUS
(S'esclop 21. 2005)
Després de llegir El canvi, Els estats de connivència i
Els somnis, de Miquel Bauçà, vaig llegir Nietzsche i mentre
el llegia sentia l'eco de moltes frases, i sobretot de molts de pensaments
de Miquel Bauçà.
Tant Nietzsche com Bauçà són dos homes que volen
la metàfora nova, dos homes nous, dos cercadors d'una nova manera
de veure - de viure - el món. Són dos pensaments totalment vitalistes
(humanistes), que anuncien un home nou, un home que viu, un home que deixa
de banda el ressentiment i l'odi a la vida i a un mateix -propis de la moral
vigent. En la moral vigent, tothom hi ha de veure igual, tothom les mateixes
aparences. Nietzsche i Bauçà anuncien un home nou, un superhome,
un home poètic: que cadascú hi vegi a la seva manera.
Nietzsche diu a La voluntat de poder: "El que jo conto és la història
de les pròximes dues centúries". Bauçà diu,
a Rudiments de saviesa: "Ara hem d'esperar dos segles. / L'estultícia
creixerà, / serà molt més insistent, /
fins i tot en les madones. / És molt esperançador, /
car indica que s'acaba. / Jo ja visc el seu final".
El que faig ara és presentar, sense comentaris, uns quants textos
dels dos autors (que es podrien multiplicar) que presenten aquests ecos
o similituds de què he parlat. Els he agrupat en els tres estadis
(el camell, el lleó i el nen) que descriu Nietzche al Zaratustra:
1. Crítica de la comuna, del gregarisme, de la moral; 2. Proposta
de voler, d'egoisme, que ens du la llibertat, passant per una etapa
de nihilisme, de cretinisme; 3. Autocreació o albir d'un home nou
amb metàfores noves, d'un home dels somnis, d'un home poètic.
Amb això no vull dir -ni ho crec- que Bauçà anàs
a pouar directament en l'obra de Nietzsche per al seu cap de fil, sinó
que, en aquests aspectes, estan en la mateixa ona.
1. CRÍTICA DE LA COMUNA, DEL CRISTIANISME, DE LA MORAL, DE LA
CULTURA, DEL GREGARISME, DE LA CONNIVÈNCIA, DEL MAL...
"Dolent: així anomena ell tot allò que s'agenolla i que
és servil i gasiu, els ulls que parpellegen sense llibertat, els cors
deprimits, i aquella falsa natura indulgent que besa amb grossos llavis covards."
(Zaratustra, 176).
Cf. "El mal és la servitud, / tant la nostra com aquella / que,
després, volem imposar, / que ens fa més esclaus encara."
(Els estats, 21).
"Ja al bressol ens doten amb vocables i valors feixucs: "bé" i
"mal" - així s'anomena aquest dot [...] I hom deixa que els nens vinguin
a un hom per impedir-los a temps que s'estimin ells mateixos" (Zaratustra,
178).
Cf. “Comparats amb altres bèsties, /els humans són més
cretins, / sobretot perquè transmeten / a llurs fills uns empatolls,
/ uns errors, unes mentides, / que no tenen funció, / tret de fer
molt més amarga / l’existència en aquest Món. (Els
somnis). “Ningú no mota / que un nadó ja ho sap tot / i el
que troba són obstacles [...]El mal ve de la comuna.” (Els estats,
174).
"Oh germans meus! En quina gent hi ha, doncs, el més gran perill
per a tot futur dels homes? No és en la gent bona i en la gent justa?
- / - en aquells que diuen i que senten al cor: "Nosaltres ja sabem el
que és bo i el que és just". [...] I siguin els que siguin
els mals que els malvats puguin fer: el mal que fan la gent bona és
el pitjor mal de tots!" (Zaratustra, 195).
Cf. "L'alegria de fer el mal / és tan pròpia de l'ésser,
/ que els humans han produït / el bé i altres succedanis /
per poder de practicar / el mal més a consciència." (Els
estats, 163).
"Per poder dir "no" a tot el que constitueix el moviment ascendent de
la vida, la bona constitució, el poder, la bellesa, l'afirmació
de si mateix sobre la terra, l'instint de rancor, fet aquí numen,
es va haver d'inventar "un altre" món, partint del qual aquella afirmació
de la vida apareixia com el mal, com la cosa més reprovable en si."
(L'anticrist, 472).
Cf. "La gent no és dolenta. [...] L'església catòlica
és un intent desesperat de voler que la gent ho sigui. Si no ho
fos, el Papa ja no podria fer més viatges i discursos sobre l'amor."
(El canvi, 166). "Antics, el pitjor error dels. / Creure que la moral,
la religió, la instrucció, les humanitats... eren mals necessaris
per tal de combatre la dolenteria natural dels homes." (El canvi, 37).
"¿M'heu entès bé? Dionís enfront del crucificat."
(Ecce homo, 723).
Cf. "Adorar el Crucificat / és dolenteria infame." (Els estats,
31)
"Quina diferència hi ha entre adular un déu o un dimoni,
entre ploriquejar davant d'un déu o d'un dimoni? No sou sinó
uns aduladors i uns ploricons!" (Sentències, 49).
Cf. "-Què he de fer per no plorar? / -El millor és suïcidar-te.
/ -Però això és massa gros... / -Doncs, no ploris,
ploramiques." (Els estats, esborrany).
“Cal estar bastant malalt per al cristianisme. [...] El cristianisme
[...] ha estat fins avui la més gran desgràcia de la humanitat.”
(L’anticrist, 493).
Cf. “No hi ha res més trist i miseriós que la màgia
i la religió.” (El canvi, 14). “Sectes, clubs, religions / ja pertanyen
al subsol / del que és innominable, / la brutor de l’Univers.” (Els
estats, 13).
"La moral, ella mateixa, fou la primera caiguda en el pecat: "la moral,
ella mateixa, és el pecat original”, així pensa qui coneix."
(Sentències, 61).
Cf. “Netegem el cel de déus / i la terra
de cultura, / que tolera que els vivents / no puguem mirar-nos l’ànima.”
(Els somnis).
"Del nou ídol. [...] l'estat menteix en totes les llengües
del bé i del mal; i digui el que digui, menteix - i tingui el que
tingui, ho ha robat. [...] "sóc el dit ordenador de Déu"
- així bramula el monstre. [...] vomiten llur fel i en diuen "periòdic".
[...] Volen poder i, en primer lloc, l'alçaprem del poder, molt diner,
- aquests impotents! [...] Allà, on l'estat acaba, -mireu allà,
doncs, germans meus! No hi veieu l'arc iris i els ponts del superhome?"
(Zaratustra, 54-55).
Cf. "Un tirà, entronitzat / aviat en sent el tedi / i no troba
altre remei / per assuajar l’angúnia / que assajar des del balcó
/ de mentir als seus subjectes. / Com que en sent l’aplaudiment, / cada cop
les diu més grosses. / [...] El poder i dir mentides / són
fenòmens que van junts, / qualsevol sigui l'escala. / Mentir és
propietat / del poder en totes bandes." (Els somnis).
"Encara un segle més amb periòdics i totes les paraules
faran pudor." (Sentències, 67).
Cf. "Ja no vaig als cementiris. / Un diari em fa el mateix: / tot és
ple de morts que parlen." (Els estats, 144).
"Els bufons de les corts medievals es corresponien als nostres periodistes;
es tracta de la mateixa espècie: mig raonables, faceciosos, exagerats,
beneits, que no tenen cap altra missió més que suavitzar
el patètic de la situació amb sortides de to, xerrameca,
i per cobrir amb els seus crits el campaneig pesat dels grans esdeveniments:
altre temps, al servei dels prínceps i dels nobles, i avui, al servei
dels partits [...] Però tota la classe dels literats moderns es
troba massa propera als periodistes; són els bufons de la civilització
moderna, "se'ls jutjaria amb més indulgència si no se'ls prengués
per enterament responsables". Considerar l'estat de l'escriptor com una
professió, en justícia, hauria de passar per una espècie
de demència." (Humà, 338).
Cf. "els intel.lectuals [...] En aquells temps arrossegaven el cul pels
seients dels bars; avui, l'arrosseguen pels platós de la TV, fent
colla amb els cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolables."
(El canvi, 300).
"Cercant orígens hom es converteix en cranc. L'historiador mira
cap enrera; acaba per "creure" també cap enrera." (El crepuscle,
400).
Cf. "La Història deu ser el fet / més abjecte i més
culpable." (Els somnis).
"Casuística dels psicòlegs. Aquest és un coneixedor
dels homes; ¿per què estudia realment els homes? Vol adquirir
petits avantatges sobre ells, o també grans avantatges; és
un home polític..." (El crepuscle 433).
Cf. "Psiquiatres. [...] Són pitjors que els traficants de drogues.
[...] La psiquiatria i afins, fins avui, no té altre objectiu que
controlar el veïnat, no pas de descobrir res de seriós. [...]
Allò que revolta més un psiquiatre és trobar-se amb
el que ells en diuen una personalitat narcisista, per dir millor, amb un
que se'n sap sortir tot sol." (El canvi, 444).
“Mitjançant l'amor, l'home cerca una esclava incondicional,
i la dona l'esclavatge sense condicions. L'amor és l'enyorança
d'una cultura i una societat ja passades; l'amor remet cap a l'Orient.”
(Sentències, 77).
Cf. “Ningú no gosa de dir / que l'amor és una merda. /
Per això, els joves cantants, / per no fer enfadar llurs mares,
/ continuen invadint / l'espai sacre que és un súper.” (Els
estats, 201). "L'amor no vol dir altra cosa que tenir dret sobre tot i
sobre tots. Grosser i repulsiu" (El canvi, 478)
"Basta recordar les conseqüències de les tesis socràtiques:
"la virtut és el saber; es peca només per ignorància;
el virtuós és el feliç"; en aquestes tres formes bàsiques
de l'optimisme hi ha la mort de la tragèdia." (L'origen de la tragèdia,
122). “Jo vull, d’una vegada per totes, no saber moltes coses. La saviesa
traça límits també al coneixement.” (El crepuscle,
398).
Cf. “-És un pou de sapiència.
/ -Ja se la pot ficar al cul, / que el té gros, com una vaca.” (Els
estats, 117).
“Amb aquests predicadors de la igualtat, no vull que m'hi barregin
ni que m'hi confonguin. Perquè així em parla la justícia:
"Els homes no són iguals." (Zaratustra, 97).
Cf. “Els adults parlen a l’altri / com si fos exactament / igual que
ells. Aquesta errada / la projecten als infants. / És així
que els perverteixen.” (Els somnis).
"Hom ha d'aprendre a estimar-se a si mateix - així ensenyo jo
- amb un amor sa i saludable: que hom se suporti a si mateix i que no vagabundegi.
Aquest vagabundeig es bateja amb el nom d'"amor del proïsme": amb
aquest mot s'han dit fins ara les millors mentides i s'han comès
les millors hipocresies [...]" (Zaratustra, 177).
Cf. "Acostumar-se a acostumar-se. A mi em costa. De mena, tinc l'enclí
al vagareig irresponsable. Potser és això, per corregir-ho,
que he esdevingut eremita. Vagarejar entre imbècils només
acondueix a l'infortuni." (El canvi, 14).
2. PROPOSTA DE VOLER, D'EGOISME, DE LLIBERTAT... (PASSANT PER UNA ETAPA
DE NIHILISME, DE CRETINISME...)
"La llibertat de tota casta de conviccions forma part de la força,
la facultat de mirar lliurement... [...] L'home de fe, el "creient" de
qualsevol casta és necessàriament un home que depèn."
(L'anticrist, 495-496).
Cf. "La llibertat és el fonament de tota creació.
[...] Si la població no crea res, no és perquè no pugui
ni vulgui eventualment, és perquè està d'acord amb tot,
en el fons i en la superfície. Forma part d'un conjunt meravellós.
Fora absurd que volgués rebel.lar-se." (El canvi, 123).
"El que jo conto és la història de les pròximes
dues centúries. Descric el que s'esdevindrà, i que no podrà
ser de cap altra manera: l'arribada del nihilisme..." (La voluntat de poder,
citat a Més enllà, p. 21). "El pessimisme modern és
una expressió de la inutilitat del món modern - no del món
i de l'existència." (Nihilisme, 27).
Cf. "-Quin serà el futur d'Amèrica? / -Net i clar: serà
el futur / de la humanitat entera. / -Com serà? -Doncs, de primer
/ aniran cretinitzant-se, / cada any una mica més, /
però alhora i al mateix ritme / continuaran seguint /
la doctrina de la tècnica, / que els ha de portar al cervell.
/ Feta aquesta descoberta, / restaran embadalits, / fetillats.
Serà aleshores / que voldran ser intel.ligents." (Els somnis).
"Fuig cap a la teva solitud! Has viscut massa prop dels coquins i dels
mesquins." (Zaratustra, 57).
Cf. "El remei per domenyar / la gregarietat dèspota / és
aprendre a estar tot sols. / És la regla més senzilla." (Els
estats, 182). "Els humans, si volen ser-ne, / el primer que han de
fer / és esdevenir eremites, / no buscar l'assentiment / del cosí,
de la cosina. / Aquest és el primer pas." (Els estats, 88).
"Una muntanya com a companyia, però no una muntanya morta, sinó
amb ulls (és a saber, amb llacs), fins i tot en certes circumstàncies
una cambra en un alberg ple de gent de tot el món, en la qual hom
està segur de passar desapercebut i on pot parlar impunidament amb
tothom: tot això constitueix aquí el "desert"." (Genealogia
de la moral, 158)
Cf. "Només una ciutat gran pot oferir cent o més perruquers.
Just per aquest motiu ja estaria de sobres justificada l'existència
de les grans ciutats..., a l'Eixample, encara és l'hora que algun
perruquer m'ha de reconèixer. Quan he arribat al número cent,
el número u ja no recorda res de la meva anterior visita. Això
és un luxe absolut." (El canvi, 89).
"Tenir la voluntat de la responsabilitat personal. Conservar la distància
que separa. Ésser indiferent a la fatiga, a la duresa, a la privació,
fins i tot a la vida. [...] L'home que s'ha fet lliure, i tant més
l'esperit que s'ha fet lliure, trepitja aquelles menyspreables formes de
benestar amb què somnien els quincallaires, els cristians, les vaques,
les dones, els anglesos i els altres demòcrates. L'home lliure és
guerrer." (El crepuscle, 443).
Cf. "Els creients són malcriats: / no suporten els problemes /
metafísics i els cal / de trobar un que se'n cuidi." (Els somnis).
"Els humans de cada dia, / són cretins i estaquirots, / traïdors,
covards i fluixos, / cruels, murris i mesquins, / envejosos i molt lletjos.
/ I se'n vanen d'allò més / i també se'n congratulen."
(Els estats, 19).
"Maduresa de l'home: això vol dir haver tornat a trobar la seriositat
que hom tenia com a xiquet, en el joc." (Sentències, 101). "Des
que hi ha homes, l'home s'ha alegrat massa poc: només això,
germans meus, és el nostre pecat original! / I en aprendre a alegrar-nos
millor desaprenem de la millor manera possible de fer mal als altres i de
maquinar mals." (Zaratustra, 86).
Cf. "Tothom diu que la infantesa / és feliç, i és
així, / però no pel que interpreten. / És feliç
senzillament / perquè el cap li funciona, / no ha estat paralitzat,
/ és a dir, perquè és més sàvia. / Avui
cal recuperar, / amb procediments mecànics, / un estat intel.ligent.
/ Per això tenim els somnis." (Els estats, 10-11). "Si els humans
juguessin més, / no hi hauria fam a l'Àfrica, / l'estultícia
oficial / també molt s'encongiria." (Els estats, 8).
"Si per una vegada l'egoisme esdevé més gran, més
intel.ligent, més fi i més creatiu, aleshores el món
semblarà "més altruista". (Sentències. 89). "Estima
el proïsme" -això és, abans de res i sobretot: "Deixa
lliure el proïsme!". I justament aquesta part de la virtut és
la més difícil!" (Sentències, 121).
Cf. "El gust d'abusar de l'altri / és allò que hom cal
guarir, / com si fos la pòlio, el sida. / No esperar que el regiment
/ de la cosa ciutadana / faci res. És evident / que no consta
en els projectes. / Només l'estimació / d'un mateix I no
de l'altre / ens podrà alliberar / d'un instint tan miserable."
(Els somnis).
"Què és més perjudicial que qualsevol vici? L'acció
compassiva cap a tots els fracassats i els febles: el cristianisme. [...]
amb la compassió, la vida és negada i es fa més digna
de ser negada; la compassió és la pràctica del nihilisme."
(L'anticrist, 460).
Cf. "La misèria al Tercer mon / és el fruit dels responsables
/ de les multinacionals, / la Creu Roja i els repòrters. / A l'Eixampla
passa igual / i potser és més misèria." (Els somnis).
"La campanya cristiana / que el remei era l'amor / ha estat una mala via,
/ doncs només ha reforçat / l'enclí d'abusar dels
febles / amb permís oficial." (Els somnis).
"Cal tenir-se respecte a si mateix, amor a si mateix; absoluta llibertat
per a si mateix." (L'anticrist, 459).
Cf. "No et confonguis d'adversari: / l'espiritualitat / consisteix a
lluitar contra / els preceptes comunals, / no pas contra tu." (Els estats,
205). "El secret no és 'nar en contra, / el secret és anar
amb un, / que és quan tot es modifica, / és a dir: tu vas
amb tot, / però el tot rellisca, plana. / Llavors és el gran
moment. / Aprofita'l i mantén-lo." (Els estats, 86).
"Ho fem tant en la vetlla com en el somni: sempre inventem i imaginem,
en primer lloc, aquells humans amb els quals tenim tractes -i oblidem de
seguida que han estat inventats i imaginats." (Sentències, 35).
"En va, en va, qui vol penjar-me. / ¿Morir? Si jo no puc morir!"
(Poesies, 87)
Cf. "Just tinc dues certituds: / m'orienten en el dubte: / una és:
sóc immortal; / l'altra: els altres no existeixen." (Els estats,
152).
3. AUGURI D'UN HOME NOU, D'UN HOME METAFÒRIC (DE METÀFORES
NOVES), D'UN HOME POÈTIC, DELS SOMNIS, D'UN HOME CREATIU, D'UN HOME
ARTISTA
"Cada vegada cal menys força física: amb intel.ligència
es fan treballar les màquines, l'home esdevé més poderós
i més espiritual." (Nihilisme, 26).
Cf. "Per déu tinc només la tècnica; / per cultura,
el meu cervell. / De la resta, en prescindeixo." (Els somnis).
"Les paraules obstrueixen el nostre camí. - Onsevulla que els
antics, els homes de les primeres edats, col.locaven una paraula es pensaven
que havien fet un descobriment. Com n'estaven d'equivocats! Havien topat
amb un problema, i pensant-se que l'havien resolt havien creat un obstacle
per a la seva solució. Ara, per assolir el coneixement, cal anar topant
amb paraules que han esdevingut dures i eternes com pedres i és més
fàcil de rompre's una cama o d'entrepussar amb ells que destruir
una d'aqueixes paraules." (Aurora, 34).
Cf. "No havent d'arrossegar / el llenguatge ni els avis, / són
els somnis on hom viu / tota llibertat possible." (Els somnis). "La
introducció del Canvi ha fet que tot el que hom diu hagi esdevingut
automàticament insignificant, en el sentit de no significar res. Els
parlants en el fons ho saben: era inimaginable només fa uns anys la
manca d'abrandament, tot parlant amb les mateixes paraules dels mateixos
temes. No és una pèrdua d'entusiasme: és que la significança
els buida. Això encara durarà un temps, mentre no s'arribi
a la plenitud del Canvi, on apareixerà un altre llenguatge, que no
tindrà el ròssec de la significació. La literatura desapareixerà
i la que coneixem serà inintel.ligible. Hom no pot predir res més."
(El canvi, 71).
"De les tres metamorfosis de l'esperit us parlo: com l'esperit es converteix
en camell, i el camell en lleó, i el lleó, a la fi, en nen.
[...] Totes aquestes coses, les més feixugues de totes, es carrega
a coll l'esperit que sap suportar: com el camell que, ben carregat, corre
al desert, així corre ell pel seu desert. / Però en el desert
més solitari té lloc la segona metamorfosi: aquí l'esperit
es converteix en lleó, vol fer presa de la llibertat i ser senyor
al seu propi desert. [...] què pot fer el nen que no hagi pogut fer
el lleó? Per què el lleó rapinyaire s'ha de convertir
en nen? / Innocència és el nen, i oblit, un nou començament,
un joc, una roda que dóna voltes per si sola, un primer moviment,
un sagrat dir sí." (Zaratustra, 35-36).
Cf. "Poeta. Un [...] Ha d'assumir tres coses: -El que hi ha -l'existent
amb el que exigeix: la llei de la gravetat, el sexe, l'estultícia,
la grosseria de la vida...; -El fet de no estar d'acord amb res d'això;
-Haver de maldar forçosament per a construir una altra cosa." (El
canvi, 430).
"Celebrar el futur, no el passat! Poetitzar el mite del futur!" (Escrit
de 1885, citat per R. Safranski, Nietzsche. Biografia de su pensamiento,
Barcelona, Tusquets, 2001, p. 316)
"Ensenyar a l'ésser humà que ha de voler el seu propi futur,
que depèn d'una voluntat humana." (Més enllà, 163)
Cf. "Hem d'esborrar el passat. El futur manarà el futur. Deixem
que els morts enterrin els morts." (El canvi, 392) "El futur de cadascú,
/ hom el pot de construir-lo, / si hom pot i si hom vol." (Els estats,
62).
"Allà fou també on vaig collir pel camí la paraula
"superhome", i que l'home és quelcom que s'ha de superar. / - Que
l'home és un pont i no pas una fita: que s'autoanomena benaurat a causa
del seu migdia i del seu vespre, com a camí cap a noves aurores." (Zaratustra,
182). "El coneixement tindrà, en una espècie d'homes més
alta, noves formes que ara no són encara necessàries." (La
voluntat de poder, 234).
Cf. "Per esdevenir humans / no calgueren teories / ni creences. Per fer
un pas / més, cal començar a entendre / tots els somnis, llurs
mandats." (Els estats, 12).
"L'"impuls per a la formació de la metàfora, és
l'impuls fonamental de l'home" en el qual té l'origen el llenguatge."
(Retòrica, 41). "Neguem i hem de negar perquè hi ha quelcom
en nosaltres que vol viure i afirmar-se, quelcom que tal volta no coneixem
encara, que no veiem encara" (La gaia ciència, § 307). "Mil camins
hi ha que encara no han estat trepitjats, mil menes de salut i mil illes
amagades de la vida. Inexhaurits i no descoberts encara continuen essent
l'home i la terra de l'home" (Zaratustra, 77).
Cf. "L'esperança és en els somnis / -quan puguem entrar
dedins- / I no pas en la musica / o els feixistes [...]" (Els somnis). "Són
els somnis on podem / pouar allò que tant voldríem [...]
/ És perversió jugar / amb joguines obsoletes, / com l'amor
o l'amistat / o el sentit de la vergonya, / o la guerra o el deshonor /
o el sentit de l'heroisme. / És talment crepuscular / el que fan
en els teatres!" (Els somnis). "On deu raure el paradís? / És
perjuí que tots els homes / no ho coneguin. He trobat / no només
el lloc exacte, / ans com és de ver per dins. / Una cosa
tan planera, / a l'abast de tot vivent! / El cervell és
la contrada / I els somnis, el portell, / l'accés únic, avui
dia, / no consideracions / sobre el demble, la conducta / que tenim
quan caminem, / tot tibats per l'avinguda." (Els somnis).
"Jo vull restituir l'home, com a propietat seva, com a producció
seva, tota la bellesa i sublimitat que ha projectat sobre les coses reals
i imaginades per fer d'aquesta manera la seva més bella apologia.
L'home, com a poeta, com a pensador, com a Déu, com a Amor, com a Poder."
(La voluntat de poder, 67).
Cf. "Poesia i els somnis / són eixides per lluitar / contra el
monstre que administra / el vivent de cada humà / que és el
fet de ser gregaris." (Els somnis). "Poesia és el discurs, / que és
l'únic avui dia, / per obrir-se un viarany / escaient per transitar-hi."
(Els somnis). "Les maneres d’acostar-se / al que és són tres
i prou: / una és usant idees; / una altra és considerar /
els productes en directe; / la tercera és el que hom diu / poesia.
La primera / ha acabat en un no res, / car permet escriure llibres: / teories
i tractats; / la segona és molt bona, / però cal saber mirar;
/ la tercera és la més pràctica, / la que hi toca més,
de molt, / des de tots els punts de vista." (Els estats, 183).
És el pas de l'homo sapiens a l'homo poeticus.
Primavera de 2003
Edicions
Edicions de Friedrich Nietzsche:
(Aurora): Aurora. Meditaciones sobre los prejuicios morales, México,
Editores Mexicanos Unidos, 1981.
(Correspondència): Friedrich Nietzsche, Paul Rée, Lou von
Salomé. Correspondance, Paris, Presses Universitaires de France, 1979.
(Ecce homo): Ecce homo; (El crepuscle): El ocaso de los ídolos
o como se filosofa con el martillo; (La voluntat de poder): La voluntad de
dominio; (L'anticrist): El anticristo. Ensayo de una crítica del cristianismo
dins Obras completas IV, Buenos Aires, Aguilar, 1967.
(Genealogia de la moral): La genealogia de la moral, Barcelona, Ed. 62,
1995.
(Humà): Humano, demasiado humano, dins Obras completas I, Buenos
Aires, Aguilar, 1966.
(La gaia ciència): La gaia ciència, Barcelona, Laia, 1984
(L'origen de la tragèdia): El nacimiento de la tragedia o Grecia
y el pesimismo, Madrid, Alianza Editorial, 1981.
(Més enllà): Més enllà del bé i del
mal, Barcelona, Ed. 62, 2000.
(Nihilisme): El nihilismo: Escritos póstumos, Barcelona, Península,
1998
(Poesies): Poesies, Barcelona, Quaderns Crema, 1999.
(Retòrica): Escritos sobre retórica, Madrid, Trotta, 2000
(Trad., Luís Enrique de Santiago Guervós). *
(Sentències): Llibre de sentències, València, Set
i mig, 2001 (Trad. Joan B. Llinares).
(Sobre veritat i mentida): Sobre veritat i mentida en sentit extramoral,
dins Llibre de sentències, València, Set i mig, 2001.
(Zaratustra): Així parlà Zaratustra, Barcelona, Ed. 62
i la Caixa, 1983.
Edicions de Miquel Bauçà
(El canvi): El canvi, Barcelona, Empúries, 1998.
(Els estats): Els estats de connivència, Barcelona, Empúries,
2001.
(Els somnis): Els somnis, Barcelona, Empúries, 2002
SOMNIS: EL CERVELL INEXPLORAT
(Xerrada a una taula rodona amb el mateix títol. S'esclop
34. 2007)
L'home
és un déu quan somnia i un captaire quan reflexiona.
Hölderlin
El 2002 Bauçà publica Els somnis, i Eudald Carbonell i
Robert Sala, Encara no som humans. Un des de la poesia i els altres des
de la ciència prenen alguns camins semblants.
Carbonell i Sala parlen de planetització o planetarització,
que és la globalització de la tènica socialitzada
que ens durà a la humanització, a "Augmentar la nostra
capacitat d'autotransformació". Bauçà diu a Els estats
de connivència que: LA GLOBALITZACIÓ / crearà tot
el contrari / del que hom pensa ara mateix: / tornaran més individus.
/ Podran veure llur cervell / i tractar-lo i corregir-lo."
Vegem-ne alguns aspectes concrets:
1.- La tècnica ens fa humans (diuen Carbonell i Sala)
/ "Per déu tinc només la tècnica" (diu Bauçà)
"Entre totes les adaptacions que ens fan humans allà i aquí
proposem la intel.ligència operativa, és a dir, l'aplicació
tècnica, com la més destacada i definitòria."
"La humanització és el procés que es genera per
la interposició d'instruments entre els humans i l'entorn, [és
a dir, la tècnica] d'una banda, i la redistribució solidària
dels guanys i els mecanismes per a la seva obtenció, de l'altra."
PER DÉU TINC NOMÉS LA TÈCNICA; / per cultura, el
meu cervell. / De la resta, en prescindeixo.
-HI HA RES QUE T’ABELLEIXI? / -Avui dia: jo mateix, / amb els somnis
i la Tècnica. R
NI LA VIDA NI LA MORT / ni l'amor no interessen. / És la tècnica
i la ment / el que ha d'interessar-nos.
2. La jerarquia és una sobreimposició cultural al nostre
comportament etològic com a primats / "El gust d'abusar de
l'altri / és allò que hom cal guarir"
"El comportament humà és ple de les inèrcies del
comportament etològic dels primats: la necessitat d'establir
fronteres i territoris, les jerarquies socials, els comportaments agressius..."
"Utilitzem quotidinament les nocions de jerarquia i de propietat donant-los
un sentit purament cultural, quan [...] són un comportament etològic
al qual totes les poblacions humanes han dotat de normes jurídiques
i socials."
"L'eliminació de fronteres i de jerarquies ha de ser l'estratègia
pròpiament nostra que permeti una humanització més
ràpida del planeta Terra i, més tard, del sistema solar."
"Al llarg de tota la història, els rituals i les religions han
estat practicats seguint jerarquies molt ben establertes. Han construït
sistemes de control i de reproducció de l'ordre natural, en el més
estricte dels significats, [...] per inhibir comportaments progressius
i modificadors. [...] Totes [les religions] tendeixen a tenir un paper fonamental
i bàsic de domini i major supervivència d'una part de les
poblacions."
EL GUST D'ABUSAR DE L'ALTRI / és allò que hom cal guarir,
/ [...]
LES CIENCIES SOCIALS / són allò més menyspreuable,
/ més vandàlic, més pervers, / de l’activitat
dels homes,
també la religió / i els esbirros que ens ocupen.
/ -No hi veig cap relació. / -Tot és per abusar d’altri.
R
PER PODER ENGEGAR FORA, / primer s'ha de tenir dins.
/ No és pas contradictori / l'amor i tocar els collons. / Tots
els Pares de l'Església/ l'encertaren. D'aquí ve /
que el sistema continuï. R
NINGÚ NO GOSA DE DIR / que l'amor és una merda. / Per això,
els joves cantants, / per no fer enfadar llurs mares, / continuen invadint
/ l'espai sacre que és un súper. E
-QUI ÉS DE DEBÒ EL CULPABLE? / [...] / -Si el mal
és natural, / no li veig una sortida. / -N’hi ha una. Jo la sé.
/ És la Tècnica, que és l’única / que pot
rebaixar l’amor / i pot fer que els homes juguin / o aprenguin a jugar, /
tancats dins laboratoris. R
L'HOME, COM ELS ANIMALS, / és pensat per viure en colla.
/ El problema és el cervell, / que l'incita a fer el contrari,
/ de manera més o menys / vehement. És un misteri / que hom
explica no gens bé / -millor, que no ho expliquessin-, / car es fan
un embolic, / que delata l'estultícia, / que hom ha de suportar /
en els llibres, en les dites. / Netegem el cel de déus
/ i la terra, de cultura, / que tolera que els vivents / no puguem mirar-nos
l'ànima, / [...]
3.- Anar contra la tècnica és un error / Els que van
contra la tècnica esgarrifen amb la seva monstruositat
"Mentre defensem com a humana l'organització jeràrquica
de la societat, repudiem la tècnica. Cometem un doble error."
"Les visions idealistes d'un món feliç i paradisíac
són les reponsables dels conceptes recents segons els quals els
humans som una xacra per al món i que el que cal fer és reduir
el nostre impacte tècnic que està podrint el planeta. Són
idealismes asocials i antihumans: el que s'ha d'imposar és un ús
racional i humà de la tècnica, no competitiu sinó competent."
"Les desigualtats no són un ordre natural contra el qual no es
pugui lluitar. [...] Proposar, creure i defensar el contrari és precisament
el que pretenen en general tots els idealismes, que entenen el món
com quelcom fixat des d'un moment original i que no pot ser modificat.
És el mateix idealisme que avui dia pren la forma d'un conservacionisme
extrem o que pretèn que no és lícit modificar genèticament
els humans ni cap altre ésser."
"Els canvis realment substancials, ara, ja no són gaire lluny.
[...] Ens referim a la nostra capacitat d'autotransformació que suposa,
indubtablement, un repte a les lleis de la natura, les mateixes que ens
han produït a nosaltres. Per poder maldar en
aquesta direcció hem d'arraconar la por ancestral que sentim
per tot el que desconeixem. Els humans hem d'anar oblidant la tutela sobrenatural
que nosaltres mateixos ens hem inventat i plantejar-nos el fet de ser adults."
N'HI HA MOLTS QUE, FURIENTS, / van en contra de la tècnica. /
Això vol dir que estan molt / satisfets del que els rodeja. / En el
fons són uns pillets, / amarats de cretinesa. / 'Què podria
passar si... / Esgarrifa de pensar-ho', / es persignen amb deler. / I són
ells qui esgarrifen / amb llur monstruositat, / que no saben amagar-la.
CAP RELAT, EXCEPTE ELS SOMNIS, / no és innocent, no gens, / car
és fruit del gregarisme. / La paüra és un relat / abans
que qualsevol altre / sentiment, emoció. / Sense un bon escenari
/ la por és inexistent. / Això és així de simple.
/ Sense masses populars, / sense dones, no hi hauria / narrativa. Els parisencs
/ bé que haurien de pelar-se-la.
EL CAPITALISME TALLA, / civilitza eficaçment, / l'incontrol de
la cobdícia. / Les organitzacions / teològiques, teòriques,
/ que han comptat amb el factor / humanal per tenir vida, / han estat molt
més cruels. / Els convents, els monestirs, / de Munic o del Nepal
/ són exemples comprovables. / Això a part, és el camí
/ que podrà interessar-se / pel cervell i que voldrà
/ treure un guany de tots els somnis.
ASSUMIR L'HUMÀ, EN PES: / no deixar defora els somnis; / i la
culpabilitat, / rebaixar-la, mal que ens costi, / amb tot el
que és social, / cultural i psicològic, / i històric
i moral, / és a dir: tot el que sobra.
4.- "Reproduir-nos d'una manera extrasomàtica" / "Criar els
infants en unes fàbriques"
"Quan arribi l'hora en què puguem reproduir-nos d'una manera extrasomàtica
o extracorporal gràcies a la construcció d'úters artificials,
òbviament, incrementarem la nostra independència de la naturalesa
i, com a conseqüència, gaudirem de més llibertat."
MENTRE NO VULGUEM CRIAR / els infants en unes fàbriques,
/ no hi haurà alliberament / per les dones. Fer-les lliures
/ d'una servitud semblant / és el fonament del canvi, / tant
per elles, com pels homes / com pels gays. I fóra un salt
/ metafísic de primera. / Més de set-secents mil-disset
/ predicants es quedarien / sense feina. No és res / per un
tan gran benefici. R
EL QUE NO HA CANVIAT / gens ni mica és la manera / de la
reproducció, / que és el punt on tot reposa: / la misèria
mental, / que és el gran motiu de queixa, / Deslliurar completament
/ les femelles d’aquest càrrec / fóra el primer pas segur
/ per desar la hipocresia, / el desordre, parlant clar.
/ Que les màquines perfessin / tota la gestació / i, després,
les guarderies. / -I les dones, en atur? / -Llur cervell les guiaria
7 a distreure’s sàviament. / No hi hauria més novel.les
/ i, molt menys cap telefilm / femení, tot psicològic. R
ABILLAR-SE PER SER ESTULTS. / [...] / El més gran que hem fet
fins ara / ha estat la clonació / -no hi ha el menor dubte-, / car
permet d'imaginar / meravelles, entre d'altres: / una disminució
/ del furor de l'estultícia. [...] E
5.- "Enginyeria genètica" / "Amb la tècnica
dels gens podem fer miniatures"
"L'enginyeria genètica, en un futur pròxim, ens permetrà,
finalment, influir directament i d'una manera positiva en el nostre genoma,
no únicament privant l'actuació de la selecció natural
sinó emulant-la completament."
"La selecció tècnica haurà facilitat el que en el
segle XXI encara sembla ciència-ficció: la implantació
de sistemes permanents d'informació al cervell, els ciborgs ben desenvolupats,
els ordinadors moleculars..."
LA INFANTESA DURA MASSA, / i és temps suficient / per fer prendre
males jeies / a les mares, car després / llur mirada de les coses
/ és errònia per complet. / Un infant ja és un home.
/ La feblesa és el que fa / que perfaci beneitures. / D'aquí
ve l'arrel del mal, / el que causa tants malastres. / Un humà, nascut
adult, / bé podria prescindir-ne, / de les mares. Jo ho he fet /
i no puc comptar les gangues. E
HOM PODRIA ACCELERAR, / si trobéssim la manera, / la crescuda
dels infants. / El cervell s'expandiria. / Fóra l'alliberament
/ de les dones i els homes.
LA GENÈTICA ÉS LA REGLA / metafísica. Oblidem
/ cabotades de filòsofs / cabotencs, catedralicis.
L'EDUCACIÓ FINS ARA / ha estat un fracàs complet / -la
revolucionària, / el més espectacular. / No tenim
altra sortida, / no ens queda més remei / que els recursos
de la tècnica, / aplicada a l'embrió, / quan sabrem com
és la cosa. / De primer, cal arribar / a l'alçada
que ens permeti / no mirar-nos al mirall / ni escoltar més Aristòtil.
-ÈL MÓN HA TORNAT PETIT. / -I depèn de com t’ho
miris. / Abans era massa gran. / El futur és encongir-se:
/ reduir-ho tot. El cos, / pel que fa, és fora mida.
/ Amb la Tècnica dels gens, / podem fer miniatures. / Aleshores,
el que hem fet / -els carrers, les cases, cotxes...- / no ens servirà
per res. / D’això es tracta: poder veure / que no són
fets amb raó. / El tamany de les formigues / és el just:
no més brutor / en el gas de l’atmosfera. R
6. "Construir de nou cremant el passat" / Dels ancestres, cal guardar
just el que és pedra picada. De la resta fer-ne foc".
"És possible que el llenguatge del foc, que ha ajudat la paraula,
sigui la veu."
"Construir de nou cremant el passat."
DELS ANCESTRES, CAL GUARDAR / just el que és pedra picada.
/ De la resta, fer-ne foc. / Llurs paràmetres són foscos,
/ com ho són els dels vidents / de les teles i els dels savis / que
hi parlen desbridats, / que no diuen el que saben, / car suposen
que enganyar / els robora. Pardalades…! / Just els somnis han de
ser / -quan la tècnica els filmi- / els que ens han d'alliberar
/ d'un estat tan miserable.
7. "El projecte Homo ex-novo" / "Ja serem uns altres"
"Produir entitats biològiques de manera artificial."
"Proposo per a aquesta espècie quimèrica la denominació
Homo ex-novo."
"El projecte Homo ex-novo, [...] a partir d'ell podem començar
a projectar valors operatius que permetin que el pensament de la nostra espècie
no s'articuli a imatge i semblança nostra."
PARLEM DE L'APOCALIPSI. / No serà a causa del foc, / ni de l'aigua
ni de l'aire. / És l'acceleració / de la tècnica i
la ciència / que faran de canviar / tan pregonament les dades, /
que o bé sucumbirem / o bé ja serem uns altres. / És
el que esperanço avui, / tal com dic en mants passatges. / Considero
que és error / prevenir-la sembrant bledes / a l'hortet de la quintana.
/ Ningú no l'aturarà, / perquè no cal aturar-la, /
per la possibilitat / que les eines ens canviïn. E
Un poema de regal a manera d'inconclusió.
JUST TINC DUES CERTITUDS: / m’orienten en el dubte: / una és:
sóc immortal; / l’altra: els altres no existeixen. / Em consola
de saber / que els cretins no ho poden creure. E
DOMUS DEI ET
PORTA COELI
Així comença un poema d’Els somnis
(The Dreams) que reflecteix perfectament la idea poètica de Bauçà.
Poques obres hi ha tan compactes com la de Miquel Bauçà, i
sobretot a partir d’El canvi. El poema diu:
DOMUS DEI ET PORTA COELI / Justament: és el cervell / i la porta són
els somnis.
Ja n’hi ha!
Bé, quan jo, fa una quinzena d’anys, vaig
entrar en l’ordinador, vaig pensar: “he tornat un jovenet”, quina potència!
Passar de la màquina d’escriure a l’ordinador: quina passa de gegant!
Això és el que li va passar a Miquel
Bauçà. Els seus anys d’eremitatge errant (potser des de 1940)
li donen una potència mental i poètica mala de posar en ordre;
i apareix l’ordinador, una eina capaç de canalitzar tot aquest doll.
En parla molt de l’ordinador, a tots els llibres.
A El canvi:
Escriptura en ordinador, L'. [...] Un altre avantatge és no haver
d'escriure una novel.la. Abans, aquell que escrivia una novel.la era perquè
no tenia ordinador, era per a tenir un dispositiu que l'agafés, que
no li consentís de perdre's. Avui no cal. Em costa molt d'entendre
els novel.listes d'avui.
A Els estats de connivència:
Cal dir que l'ordinador / no tan sols possibilita / o obliga a un format
/ nou de trinca en l'escriptura, / ans també en el pensament, / cosa
que és més arduosa.
A Rudiments de saviesa:
DESPRÉS DE L'ORDINADOR, / ve una bona paperera, / ben
plantada, avinent. / Són les dues eines bàsiques.
L’ordinador li va bé per a la poesia, però
no per als somnis: caldria filmar-los, com diu a Els estats de connivència:
La revolució rau / a poder filmar els somnis.
Amb l’ordinador, pot abocar tot el seu cabal a raig, i
la màquina ho ordena com vol que ho ordeni, i deixa tornar enrera,
i anar envant. I això, una feina feta amb ordinador, és el
que tenim a partir d’El canvi, publicat el 1998.
Li escric –sense conèixer-lo de res (i de
tot)- per dir-li si vol venir a la presentació d’El canvi que farem
a la Setmana del Llibre Català. Ell m’envia, amb una còpia
en paper, més de cent pàgines d’un inèdit, Els estats
de connivència, amb una carta adjunta que diu:
Antoni, / Ara estic treballant en aquest text. I hi estic compromès
de tal manera que és inimaginable qualsevol defecció, excursió,
etc. / El que és segur és que no podré traslladar-me
a Ciutat. / En principi, el que t’adjunto és només un deu per
cent del que serà, tot aplicant a aquest nucli la tècnica de
l’expansió interna, que em van ensenyar en Llorenç Moià
i en Tomeu Fiol, durant els meus anys d’aprenentatge, obviant-me els efectes
devastadors del patró dels nostres enemics, del dels alemanys i, sobretot,
del dels parisencs. Sembla mentida, però és així. //
Un cop acabada aquesta feina, començaré a corregir EL CANVI,
cosa que fou impossible en el moment de la publicació. I és
llàstima, car aquest llibre com els ESTATS, tenen una voluntat doctrinal,
fixativa i correctiva, tan abrandada com la del Ramon Llull. És a
dir: tot el contrari dels castells focs o les bromes visuals. // Una abraçada.
2/11/99 // M Bauçà Apt 9471 08080 Barcelona.
El 2000 li faig arribar el programa del muntatge de Mag-poesia
amb poemes seus: La independència dels Països Catalans, una bella
història. I al cap d’un temps vaig rebre un document de 119 pàgines
inèdites d’Els Somnis. I més endavant, quasi dos-centes pàgines
del Diari de l’estiu del dos mil dos, que després serà titulat
Rudiments de saviesa. Hi adjuntava aquesta nota:
He passat uns mesos una mica agitats, però ara estic millor que abans.
Si fa no fa, aquest text és com Els somnis / Una abraçada.
/ Miquel Bauçà / 22-1-03
No sé si ell guardava a l’ordinador els documents
precedents o bé si sobre el mateix document hi anava fent els canvis.
Però sí que podria ésser interessant de comparar aquestes
primeres versions amb les versions definitives (sempre molt més extenses),
ara que comença a haver-hi universitaris que estudien a fons la poesia
de Bauçà.
Si es compara la versió primera amb la versió
publicada, a primer cop d’ull es veuen poemes que no són a la versió
editada. Però clar, això si no tenim un .doc de la versió
editada és massa laboriós de contrastar. ¿Per què
encara no editen tots els llibres en .doc, encara que sigui com a complement
del paper?
Al primer lliurament d’Els estats de connivència,
posem per cas, hi ha molts poemes que no són, almanco amb la mateixa
entrada, a la versió publicada. Com aquest:
DISTINGIM LES DUES ÀNIMES: / la que dura, malgrat jo, / i aquella
que canvia, / just pujant al tren del Prat. / Totes dues són ben certes.
També pot ésser que el poema hagi
estat inclòs en un poema més llarg en la versió editada,
com passa amb aquest altre, que a l’edició definitiva forma part d’un
poema extens que comença Aberració suprema:
SÓC MISANTROP? NO, NO, GENS: / no menystinc la resta d’homes, / car
em menystindria a mi, / però no són tolerables, / tal com són,
ara mateix. / Demà, quan trobin els somnis, / tornaran més
passadors, / però mentre això no passi / no res no servirà
per / gosar entrar en la saviesa, / car llurs somnis han de ser / correctius
i pedagògics / com els meus, sense unió / amb allò que
faig de dia.
I etcètera.
Com diu la cançó eivissenca:
“I ara que voleu que us diga / quan tot ja està repassat? /
Les cançons que jo sabia / totes us les he cantat.”
Qui vulgui més poemes d’en Bauçà,
n’hi ha a rompre, per exemple, aquest d’Els somnis:
Què deu ser un superhome? / Un que sap l’absurditat / i coneix el
que és un somni.
I com deia la tia Joana quan se n’anava: “A ca una
puta voltros!”
Antoni Artigues, el dia de sant Agustí de 2008
(Publicat a Pèl capell, el 2009)
POESIA ÉS EL DISCURS
Espai Mallorca 10-03-10
La paraula i els peus nus és un magnífic muntatge de Maria Antònia Oliver. A l’engrescador final apareix dins un dels ous tirats al públic un paperet que diu: “Poesia és: Un infant que dorm. Un infant que riu”.
Tot d’una vaig pensar: això és en Miquel Bauçà, un infant que dorm, un infant que riu. Un infant que dorm, i viu els somnis. Un infant que riu veient la potència dels humans i indicant-nos camins per anar més bé que no anam.
A mi, que som un vampir de poesia (la poesia em dóna sang), la poesia d’en Bauçà em fa companyia des dels anys setanta. En aquella època, en Pep Albertí fa uns bons articles d’en Bauçà al Diario de Mallorca.
El 1998, amb El Canvi, en Bauçà ens entra al nou mil·leni. En Barnils, i d’altres, el reben amb entusiasme.
Quan començ a llegir allò i a veure’n l’abast, me’n vaig a Porto Petro, només amb el renou de la mar, i no en torn fins que l’he ben llegit tot. I el mateix faig amb els llibres posteriors. Enriu-te’n de l’adrenalina dels esports d’aventura!
Són molts que fullegen El Canvi i se n’allunyen com de la por: “és misògin, homòfob, racista..., ha trabucat!” En Bauçà fa por perquè trastoca tots els esquemes: diu el que li rota dels collons amb una clarividència brutal, i amb una coherència esgarrifadora.
Flipat, li escric perquè presenti El Canvi a Palma. Em respon enviant-me cent pàgines inèdites d’Els Estats de Connivència i una carta on diu: “Ara estic treballant en aquest text. I hi estic compromès de tal manera que és inimaginable qualsevol defecció, excursió, etc. El que és segur és que no podré traslladar-me a Ciutat [...] Aquest llibre com els Estats, tenen una voluntat doctrinal, fixativa i correctiva, tan abrandada com la de Ramon Llull".
Li envii el programa del muntatge poètic que hem fet, titulat "La Independència dels Països Catalans. Una bella història", i m'envia un avanç d'Els Somnis. Mirau-lo, el gran misantrop de Miquel Bauçà, enviant primícies del que fa a un desconegut!
I ve el 2005 i en Bauçà és mort. Als catalans ens agrada la mort. La mort és renaixement, florida dels que viuen (ja ho diu Anaximandre). I tots a fer concerts i recitals i sopars i dinars per celebrar la mort d'en Bauçà.
És aquí quan muntam dos dies de "Poesia és el discurs: Miquel Bauçà". Volem que en parlin poetes i literats, però també filòsofs, historiadors... I ens hagués agradat que biòlegs, neuròlegs, físics, antropòlegs..., també en parlassin (no en trobàrem que llegissin en Bauçà: tot està molt fragmentat).
Al llibre no hi surt la intervenció de Miquel Barceló, que parla del canvi del món rural al món urbanita, globalitzat. És un canvi col·lectiu i un canvi del propi Bauçà, que canvia el món dels records, de la cultura, un món gregari, pel món dels somnis, un món individual.
Com diu Jaume Munar al seu escrit, "El Canvi és la primera revolució individual de la Història". "Bauçà afirma obertament que el llenguatge, l'educació i tot allò que tingui per objectiu civilitzar l'home, usurpar-li la individualitat i convertir-lo en comuna, és dolent, és el mal: "De natura, un home és bo: / són els altres que el corrompen". Aquesta corrupció té lloc perquè amb la imposició d'un llenguatge, d'una història, d'unes tradicions, es viola la llei bàsica de l'ànima: ser lliure".
Manuel Carbonell comenta alguns punts clau d'en Bauçà: El Canvi com a inversió de tots els valors (Nietzsche), i Els Somnis com a independència individual.
Enric Casasses fa una tria ben guapa de poemes d'en Bauçà i en treu conclusions, nòtules i aquest aclariment metodològic: "Jo a Miquel Bauçà, sempre me'l prenc, com el gran crític felanitxer Barceló, al peu de la lletra. I creient-me'l: si diu, per exemple, content, el meu mètode és llegircontent i entendre "content". Quan si de cas és irònic ja se li sol notar, ja ho sol deixar notar".
Carles Hac Mor aplica a Bauçà el concepte de paraparèmia = contra la parèmia: "la negació del proverbi o parèmia com a saviesa assenyada".
En aquest llibre hi abunden també personatges que jo juraria que no han llegit tot Bauçà. I així i tot s'atreveixen a pontificar sobre en Bauçà (o sobre qui vulguigues i qui diguigues). I clar: parlen més d'ells mateixos que d'en Bauçà.
En Jordi Coca, que encara està amb el mite de Greta Garbo. M'agrada més el que en diu Josep Palau i Fabre, de Greta Garbo: "No crec haver-me pol·luït mai, durant la meva adolescència i la meva joventut, pensant en Greta Garbo [...] L'Eros de Greta Garbo m'exigia una qualitat de sentiments que anava més enllà de la pura sensualitat i que jo no podia donar-li. M'hauria calgut estar verament enamorat de la Divina per poder acomplir aquell acte, per poder arribar amb ella fins al final".
Taller llunàtic prefereix Cioran que no passa de pixar-se en la seva impotència i en la nostra (com fa Taller llunàtic amb tantes d'impotències); el prefereix a en Bauçà, que obre portes i finestres i balconades i potències.
Lluís Solà fa un exercici de no saber què diu en més de tres-centes retxes de text: també té mèrit.
Arnau Pons, després de trenta pàgines de megalomania, parla un poc de temes d'homosexualitat en els primers llibres de Bauçà.
Amb una paraula: tot el que hi ha en aquest llibre i tot el que s'ha escrit sobre en Bauçà, no li rasca ni l'espart de les espardenyes.
Posem per cas un llibre de n'Antònia Arbona, que el vaig tirar al fems (i és ben vera), i no el vaig tirar a la foganya perquè no m'empudegàs la casa.
A uns "Poemes a la Sala d'Espera" del Consell de Mallorca (del 2005) no hi ha cap poema d'El Canvi ni dels llibres següents.
Del documental d'en Villaronga "Miquel Bauçà poeta invisible" se'n salva un poc la primera part i l'actuació d'en Pep Tosar, però, pobrets, no entenen res.
Però bé, en Bauçà no s'atura.
L'altre dia vaig veure un curt a partir d'Els Somnis d'en Bauçà.
Varen fer un Tarasca collonut, pel 33, fent cantar a grups de hip hop poemes d'en Bauçà. Quan els entrevistaven deien: "este es como nosotros, está loco" "Força Bàuça!, força Bàuça".
Corcada Teatre fa un De biaix fantàstic, distribuït ara en DVD amb el monogràfic de Pèl Capell de Bauçà.
En Jaume Pons, l'(in)continent, ha fet un eufòric treball previ a la tesi que prepara, i que ja fris de llegir-la.
Bé, res més: en Miquel Bauçà és el futur, és a dir el present, i qui vulgui quedar en un clan perquè li arranquin el gallet amb un cútex, que ho faci.
I acab amb dos versos d'en Blai Bonet: "Tots els que anau contents: / el sol i el meu cor van amb vosaltres".
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
